07 de setembre 2017

ROSA VIRGILI, ART SENSE LÍMITS

Rosa Virgili. Foto: © D. Maya
L’art sempre flueix i quan s’enllaça
amb altres disciplines encara
flueix més. És una altra manera
de crear. Neix una nova proposa.
ROSA VIRGILI


Les pintures abstractes de Rosa Virgili Abelló (Reus, 1967) m'inspiren. Quan hi vaig contactar per convidar-la a formar part del projecte El vestit negre, no ens coneixíem personalment, tot i que havíem coincidit en la publicació 14 vermuts del col·lectiu literari Reusenques de Lletres, de la qual la Rosa havia dissenyat la coberta.
Rosa Virgili té talent i la voluntat de ser i avançar tan lluny com es proposi. Pintures d'art figuratiu i abstracte, còmics i il·lustracions, portades de llibres, interrelació de la seva obra amb creacions d'altres disciplines, tallers de tot tipus de tècniques i per a tot tipus de públic... però, ¿qui és la Rosa Virgili que xucla la mirada de l'espectador sensible embriagant-lo de colors i formes?  

Li he demanat dades objectives, alhora que m'endinsava en quatre pintures seves i en feia una interpretació subjectiva —¿com podria ser altrament?— intentant entendre el  llenguatge i, doncs, desxifrar el missatge de cada composició. «La composició estructura l’obra —diu—, obliga l’espectador a fer un recorregut  visual pels elements que l’artista ha triat de manera que els dona una intenció.» Ara bé, a la disposició dels elements en l'espai i als contrastos de formes, de mides i de colors no hi arriba per atzar. En fa una recerca sobre el significat fins aconseguir un llenguatge propi.

La màquina de les reflexions.
Buscant el camí blau 81/100, 2014
Rosa Virgili s'inicia a la pintura de molt joveneta al taller del pintor impressionista Josep Montsalvatge, de Reus. «Que el límit sigui el cel», diu aquesta graduada en Arts Aplicades i Oficis Artístics per l’Escola Llotja i tècnica Superior en Administració de Sistemes Informàtics. La seva obra ha evolucionat de la figuració més clàssica cap a l'abstracció. Tot i així, mai ha abandonat la figuració i  continua treballant amb olis, però sobretot aquarel·les i tinta que és el que més s'ajusta a les seves exigències tècniques.

Tres núvols color rosa.
Contradicción. 50/70. 2014
Creix contínuament com a creadora buscant noves oportunitats per créixer en expressivitat. Gratar, enganxar, collage, pintura...  fa recerca en tècniques fins i tot quan fa realisme. Explica que treballa els esbossos en petit sobre paper, amb retoladors i colors, i quan troba la manera de transmetre el missatge pretès fa una obra acabada en petit. Finalment, si li agrada la fa en gran. Tot i aquest sistema de treball metòdic, admet la contradicció en estat pur: «Res de racional, explosió total de colors. La irracionalitat però sense anarquia. L’ordre dintre del desordre.»

Il·lustració de Còmic Manga, 2009
Virgili confessa que li agrada més dibuixar que pintar i sempre ha continuat fent figuratiu. Té una llarga trajectòria en petits projectes de còmic i il·lustració —com el taller d’il·lustració al Centre Cívic Llevant de Reus— i impartint-ne classes, activitats que té previst de continuar en el temps lliure de la seva dedicació professional d'administrativa.
Creu en la trasversalitat de l'art. Avui, diu «l'art pot transmetre idees i denunciar injustícies». En aquest sentit,  va treballar la discriminació en un taller d’Art urbà al Casal Sant Josep de Reus, amb adolescents d'entre 11 i 15 anys, la majoria d'ètnia gitana i magrebins. «L’art apropa, ho vaig viure. És un llenguatge que no coneix fronteres ni nacions», diu.

Valora la transmissió del gust per l'art als infants. «Treballar amb infants —diu— és màgic. Són naturals i sense complexos. Una font inesgotable de fantasia que amb una mica de tècnica fan meravelles.»

No és la primera vegada que els seus quadres inspiren textos o s'hi connecten per mitjà de textos. En aquest aspecte cita la col·laboració amb l'escriptora Eva Jane i també la participació amb el Centre de Lectura de Reus en les il·lustracions del llibre Les ciutats del món.

Ha col·laborat en diversos projectes literaris,  com per exemple, dissenyant la coberta del llibre 14 vermuts (Arola editors, 2016), del col·lectiu Reusenques de Lletres i la  del llibre digital El vestit negre, de creació col·lectiva, 2017.

‘Nadie acallará nuestra voz’ 33/33 Fotografia digital, 2014.
Exposició a la Universitat Carlos III de Madrid
contra la Llei antiavortament, amb el col·lectiu
Generando arte, ara Empoderarte.
Els seus quadres han obtingut diversos premis i n'ha estat finalista de molts altres. Difon l'obra en marcs físics, exposicions i tallers, tot i que també valora internet com un aparador, una referència per a la difusió de l'art.  Ha exposat a Catalunya i a quasi tota Espanya.  A la resta d'Europa, l’experiència més satisfactòria a nivell professional ha estat la concurrència a l’Art Fair de Milà de la mà d’un galerista. Acaba de presentar obra a La Plata (Argentina) i a punt d'inaugurar (14 de setembre) una exposició col·lectiva  a la Casa degli Italiani, ambdues sota l'organització de l'Associació Internacional Artistes Sense Fonteres. 
Els treballs de Rosa Virgili ens continuaran emocionant per la singularitat del seu lirisme que ens invita al plaer estètic. Els anirem seguint de prop.

Llocs a la xarxa: 


QÜESTIONARI PROUST

A: Quina característica destacaria de la seva manera de ser?
—L’empatia.

B: Quina qualitat prefereix en una persona?
—La sinceritat.

C: Què valora més dels amics?
—Que em facin riure quan ho necessito i que m’escoltin quan cagui.

D: Quin és el seu defecte principal?
—L’exigència amb mi mateixa i amb els altres.

E: En què prefereix passar el temps?
—El temps lliure? Fent activitats: muntanya, ballar...

F: Quina seria la seva pitjor desgràcia
—Perdre la visió.

G: Què voldria ser?
—El que sóc. M’agrada com sóc.

H: Quins dons naturals li agradaria tenir?
—Una veu que em permetés cantar.

I: On voldria viure?
—Sóc eclèctica. Mentre no sigui una ciutat de més de 100.000 – 200.000 habitants... M’agrada molt Palma (Mallorca)

J: Quin color prefereix?
—El taronja.

K: Quina flor prefereix?
—Les gerberes.

L: Quin ocell prefereix?
—Les orenetes.

M: Quin nom (de noi i de noia) prefereix?
—Ona.

N: Quin és el seu autor preferit?
—Ara mateix, Matilde Asensi.

O: Quin és el seu músic preferit?
—No sóc gens mitòmana. Però diré un músic: Louis Armstrong.

P: Quin és el seu artista ( pintor...) preferit?
—No segueixo ningú, la veritat, però diré una artista catalana, la Laura Iniesta.

Q: Quin és el seu heroi/heroïna de ficció preferit?
—La mare d’en Shin Chan.

R: Quin personatge històric valora més?
—Napoleó Bonaparte, un conqueridor nat.

S: Què detestes per sobre de tot?
—L’avorriment.

T: Com li agradaria morir?
—No hi penso. Com diu el senyor Punset: "No està demostrat que hagi de morir".

U: Quin és el seu lema?
—Ser feliç. Penso que és el meu estat natural.