29 de gener 2026

MARIA BARTOLÍ I PADROL, IN MEMORIAM

Maria Bartolí i Padrol (Reus, 1933-2026)

Gràcies, Maria, pel que hem après de tu.
 
Ens ha deixat als 92 anys Maria Bartolí i Padrol, una persona intel·ligent, culta i sensible. Dedicada professionalment a l'ensenyament de la música. Professora de piano i llenguatge musical, cofundadora de l'Escola de Dansa del Centre de Lectura, impulsora de la delegació del Conservatori a Reus i de moltes altres iniciatives a l'entorn de la música.

La nostra coneixença va començar fa més de cinquanta anys amb el veïnatge que compartíem a Duesaigües amb els seus pares i amb els anys i el tracte vam anar entaulant també amb ella una amistat sincera. Des de mitjan setanta, sabíem que la Maria i el seu estimat Juli (el pintor Juli Garola i Monné (Reus, 1927 - 2002) arribaven al xalet veí perquè el piano que acostumava a tocar el seu pare, s'alegrava de sobte, virtuós, aeri. 

La Maria va néixer al carrer del Carme de Reus, durant la República. La guerra la va agafar amb tres anys. I després, a les escoles franquistes a Reus diu que no aprendre res. Es va interessar per la música de la mà del mestre Fructuós Piqué. A les classes  va coincidir amb el músic Joan Guinjoan de Riudoms, de qui va ser amic de per vida. S'anaven a examinar al Conservatori del Liceu a Barcelona.  

No va parar fins que va aconseguir per a la ciutat l'Escola i Conservatori de Reus. Escola de Música i ensenyaments reglats de Grau Professional. Ho explicava així:

"No és fins el 1974 que la Diputació de Tarragona obre una delegació del Conservatori al Centre de Lectura. Comencem l’Emilia Briansó, que farà de directora, la Carme Duran i jo mateixa. Més tard, ens traslladem al Palau Bofarull. Aquells van ser uns anys molt intensos. Tot era nou: plans d’estudi reglats, reunions, claustres, tutories. La feina m’apassionava. Havíem d’engegar un projecte nou, fet que ens esperonava a estudiar i estar al dia del món musical." Es va jubilar el 1998. Coincidint amb la notícia de l'ampliació del Conservatori i un auditori annex al Palau Bofarull, d'aquí a uns anys, caldria que les institucions implicades comencessin a pensar en mantenir la seva memòria amb la inscripció del seu nom, com a mínim, en alguna de les aules més destacades.

Personalment, hem gaudit de l'amistat i la finesa de la Maria Bartolí durant molts anys. No ens va ensenyar música, tot i que durant molts anys fèiem classe a la mateixa planta del Centre de Lectura, paret per paret i ens hem sofert mútuament. En canvi, hem intercanviat llibres, receptes de cuina i plantes (Vegeu: La pedregosa). Els nostres jardins respectius a Duesaigües han compartit jardiner i ara, tothom admira el petit bosc d'herbes aromàtiques i el cedre de mig pam que va plantar ella mateixa al parterre públic de davant de casa seva. Avui s'alça ufanós i gegant desafiant el mestral que, en el comiat de la Maria, ha deixat el cel transparent. Volen unes partitures. 

Conversa que va publicar la seva jove Empar Pont. 
Sèrie entrevistes de Reusenques de Lletres. 
Reus digital, 4-II-2023. 
 
 
Parterre públic de cal Bartolí: baladre, verbena, heura, espígol, romaní, 
farigola, juníperus, cedre, roser, margarida del Cap, marfull, 
espernallac, violetes, crespinell.



28 de gener 2026

PEL·LÍCULA 'SIRAT'

Sirât. Direcció: Oliver Laxe, 2025
Una noia ha desaparegut fa mesos i el seu pare (interpretat per l'actor Sergi López) i el seu germà (el nen Bruno Núñez Arjona) s'embarquen a recercar-la. La informació que van obtenint els porta a una festa rave perduda en un desert del sud del Marroc. Reparteixen la foto de la noia envoltats de música electrònica i un tipus de llibertat que desconeixen. El relat enfoca el col·lectiu de nòmades amb respecte per la voluntat de trencar amb les normes imposades per la societat. El pare protagonista fa un viatge sensorial, en l'intent d'entendre el món de la seva filla. El cansament que mostra l'actor Sergi López en el transcurs de tota la història no només és versemblant, sinó ben real. L'equip de filmació va patir una tempesta de sorra.
La pel·lícula es va estrenar en competició al Festival de Cinema de Canes, 2025, on va guanyar el Premi del Jurat. 
Movistar + 8/10 

26 de gener 2026

PLATÓ DESERT: TRÀILER

vas fer el cor fort
i et vas llançar a xuclar caps de gamba.
Tot s’acaba, un dia o altre
.. 
 
 
Tràiler
Poema visual 
A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls
Premi ‘L’Atiador’, de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025
 

Escolteu el pòdcast del poema Tràiler
al canal IVOOX i/o al canal SPOTIFY
Veu: Andreu Sotorra 

** 


 

24 de gener 2026

PEL·LÍCULA 'MI AMIGA EVA'

Mi amiga Eva 
Direcció: Cesc Gay, 2025

Intèrprets: Nora Navas, Rodrigo de la Serna, Juan Diego Botto, Àgata Roca, Francesco Carril, Bravo! Una història esplèndida de sentiments íntims, que no permet que traguem els ulls de la pantalla en cap moment de la protagonista (magnètica, Nora Navas), emfocada discretament per la banda de l'humor. En un viatge de negocis a Roma, l'Eva s'adona de com és d'insípid el seu matrimoni després de més de vint anys de convivència. De tornada a Barcelona, trenca amb la vida que portava i s'enfronta a la recerca d'un enamorament que la faci vibrar. Ús de la llengua catalana gairebé inexistent.
Movistar + 9/10

23 de gener 2026

PEL·LÍCULA 'MÜNTER I L'AMOR DE KANDINSKI'

Münter i l'amor de Kandinsky
Direcció: Markus Rosenmüller. Alemanya, 2024
Wassili Kandinski (1866-1944) i Gabriele Münter (1977-1962) són els protagonistes d'aquest biopic que explica la història d'amor i desamor que va canviar per sempre la història de l'art. Münter era alumna de Kandinski. Entre pinzells, viatges per pintar a l'aire lliure va néixer una passió que els va unir com a amants i com a còmplices creatius a la recerca d'una estètica pictòrica. 
Mentre a Kandinsky li va arribar la fama i el reconeixement artístic i econòmic, Münter va resistir traïcions del geni turmentat i es va negar a desaparèixer de la història de la pintura.
Filmin 8/10
 

22 de gener 2026

EXPOSICIÓ 'UBÚ PINTOR', AL MUSEU PICASSO

Ubú pintor. Alfred Jarry i les arts
Museu Picasso

Alfred Jarry (1873-1907) va inventar, amb Ubu roi, una figura universal: grotesca, violenta i absurda, un mirall distorsionador del poder i de l'ésser humà. Ubú, el «rei d'enlloc», anuncia la brutalitat del segle XX i encarna l'humor negre que travessa la modernitat. Poeta, dramaturg i dibuixant,  Jarry va viure el seu personatge fins a confondre-s'hi, transformant la literatura en una aventura vital i estètica.
L'exposició Ubú pintor. Alfred Jarry i les arts explora la figura d’Alfred Jarry i la seva influència en l’art i el pensament del segle XX. L'empremta de Jarry va ser decisiva per a les avantguardes. 

Picasso, fascinat per l'esperit subversiu d'Ubú, el va reinventar com a símbol del dictador modern a Somni i mentida de Franco (1937). Els surrealistes —André Breton, Michel Leiris, Max Ernst, Joan Miró— el van reconèixer com a precursor de la seva revolta poètica. 
La mostra reuneix obres, llibres, obra gràfica i dibuixos de Jarry, al costat de peces de creadors del seu cercle, com Pierre Bonnard, Paul Gauguin, Henri Toulouse-Lautrec, Charles Filiger, George Rouault i els Nabís.

El 1948, el Collège de Pataphysique va continuar el seu llegat transformant la seva «ciència de les solucions imaginàries» en un laboratori de llibertat.

A més, l'exposició incorpora propostes contemporànies, com la de William Kentridge, que explora la vigència de les temàtiques que Alfred Jarry va tractar en la seva obra i els seus personatges despòtics, corruptes i totalitaris, i inclou una part final dedicada a la recepció de la seva obra a Catalunya.

O
Joan Miró. Màscares i titelles.
'Mori el Merma', Companyia de Teatre La Claca

Figurins de Fabià Puigcerver
'Operació Ubú', Els Joglars

Més d'un segle després, l'univers ubuesc continua ben viu: una barreja de sàtira i fantasia on l'excés revela la veritat.


19 de gener 2026

PLATÓ DESERT: DOCUMENTAL (EXTERIOR: UN XAMFRÀ)

A la plaça, amb entrada esglaonaDa,
 tothom hi arriba retratat com pot. 
 
Documental (Exterior: un xamfrà)  
Poema visual 
A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls
Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025
 
 
 
Escolteu el pòdcast de 
Documental (exterior: un xamfrà)
al canal IVOOX 
i/o al canal SPOTIFY
Veu: Andreu Sotorra
 
  





18 de gener 2026

SÈRIE 'EL MAGNAT'

El magnat   [Stenbeck
 Direcció: A. Haridi, L. Erikson, H. Lindholm, G. Kapetanović 
Suècia, 2025
Biopic basat en la vida de Jan Stenbeck (Estocolm, 1942 - París, 2002), pioner de les telecomunicacions i una de les persones més acabalades de Suècia. Va fundar una gran xarxa d'empreses i la primera televisió comercial sueca. Als 35 anys, Jan Stenbeck (interpretat per Jakob Oftebro) sembla tenir-ho tot: una carrera reeixida, una vida glamurosa a Nova York i un romanç amb l'estilista Merrill McCloud (a càrrec de l'actriu Zoe Boyle). Fins que una tragèdia familiar a Suècia l'obliga a assumir el lideratge de l'imperi industrial de la família. La seva incansable empenta construeix un imperi de 800 milions de dòlars. Tot i això, la visió de Jan desferma una amarga rivalitat amb els seus germans, ja que el seu xoc entre tradició i innovació aprofundeix en velles ferides familiars.

Sèrie de 5 episodis, de 45 min.
 Filmin.  8/10

16 de gener 2026

'VENUS IN FUR', A LA SALA ATRIUM

Venus in fur. Autor: David Ives. Traducció: Hèctor Claramunt 
Adaptació i direcció: Alfons Casal. Sala Atrium, Barcelona
Els intèrprets Uri Guillem i Clàudia Riera es posen a la pell dels protagonistes de Venus in fur, una obra de cambra inquietant, inclassificable. Vanda entra a fer el càsting quan l'adaptador de l'obra clàssica és a punt de plegar després d'un dia esgotador d'audicions. L'aspirant aconsegueix ser escoltada, pressiona, obté informació sensible, manipula i arrossega progressivament el director als inferns de la submissió.
L'actriu Clàudia Riera fa una aportació molt interessant en utilitzar dos dialectes del català, l'occidental nadiu andorrà, quan representa que és l'actriu que busca feina, i l'oriental estàndard, quan interpreta els fragments de l'obra. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

 

50 ANYS DEL CONCERT «BARCELONA, GENER 1976» DE LLUÍS LLACH


El gener del 1976, el cantant Lluís Llach tornava a Barcelona després de l'exili amb un concert emblemàtic que va oferir (dies 15-16-17) al Palau d'Esports de Barcelona i que va ser enregistrat en el disc «Barcelona, Gener 1976».

14 de gener 2026

EXPOSICIÓ 'MERCÈ RODOREDA, UN BOSC', AL CCCB

Comissària: Neus Penalba
Centre de Cultura Contemporània 

L'exposició de gran format Mercè Rodoreda, un bosc converteix l’espai museístic en un bosc que representa i analitza l’univers rodoredià. A través de quatre-centes peces, s'hi mostren creativament «les arrels literàries i vitals i l’experiència del desarrelament provocat per l’exili; els troncs de la vivència de la guerra; les branques que volen tocar els grans noms de la cultura occidental –escriptors, pintors i cineastes–; les capçades que acullen ocells i freguen el cel; i també les llavors, que acaben germinant i donant fruit en creadors actuals.» 
Els grans temes recurrents i les metàfores que apareixen en les obres de Rodoreda s'enfoquen en fragments escrits i s'il·l·lustren amb obres d'art (que majoritàriament l'autora no va conèixer ni va inspirar) procedents de museus i institucions catalanes i també del Musée d'Art Moderne de París, del Museo del Prado i del Reina Sofia. 
Rodoreda, un bosc  reivindica la influència de la novel·lística de l’autora en artistes plàstics que l'han llegida. Veiem instal·lacions de nova creació de Carlota Subirós, Èlia Llach, Oriol Vilapuig, Mar Arza i Cabosanroque. També s'hi mostra l'impacte literari de les obres de l'autora en escriptors d’arreu del món: Mariana Enriquez, Pol Guasch, Wadji Mouawad, Colm Tóibín.
La projecció internacional de Rodoreda s'explica amb 220 volums de traduccions a una trentena de llengües (in situ, es poden escoltar en catorze llengües.) 

Exposició oberta fins al 25 de maig de 2026

12 de gener 2026

PLATÓ DESERT: EL PLATÓ DE GELSOMINA

A les cinc, el flagell fa esclatar cors, sota els plàtans, 
davant de les parades de flors. I LES PARAULES QUEDEN SUSPESES 
i tot és silenci llegible. 
  
El plató de Gelsomina 
Poema visual 
A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls
Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025


Escolteu el pòdcast del poema
al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY
Veu: Andreu Sotorra


 

A propòsit del poema visual El plató de Gelsomina:

«Dos trossos d’arpillera cosits per donar continuïtat a un missatge visual que no és res més que la torna d’un poema que s’ha escrit abans per ser llegit després. I, dins de la imatge, el poema retallat pels plecs: i les paraules queden suspeses / i tot és silenci llegible. Una composició orgànica on el text conviu amb els elements, cosits tots ells amb l’agulla de la humilitat i el fil de la sensibilitat, enganxats tots ells a una textura que brolla d’un cel invertit o d’un mar d’ones blanques o de la saba d’un terra immaculat.»
JOAN RAMELL 

11 de gener 2026

'VALENTINA', AL TEATRE LLIURE MONTJUÏC

Valentina. Autora i directora: Caroline Guiela Nguyen. 
Producció: Théâtre National de Strasbourg. 
 Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc
 
L'obra teatral Valentina és una adaptació del conte «Valentina ou la Vérité» escrit per la mateixa directora Caroline Guiela Nguyen, publicat a l'editorial Actes-Sud Papiers, 2025. Tracta de les dificultats de comunicació de les persones exiliades, refugiades o immigrades quan no parlen ni entenen la llengua del país amfitrió. La Valentina (interpretada per Cara Parvu, en la nostra funció) és una nena romanesa de 9 anys escolaritzada en llengua francesa que es veu obligada, malgrat la seva edat, a fer de traductora de la llengua francesa de la metgessa cardiòloga a la seva mare en llengua romanesa. Però el diagnòstic de la malaltia coronària de la mare fa esgarrifar i la Valentina intenta disfressar-ne la gravetat amb la traducció. L'acció transcorre amb la família pendent de l'avís que hi hagi un donant de cor, un fet que a l'obra es converteix en un miracle celestial. 
Recomanada a espectadors a partir de 10 anys. 
9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»


 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

10 de gener 2026

'AVUI NO PLORARÉ', AL TEATRE GOYA

Avui no ploraré. Autor i director: Nelson Valente.
Traducció: Sergi Belbel.Teatre Goya, Barcelona
La companyia T de Teatre es diposa a fer riure l'auditori amb Avui no ploraré, la quinzena obra que estrena. Ja fa trenta-cinc anys que ho aconsegueix. Aquesta vegada en un gran plató mòbil de tres diorames es reuneixen tres germanes, dos cunyats i una amiga de la germana petita que ha fet al manicomi on ha estat ingressada per rehabilitar-se després d'un intent de suïcidi. Sembla estrany que d'aquest parament se'n pugi fer riure. De fet, qui s'emporta la palma de la rialla són, gairebé en exclusiva, les situacions que provoca l'amiga, pel contrast del que diu amb el que es veu. Tots els altres personatges tenen el seu moment seriós de glòria pel que manifesten, pel que amaguen, pel que aspiren a ser i pels fets que ens fan entendre que no hi arribaran mai. Després de la celebració familiar del dinar de benvinguda a la germana, s'inicia el desenllaç tot trencant la quarta paret. Un minimonòleg a tall d'epíleg explica als espectadors què ha fet cada personatge després del tràngol familiar que hem presenciat. Ai.  7/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY 


08 de gener 2026

PEL·LÍCULA 'THE QUIET GIRL'

The Quiet Girl [An Cailín Ciúin
Guió i direcció: Colm Bairéad. Irlanda, 2022

Adaptació cinematogràfica del relat curt Tres llums, de Claire Keegan. Tracta els complexos vincles familiars i la capacitat de superar el dol. L'acció s'ambienta al camp irlandès, el 1981. Cait (Carrie Crowley) és una nena de nou anys desatesa pels seus progenitors. Forma part d'una família nombrosa i disfuncional. S'acosta un nou part de la mare i envien la petita a la granja d'uns parents llunyans, desconeguts.  En aquesta llar hi regna l'afecte i no sembla haver-hi secrets. Al mateix ritme pausat amb què es va fent lloc al cor de la parella que l'acull, la Cait descobreix el drama silenciós que viuen. 
Amb aquesta pel·lícula, Irlanda va ser nominada per primera vegada a l'Oscar (Millor llargmetratge internacional.)  Filmin. 9/10 
 

05 de gener 2026

PLATÓ DESERT: CÀSTING

—¿Qui voldrà tantes ones d'un únic mar?
 Càsting 
Poema visual 
A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls
Premi ‘L’Atiador’, de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025
 
 
Escolteu el pòdcast del poema Càsting
al canal IVOOX i/o al canal SPOTIFY
Veu: Andreu Sotorra 

04 de gener 2026

ESCULTURES 'SAFAREIG', DE NATÀLIA FERRÉ

Fotos: © Cesca Toledano 
 
 
En homenatge a les dones que hi van rentar  

 
Lo safreig de Masroig, els rentadors de Reus, els rentadors de Duesaigües i els de tots els pobles i ciutats són testimoni viu de la duresa del dia a dia de les nostres àvies i besàvies. Ens recorden d'on venim. 
Les generacions d'avui, les honorem cada cop que aquests espais patrimonials demanen manteniment i l'hi proporcionem, i en tenim cura continuada. 
 
I, més encara, si en fem una interpretació en obres d'art, com les escultures de Natàlia Ferré (Masroig, 1969), escultora i ceramista. La instal·lació Safareig comprèn, en gran part, escultures de ceràmica i també de ciment i de sabó, com les mans de bugaderes fetes amb motlles de mans de diferents dones. 
 
Caps de dona, 2,10 m. Instal·lació Safareig

Instal·lació a Lo Safreig de Masroig (Priorat)
La instal·lació de les escultures Safareig s'acompanya amb una representació de plantes de les quals tenim cura les dones, als balcons i als terrats familiars. Aquesta nit ha nevat i les nostres besàvies i les nostres àvies, aliades del sol, no anirien a rentar aquest matí als rentadors. Tindrien cura de treure la neu de damunt de les plantes i les posarien a cobert. Les mans balbes. 
 
 
Per saber-ne més:
 
 

02 de gener 2026

EXPOSICIÓ 'VEUS DEL PACÍFIC. INNOVACIÓ I TRADICIÓ', AL CAIXAFORUM

Exposició 'Veus del Pacífic. Innovació i tradició'
Caixaforum, Barcelona

L’exposició de gran format Veus del Pacífic. Innovació i tradició amb peces procedents del Museu Britànic arriba a Caixaforum de Barcelona. Mostra una interessant combinació d'obres tradicionals i contemporànies del patrimoni cultural de les illes de l'oceà Pacífic, així com la interpretació que n'han fet artistes actuals. 

El Pacífic ocupa pràcticament un terç de la superfície de la Terra i hi ha grans distàncies entre Hawaii, al nord,  fins a Nova Guinea a l'est. Només Oceania comprèn gairebé 1.800 cultures i grups lingüístics diferents, la majoria dels quals comparteixen uns ancestres comuns. La mostra reflecteix la creativitat i la resiliència dels illencs en una varietat d’objectes quotidians de diverses èpoques: cerimonials, màscares i escultures amb materials naturals, estàtues rituals, ornaments, eines... que inviten a endinsar-nos en un món tan misteriós com extens. Els illencs van absorbir les innovacions i van emprar els materials que van introduir els colonitzadors del segle XIX.

Oberta fins al 8 de febrer de 2026

IN SITU, LES ROQUES

Mas Carreras. Begur (Baix Empordà) 
Fotografia: © Francesc Corpas Gaudó
 
La voluntat decidida de càntic,
el fet solar, el venjatiu projecte
d'un poble antic com les pedres també
.
VICENT ANDRÉS ESTELLÉS. Llibre de les pedres
 
 L'aflorament d'aquesta roca sedimentària es perd en la memòria. Amb el temps, s'hi va integrar in situ un edifici i un altre, respectant la continuïtat orgànica dels fonaments. I actualitzant la voluntat de càntic. La identitat col·lectiva projectada sobre les roques.