 |
| Maria Bartolí i Padrol (Reus, 1933-2026) |
La nostra coneixença va començar fa més de cinquanta anys amb el veïnatge que compartíem a Duesaigües amb els seus pares i amb els anys i el tracte vam anar entaulant també amb ella una amistat sincera. Des de mitjan setanta, sabíem que la Maria i el seu estimat Juli (el pintor Juli Garola i Monné (Reus, 1927 - 2002) arribaven al xalet veí perquè el piano que acostumava a tocar el seu pare, s'alegrava de sobte, virtuós, aeri.
La Maria va néixer al carrer del Carme de Reus, durant la República. La guerra la va agafar amb tres anys. I després, a les escoles franquistes a Reus diu que no aprendre res. Es va interessar per la música de la mà del mestre Fructuós Piqué. A les classes va coincidir amb el músic Joan Guinjoan de Riudoms, de qui va ser amic de per vida. S'anaven a examinar al Conservatori del Liceu a Barcelona.
No va parar fins que va aconseguir per a la ciutat l'Escola i Conservatori de Reus. Escola de Música i ensenyaments reglats de Grau Professional. Ho explicava així:
"No és fins el 1974 que la Diputació de Tarragona obre una delegació del Conservatori al Centre de Lectura. Comencem
l’Emilia Briansó, que farà de directora, la Carme Duran i jo mateixa.
Més tard, ens traslladem al Palau Bofarull.
Aquells van ser uns anys molt intensos. Tot era nou: plans d’estudi
reglats, reunions, claustres, tutories. La feina m’apassionava. Havíem
d’engegar un projecte nou, fet que ens esperonava a estudiar i estar al
dia del món musical." Es va jubilar el 1998. Coincidint amb la notícia de l'ampliació del Conservatori i un auditori annex al Palau Bofarull, d'aquí a uns anys, caldria que les institucions implicades comencessin a pensar en mantenir la seva memòria amb la inscripció del seu nom, com a mínim, en alguna de les aules més destacades.
Personalment, hem gaudit de l'amistat i la finesa de la Maria Bartolí durant molts anys. No ens va ensenyar música, tot i que durant molts anys fèiem classe a la mateixa planta del Centre de Lectura, paret per paret i ens hem sofert mútuament. En canvi, hem intercanviat llibres, receptes de cuina i plantes (Vegeu: La pedregosa). Els nostres jardins respectius a Duesaigües han compartit jardiner i ara, tothom admira el petit bosc d'herbes aromàtiques i el cedre de mig pam que va plantar ella mateixa al parterre públic de davant de casa seva. Avui s'alça ufanós i gegant desafiant el mestral que, en el comiat de la Maria, ha deixat el cel transparent. Volen unes partitures.
O
