30 de març 2017

ZAQUIZAMÍ, AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

Zaquizamí. Direcció i coreografia de Roberto G. Alonso
Sala Tallers, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona
Espectacle recomanat per a més grans de 3 anys

Espectacle de dansa per a tots els públics. S'ha apagat el llum a les golfes (zaquimazí, en àrab) on juguen els infants de la casa. Quan el lloc es queda sense ningú, les nines prenen vida i interactuen amb els objectes de l'entorn. Treuen disfresses del badul i de l'armari, ballen, s'amaguen i juguen a ser uns altres, s'imaginen que són personatges de pel·lícules famoses. Remarco l'escenografia, la coreografia i el vestuari del conjunt molt ben resolt. 9/10

 

29 de març 2017

'ELS PILARS D'EUROPA', AL CAIXAFORUM


Els pilars d'Europa. L'edat mitjana al British Museum. Exposició de gran format —grandiloqüent en la presentació— que mostra a partir dels tresors i la cultura material els grans canvis que es van produir a partir de la decadència de l'Imperi romà, al segle V, fins a la Reforma protestant del segle XVI. 260 objectes procedents de la col·lecció del British Museum i també del Museu Arqueológico Nacional de Madrid, del Museu Nacional d'Art de Catalunya i del Museu Frederic Marès.
Faig notar que, en dies de molta afluència de públic, el recorregut no fa de bon seguir. En part perquè el mobiliari expositiu ofega les peces  i els visitants s'acumulen en segons quins espais, embotits entre fustam. 
Exposició oberta fins al 18 de juny.

28 de març 2017

'ABANS QUE ARRIBI L'ALEMANY', A LA SECA

Abans que arribi l'alemany. Autora: Marta Barceló 
Direcció: Joan Fullana. La Seca Espai Brossa, Barcelona
Júlia, una dona d'una seixantena d'anys, mare de tres fills ja grans, viu amb angoixa els primers símptomes de la malaltia de l'Alzheimer, que també va patir la seva mare. L'actriu Muntsa Alcañiz es posa a la pell d'aquesta dona que lluita amb totes els recursos personals per decidir com organitza la seva vida, abans que  l'alemany que és a punt d'arribar li ho impedeixi.  L'alemany en qüestió és la malaltia que porta el nom del psiquiatre i neuròleg bavarès Aloysius Alzheimer. L'actor Pedro Mas acompanya la protagonista en tot el recorregut fent diversos papers. 8/10





PREMIS DE LA CRÍTICA TEATRAL CATALANA

Guanyadors dels XIX Premis de la crítica teatral 2016
Foto: © Martí E. Berenguer



27 de març 2017

EXERCICIS PER SEMBRAR LLAMPECS


Al Caixaforum,  l'artista i pedagog Nicolás Paris (Bogotà, 1977) exposa petits objectes quotidians que conviden a ser manipulats a la recerca de poesia, amb el "desig de compartir l'acte creatiu", segons el programa de mà. Però, la nostra sorpresa són els cartells que prohibeixen tocar les peces. Per tant, si la vostra visita no coincideix amb una hora que hi hagi la persona d'acompanyament que us proposi els exercicis en sortireu sense sembrar llamps, però amb les imatges de la proposta molt de temps a la retina.
El relat i la intenció de Paris es complementen a l'exposició amb peces de la col·lecció de "La Caixa" d'artistes com Pablo Palazuelo, Richard Long, Victoria Civera, Günther Förg i Moisès Villèlia.
Exposició oberta fins a l'1 de maig.

24 de març 2017

SHARING A FUTURE. BOOKS IN CATALAN. BOLONYA 2017


Només 20 autors catalans de literatura infantil i juvenil tenen obra traduïda a l'italià en el moment que l'expedició catalana ja és a les portes de la Fira de Bolonya 2017

Segons promociona el programa «Sharing a future. Books in Catalan 2017», targeta de presentació de l'expedició liderada per l'Institut Ramon Llull, a la Fira de Bolonya 2017, la literatura infantil i juvenil catalana té una llarga tradició que es remunta al segle XV amb les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, l’editorial més antiga d’Europa. En el mateix programa s'informa que actualment aquest sector editorial factura 41,4 milions d’euros anuals, segons dades del 2015, i que és el tercer sector en facturació en la indústria editorial. 
Tot i així, la literatura infantil i juvenil catalana només compta amb 20 d'autors que tinguin alguna obra traduïda a l'italià, la llengua amfitriona de la Fira de Bolonya (3 - 6 abril 2017). Entre aquests autors, Andreu Martín és el més traduït, amb 18 llibres. Darrere seu hi ha Maite Carranza, amb 4 llibres. La resta d'autors, alguns ja desapareguts, hi són representats amb 1 o 2 llibres cadascun, tant de ficció narrativa com de divulgació: Josep Maria Ainaud de Lasarte, Maria Àngels Anglada, Joan Armangué, Maria Barbal, Maria Aurèlia Capmany, David Cirici, Rodolfo del Hoyo, Fina Duran, Meritxell Margarit, Gemma Pasqual, Manuel de Pedrolo, Carles Sala i Vila, Maite Sarró, Joles Sennell (Pep Albanell), Andreu Sotorra, Tina Vallès i Josep Vallverdú. Tot i que la nòmina de traductors del català a l'italià és diversa, hi destaca l'escriptor alguerès Antoni Arca —curiosament no convidat en l'expedició de Bolonya— com a traductor majoritari d'obres d'autors com Joan Armangué, Andreu Sotorra o Josep Vallverdú.
 

22 de març 2017

'I, DANIEL BLAKE', DE KEN LOACH


I, Daniel Blake, pel·lícula dirigida per Ken Loach, Palma d'or, al Festival de Cinema de Cannes de 2016. L'estat del benestar del Regne Unit en un sistema deshumanitzat que acaba humiliant els ciutadans que hauria de protegir. La gràcia d'aquesta pel·lícula és haver traslladat el realisme social actualitzat —d'ara mateix—, en estat pur a la pantalla. Si no fos que té argument i l'estructura narrativa clàssica podríem pensar que es tracta d'un documental sobre la pobresa galopant a què es veuen abocades les classes mitjanes. Un fuster autònom té prohibit treballar per motius de salut. No obstant,  l'estat per mitjà de funcionaris agressius, no li dona la invalidesa i l'obliga a buscar feina. Es queda sense recursos econòmics mentre passa un viacrucis reclamant els seus drets. Loach sap descriure amb poques imatges l'angoixa dels que passen gana i, deixant a banda algun toc efectista massa evident, me'l crec.

21 de març 2017

'ELECTRIC BABYLAND', AL CCCB

Electric Babyland.  Autor i compositor: Christophe Sainsot Tintou.
Direcció: I. López. Centre de Cultura Contemporània de BCN
Per a espectadors entre 2 i 5 anys

Avui a la sala del Centre de Cultura Contemporània hi ha espectadors molt petits, fins i tot algun de bolquers. Infants i adults escoltem els sorolls del camp i de la ciutat. Mr. Sound, un despistat multilingüe, busca el so que li agrada més amb l'ajuda de l'auditori. Els espectadors menuts són invitats a reproduir-los per dos intèrprets amatents, Christophe Sainsot Tintou, músic i Sílvia Dotti, actriu i cantant.
En aquest tipus d'espectacle m'encanto amb les reaccions dels espectadors petits de la platea —aquí asseguts a terra— i també amb les reaccions dels progenitors. Prop meu, un pare ha hagut de treure de la boca del seu petit de vuit o deu mesos un paper mastegat (era un bocí d'entrada).  Passats deu minuts, perquè s'estigués quiet, li ha posat dibuixos animats al mòbil. Ho anoto perquè no havia vist mai que algú de la generació digital es manifestés en contra d'un espectacle en directe (i li donessin la raó, complaent-lo). Mentrestant, dos metres més enllà, la germaneta de tres anys xalava fent soroll amb palets. L'espectacle s'ho valia. 8/10





18 de març 2017

'LA NENA DELS PARDALS', AL SANT ANDREU TEATRE


La nena dels pardals
Text: Jordi Palet (a partir del conte de Sarah Pennypacker)
Música: La Tresca i la Verdesca.
Direcció: Joan M. Segura Bernadas
Sant Andreu Teatre (SaT), Barcelona

Espectacle recomanat a partir de 5 anys

El conte La nena dels pardals que representen sobre l'escenari Txell Botey i Xavi Idàñez acaba bé. Es basa en un fet real, succeït a la Xina, el 1958, en el que es coneix com 'La guerra dels pardals', imposada pel líder comunista Mao Zedong. Tota la població havia de fer soroll per eliminar els pardals que malmetien les collites. La mort de 200.000 pardals en un dia (13-12-1958) i de molts milions durant tota l'operació va provocar un gran desequilibri ecològic. La petita Ming-Li va desobeir l'ordre i va salvar d'amagat unes quantes parelles de pardals, cosa que, en ser descoberta, va tenir conseqüències fatals per a la petita. Els intèrpretes ja avisen a la introducció —per als adults— que no ho explicaran tot.  La petita Ming-Li va ser una víctima de la repressió d'aquella dictadura.
En la versió teatral de Jordi Palet, uns funcionaris classifiquen expedients de morts i desapareguts i en troben un sense documentació, només amb el nom i les dates de mort i de naixement. Decideixen inventar una biografia per aquella persona de pocs anys. Uns espectacle delicat, amb diferents nivells de lectura,  per a gaudi de tothom. 9/10

Vegeu-ne aquí el comentari de l'àlbum il·lustrat per Yoko Tanaka
(Editorial Joventut, 2010)



17 de març 2017

'FILLA DEL SEU PARE', A L'ESPAI LLIURE


A l'Espai Lliure del Teatre Lliure de Montjuïc neva. És la nit de Cap d'any i hi ha fredor entre Hedda Gabler i el seu home.  Coneixem l'Hedda i sabem que s'obsessionarà per no ser enlloc. Que l'episodi de vida que veurem a l'escenari comenci amb un tret, ja és premonitori. A partir d'aquí la versió (una perla) d'Aleix Aguilà anirà resseguint el clàssic d'Ibsen, amb l'acció que situa a la Barcelona d'avui, on la parella —Hedda i Jorgen (Júlia Barceló i Pau Vinyals, interpretacions de festa)— arriba després de mig any de viatge de noces i hi estrena apartament. Una visita inesperada fa la resta, és Ejlert (Pol López, un regal), l'amic comú, escriptor, amb una novel·la dictada a la seva amant, que l'ha manuscrita. Cadascú vol alguna cosa de l'altre. I ens creiem el que veiem i les intencions  que expressen. I ens emocionen amb el que deixen entreveure de les seves biografies. I Hedda Gabler s'autodestrueix. I neva, neva. 10/10

16 de març 2017

BARBES DE BALENA, AL MALDÀ

Barbes de balena. Dramatúrgia: Anna Maria Ricart.
Direcció: Mònica Bofill. El Maldà, Barcelona
Barbes de balena (o de què estan fetes les cotilles) és un espectacle que fusiona música, teatre i dansa. Fa un homenatge entranyable a les nostres àvies, besàvies i rebesàvies. Parla d'on venim i on hem arribat les dones. L'autoria és compartida per les intèrprets que, a partir de la biografia de la doctora Dolors Aleu Riera (Barcelona, 1857 - 1913), primera dona llicenciada en medicina a Catalunya i a l'Estat espanyol, rebesàvia de l'actriu Núria Cuyàs, van desgranant records de les seves predecessores femenines (presents en algunes veus en off).  La doctora Aleu avisava en la seva tesi que la cotilla de les dones dificutava la circulació sanguínia i era la causant de desmais. Les dones d'avui ja no portem cotilla que ens emmordassi el cos, però hem d'estar a l'aguait dels atenallaments mentals, que són pitjors. Acompanyament al piano d'Ariadna Cabiró, autora de la composició musical. Un cabaret intimista i delicat. 9/10

15 de març 2017

'L'ÀNEC SALVATGE', AL TEATRE LLIURE

L'ànec salvatge. Autor: Henrik Ibsen. Adaptació: de Marc Artigau, 
Cristina Genebat i Julio Manrique. Direcció: Julio Manrique. 
Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona
És la primera vegada que es representa a Catalunya L'ànec salvatge d'Ibsen. No en sé els motius.  Tal com l'hem vista de nítida al Teatre Lliure no sembla que sigui una obra dificultosa de posar en escena. Cada personatge és un símbol, l'ànec, la metàfora d'una traïció. ¿La 'mentida vital' és imprescindible per aconseguir la felicitat i la tranquil·litat d'esperit? Text i adaptació, interpretacions, posada en escena, subratllats musicals i direcció d'antologia. Brillant.  10/10




14 de març 2017

EXPOSICIÓ 'PATUFET EN GUERRA'

Patim, patam, patum,
homes i dones del cap dret,
patim, patam, patum,
no trepitgeu en Patufet.

L'espai del Memorial Democràtic (Peu de la Creu, 4 Barcelona) és un conjunt  de sales poc concorregudes que presenta exposicions ben documentades i amb un recorregut expositiu de bon seguir. Hi acabem de veure  Patufet en guerra. La il·lusió de la normalitat, una exposició que mostra els equilibris que va haver de fer la publicació infantil catalana «En Patufet» per sobreviure durant la guerra.

Al·lusió a les bombes
Després del 18 de juliol de 1936, tot i ser una publicació de caire catòlic, va continuar editant-se  setmanalment i va continuar venent-se perquè molts infants que l'havien llegit en temps de la República  l'esperaven.
Durant la guerra els temes dels acudits i de les historietes van anar canviant, parlant de la dificultat de trobar menjar, de les bombes i de les misèries de la reraguarda, però no s'hi veuen ferits ni morts ni destrucció perquè els dirigents s'autocensuraven per tal de no ser titllats de derrotistes.
  
Al·lusió a la gana
Amb la dictadura, «En Patufet» és prohibit i els exemplars endarrerits es llegien d'amagat  a les cases que els havien pogut conservar. 
L'exposició acaba fent referència al drama personal dels que van fer possible la publicació: l'escriptor Josep M. Folch i Torres, dels dibuixants i humoristes Gaietà Cornet i Joan Garcia Junceda i de com van sobreviure els col·laboradors més joves en temps del primer franquisme.

Exposició oberta fins al 31 d'agost.

13 de març 2017

'HOMES, LA COMÈDIA MUSICAL', AL TEATRE CONDAL

Homes. Autors: Sergi Belbel i Carol López. Música: Marc Parrot
Direcció: Carol López. Teatre Condal, Barcelona
Homes, la comèdia musical, espectacle amb cançons enganxadisses amb la música original de Marc Parrot, ben coreografiades i ben interpretades que són de llarg el millor d'aquest muntatge on cinc actrius fan el paper d'home, disfressades d'home, amb un vestuari que els va francament en contra. De fet,  no caldria ni tan sols que portessin pantalons per creure'ns els papers de l'Anna Barrachina, l'Agnès Busquets, l'Alba Florejachs, la Mireia Portas i la Glòria Sirvent. Cinc actrius esplèndides que salven un text d'esquetxos plens de tòpics i un ritme de muntatge que no els fa honor. Fins ben entrada l'hora no comencem a somriure i el públic femení —que era majoritari en la meva sessió— acabem amb cara perplexa. N'esperàvem més d'aquest cabaret contemporani que s'envola amb poca força. 6/10


12 de març 2017

'FAIRFLY', AL TEATRE TANTARANTANA

Fairfly. Autor: Joan Yago. Direcció: Israel Solà 
Companyia La Calòrica. Teatre Tantarantana
Tots els espectadors situats a quatre bandes a l'escenari del Tantarantana som testimonis de l'evolució i final d'un possible somni. Els somniadors són quatre treballadors joves (admirables interpretacions de  Queralt Casasayas, Xavi Francès, Aitor Galistero-Rocher i Vanessa Segura) que, en veure perillar el seu lloc de treball, es reuneixen per redactar un manifest defensant-lo. Se'ls desperten les ganes de canviar el món i ho pretenen fer amb un produce nou d'alimentació infantil (no en dic l'ingredient principal perquè la gosadia dels emprenedors és de les que fa història). La Companyia La Calòrica explota el text ple de contrastos de Joan Yago amb tanta versemblança que fins i tot en sortim pensant que potser sí que «Fairfly» podia haver estat una realitat. Comèdia agredolça amb sorpresa. 10/10 



11 de març 2017

EXPOSICIÓ 'DONES', DE NENÉ

Exposició 'Dones', de Nené (Marc A. Pérez Oliván)

Més val riure per res
que plorar per tot.
No coneixia aquesta dita que obre l'exposició de l'espai Antics Rentadors del Casal de les Dones de Reus,  amb pintures de Nené, pseudònim de l’artista Marc Pérez Oliván. Les dones que ha interpretat pictòricament Nené no sempre riuen, també n'hi ha de posat seriós, però sempre serè. Violeta Parra, Frida Kahlo, Edith Piaf, Rita Levi-Montalcini, Frederica Montseny, Anaïs Nin, Amy Winehouse, Patti Smith, Aminatou Haidar, Maria Mercè Marçal, Malala Yousafzai, Emma Watson, Ada Colau, Carme Ruscalleda...  Una seixantena de retrats de dones que han excel·lit en els seus àmbits d'actuació pel seu talent, per la seva dedicació, pel seu esforç, per haver trencat tòpics en diferents èpoques. Rostres en primer pla, acompanyats de missatges textuals que les representen  en català, castellà, italià, francès i anglès. 

Espai Antics Rentadors, del Casal de les Dones, de Reus
Exposició oberta fins al 30 de març
'Dones', en procés de creació. ©Nené

07 de març 2017

RELLEGIR 'CAMÍ DE SIRGA', DE JESÚS MONCADA

La novel·la Camí de sirga, de l'escriptor Jesús Moncada (Mequinensa, 1941 - Barcelona, 2005) és un clàssic contemporani que ficciona l'època d'anegament del poble de Mequinensa a les aigües del pantà. Rellegeixo la novel·la en la primera edició (La Magrana,  1988) i hi retrobo aspectes que no recordava o que em van passar per alt. L'autor hi refà de manera vibrant els últims cent anys de la vila del Baix Cinca, centre d'una conca minera  i d'un tràfic fluvial intens, en especial des del 1957, any que va quedar sentenciada a ser enfonsada sota les aigües per l'anunciada construcció del pantà de Mequinensa. Hi rememora una manera d'entendre el món i com les persones, cadascuna amb la seva circumstància, van viure la lenta agonia de l'enderrocament de cases i d'espais del seu entorn vital.

*
Vegeu el comentari de l'estrena del muntatge teatral Mequinensa que es va poder veure al Teatre Nacional de Catalunya, el 2012

*

Edicions 62 acaba de publicar una nova edició de Camí de sirga. És una bona oportunitat per llegir-la, si no ho heu fet encara.
Comença així:
Pilans i parets mestres van esberlar-se bruscament; una fragor eixordadora en la qual es barrejaven el cruixir de jàsseres i bigues, l'ensulsiada d'escales, trespols, envans i revoltons, l'esmicolament de vidres i la trencadissa de maons, teules i rajoles, va retrunyir per la Baixada de la Ferradura mentre la casa s'esfondrava sense remei.
JESÚS MONCADA. Camí de sirga (+ primer capítol)

06 de març 2017

RUTA LITERÀRIA AMB '14 VERMUTS'

14 vermuts, a la plaça del Mercadal.
Foto: Josep M. Barraso

Obrim comportes! El col·lectiu literari Reusenques de Lletres impulsa la «Ruta Literària del Vermut»  en el marc de Reus Capital de la Cultura Catalana 2017.
La ruta transcorre pels escenaris dels relats del llibre 14 vermuts. Espais literaris amb aroma de donzell, (Arola Editors, 2016) signats per M. Lluïsa Amorós, Carme Andrade, Àurea Bellera, Marina Barraso, Dolors Buyo, Pilar López, Fina Masdéu, Ció Munté, Núria Naval, Mariona Quadrada, Romana Ribé, Victòria Rodrigo, Dolors Vallverdú, i l’autora del pròleg: Isabel Martínez.
L'itinerari combina aspectes històrics sobre el vermut a  Reus i la lectura de fragments dels relats, alguns dels quals a càrrec de les mateixes autores.
El recorregut —d'una hora i quart de durada— comença a la plaça del Prim, recorre el Mercadal i acaba amb la visita a un establiment de vermut.
El guió i l'acompanyament correrà a càrrec d'ANS Educació, amb el suport de Reusenques de Lletres.

Horaris de la ruta:
dijous, 23 de març, a les 6
dimarts, 25 d'abril, a 2/4 de 8
dijous, 18 de maig, a 2/4 de 8
 

L'activitat és gratuïta, però és imprescindible 
formalitzar-ne la incripció i la reserva prèviament:
lletresdereusenques@gmail.com
o bé trucant al telèfon: 608 397 611
Per saber-ne més:


Consulteu l'agenda de Reus Capital de la Cultura Catalana 2017:
http://www.reus.cat/agenda/espais-literaris-amb-aroma-de-donzell

ANS Educació s'encarregarà de posar el paisatge històric
del vermut reusenc a l’abast de tothom.
Vegeu-ne l'esdeveniment:



05 de març 2017

'AMICS ÍNTIMS', AL TEATRE GAUDÍ BARCELONA

Amics íntims. Autor: Ever Blanchet.  
Direcció: Òscar Molina. Teatre Gaudí Barcelona
Tot es cou a la vista dels espectadors a la comèdia Amics íntims, d'Ever Blanchet —director i fundador també de les sales Versus Teatre i Teatre Gaudí Barcelona—, que aquest cop juga a casa. Un banc ample multifuncional al mig de l'escenari  i una butaca de braços a banda i banda com a espai íntim de cada parella protagonista. Amb intèrprets de llarga trajectòria: Rosa Cadafalch, Maria Clausó, Pep Ferrer i Ferran Lahoz, que es fan seus uns personatges de maduresa avançada, que s'adonen que tant les relacions de parella com amb els amics de tota la vida s'estan modificant.  Tenen projectes, encara, i volen dur-los a terme plegats tot i que s'adonen que no es coneixen tant com es pensaven. La redescoberta mútua pot ser una bona opció. 8/10



L'APTÈNIA

Aptènia (Aptenia cordifolia) del jardí de llicorella. Fotos: © Paüls
L'aptènia (Aptenia cordifolia) és una planta de poc fiar, si fa no fa com aquelles persones a qui dónes un dit i es prenen tot el braç. En el cas de l'aptènia la platem per cobrir un minúscul espai buit i quan gires cua ja ha envaït el jardí.
Tot i que creix sense reg, aquest tapís carnós repta per terra a la velocitat de la llum i guarda energia per a les seves estrelletes de color rosa fúcsia, per quan el sol d'estiu rosteix les altres flors del jardí. No li trec els ulls de sobre.  En prepara alguna.

Tot és relativament importantíssim.
JOSEP PIERA

03 de març 2017

L'ALÍCIA, DE MARTA BUCHACA, AL TEATRE ROMEA

Alícia al País de les Meravelles. Autora: Marta Buchaca
Direcció: Jordi Andújar. Teatre Romea, Barcelona
Recomanat per a espectadors més grans de 4 anys.

La dramaturga Marta Buchaca ha escrit un conte moralista a partir del conte clàssic de Lewis Carroll. L'acció se situa en l'actualitat, el dia que l'Alícia (excel·lent interpretació de l'actriu i cantant Júlia Bonjoch) fa 10 anys i com a regal d'aniversari els pares li regalen un telèfon mòbil. Arribats en aquesta punt els espectadors petits han mostrat una alegria a tota veu perquè han imaginat que l'obra servirà per convèncer els pares que ells també 'necessiten' sí o sí, un mòbil. Però la cosa es complica quan el Conill Blanc roba el mòbil a l'Alícia per ordre de la Reina de Mòbils. Es complica per a l'Alícia i es complica, també, per a les previsions dels espectadors que veuran com  la protagonista persegueix el lladre i cau al País de les Meravelles i, quan després de cinc minuts en surt, no voldrà saber res de mòbils. Remarcable suport visual sobre làmines flexibles al fons de l'escenari que permeten accedir amb facilitat al món de fantasia. Un espectacle rodó que es mereix moltes temporades de repertori. 9/10