 |
| Edició digital, Barcelona, 2021 |
* LLEGIU el llibre en línia
L'alè que fa olor de menta és un treball que he anat definint durant dotze anys. Ben madurat ha estat i, abans que no el desgraciés de tant de retocar-lo, el vaig presentar al premi de poesia del Vallès Oriental, la convocatòria del qual s'adeia amb la llargària que tenia el poema. El lliurament del premi a Granollers va ser el novembre del 2019 i ara, amb la publicació en suport digital, el text queda fixat definitivament, embolcallat amb la simbologia de les petjades a la sorra de la platja, a la coberta que ha dissenyat Pere Prats Sobrepere.
És un poema narratiu de sis parts sobre la Jamila, una dona que es presenta com a forastera, amb una llarga trajectòria vital que va des de Fes, on va néixer, fins a Riba-roja d'Ebre, on viu ara. Al primer tanka 'Parla Jamila' diu:
—Jo, forastera,
he guanyat mitja vida
desmanegada.
La roba feta a tires,
polsosa la sabata.
Té un fill de mesos quan fa sovint el recorregut en tren 'D'un cap de via a l'altre', des de Riba-roja fins a Barcelona. La trobem reflexionant sobre la seva vida, recorda el cos jove i sa, i li passa pel cap deixar de fer el que toca:
Sil·labejant Tamarit i Altafulla,
¿qui pot pensar que es va perdre a la platja
tot un matí, entre còdols i algues?
Al poema 'La Mona Lisa calba' decideix que continuarà els tractaments per curar-se i aprendrà a viure de nou:
A punt d'un nou viatge, desficiosa de mar,
passeges entre fonts i jardins ufanosos.
En el primer segon que queda dels teus dies,
tornes a aprendre a riure, escampada en els altres.
Tot és més nou avui que la resta del temps
de pits llisos de mel, de cintura cenyida.
Festa de les carícies, el festeig i el desig,
l'amor que mou muntanyes, la por que les ensorra.
Per si es presenta amb fúria, cridant de mala lluna,
que t'enxampi ballant una dansa del ventre.
I, mentre coneixem la circumstància que fa que vulgui dimitir de les ginesteres i de les paraules, projecta la mirada a l'entorn, que es modifica constantment, en un cicle etern:
adoba el bot,
i fes que tot sigui possible.
Durant el confinament per pandèmia del 2020, disset fragments del llibre van ser il·lustrats amb fotografies i pintures d'artistes meus de capçalera: Fabián Acidres, Antonieta Codina, Mònica de Dalmau Mommertz, Teresa Llorach, Marc Pérez Oliván, Pere Prats Sobrepere, Fina Veciana i Rosa Virgili. Van ser els qui primer en van fer la lectura i van interpretar creativament diversos versos. Posteriorment, una pintura de Marc Pérez Oliván il·lustrava el poema 'Desheretada' i un grafisme de Pere Prats Sobrepere il·lustrava 'El cicle de l'aigua', ambdós treballs compten amb un podcast en la veu d'Andreu Sotorra. A més, diversos poemes van de bracet amb fotografies de Josep Lomas i un dibuix d'Anna Llebaria. Vegeu-ho:
Formen part del recull 50 mirades des de casa.
 |
| © Nené (Pérez Oliván). Instagram, 15-2-2021 |
 |
| © Pere Prats Sobrepere |
 | ||
| Versos de L'alè que fa olor de menta il·lustrats amb un dibuix d'Anna Llebaria i fotografies de Josep Lomas |
 | ||
| © Marta Ballvé Moreno. Pintura L'arrel inspirada en un tanka de L'alè que fa olor de menta: Faig creu i ratlla al bol de les ofrenes. Ara hi estripo el bitllet de tornada. L'arrel adoba l'arbre. |
 | |
| © Lena Paüls. Mòbil inspirat en els versos de 'Full de ruta', de L'alè que fa olor de menta |