'S 62° 58', W 60° 39', AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA
S 62° 58', W 60° 39'». Concepció i direcció: Franck Chartier Companyia Peeping Tom. Sala Gran, TNC
A l'escenari hi ha un vaixell embarrancat entre la boira i penques de gel prop de l'illa de la Decepció a l'Antàrtida. Potser és el mateix vaixell que es mostrava a l'espectacle Triptych de la mateixa companyia. La tripulació està incomunicada amb l'exterior i sense queviures, persones enfrontades. Futur previsible. De sobte, s'obre una altra realitat: la comunitat que està atrapada són intèrprets d'una obra i manifesten la seva pròpia realitat al director — Frank Chartier— amb qui conversen, però no veiem, suposadament situat al control. A tota llum, el cartó pedra i les altres convencions de realitats es fan visibles. Es queixen al director perquè sempre fa sortir vent als espectacles, li proposen canvis, el manipulen, es qüestionen la vida dels actors en gira. Teatre dins el teatre. Metateatre. La quarta paret cau de cop amb el monòleg final, a càrrec de l'actor portuguès Romeu Runa, adreçant-se a pèl als espectadors, sobre la funció del teatre com a teràpia. Excepcional. 10/10
