Els primers jocs amb paraules que els adults regalen als infants (ballmanetes, arri, arri, tatanet, mà morta, la puça i d'altres peces associades a la motricitat) tenen continuïtat a l'ensenyament primari. Els docents, en general, hi enllacen amb exercicis de dificultats progressives (rodolins, petits poemes, frases fetes, embarbussaments, endevinalles...) que diverteixen els infants. Però, aquesta baula es trenca a l'ensenyament secundari, on la llengua oral es perd com a element de ficció i gaudi. Ho he pogut constatar en els cursos de formació de professorat. Els docents no s'atreveixen a tenir en compte els aspectes lúdics i alhora genuïns per a l'aprenentatge de la llengua. Els n'he hagut de convèncer amb els resultats evidents: ells mateixos intentant demostrar la seva destresa verbal, en sortir de les sessions.