Sempre són les deu i deu en les imatges publicitàries dels rellotges analògics. ¿Per què? L'esfera remet a un rostre i les 10:10 és la representació més apropada a un somriure. Una altra convenció d'aquest fals món eufòric.
Com que segurament que no ens podem permetre regalar-nos aquest rellotge (ni ganes!), somriguem!, somrieu! (Podem aprofitar per exercitar-nos en la primera i segona persona del plural de l'imperatiu d'aquest verb d'arrel velar). Tot ajuda a viure.