02 d’abril 2026

PLATÓ DESERT: EFECTES ESPECIALS

Milos Forman assaja amb Amadeus
l'ària de la Reina de la Nit
a la pantalla de la cuina.
 
 
Efectes especials
Poema visual 
  
A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls 
Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025  
 

Escolteu el pòdcast del poema 
Efectes especials
al canal IVOOX i/o al canal SPOTIFY 
Veu: Andreu Sotorra

** 

31 de març 2026

PLATÓ DESERT: TRÀVELING

No ensenya ningú el nas,
no riuen els ulls de ningú.

 
Tràveling
Poema visual 
 
A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls
Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc. Torrelles de Llobregat, 2025



Escolteu el pòdcast del poema 
Tràveling
al canal IVOOX i/o al canal SPOTIFY 
Veu: Andreu Sotorra

** 

30 de març 2026

EXPOSICIÓ 'SANT PERE DE RODES I EL MESTRE DE CABESTANY', AL MNAC

Exposició Sant Pere de Rodes i el Mestre de Cabestany
Museu Nacional d'Art de Catalunya

L’exposició és un homenatge a l’escultor més genial i internacional del romànic català, el Mestre de Cabestany  que va crear relleus entre el sud del Llenguadoc-Rosselló (el departament francès de l'Aude i el Rosselló) Catalunya i Navarra. 
 
L'aparició de Jesús als seus deixebles en el mar.  
Relleu conservat al Museu Frederic Marès de Barcelona.  

La mostra aprofundeix en l'obra més important de l'escultor: la portalada de marbre de l'abadia benedictina de Sant Pere de Rodes, al Port de la Selva. Entre 1160-1170, sota el patrocini dels vescomtes de Peralada, Mestre de Cabestany va esculpir la portalada occidental de l’església preexistent. Actualment, al monestir només s'hi poden veure petits fragments, la resta ha estat espoliada. Alguns relleus es conserven de forma fragmentària i dispersa, molts dels quals en mans de col·leccionistes. De la portalada desapareguda s’exposen, per primera vegada, un relleu figurat d’extraordinària qualitat trobat recentment, tres caps masculins, la cartel·la del Titulus Crucis de l’antiga crucifixió de pedra, un nou fragment del marc de la porta, així com dos documents sobre el desmuntatge de l’abadia i de la façana escultòrica en el primer terc del segle XIX. S'hi pot veure una reconstrucció hipotètica de la portada, així com a la confirmació que els marbres antics reutilitzats pel Mestre de Cabestany provenien de Carrara (Itàlia) i del Proconès (Turquia). 

Sant Pere de Rodes i el Mestre de Cabestany reuneix més de cent obres d’escultura, pintura, manuscrits il·luminats, dibuixos i documents procedents de museus, biblioteques i arxius internacionals (Cluny, Tolosa, Avinyó, París, Pisa, Cremona, Roma, Torí, Londres.) 

L'exposició forma part de la programació de «Barcelona 2026 Capital Mundial de l'Arquitectura.» 

Oberta fins al 8 de juny de 2026.

 

29 de març 2026

EXPOSICIÓ 'CHEZ MATISSE. EL LLEGAT D'UNA NOVA PINTURA', AL CAIXAFORUM

«L'art modern és un impuls del cor.»
Henri Matisse (1869-1954) 
 
L'espai CaixaForum de Barcelona acull l'exposició de gran format Chez Matisse. El llegat d'una nova pintura que mostra la trajectòria i l'evolució de l'obra d'aquest artista clau de la modernitat. Des del primer autoretrat del 1900 fins a la llibertat artística dels últims quadres i gouaixos retallats. 
La Primera Guerra Mundial va transformar l'entorn de Matisse. A quaranta-cinc anys va intentar allistar-se, sense èxit. L'artista va repartir l'estada entre l'estudi parisenc del Quai Saint-Michel i el de la casa d'Issy-les-Moulineaux, on va recuperar l'espai íntim i, a través del motiu de la finestra i d'una perspectiva més reflexiva, va crear una ambigüitat espacial única en l'època. La seva concepció radicalment innovadora del color i la reformulació crítica del quadre com a pura superfície pictòrica van tenir ressò entre els fauves alemanys i els neoprimitivistes russos, com també en la pintura nord-americana de la dècada del 1940. 
A l'exposició, les pintures de Matisse dialoguen sobre els límits de la pintura amb obres d'altres autors dels segles XX i XXI.  
Peces procedents del Centre Pompidou de París. 
Exposició oberta fins al 16 d'agost de 2026.
 

28 de març 2026

'UNA IDEA GENIAL', AL TEATRE CONDAL

Una idea genial. Autor: Sébastien Castro. 
Traducció i adaptació: Susanna Garachana.  
Direcció: Xavier Ricart. Teatre Condal, Barcelona
Una idea genial és una comèdia de gran complexitat, de moltes portes i totes imprescindibles per al desenvolupament de la trama.  L'assumpte sembla simple: per conservar la parella i allunyar-la d'un possible amant, un home de mitjana edat contracta —la idea genial del títol— un actor (ens recorda El sogre de lloguer, de Susanna Garachana, interpretat per Joan Pera.) L'actor s'assembla en gran manera a l'agent immobiliari que la dona es mirava amb massa bons ulls. La cosa es complica perquè el germà bessó de l'immobiliari adoba les canonades a casa de la parella. Embolia que fa fort. Els intèrprets Anna Azcona, Susanna Garachana, Xavi Mira i Lluís Villanueva són els responsables que els espectadors superem el repte d'entendre qui és qui en cada entrada i sortida d'escena. Bravo! Acabem amb les barres adolorides de tant de riure.  9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

    Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

27 de març 2026

'ABECEDARI', A LA SALA BECKETT

Abecedari,  de La Moukhles & Sentís i Pau Matas Nogué. 
Direcció: M. Moukhles, J. Sentís i P. Matas Nogué. 
Intèrprets: Cris Martínez, Miriam Moukhles i Joan Sentís. 
Sala Dalt, Sala Beckett, Barcelona

El filòsof Gilles Deleuze (París, 1925-1995) es va suïcidar llençant-se, com el pintor Nicolas de Staël, daltabaix d'una finestra. Havia deixat enregistrat un film documental de vuit hores de durada, que es va estrenar un any després de la seva mort, conegut com L'Abécédaire de Gilles Deleuze que recull les converses entre ell i una alumna seva, Claire Parnet, seguint l'esquema alfabètic, lletra per lletra. Cada lletra, un concepte filosòfic. A l'obra, uns estudiants treballen en la interpretació de cadascun dels conceptes de l'Abécédaire a través de les històries d'un contacontes de carrer. Des del pròleg multilingüe, hi brilla la interpretació de l'actriu i cantant Miriam Moukhles.  Hi recrea el personatge de l'estudiant i també el de Juanita de Tánger i s'explica a la manera del contacontes Mohamed Mrabet. L'actriu regala als espectadors El conte de la paparra. Descarada, seductora. Inoblidable. 9/10

    Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

26 de març 2026

PLATÓ DESERT: FLASHBACK

Un gripau corredor saltarà a la font
 i la pilota farà bàsquet al patí dels veïns 
 
 
Flashback
Poema visual 
 
A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls
Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025


  
Escolteu el pòdcast del poema 
Flashback
al canal IVOOX i/o al canal SPOTIFY 
Veu: Andreu Sotorra

** 

 

Comentari a propòsit del poema visual Flashback:

Sobre la neu, les petjades d’un gripau resseguint el camí que mena a la font. Entre els arbres hivernals, la circumval·lació d’un rastre lleuger com si fos un delicat brodat.
JOAN RAMELL 


25 de març 2026

EXPOSICIÓ 'OBREU eD. BACANAL DE MOTS I SONS', A LA FUNDACIÓ ÚNIQUES

Instal·lacions de © Mònica de Dalmau Mommertz
Exposició Obreu eD. Bacanal de mots i sons 
 
Fundació Úniques 
Carrer de les Magdalenes 2, Barcelona

Poemes objecte, instal·lacions sensorials, sonoritats dibuixades, música amb forats, jocs fonètics, colajos escripturals vius, lletres en moviment..., de Catalina Girona, Ester Xargay, Josefa Tolrà, Lola Miquel, Mari Chordà, Marta Darder, Mònica de Dalmau, Montserrat Aloy, Núria Martínez-Vernis.  

Exposició oberta fins al 16 de maig de 2026

Rebregats a l'hamaca bona hem llegit papers una estona. 

Hem passat una bona estona llegint papers rebregats a l’hamaca.

* *

«Immensitat múltiple de lectures infinites. 
Diferents nivells de lectura 
que canvien segons el temps i l'espai, 
segons els contextos, segons 
les persones que s'hi apropen» 
 
MARTA DARDER, curadora de l'exposició.
 

24 de març 2026

'PERFECTES DESCONEGUTS', AL TEATRE POLIORAMA

Perfectes desconeguts. Autoria: Paolo Genovese 
Adaptació: Llàtzer García. Traducció: Yannick García
Direcció: David Selvas. Teatre Poliorama, Barcelona
Intèrprets: Marta Bayarri, Eduard Farelo, Júlia Molins, Biel Duran, Albert Prat, Vanessa Segura i Cristian Valencia.  Paolo Genovese va escriure la comèdia «Perfetti sconosciuti» fa deu anys,. Des d'aleshores s'ha representat arreu del món en un gran nombre d'adaptacions. Ara s'estrena en català, dirigida per David Selvas. Hi haurà un eclipsi de sol i l'esperen un grupet d'amics de tota la vida. Algú proposa un joc amb les trucades de mòbil com a protagonistes. Es tracta d'aplegar el mòbil de cadascú en un espai comú i comprometre's a deixar escoltar qui truqui a tota la resta. Sembla una proposta innocent. I no ho és. ¿Què desa cadascú al seu mòbil, què hi amaga, qui hi truca, per a què? Hilarant. De sorpresa en sorpresa. No en surt ningú indemne. I els espectadors a riure a cor què vols. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

23 de març 2026

PLATÓ DESERT: LOCALITZACIONS

T’invoco a prendre un capuccino sense sobre,
i a badar pels ponts de pedra.

 

Localitzacions
Poema visual 


A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls
Premi L’Atiador, de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025

 


Localització interactiva:
Dissenyeu el vostre minijardí amb elements similars.  

*  
Escolteu el pòdcast del poema  
Localitzacions
al canal IVOOX i/o al canal SPOTIFY 
Veu: Andreu Sotorra

** 

**

Comentari a propòsit del poema visual Localitzacions:

Som còdols que la vida arrodoneix. Som fràgils i efímers, com una falguera capil·lera. Som una geoda rugosa i atavellada per fora que amaga una riquesa interior que només mostrem quan ens obrim.
JOAN RAMELL 

**

 

22 de març 2026

'GIOVANNI'S ROOM', AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

Autor: James Baldwin. 
Traducció: Eefje Bosch, Manik Sarkar. 
Adaptació: Eline Arbo, 
Bart Van den Eynde. 
Dramatúrgia: Bart Van den Eynde. 
Direcció: Eline Arbo. 
TNC. Sala Gran
 

L'escriptor afroamericà James Baldwin (Harlem, Nova York, 1924 - Sant Pau, França, 1987) va escriure i publicar Giovanni's Room,  l'any 1956, en ple existencialisme. Va patir la repressió com a negre, de classe obrera i homosexual. A l'obra es parla de la condemna a pena de mort (no es va abolir a França fins al 1981) en un judici per assassinat a París. Amb tot aquest material es basteix un espectacle multidisciplinar amb el fil narratiu de les relacions d'amistat i el reflex sòrdid i angoixant d'un submon. El desenvolupen cinc intèrprets que despleguen recursos expressius d'antologia, arrodonit amb una posada en escena poètica. Espectacle en neerlandès, sobretitulat en català.  9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre» 

*

    Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY



21 de març 2026

PLATÓ DESERT: 'BANDA SONORA'

ARA DIGUEU, A DUES VEUS: 
—DANSA, COR MEU, AMB EL XISCLE ADELERAT 
DE LES MERLES AL CAPVESPRE.   
 
 
Banda sonora
Poema visual 
 
A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls
Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025

 

Escolteu el pòdcast del poema 
Banda sonora
al canal IVOOX i/o al canal SPOTIFY 
Veu: Andreu Sotorra

**

 

Comentari a propòsit del poema visual 'Banda sonora': 

El fil repunta les notes musicals que, entre les pàgines obertes, esperen a ser cantades. Descansen en silenci, mentrestant, en el pentagrama, esperant que tu i jo temperem les veus per poder descabdellar els batecs atrapats en el paper. Ho farem en veu baixa. 

JOAN RAMELL

16 de març 2026

PLATÓ DESERT: L'HEROÏNA I ELS ÀNGELS DESENFEINATS

...no ens desempareu
     de nit ni de dia.   
 
 
L'heroïna i els àngels desenfeinats
Poema visual 
 
A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls
Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025


 

Escolteu el pòdcast del poema 
L'heroïna i els àngels desenfeinats
al canal IVOOX i/o al canal SPOTIFY 
Veu: Andreu Sotorra

** 

 

Comentari a propòsit del poema visual L'heroïna i els àngels desenfeinats.

Just ara han arribat a l’establia i s’esperaran nou mesos fins que surti del ventre. El pessebre de la meva infantesa era a Jerusalem, però aquest any no podrà ser.
JOAN RAMELL

15 de març 2026

MARIA URBAN CASANOVAS, ¿COM ES CREA UN BEST-SELLER?

El treball de recerca Com es crea un best-seller: anàlisi dels llibres més venuts dels últims 50 anys, de Maria Urban Casanovas (Barcelona, 2008) ha obtingut el Premi Núvol de Cultura i ha estat seleccionat com a un dels 10 millors projectes d'investigació de la XXVII Exporecerca Jove de la categoria C (batxillerat).

L'autora ha creat un treball de recerca ben estructurat, amb molta documentació administrada amb excel·lència, entrevistes a escriptors —Care Santos, Pep Coll, Maria Carme Roca, Regina Rodríguez, Laura Casanovas, Albert Vilaró, Lena Paüls, Pol Castellanos—i com a conclusió,  ha creat  un prototip propi de best-seller. L'ha exposat amb precisió per escrit i en fa la síntesi apassionada en exposicions de viva veu.

Des de l’any 2000, joves d’arreu del món presenten els seus projectes d’investigació —científics, tecnològics, artístics, socials, humanístics— durant tres dies en estands personalitzats pels autors del treballs, difonen i donen a conèixer la seva recerca al públic visitant. Durant els dies de la mostra, els treballs són avaluats per un jurat qualificat independent.


La final de la XXVII Exporecerca Jove tindrà lloc el 23 de març de 2026 a la Casa de la Convalescència UAB - Recinte de Sant Pau. La Maria Urban Casanovas presentarà el seu treball a les 15:30  h. Hi serem. L'autora descobrirà a qui vulgui escoltar-la com es crea un best-seller i com s'ha de procedir per tal que tots els factors positius s'hi alineïn a favor. I ja ho tindríem! 



13 de març 2026

CINEMA 'UNA BATALLA TRAS OTRA'

Una batalla tras otra [One Battle After Another]
Direcció: Paul Thomas Anderson 
Estats Units, 2025
A l'Amèrica del Nord actual, un exrevolucionari, després d'anys apartat de la lluita, es veu obligat a tornar a l'acció en un ambient de corrupció, racisme, tensió política i violència militar. Una història coral explicada des del punts de vista de diferents personatges que hi aporten acció, drama, humor, alternant el ritme i el to narratiu.  Interpretacions antològiques de Leonardo DiCaprio, Benicio Del Toro, Sean Penn, Teyana Taylor, Regina Hall, Wood Harri. Oscar a la millor pel·lícula, 2025.
Filmin. 8/10
 

12 de març 2026

PLATÓ DESERT: INSERT ZOOM

una taula de salvació
per una primavera erma.   
 
 
Insert zoom
Poema visual 
 
A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls
Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025

 

 
Escolteu el pòdcast del poema 
Insert zoom
al canal IVOOX i/o al canal SPOTIFY 
Veu: Andreu Sotorra

** 
  
 
 
Comentari a propòsit d'Insert Zoom:
 
Les bengales de colors escopien espurnes que ballaven entre els papers brillants mentre les serpentines omplien l’aire d’espirals. Abans que portin el pastís d’aniversari, li regalaran un ramell de flors silvestres.
JOAN RAMELL
 

11 de març 2026

FOTOGRAFIES DE WALKER EVANS, AL KBR

Walker Evans: now and then 
Comissariat: David Campany.
KBR Fundació MAPFRE (Avinguda Litoral, 30 - Barcelona) 

El fotògraf nord-americà Walker Evans (1903-1975), pioner de l’estil documental, va captar la quotidianitat d’un país en transformació en imatges concises, contundents i sòbries. El centre KBr de la Fundació Mapfre presenta una exposició retrospectiva que enfoca els moments estel·lars de la seva trajectòria com a cronista visual dels Estats Units. Des dels primers autoretrats dels anys vint fins als seus darrers experiments amb Polaroid dels anys setanta. El nucli de la mostra són les fotografies dels anys trenta, les del drama social de la Gran Depressió. Posteriorment, entre 1938 i 1941, Evans va inmortalitzar centenars de ciutadans anònims que cada dia s'usaven el metro de la metròpoli, en juxtaposició a la modernitat i a l'optimisme dels gratacels. 

Oberta fins al 24 de maig de 2026

10 de març 2026

'LA NIT DE LES TRÍBADES', AL TEATRE DE SARRIÀ

La nit de les tríbades. Autor: Per Olov Enquist. 
Versió: Joan Yago i La Perla 29. 
Direcció: Oriol Broggi. Teatre de Sarrià, Barcelona

A La nit de les tríbades,  el dramaturg suec Olow Enquist (1934-2020) recrea amb tots els tics masclistes la conflictiva relació del dramaturg August Strindberg amb les dones. Enfoca l'homofòbia d'Strindberg i la relació de la parella femenina. La versió de Joan Yago (basada en la traducció de Jem Cabanes) reforça aquests aspectes i hi aporta tocs d'humor. A la memòria hi ha l'espèndida estrena de l'obra al Teatre Lliure, amb direcció de Fabià Puigcerver, el 1978. Ara, Oriol Broggi s'encara amb l'assaig realista en un teatre de Copenhaguen de La més forta, l'obra d'Strindberg que es representa al text. L'estrena al Teatre de Sarrià, un teatre antic de barri, no pot ser més versemblant. L'actriu Clara Mir i l'actor Joan Marmaneu (Strindberg) són la parella en procés de divorci i l'actriu Cristina Arenas i l'actor Jordi Llovet són els dos convidats i també voyeurs de la violència verbal de la parella, mentre assagen. 8/10

    Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

09 de març 2026

PLATÓ DESERT: IMATGE CONGELADA


UNA VENTAFOCS CONDUÏA
UNA SABATA DE XAROL, CARROSSA.
T'IMAGINO ESPERANT-LA,
FENT DE PRÍNCEP DE CONTE
A L'ÀREA DE DESCANS D'UNA AUTOPISTA. 
  
 
Imatge congelada
Poema visual 
 
A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls
Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025
 

 
 
Escolteu el pòdcast del poema 
Imatge congelada
al canal IVOOX i/o al canal SPOTIFY 
Veu: Andreu Sotorra

** 

 
**
 
Comentari a propòsit del poema visual Imatge congelada 
 
1
En la tardor,
fulles caigudes prenen
una altra vida.

2
Ben dins del pit:
secret profund del bosc
a les arrels.

3
Mans pacients
donen forma esvelta
al silenci mut.
 
JOAN RAMELL

08 de març 2026

MUSICAL 'ÀNIMA', AL TEATRE TÍVOLI DE BARCELONA

 
Ànima 
Autoria: Blanca Bardagil, Oriol Burés, 
Víctor G. Casademunt i Marc Gómez. 

Idea original: Oriol Burés.Text: Blanca Bardagil. Lletres de les cançons: Blanca Bardagil i Marc Gómez. Música: Adrià Barbosa. Direcció: Oriol Burés,Víctor G. Casademunt i Gara Roda. Direcció musical: Gerard Alonso. 

Teatre Tívoli, Barcelona. Musical de gran format. Fet i produït a Catalunya. Excepcional en tots els sentits. Millor encara que quan es va estrenar a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya fa dos anys. La protagonista és la Greta, una jove que vol ser dibuixant de films d'animació. Es presenta a una convocatòria dels estudis de Walt Disney per formar part del grup de dibuixants de la pel·lícula  La Blancaneu i els set nans, la primera en color (estrenada el 1937). Malgrat els seu talent i imaginació es veu marginada pel fet de ser dona.  La història i la qualitat del conjunt té incentius per emocionar a tots els públics. 10/10
 

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»


Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

 

07 de març 2026

POESIA ESTESA AL MERCAT CENTRAL DE REUS

El Mercat Central de Reus s'ha convertit en un escenari poètic amb Safareig poètic: poesia estesa al Mercat una experiència única dins del programa «Març, Marçot, Versos per tot» de les Biblioteques Municipals. Al matí, durant tres hores els visitants han pogut descobrir versos repartits entre les parades, gaudir de lectures en directe i participar a un micro obert que ha convidat tothom a compartir la poesia. 
 
A la imatge: Elena Giménez, Eduard López rapsodes de Safareig poètic. Pep Alcanyís, músic  
Vídeo: © Abderrahim. 
 
La rapsoda i activista cultural Elena Giménez ha llegit un fragment del poema 'Novembre', i 'Avellanes', ambdós de Temps de penyora, poemari del qual soc autora.
 
Per sou, una rosta d'oli nou, la resta en herència
de paelles de ferro amb forats on torreu castanyes;
de moniatos colgats entre la cendra,
de panses i secallons,
de finestrons que baten l'ametlla i el sucre.
¿Què em queda per empenyorar?
Els dits mascarats 
i les clofolles a la paperina fumada


***

Fins avui,
taula parada de muntanyes
de gra d'avellana i de closques
que destriaves per a mi.

A fora, vidres als bassals d'aigua.
No em podràs estalviar relliscades,
en el meu hivern
 
*** 

'ABSALON, ABSALON', AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

Absalon, Absalon!, de William Faulkner 
Adaptació i direcció: Séverine Chavrier
Sala Gran, Teatre Nacional de Catalunya

Macroespectacle de la directora Séverine Chavrier (Lió, França, 1974) coproduït pel Teatre Nacional de Catalunya. Aquesta versió lliure de la novel·la Absalon, Absalon! de William Faulkner (Edicions 62, en català) va inaugurar el Festival d'Avinyó el 2024. I la temporada passada es va veure a l'Odéon Théâtre de l'Europe de París i a diversos escenaris europeus.  A la Sala Gran del TNC ha començat a les sis de la tarda, amb mitja entrada d'espectadors i no gaire més d'una tercera part hem aguantat les cinc hores i quart de durada. Espectacle en francès majoritàriament vist en vídeo en pantalla gegant. La traducció subtitulada era a massa altura o a baix del tot que no permetien seguir alhora les evolucions a escena i el text. La desmesura en tot.

Per entendre que es debat a l'espectacle teatral no caldria haver llegit la novel·la de Faulkner ni tan sols saber la història del sud dels Estats Units.  Potser ajudaria conèixer la referència bíblica d'Absalon, el fill rebel de David. Doncs, res d'això m'ha valgut per alleujar-me l'avorriment. Sort dels galls dindi que es passejaven per l'escenari. 6/10 
    

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorrra a «Clip de Teatre»


Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY 

06 de març 2026

PLATÓ DESERT: FILTRE PRIMER

La bústia vessava de catàlegs,
tríptics, postals de promoció
i cartes no sol·licitades.
Ho repassaves tot
al costat de la paperera:
en defensa pròpia.
 

Filtre primer
Poema visual 
 
A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls
Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025
 
 
 
 
  
Escolteu el pòdcast del poema 
Filtre primer
al canal IVOOX i/o al canal SPOTIFY 
Veu: Andreu Sotorra

** 


Comentari a propòsit del poema visual Filtre primer:

“Que vinguin totes les mosques! / Que s’escampi l’olor per tot arreu! / Que les prostitutes dictin les ordres! / Que aparegui la llum geomètrica! / Que leviti la fragmentació!”, va deixar escrit Ferran Garcia Sevilla en un poema sense esquitxos ni taques, més enllà del conceptualisme de la seva obra pictòrica, al límit entre la imatge i la seva representació.

Ara, amb la maquineta de la determinació, ella li ha tret punta, al poema del Ferran, i, dels encenalls que han quedat sobre la taula, ha fet un poema visual que ha desat al fons d’una capsa negra mentre la fragilitat, directora d’una orquestra invisible, branda amb violència una batuta molt lleugera en l’intent de compassar l’ordre i el caos. 

El paper que la capsa regurgita, esbocinat i rebregat, és l’evidència d’una fragmentació que ja hi era abans, quan s’amagava sota l’aparença d’unicitat. 
JOAN RAMELL