Una pel·lícula d'Isabel Coixet (Nadie quiere la noche) ha inaugurat amb tots els honors la Berlinale d'enguany. Poca broma. En aquest aparador alemany havia presentat Mi vida sin mí (2003) i Elegy (2008) a la secció oficial. Et mereixes una Berlinale per a tu sola, Isabel Coixet.
M'agraden les pel·lícules d'Isabel Coixet. Unes més que les altres, esclar, però no em deixen mai indiferent. He revisitat darrerament Mi vida sin mi. Una dona jove, amb dos fills menuts, malalta terminal a causa d'un càncer fa una llista del que vol fer en les poques setmanes que li queden de vida. Lligar caps, desitjos incomplerts. Tendresa, força i sensualitat a flor de pell. Disponible a Filmin.es 8/10