 |
La tercera fuga. Idea i direcció: Victoria Szpunberg Col·laboració en l'escriptura del text: Albert Pijuan Sala Gran, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona |
Espectacle de gran format. Comença amb la representació de la Dansa de la Mort de Verges que desapareix a la trapa de l'infern de l'escenari, metàfora de les fosses comunes on hi ha persones estimades. L'acció se situa el 1922 amb la festa d'un casament jueu fins a una festa de joves del 2022. Un viatge compromès per cent d'anys història recent, amb moments reivindicatius, emocions a flor de pell. Un relat respectuós amb un material tan sensible com és una història familiar —sense voler ser estrictament la de l'autora catalano-argentina Victoria Szpunberg (Buenos Aires, Argentina, 1973)— sempre marcada per la fugida. Des de la primera fugida dels jueus de la Ucraïna i la població de Berditzxiv del primer quart de segle XX fins a l'Argentina dels anys setanta, amb la dictadura del militar Jorge Rafael Videla, per arribar a la Barcelona dels primers anys postfranquistes i joves en democràcia, per tornar, des de la distància, a la Ucraïna del 2022 i la invasió russa. I tot sense caure en el fals sentimentalisme, fins i tot amb ràfegues d'humor. Espectacle en català amb escenes amb dialecte argentí, i fragments breus en francès, espanyol, ídix, ucraïnès i rus. Tretze intèrprets, una seixantena de personatges. Un espectacle enginyós. Brillant. 10/10
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY