 |
| Caputxina. Dibuix de © Cori Bach |
NOMS: Caputxina, Morritort. Herba llaguera. Morrissà. Bequera. Castellà:
Capichinas. Espuela de galán. Mastuerzo. Gallego: Flor do canario.
Capuchina. Portuguès: Chagas. Francès: Capucine. Grande Capucine.
Italià: Nasturzio comune. Anglès: Garden Nasturtium. Great Indian Cress.
Yellow Larkspur. Alemany: Große Kapuzinerkresse. Neerlandès: Kapucijn.
Oost-Indische Kers. Grec: Καπουτσίνος. Τροπαίολον. Xinès: han jin lian (Font: «El Jardí de Menuda Natura»)
La caputxina (Tropaelum majus) és una planta enfiladissa de fulles lobulades que fa unes flors vistoses i elegants en forma de trompeta, des de maig a setembre. Cada una d’aquestes flors sol donar entre tres o quatre fruits carnosos, de color
blanquinós, que germinen amb facilitat quan ja no hi ha perill de gelades (2-3 setmanes). Anual i perenne, resistent al fred i al sol rigorós, necessita humitat però amb el sòl ben drenat perquè l’excés d’aigua podreix les arrels. En estat salvatge pot colonitzar grans espais.
Sota l’aparença ornamental de tiges fràgils la caputxina conté una sèrie de components de gran utilitat com a antibiòtica. Les flors i les fulles presenten propietats diürètiques, antioxidants i
antibacterianes, i els fruits són purgants i expectorants.
Les flors i les fulles tendres s'empren en amanides per donar color i gust. Les fulles i les
tiges tendres s'usen com a condiment després d'estar en salmorra.
Per saber-ne més:
Caputxina, «El Jardí de Menuda Natura»