Solitud, de Víctor Català. Dramatúrgia: Albert Arribas Direcció: Alícia Gorina. TNC Sala Petita |
Alícia Gorina, directora del muntatge teatral de la novel·la Solitud ha deixat tot el protagonisme al text de la seva autora, Caterina Albert. Les paraules afaiçonades en frases llarguíssimes que ja a principis de segle devien sonar com a patrimonials exclusives de la Catalunya rural van ser escrites per ser llegides. Ara, dites en veu alta, per molt ben dites que siguin per professionals (de fet, no sé si hi estan perquè tot i estar a les primes files, no vaig sentir bé ni una quarta part del que deien els personages i, que jo sàpiga, no tinc problemes auditius, per ara), exigeixen un esforç de comprensió que ja no sabem fer amb la rapidesa que caldria per entendre-les en la seva profunditat. Si hi afegim que els personatges diuen el text original en tercera persona, amb l'entonació de lectura, no pas de conversa, i sense gairebé dramatúrgia significativa (el bellugueix no compta!), el resultat és francament decebedor. 6/10
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»