EXPOSICIÓ 'INSURRECCIONS', AL MNAC

Manel Armengol, Manifestacions de l'1 de febrer de 1976.
Convocatòria per: «Llibertat, amnistia, estatut d'autonomia»

¿Quines són les forces que transformen la immobilitat en moviment, l'abatiment en energia, la insubmissió en revolta, la renúncia en alegria expansiva? Les trobem representades a l'exposició Insurreccions / Soulèvements coorganitzada pel Museu Nacional d'Art de Catalunya i el museu parisenc Jeu de Paume.  Presenta 300 treballs que aborden les insurreccions a través de mitjans i tècniques diversos (pintures, dibuixos o escultures, pel·lícules o fotografies, vídeos, instal·lacions, documents...), des de Goya fins a l'actualitat.

Cada vegada que s'alci un mur, sempre hi haurà gent "aixecada" per "saltar les tanques", és a dir, per travessar les fronteres. Ni que sigui imaginant. Com si inventar imatges contribuís —unes vegades modestament, d'altres poderosament— a reinventar les nostres esperances polítiques.

GEORGES DIDI-HUBERMAN
Comissari de l'exposició Insurreccions

Oberta fins al 21 de maig 

 

'DIUMENGE', A LA SECA ESPAI BROSSA

Diumenge. Autor: Joan Brossa. Dramatúrgia
i direcció: Hermann Bonnín. La Seca Espai Brossa, Barcelona

Any 1964 o 1965:  No-Do, «Cara al sol», «Viva Franco!», «Viva José Antonio», escola segrestada, llibertat agredida, humiliacions. Avui  (22-4) ho revivíem al Telenotícies, a l'enterrament de l'exministre franquista José Utrera Molina. Avui. Sembla que no pugui ser. Brossa, a la Seca, rebla el clau. A peu pla de l'espai que porta el nom de l'autor, en una casa desordenada d'un matrimoni benestant, hi ha un televisor en blanc i negre que passa  imatges enregistrades de l'època. La posada en escena té un aire d'entremès, de vodebil surreal i casolà per mitjà del qual la Ròmula (Àngels Bassas) s'escapa de la mediocritat circumdant exemplificada en el marit estancat en l'àmbil laboral (Àlex Casanovas) i el vull i no puc de l'amic avantguardista de la parella (Abel Folk). Destacaria el fet que la dona exigeix tenir vot i veu i que repetidament s'ha de sentir a casa seva "Tu, calla". "¿Què en saps tu, d'això?" Humiliacions. Un Brossa magníficament recuperat. Bravo, Hermann Bonnín. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

FÒRUM AMB LECTORS DE 'LA GEGANTA ELA'

La geganta Ela (Edicions del Pirata) trepitja aules. Avui, 

a la Salle Bonanova, amb alumnes de quart de primària.

A la biblioteca les relacions no anaven gaire fines. La majoria de llibres eren per a les mans de lectors de mida mitjana. Si els agafaven els de mida nana se'n sortien, però, si els agafaven els gegantons esqueixaven els fulls, quan giraven pàgina. Va ser difícil trobar una solució que acontentés tothom.

LENA PAÜLS. La geganta Ela 

 

**

Per llegir La geganta Ela en línia

 

**

Per saber-ne més

Crítiques i ressenyes de La geganta Ela 

 

GALILEU, AL TEATRE CLUB CAPITOL

Galileu. Autor: Bertolt Brecht. Traducció: Pilar Estelrich
Teatre Club Capitol, Barcelona. Foto: KdK

El Teatre Club Capitol presenta l'obra Galileu (Leben des Galilei), del dramaturg Bertolt Brecht, amb l'actriu Laura Aubert com a protagonista. En escena, l'episodi més important de la vida del matemàtic que a cavall dels segles XVI i XVII va haver de negar els seus descobriments davant del Papa,  va retractar-se de les seves investigacions científiques —que podia demostrar  amb l'observació telescòpica— per tal que no li costés la vida com va passar amb el seu predecessor, Nicolau Copèrnic. Es diu que en veu baixa va dir en acabar la sessió «Eppur, si muove» (I no obstant la terra es belluga). Brecht posa de relleu les motivacions de l'Església i de la Política del temps de Galileu per no acceptar que la terra gira al voltant del sol.  Un espectacle pedagògicament potent. 7/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

JARDÍ MERCÈ RODOREDA, A L'INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS

Vista del jardí Mercè Rodoreda a l'IEC

Recomano la visita —ara a la primavera— del Jardí Mercè Rodoreda, un dels pocs jardins penjants de Barcelona. Creat el 1998, conté una mostra de les flors i plantes  (camèlies, glicines, llesamins, mimoses, nenúfars...) que l'autora cita en les seves obres. L'itinerari literari consta de 18 punts, en els quals hi ha unes plaques amb el nom de la planta i un fragment de l'obra de Rodoreda on s'hi esmenta.

El lloc de trobada és  la Casa de la Convalescència de l'Antic Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, seu de l’Institut d’Estudis Catalans i de la Fundació Mercè Rodoreda.

Visites: divendres al matí
Durada del recorregut: mitja hora
Entrada gratuïta, imprescindible concertació prèvia (tel. 93 270 16 21)

COL·LECCIÓ MACBA 31: TEMPS I CONFLICTE

Acció sobre paper de fumar [detall] Foto: © Jordi Benito

La 31a presentació de les col·leccions del fons del MACBA proposa una sèrie de recorreguts artístics estructurats en tres grans àmbits: experiència, temps i conflicte en el món actual. Mostra de diferents treballs que interactuen amb el present i hi dialoguen. La mostra —comissariada per Antònia Maria Perelló, cap de la col·lecció del museu— aplega 85 obres de 50 artistes d’arreu del món que comprenen des de 1959 fins a 2014.

Entrevendo, de Cildo Mereiles. Foto: © Coll

Una de les peces més destacades de Temps i conflicte és la instal·lació de gran format  'Entrevendo', de Cildo Mereiles,  una obra que proposa una experiència sensorial. Consisteix en un túnel de fusta al fons del qual hi ha un ventilador d’aire calent. El públic hi ha d’entrar amb dos glaçons dins la boca, l’un dolç i l’altre salat, i experimentar la calor arreu del cos i com es fonen els glaçons. Aquest era el gran reclam per aquesta mostra i no va ser possible experimentar-la en la nostra visita perquè no hi havia glaçons disponibles.

Exposició oberta fins al juliol de 2017

LLAVIS LLEPATS DE ROSES ROGES

EL MEU JOSEP PALAU I FABRE

En commemoració del centenari del naixement de
 Josep Palau i Fabre (Barcelona 1917-2008)

Cal estar atents, i vetllar en la tenebra, i fer obscurir el migdia. Només així, amb ulls de foc, amb urpes de voltor i, a la vegada, amb les mans curoses d'una ajudant de partera, ens serà donada, de tant en tant, aquesta cosa rara, sempre dura i fosca com un diamant, misteriosa, que és un poema.

JOSEP PALAU I FABRE. El mèdium

CONFERÈNCIA DE FINA MASDÉU SOBRE L'ESCRIPTOR PLÀCID VIDAL

La presentació d'una tesi doctoral pot ser un acte cultural i social emocionant. I, segurament, també ho serà la conferència que pronunciarà la doctora Fina Masdéu (dijous, 20 d'abril, a les 19:30, al Centre de Lectura de Reus) sobre la seva tesi doctoral Plàcid Vidal: memorialista singular d'obra viscuda. Ho puc afirmar perquè vaig assistir a la sessió acadèmica a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona quan Masdéu va defensar aquesta tesi davant d'un jurat estricte i incisiu. Me n'ha quedat la forma assossegada i brillant de fons amb què l'autora va formular l'exposició oral de l'estudi i els comentaris de detall que van fer els cinc membres del jurat, segurament per demostrar que s'havien llegit les set-centes pàgines del treball. No puc dir si aquest tipus de sessió  és sempre si fa no fa, però en aquest cas, l'auditori que acompanyàvem la Fina vam esclatar en aplaudiments quan el jurat li comunicava que la tesi doctoral  es mereixia la nota d'excel·lent, cum laude, a l'hora de certificar-la.

Masdéu posa en relleu l'obra memorialística de l'escriptor Plàcid Vidal (Alcover, 1881- Barcelona, 1938), autor d'Els singulars anecdòtics (1920), un precedent en estil i contingut de proses de Josep Pla: Coses Vistes (1925),  i les sèries Retrats de passaport i  Homenots. La resta de publicacions de Vidal van tenir escàs ressò i aquest fet afegit a la nul·la acceptació entre els grupuscles d'escriptors de Barcelona que en aquell moment reeixien, va fer que de la seva obra autobiogràfica en sortís una queixa i un plany continuats, un sentiment d'autocommiseració que l'incapacitava per la ironia.  ¿Per què és excepcional, doncs,  el que explica Vidal? Perquè parlant des del marge, al·ludint a intel·lectuals contemporanis no prou reconeguts com ell mateix, aporta una visió diferent de la història de la literatura catalana i dels que l'han protagonitzada en primer pla.

Vegeu l'abstract de la tesi doctoral

Plàcid Vidal: memorialista singular d'obra viscuda

EVA I ADELA ALS AFORES, A LA SALA BECKETT

Eva i Adela als afores. Autora: Mercè Sarrias
 Direcció: Toni Casares. Sala Beckett, Barcelona

Les protagonistes d'Eva i Adela als afores, de la dramaturga Mercè Sàrrias, són dues pseudoindigents que viuen en un decampat, lluny del caos d'una ciutat, entre dipòsits d'aigua on han plantat un hortet. Han dimitit d'actuar sobre la realitat del món que els ha tocat de viure, però ara es troben que dubten si han d'avisar una dona que, suposadament assassinaran a preu fet o bé se n'han de quedar al marge. L'Adela (interpretada per Rosa Renom) ho ha sentit d'amagat en una conversa d'un banc del carrer. Un home encomanava a un altre l'assassinat de la dona. El final ens deixa amb les ganes de saber-ne la resolució. Remarco l'espaterrant escenografia que dona idea de les grans possibilitats d'aquesta nova sala Beckett.

Interpreta el paper d'Eva l'actriu Montse German, en substitució de l'actriu Sílvia Bel, que va patir un accident al colze en els assajos (és present, com podeu veure, en les fotografies i els vídeos de l'espectacle.

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a  «Clip de Teatre»

RADIACIÓ DE FONS, DE JOSEP MASANÉS

Radiació de fons, de Josep Masanés (Pagès editors, 2017) va obtenir el premi Benet Ribas de Poesia als LII premis 'Recull' de Blanes. Abans d'obrir el llibre, ¿se'ns acut dubtar que tenim a les mans un llibre de poesia? Proses. Proses poètiques o, potser, poesia en prosa, ens diem. I, atacats de sobte per la urgència lectora, comencem la lectura picotejant aquí i allà. I no. Per tant, ens hi posem bé. Per veure què ha gosat presentar a concurs en Masanés i per veure què ha gosat premiar el jurat d'aquest premi (de poesia) de prestigi. Armats amb lupa i llapis, trobem un parell de proses poètiques, uns quants aforismes impersonals i relats amb vague plantejament, trama i desenllaç, amb un jo narratiu que s'esmuny.  Quan ens adonem que no hem gaudit de la lectura, tornem a començar. I aleshores copsem la bellesa rara de la poètica de la prosa maseniana.

Al·legoria de l'escepticisme, sense interlocutors no hi ha marge de millora en res, tot fa cap al mateix lloc en un pendent irreversible. Per expressar aquesta unitat de contingut gens inclinada a l'optimisme —Mirar cap al Sol i el Sol no ser-hi, p. 41— ens  transporta per assajos subjectius i sentenciosos. Alquímia d'imatges d'amplificació i de contrast, adínatons. El pont entre ambdós mons ha estat desballestat i ara fem de saltimbanquis, p. 75. Un poema èpic del nostre temps.

Formigues, termites, abelles. Centenars, milers d'homes empesos cap al comellar per una mà invisible que ha decidit apostar-ho tot a una basa.
JOSEP MASANÉS, Radiació de fons, p. 11

EL PERELLÓ FANTÀSTIC

El gegant del Burgà i altres mites i llegendes del Perelló, 2015

Pròleg: Neus Fandos Marsal

Els follets del romer i més mites i llegendes del Perelló, 2017

Pròleg: Biel Ferrer

Autor: Jordi Lleixà i Moliné
Il·lustracions: Hernán en H. Fotos: Josep Antoni Moliné Gonzalvo

¿Qui es va inventar les històries populars que recullen Pep Coll sobre el Pallars, i Joan de Déu Prats, sobre Barcelona? S'han transmès de generació en generació, però algú un dia se les va imaginar per primer cop. Jordi Lleixà i Moliné (Amposta, 1978)  ha fet especulacions enginyoses sobre la geografia de Perelló, n'ha escrit 16 històries amb protagonistes locals inventats i ha posat les bases perquè esdevinguin mites i llegendes (que generacions a venir, no sabran d'on han sortit).

Les històries imaginades se centren en espais, ecosistemes i fets reals i  s'inscriuen en un temps antic, però cap dels éssers fantàstics que van tenir protagonisme aleshores no sembla que es manifesti actiu en l'actualitat.

Malgrat que les dues publicacions que Lleixà n'ha fet fins ara s'adrecen als infants, tot el material informatiu que acompanya els relats de ficció (referents reals que desmunten la història imaginada, glossari de noms màgics i de personatges mitòlogics...) fa pensar que l'inclou amb voluntat pedagògica per a ús dels adults a l'hora de transmetre als petits aquesta bellíssima declaració d'amor que ha fet al Perelló.

Per saber-ne més:

El gegant del Burgà i altres mites i llegendes del Perelló

Els follets del romer i més mites i llegendes del Perelló

SHAKESPEARE, TEATRE D'OBJECTES

Complete works: table top Shakespeare.  Direcció: Tim Etchells.  
Teatre Lliure Gràcia, Barcelona. Foto: © Tim Etchells

Resums de trenta-sis obres de Shakespeare d'una hora aproximada de durada cadascun. Teatre d'objectes, funcions en anglès sense sobretítols. ¿Qui s'atreveix a gaudir d'aquesta experiència? Hi anem (8 d'abril, 5 de la tarda) a veure Coriolanus, en versió de Jerry Killick. Les peces que representen el general romà, Volúmnia, Virgília, senadors, patricis, soldats i la resta de personatges d'aquesta tragèdia són objectes quotidians: una copa de trofeu, una tassa, dues piles, capses de mistos, una tetera... les accions tenen lloc sobre una taula pelada, que podria ser la d'un magatzem o la d'una gran cuina d'un castell medieval. El narrador i manipulador dels objectes va introduint i fent sortir els personatges d'escena, cadascú té el seu estil de fer acte de presència, ja sigui imposant o  discreta. Roma no serà arrasada. Cada peça, una joguina simbòlica. Per mitjà de la narració oral s'evoquen escenes clau de la dramatúrgia universal. 8/10

 

Llegiu-ne la críticia d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

REUS, LES TRES GRÀCIES I EL 'VEXILLA REGIS'

Divendres Sant a Reus: Les Tres Gràcies.

S’inicia la professó popularment anomenada de «les Tres Gràcies», per tornar la imatge del Sant Crist a la seva església [de la Prioral de Sant Pere a l'església de la Puríssima Sang]. Com a l’anada, els armats obren la professó, formada per les dues fileres de vestes —tant la canalla com els adults—, amb la bandera al capdavant, la capella del Sant Crist precedint la imatge amb el cant del Vexilla regis, i el Bon i el Mal Lladre a ambdós costats. Centenars de reusencs l’esperen a la plaça de la Sang per demanar-li «les Tres Gràcies», peticions de caràcter personal, en el moment en què la imatge es girada cap a la gent abans d’entrar a l’església. (de festesreus.cat)

Enregistrament de Canal Reus TV (processó del 2012). Es va donar la circumstància que va començar a ploure i la gent va obrir el paraigua, tret dels cantaires del cor, que van entomar la pluja fina.  Tot i així, és un dels vídeos disponibles més ben enregistrat d'imatge i de so.

Per saber-ne més

Les Tres Gràcies

BE GOD IS, A LA VILLARROEL

Be God Is. Creació i direcció d'Espai Dual
Programació Off. La Villarroel, Barcelona
Foto: © Claudia Serrahima

Be God Is és un  xou de difícil classificar. Un espectacle en horari off (comença passades les 12 de la nit) que combina el gest, el cabaret humorístic, la música, els números de circ...  en  gags breus protagonitzats per tres personatges que xiuxiuegen en anglès.   Blai Juanet, Marc Sastre i Oriol Pla, tres joves que han nascut al teatre. D'ascendència pallassa. Em confesso addicta a aquests  hereus magnètics! 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

AH! (JUDIT), A LA SALA ATRIUM

Ah! (Judit). Dramatúrgia i direcció: Laia Alsina i Ferrer. 
Sala Atrium, Barcelona

Crit de ràbia, crit de dolor: Ah! Qui crida en la foscor és una Judit d'avui, una dona valenta que denuncia injustícies contemporànies. La Companyia El Martell n'ha fet un espectacle coral que es compon d'una vintena de peces breus on reconeixem casos de violència, d'explotació, de violacions, de guerres, de costums ancestrals que vulneren drets humans. El text de caire polític i social és de creació col·lectiva de la companyia en el qual es fonen fragments d'obres d'altres autors i lletres de cançons, com La matança del porc, de Quico Pi de la Serra, que tanca l'espectacle i defineix tota la resta. Vet aquí una estrofa que no diu Ah! (Judit), i que ens ve a la punta de la llengua, quan sortim al carrer Consell de Cent: "Demà hi haurà bon tall, s'ha acabat la fam, / demà passat fuet i després pernil, / i quan s'acabi el porc hi passarà la porca / i després els garrins i tots els porcs del món". Metàfores per fer truites. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

A TOTS ELS QUE HEU VINGUT, AL TNC

A tots els que heu vingut. Autor i director: Marc Rosich
Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona

A tots el que heu vingut de Marc Rosich mostra un món elaborat sobre mentides que s'ensorra. El pilar ideològic —l'expresident Jordi Pujol— dels darrers trenta anys confessa que és corrupte i la vídua Magda Casals, pujolista convençuda, se sent traïda i demana a l'indigent que ronda pel barri que l'ensenyi a insultar. Sola, sense les filles ni la germana i amb una néta immadura que es fa seu el secret de les magdalenes casolanes, trava amistat amb l'indigent perquè és l´única persona que no tan sols no li demana res, sinó que l'ajuda a despertar a la realitat. La Magda Casals mor l'11 de Setembre del 2014, quan tota la família amb la samarreta vermella o groga participa en la V baixa de la Via Catalana. Ha començat una nova etapa a Catalunya. «Que passi l'aire, que passi l'aire!», diu el fantasma de la vella. L'espectacle és una caricatura sense complexos —Bravo, Xavier Albertí, per programar-lo al Teatre Nacional de Catalunya—de les creences i els costums tòpics de la classe mitjana barcelonina, de la qual en sobresurt per mèrits propis la interpretació de Mercè Arànega, antològica de matisos. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

L'ELECTE, A LA SALA MUNTANER

L'electe. Autor: Ramon Madaula. Direcció: Jordi Casanovas 
Sala Muntaner, Barcelona

 L'actor Roger Coma (Barcelona, 1976) es posa a la pell del futur 135è president de la Generalitat. A quatre hores del discurs d'investidura té un tic nerviós i els seus assessors li envien el millor psiquiatre de Barcelona (interpretació de Ramon Madaula, autor també del text). El mètode per aconseguir que el presidenciable digui el discurs sense el tic potser no és gaire ortodox i ens recorda Jordi VI amb la seva tartamudesa (vegeu El discurs del rei). Els espectadors, testimonis agraïts dels secrets del despatx presidencial, somriem i riem de gust en més d'un exercici, tot i saber que aconseguirà dir el discurs sense ganyotes, convincent. 9/10

 

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

EL SETGE DE SARAJEVO, 25 ANYS

A la memòria de Jordi Pujol Puente,
reporter gràfic mort per la metralla d'una granada,
a Sarajevo, el 17 de maig de 1992




L'Adagio d'Albinoni. Narració breu
Il·lustrada per Marc Pérez Oliván

Llegiu-la en línia:

DECODING: ZOOM IN DESIGN

ELISAVA (Escola Universitària de Disseny i Enginyeria) ha creat una unitat d'investigació multidisciplinària: ELISAVA Research. N'hem vist el primer projecte a Arts Santa Mònica, «Decoding», una forma d'observar i analitzar el món del disseny, la innovació i la creativitat. S'hi parla de l'estructuració del llenguatge emprat en el procés de disseny, de la utilització del disseny com a recurs comunicatiu per captar l'imperceptible. Interessant.

Exposició oberta fins al 14 d'abril

'VIDES PRIVADES', AL TEATRE BORRÀS

Vides privades. Autor: Noël Coward. Versió:  Juan Cavestany
Traducció: Cristina Genebat. Direcció: Norbert Martínez 
i David Selvas. Teatre Borràs, Barcelona

La versió de la comèdia Vides privades que ha fet Juan Cavestany situa l'acció en dues habitacions contigües d'un hotel de Begur, en l'època actual. L'atzar fa que una parella (interpretació magnètica de  Marta Marco i David Selvas) separada hi faci estada, cadascun dels membres amb la parella actual (Mima Riera i Javi Beltrán, versemblants i efectius). Sembla que s'enutgen en trobar l'altre, però en realitat es deleixen per aprofundir la passió que han  deixat aparcada. I reprenen la relació, amb una escapada d'adolescents, tot i que de seguida tornen a treure la seva part més fosca, en episodis de violència que recorden Qui té por de Virgínia Wolf? Comèdia agredolça, previsible. 7/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

'BOSCOS', DE WAJDI MOUAWAD

Quan tens un forat tan gran al cor, no n'hi ha prou amb res; és com un cabàs sense fons: les coses entren i passen de llarg. Ni amb l'amor, no n'hi ha prou perquè també passa de llarg.

WAJDI MOUAWAD, Boscos

Es claven al cor com dards les seves frases, una darrera l'altra, sense temps de repensar-les, en un remolí de quatre hores intentant d'atrapar-ne el sentit. L'excés no és episòdic en Mouawad. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

L'AIXECACASES, EN EDICIÓ DIGITAL

Podeu descarregar el llibre en format PDF

o bé llegir-lo en línia:

El conte L'Aixecacases va obtenir
el X premi de narrativa infantil Ciutat d'Eivissa.

La Dàlia Margarit i Florit és l'Aixecacases i els seus invents trasbalsen el poble de Platerròs. Fer ploure en un terreny pedregós i sec i moure els edificis de lloc són algunes de les utilitats dels invents de la protagonista d'aquest conte de gènere fantàstic.  

Llegiu-ne crítiques i comentaris aquí.