JOIES AMB FUSTES DEL MÓN, DE FRANCESC CORPAS

Anell i penjoll, amb fustes del món.
Autor: Francesc Corpas Gaudó

 

 

Francesc Corpas Gaudó (Santa Coloma de Cervelló, 1954), artista. Fotògraf d'art, joier, mestre ebenista...  Artesà que juga amb materials naturals i els converteix en joies d'art. No sé si pinta, però no em sorprendria que un dia ens mostrés algun llenç sortit del seu taller de Torrelles de Llobregat. Com totes les altres peces d'art seves ens el donarà a conèixer amb senzillesa i amb les galtes vermelles com fan els grans creadors que no es creuen que ho siguin.

Tinc el privilegi de gaudir de diverses obres d'art seves. Unes ens fan companyia (vegeu l'escultura Art amb fragància de vi de la col·lecció 'Dames'), d'altres són per al record (reportatges gràfics) i, ara, m'arriben dues peces d'art per lluir: un penjoll i un anell fets de fustes del món. 

Soc entusiasta de la finesa que aconsegueix extreure amb la combinació de fustes. Vegeu-ne la composició de les peces que encapçalen aquest apunt:

Anell: Llimoner, caoba, eben i zenc 

Penjoll: Perer amb una petita maragda encastada.

El dibuix de l'arbre de la vida que presideix el penjoll simbolitza la connexió entre tots els éssers vius, la saviesa, el creixement personal i la immortalitat. Segurament que els àngels existeixen i han acompanyat la mà —i el cap i el cor— de l'autor en l'exercici de precisió treballant aquestes peces menudes amb la serreta que té dècimes de gruix.

«Quan creus que tot està pensat, surt un artista com aquest que fa una cosa tan bonica com donar nom a l'arbre d'on surten les seves obres. I així individualitzar aquesta cosa tan genèrica que diem fusta.» Carme Andrade

Desitjo que per molts anys puguem gaudir de les creacions de Francesc Corpas amb fustes del món i altres materials orgànics. O amb tot allò que li inspiri (poesia) en cada moment.   

Per saber-ne més:

Francesc Corpas Gaudó, tocat per l'art

Reportatge fotogràfic a #MESTIMO, un regal excepcional

Reportatge gràcic de la performance Bombes de llavors.

Fotografia #dia17  Un anorac per a la Martina