 |
| Violetes del jardí de llicorella. Foto: © Paüls |
Al jardí de llicorella hi ha dues mates de violetes que va plantar la padrina Munda. Una és a ple sol i no fa rebrots. L'altra és un racó ombrejat, fa les fulles el doble de grosses que l'altra i l'arrel produeix rebrots que donen lloc a noves plantes. Ara s'han de separar aquests rebrots de la planta mare i s'han de plantar. A l'estiu, la del sol vegeta i la de l'ombra té les fulles en forma de paperina perquè s'hi allotja una crisàlida. Però a la primavera següent les tiges subterrànies de les dues humils plantes tornen a brotar i són de les primeres flors que perfumen el jardí. Més val admirar-les a la mateixa planta perquè
, si es tallen, no es conserven gaire bé en aigua.
Va donc, sans autre ornement,
Parfum, perles, diamant,
Que ta maigre nudité,
Ô ma beauté!
CHARLES BAUDELAIRE, Les fleurs du mal
