La proposta per fer de model va arribar per casualitat. Les mares es coneixen perquè porten les criatures al mateix centre. Una tracta en publicitat i treballa amb petits, l'altra té una criatura expressiva, amb uns ulls que li parlen. La nena es diu Ainet i té tres anys.
La sessió fotogràfica era de 8 a 2 del matí i la mare no la hi va portar fins que va sortir de la feina, gairebé fora d'hora. Durant el matí, havien passat per l'estudi fotogràfic moltes criatures, però algunes s'havien negat a deixar-se fotografiar i van acabar sortint plorant i amb els progenitors enrabiats per la pèrdua de temps. Devien rebelar-se perquè fer de model en fred és inaceptable. D'altres s'hi havien posat de mala gana i les fotografies no es podien aprofitar. L'Ainet i la mare es van presentar a l'estudi força tard, però vist el resultat de les sessions del matí, les van acollir a mans besades. Van preparar la sessió jugant amb naturalitat primer al costat de la mare i després amb la model. No hi va haver salt entre el que la nena feia i el que queda reflectit a la imatge. Es veu que no és una nena que actua, és una nena que juga a pintar i sap que la retraten. A aquest procés cal afegir-hi la predisposició de la petita a connectar i a participar amb els professionals de l'estudi. Ara, la seva cara riallera amb els palmells bruts de pintura són imatge de la marca ALPINO.
De petits rebem tot d’impactes, lumínics,
sonors, cinètics, volumètrics, de colors;
alguns de nosaltres, quan som grans,
tenim la facultat de fer-los reviure i donar-los sentit.
INGMAR BERGMAN. Memòries.