30 d’abril 2016

THE GOSPEL VIU CHOIR, AL TEATRE CONDAL

Reload. The Gospel Viu Choir. Idea i direcció: Moisès Sala.
Teatre Condal, Barcelona
Al Teatre Condal assistim a Reload, un concert de gospel de gran format, amb veus solistes d'extraordinària bellesa. Componen el cor català «The Gospel Viu Choir»  un centenar de cantants que sota la direcció artística i musical de Moisès Sala, l'ànima del grup, han actuat en els millors escenaris del país. El cor es va fundar a Palafolls fa deu anys amb cantants de diferents comarques. Músics en directe i el ballarí de hip hop Samuel Faye il·lustren algunes peces. L'energia i sensibilitat amb què el director hipnotitza el cor i el públic fa que uns i altres ens hi impliquem a fons i la sessió acabi essent una experiència inoblidable.  Bravo!, per la versió de l'Al·leluia que regalen de bis. Al·leluia la iniciativa 'Gospel sense fronteres'. Amb ànima d'infant. Yeah! Yeah! Yeah! Yeah! Yeah! Yeah! Yeah! 10/10

28 d’abril 2016

PLEGA LA MERCERIA 'LA SELECTA', DE RAMBLA CATALUNYA

Aparadors de La Selecta. Foto: © Marcel Albet
Taulells de La Selecta. 
Foto: ©Marcel Albet
Després de quatre generacions, la família Delcor, propietaris de merceria La Selecta (Rambla de Catalunya, 109, de Barcelona) abaixen persianes. Com en un fons de museu patrimonial, als calaixos de La Selecta s'hi trobava de tot. Des que obrien hi havia cua de clientela fidel i de passavolants que sabien que allà hi trobarien el que no trobaven ja enlloc (per fer compres petites, diuen el propietaris). És estrany que no continuï funcionant, precisament ara que les generacions de dones joves, les escoles, els centres cívics s'han abocat a fer treballs manuals.
És una altra de les botigues emblemàtiques que desapareix i al seu lloc aviat hi deurà haver un comerç sense personalitat, una franquícia repetida fins a la sacietat de qualsevol firma de roba.  La imatge comercial de Barcelona, ha canviat radicalment en els darrers deu anys. Les franquícies que trobem a tot el món, envaeixen les principals vies comercials i als carrers secundaris, abunden —una al costat de l'altra—tendes regentades per paquistanesos. Trista uniformització.



27 d’abril 2016

ENCHANTÉ!, UN CABARET EXPLOSIU DE LES DIVINES

Enchanté! Idea: Companyia Divinas i Martí Torras. 
Direcció musical: Irene Ruiz.  Sala Muntaner, Barcelona
L'escenari de l'espectacle Enchanté! se separa de la platea amb un filferro empuat. Ens recorda les tanques que ara mateix es troben els refugiats que escapen de la barbàrie, supervivents a Grècia, a Macedònia. L'acció se situa a la Segona Guerra Mundial. L'Enchanté, és un cabaret parisenc regentat per tres artistes que han fugit del seu Berlín nadiu, escapant del nazisme. El 1940, viuen la invació de París per les tropes de Hitler.  Les Divinas (les germanes Móra i Irene Ruiz) interpreten cançons dels anys vint i trenta del segle passat que ens remeten a icones potents com Joséphine Baker, Charles Trenet o Marlene Dietrich. Un espectacle estrenat fa cinc anys, que torna a Barcelona ben consolidat per les polifacètiques Divinas,  cantants, actrius, ballarines, performers...  El número més celebrat continua essent la paròdia del nazisme en clau escatològica. Amb la comicitat, no obstant, distreuen l'amargor amb què viuen la circumstància del seu temps. 8/10

26 d’abril 2016

SOTA LA CIUTAT, A L'ESPAI LLIURE

Sota la ciutat. Autor i director: Llàtzer Garcia. 
Espai Lliure, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona.
Una parella jove (modulades interpretacions de Muguet Franc i Oriol Casals) es culpen mútuament de l'estancament resignat en què han convertit la seva vida. Les opcions que es plantegen són separar-se o intentar d'aconseguir el somni que tenien quan es van conèixer. Fugen de la seva ciutat a la capital, on malviuen. Coneixen una artista plàstica multidisciplinar (Laura López, precisa) que els presenta la seva germana (Marta Aran, efectiva) i la parella (Albert Pérez, versemblant), un veterà director de teatre oblidat pel gremi. Després de coneixences hipòcrites i d'experiències intenses i frustrants, la parella protagonista admet la mediocritat. Són uns perdedors, però no tant, perquè s'adonen que es tenen l'un a l'altre. Reflexions agredolces sobre el món cultural que bandeja o enalteix indiscriminadament els creadors.  8/10



  

25 d’abril 2016

2016 ANY RAMON CASAS


Au Moulin de la Galette. Ramon Casas
Enguany es commemora el 150è aniversari del naixement del pintor barceloní universal Ramon Casas.  Amb motiu d'aquesta efemèride, s'organitzen activitats arreu del país que van des de mostres retrospectives, rutes i tallers, fins a estudis de l'obra.  De fet, l'eix principal són set exposicions, la primera de les quals l’ és «Ramon Casas. La vida moderna», al Museu del Modernisme (C/ Balmes, 48, Barcelona). Casas copsa en les pintures i els dibuixos dels personatges que retrata l'esperit modern. La seva galeria de retrats al carbó de personalitats del món de la cultura i la política reflecteix la seva implicació en la societat del seu temps. M'entusiasma l'obra de Ramon Casas i veure les obres originals és un plaer estètic que aquest Any Ramon Casas posarà a més a l'abast que mai.

Exposició oberta fins al 8 de maig.

23 d’abril 2016

UNA DRAGA ENTRE MOLTS, MOLTS DRACS

La draga sense escates del conte, tal com s'havia previst,
ha comparegut al Centre Cívic Migjorn de Reus
per la celebració d'aquest Sant Jordi.
Centre Cívic Migjorn, 20-4. Conte La draga sense escates,
parlant de respecte i tolerància
Amb l'auditori ple a vessar, he compartit  la lectura amb lectors de diferents edats, representants d'entitats del barri i de diferents activitats del Centre Cívic Migjorn. A més, hi han intervingut una nena del poble on va comparèixer per primer cop la draga sense escates i cinc petits espontanis del públic per plantar llavors de l'arbre dels fanalets. Grans i petits que han vingut al centre cívic s'han implicat en el conte i han col·laborat a fer-lo emotiu. Moltes gràcies a tothom qui ho ha fet possible.

Vegeu-ne la crònica gràfica:
Lliurament d'espàrrecs màgics entre el públic.
Diu la draga: «Em menjaré un nen o una nena cada dia,
fins que no en quedi cap. ¿M'heu entès bé?»
 El poble i la draga estableixen un pacte de no agressió.
Per decisió de l'assemblea: la draga menjarà
espàrrecs a totes hores.
Va sortir del bany de l'estany amb unes escates grans com plats.
Una festa amb coets. Sssst!, pum!, oooh!
Petits i grans han passat una bona estona
amb les peripècies de la draga.
Plantada de llavors de l'arbre dels fanalets (un arbre
que va socarrimar la draga quan va arribar al poble
 traient foc pels queixals)

Fotografies: 
© Victòria Rodrigo i © ASA

NO EM REFIO DE LA ROSA QUE NO TÉ PUNXES

Si són roses floriran.
Pintura de © Pérez Oliván
Roses amb tiges de filferro empuat, corprenedora obra del pintor Pérez Oliván que agafa el títol d'un llibre de Manuel de Pedrolo (Si són roses floriran, 1971). Són filferrats com els que troben al seu pas famílies senceres enllotades que fugen sense esma de les bombes i la destrucció del seu món. I em vénen al cap els versos que tinc com a divisa en aquest blog:

La font d'argent té fang, punxes la rosa
W. Shakespeare, Sonets, XXXV

Casa Batlló. Sant Jordi 2016
Avui trobarem moltes parades de roses solidàries, entre les quals la de la Casa Batlló, mudada per a la celebració.  S'hi vendran roses per la causa #ningudormintalcarrer, que gestiona la Fundació Arrels. Comprem-ne, tant és que no facin olor.

Les roses dolçament perfumades que tinc presents són les del jardí dels meus pares, roses de tots colors d'uns rosers de metre i mig plantats al caminal damunt del reg. De les que m'han regalat, en recordo la primera, vermella esclatant, tallada curta, engabiada dins d'una capsa de plàstic transparent. Me la van regalar avui fa cinquanta anys. Me la va regalar qui avui fa 42 anys que comparteixo (oficialment) vida i delers. Me n'han regalat moltes altres que m'han emocionat, en totes hi he trobat el tacte sedós, però en cap altra, el perfum condensat que vaig sentir en obrir aquella capseta. 
Rosa 'draga sense escates'

Si algú estima una flor de la qual
n'existeix un exemplar en milions
i milions d'estrelles, amb això en
té prou per ser feliç quan se les mira.
ANTOINE DE SAINT-EXUPÉRY. El Petit Príncep

Ara les roses que es comercialitzen no fan olor i, si en fan, el trobem suspecte d'haver-hi estat afegit. La celebració pre Sant Jordi m'ha portat un roser amb una rosa blanca i diverses poncelles. Té punxes, esclar. Ho remarco perquè, enguany, el mercat de la flor tallada presenta com a novetat la rosa Explorer, sense punxes. De poc fiar. M'estimo més les roses els pètals de les quals es poden menjar perquè vol dir que són ecològiques, no han estat adobades ni tractades després de ser tallades.
Per un dia farem veure que no rellisquem amb el fang de la font ni ens punxen les tiges de les roses. Comencem la celebració amb la 'Cançó de la Rosa' del musical El Petit Príncep. Gràcies, Manu Guix, Marc Artigau i Àngel Llàcer.  Gràcies, Elena Gadel. Que tinguem un bon Sant Jordi!



22 d’abril 2016

MANET, VAN GOGH, CÉZANNE, PICASSO, MODIGLIANI, KANDINSI, POLLOCK..., AL CAIXAFORUM

L'habitació blava, de Pablo Picasso
Durant una hora fem un recorregut per cent setanta-cinc anys de pintura universal. La proesa ha tingut lloc visitant l'exposició Impressionistes i moderns. Obres mestres de la Phillips Collection, al CaixaForum. La col·lecció que va inciar a Washington el crític d'art Duncan Phillips (1886-1966) celebra enguany el 95è aniversari i en motiu de l'efemètide ha organitzat una exposició que es podrà veure —a més de Barcelona—  a Roma i a Madrid. Phillips  confiava en l'instint per detectar el talent i les grans promeses. Va ser el primer a adquirir obres de pintors desconeguts aleshores com Pierre Bonnard o Georges Braque.

Interior amb cortina egípcia, de Matisse
Entre les 60 obres de 44 artistes, olis esplèndids com l’Autoretrat de Paul Cézanne, unes Ballarines a la barra d’Edgar Degas, L’habitació blava de Pablo Picasso,  el retrat de Modigliani a Elena Povolozky, el colorista Interior amb cortina egípcia, d'Henri Matisse.


Exposició oberta fins al 19 de juny.
De franc per als clients de la Caixa


21 d’abril 2016

'TRIPULA', DE FARRÉS BROTHERS, AL TNC

Tripula. Creació: de Jordi Palet, Pep Farrés i Jordi Farrés
Sala Tallers, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona
Per a espectadors més grans de 3 anys

Viatgem amb el globus estàtic (estàtic, ho heu llegit bé) dels germans Farrés, al Teatre Nacional de Catalunya. ¿Amb quin combustisble funciona aquest globus? Amb tuf de sabates. Per tant, tota l'audiència hem deixat el calçat als oficiants per tal de poder-nos enlairar convenientment. Un cop entrats en petits grups en aquest espai singular, ens han informat que els primers navegants, un gall, un be i un ànec es van perdre al cosmos. I vet aquí que el globus comença a sotsobrar i... una troballa darrere l'altra. El paradís deu ser dins d'un globus com aquest. Gràcies, benvolguts Jordi Palet, Pep Farrés i Jordi Farrés, per deixar-nos-el tastar. 10/10

D'ara endavant cal anar al teatre amb els mitjons 
ben sargits. Un comença a sospitar que, amb la 
crisi d'espònsors que hi ha, les companyies familiars 
que utilitzen aquest recurs tan poètic i olorós 
potser tenen accions a Calzedonia.
ANDREU SOTORRA, Crítica a «Clip de Teatre»


19 d’abril 2016

CONTACONTE 'LA DRAGA SENSE ESCATES', A REUS


La cita: 20 d'abril de 2016, 17:30 h. Celebraré Sant Jordi fent de contaconte de La draga sense escates (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2a ed. Col. «Petits Insòlits»), al Centre Cívic Migjorn de Reus, invitada per la directora, Victòria Rodrigo, una persona que trobem en diversos fòrums disposada a fer confluir recursos.
Farem una posada en escena singular, en la qual participaran vuit lectors de diferents generacions, que van de sis a seixanta-i-tants anys. No les tinc totes, perquè sortirem davant de l'auditori (150 persones, poca broma!) sense haver assajat, ni tan sols conèixer-nos, però el context m'aporta confiança i em sembla que pot resultar una celebració entranyable.

De fet, aquest conte sempre ha estat ben acompanyat, vegeu:

Celebrant amb responsables de l'Ajuntament de Vilanova 
i la Geltrú el Premi Mercè Llimona de narrativa 
infantil, i Àgata Gil, guanyadora del mateix premi 
per les il·lustracions que porta a la mà.

A la presentació de l'àlbum, a Vilanova i la Geltrú, explicant 
el conte conjuntament amb la il·lustradora Àgata Gil, 
l'autora dels dibuixos que en fa d'originals davant de l'auditori.


Dedicant l'àlbum a primeríssims lectors.


A la llibreria Saltamartí de Badalona, explicant el conte,
també amb els dibuixos de l'Àgata Gil en directe.


Primers lectors que es fan seu el conte de la draga. El lector 
petit interpreta el discurs de la draga amb un micro.


 Montse Francisco Rabascall, monitora d'esplai, explica
el conte a un grup d'infants i en fan  aquesta 
interpretació plàstica.


A l'ateneu de Duesaigües, explico el conte amb un mural
d'Anna Llebaria Enrich versionat a partir de les il·lustracions
de l'àlbum. La draga es banya al pantà de Riudecanyes 
i, si ens descuidem, li claven una multa.



Vídeo del programa de l'Ajuntament de Barcelona, 2015, destinat
a infants de 7-9 anys, per ajudar-los a entendre millor els llibres
i a gaudir-los. Hi col·laboren diferents biblioteques de la ciutat.
Una de les lectores llegeix La draga sense escates.

 

L'àlbum ha obtingut la distinció «The White Ravens»
que atorga la Internationale Jugendbibliothek de Munic.
Aquesta institució alemanya atorga anualment aquesta
distinció a 250 llibres de tot el món que considera destacables
  per la seva temàtica o per la novetat que aporten 
al conjunt de la literatura infantil i juvenil internacional.

*

De la cita d'enguany de La draga sense escates
amb nous lectors, en faré una crònica 
en aquest mateix blog.
L'ha feta posible:


18 d’abril 2016

LA COMÈDIA MÉS RUSSA, AL MALDÀ

Vremya Musei. Creació col·lectiva: Companyia Voltäla. 
El Maldà, Barcelona
Esperen i esperen. ¿Esperen Godot a l'obra Vremya Musei? No. Dos vigilants d'un gran museu rus a punt de fer aigües esperen una peça d'art de valor incalculable que ha de reflotar el museu. N'han acondicionat una de les sales i tal com els anuncien per telèfon i com poden escoltar a la ràdio, tot fa pensar que la peça a custodiar arribarà d'un moment a l'altre. Però la peça no arriba i la vida quaotidiana dels dos vigilants al museu continua. Gest,  mímica i xiuxiueigs en una suposada llengua russa. Jordi Font i Toni Guillemat—pedra, paper, tisora— juguen a mostrar-nos a l'estil de Charlot o Tati la resignació amb què es prenen l'existència aquests dos éssers patètics i tendres. Comicitat de la dignitat i l'esperança. Bravo, companyia Voltäla. 10/10
 

16 d’abril 2016

'INTERIOR', DE MAETERLINCK, A LA SECA

Interior. Autor: Maurice Maeterlinck. Traducció: Jordi Coca
Direcció: Hermann Bonnin. La Seca Espai Brossa
Maurice Maeterlinck (Gant, Bèlgica, 1962 - Niça, França, 1949) empra a Interior un punt de vista narratiu que arrenca amb una idea singular: uns veïns han d'anunciar a una família que han trobat una de les filles ofegada al riu. Il·luminats només per la lluna, es troben al jardí, a la part posterior de la casa, on encara hi ha oberts els porticons de les finestres. A l'interior il·luminat hi veuen transcórrer la vida plàcida, mentre s'adorm una criatureta prop de l'escalfor de la llar. La jove ha anat a veure l'àvia i no l'esperen fins l'endemà. ¿Qui s'atreveix a comunicar-los la tràgica notícia? Ho debaten durant una hora quatre personatges circumspectes, entre silencis densíssims. Mentrestant, sabem que tot el poble farà cap a la casa en solidaritat amb la família. Espectacle on coincideixen el temps de ficció i el temps real. Benvingut experiment de la paraula i el silenci suggeridors. 7/10

15 d’abril 2016

UN SEGLE DE FOTOGRAFIA DE MODA, AL MUSEU DEL DISSENY

Distinció. Un segle de fotografia de moda. Museu del Disseny
Comissariada per Juan Naranjo
Distinció. Un segle de fotografia de moda, exposició on veiem com el suport fotogràfic i la mirada artística dels fotògrafs evolucionen plegats amb la moda.  La mostra té com a punt de partida la col·lecció de fotografia de moda del fons del Museu del Disseny. Comprèn 35 autors amb un total de 464 fotografies de diferents dimensions, d'entre els anys 1903 i 2013.
La fotografia de moda és el principal mitjà de difusió de la moda del segle XX i un element més del sistema de la moda. Es tracta d'imatges generalment fetes per encàrrec i destinades a ser publicades als editorials de les revistes de moda, o bé per una campanya de comunicació d'una marca, d'un dissenyador o d'una empresa de moda.

Exposició oberta fins al 30 d'abril.

LA DRAGA SENSE ESCATES PORTARÀ LLAVORS A REUS


Amb motiu de la celebració del dia de Sant Jordi als Centres Cívics, explicarem a 18 mans el conte La draga sense escates al Centre  Cívic Migjorn (c/ Riera de l'Escorial, 22-24, Reus). Després,  plantarem llavors de l'arbre dels fanalets (un arbre que, segons hem sabut de testimonis fidedignes, la draga va socarrimar amb una flamarada bucal). Els assistents que ho vulguin rebran un parell de llavors per fer-les germinar en record de la draga que va saber pactar amb els humans. 

Llavors dins dels fanalets, saboner de la Xina (Koelreuteria paniculata)




14 d’abril 2016

"ORSON SURT...", AL TEATRE GAUDÍ BARCELONA

Orson surt, perseguit per un ós. Autor: Gerard Vàzquez. 
Direcció: Ramon Hernàndez i Gerard Vàzquez.  TGB
El 30 d'octubre de 1938, Orson Wells va trasbalsar la ciutat de Nova York des de la ràdio, amb la dramatització de «La guerra dels mons», on  donava la notícia de l'aterratge de marcians. El tema d'aquesta comèdia de Gerard Vàzquez és l'engany, el frau. L'autor ha imaginat que Orson (precís, Eduard Doncos i els locutors de radioteatre que recreen l'emissió)  coincideix en un hotel amb una parella de catalans (Òscar Bosch i Eva Lluch, ajustats en els cops d'efecte), que fuig de la guerra civil espanyola. L'home és un falsificador d'obres d'art i pretén vendre un quadre de Modigliani, a la propietària de l'hotel  (divertidíssima, Xus Estruch). És una història que explica a Orson el bàrman (desimbolt, Carles Pulido), fugitiu del feixisme. El conjunt de l'espectacle recorda les pel·lícules en blanc i negre i crea una atmosfera de veritat amb molt pocs mitjans ben aprofitats. 8/10


11 d’abril 2016

FESTIVAL MÓN LLIBRE 2016

Al Museu d'Art Contemporani de Barcelona
i al Centre de Cultura Contemporània
El tema d'aquest festival literari exclusiu
per a un públic infantil és «de com la literatura
ens inspira a canviar i millorar el món».

Dotzena edició del festival «Món Llibre», conegut popularment com a «Sant Jordi petit», organitzat per l’Institut de Cultura de Barcelona, Direcció de Cultura de Proximitat. El festival té com per objectiu la promoció de la lectura i del llibre per a infants. Hi participen llibreries amb les novetats literàries, escriptors de literatura per a infants es trobaran amb els seus lectors i es podrà gaudir de més de cent activitats obertes a tothom.

Món Llibre. Espai Biblioteca del Cel, per a primeríssims lectors
S'hi podran veure espectacles basats en obres literàries, s'hi podran escoltar contacontes (recomano la dramatització de contes clàssics a càrrec del Centre de Titelles de Lleida, que enguany celebra els 30 anys) i participar en tallers per a totes les edats, des de nadons a adolescents, i també per a pares on s'explicarà com acompanyar els fills en l'aventura de llegir. S'hi aplegaran booktubers adolescents que explicaran com enregistrar recomanacions literàries i compartir-les a les xarxes en directe.

Món Llibre, espai per a lectors de 8 a 14 anys
La biblioteca del festival tindrà enguany un emplaçament singular: la Capella del MACBA, entre l'exposició de titelles del Centre de Titelles de Lleida, que farà volar la imaginació a qui s'hi apropi. L’auditori del CCCB s’omplirà de cinema i es transformarà en un espai audiovisual amb projectes que versionen amb diferents tècniques, contes i poemes clàssics.
Una festa literària per als primers lectors. Ens agrada inventar històries pensant en aquests lectors. Hi serem.

10 d’abril 2016

'HOMES FOSCOS', AL MALDÀ

Homes foscos.  Llibret: David Pintó. Música: Clara Peya. 
 Companyia Bohemia's. El Maldà, Barcelona
Lletra i música originals per a Homes foscos, un thriller musical a partir de l'univers de Patrícia Highsmith i el personatge de ficció Tom Ripley. Un guionista no se'n surt a fer avançar la trama del text que està escrivint. Fa una nit tempestuosa i algú truca a la porta de casa seva (que ens imaginem aïllada). Hi ha un home xop de dalt a baix que diu que se li ha parat el cotxe i demana ajuda. La nuesa sol·licitant del nouvingut desperta el desig sexual entre els dos homes. L'acció es repeteix però ara qui truca és un missatger que porta el paquet d'un llibre fora d'hores. La tensió va creixent en una relació complicada entre els personatges al mateix temps que s'il·lumina per als espectadors. Marc Vilavella i Rubén Yuste creen l'atmosfera emotiva necessària per fer versemblants les situacions. Clara Peya, autora de la composició musical, els acompanya al piano (el tercer protagonista). 9/10

08 d’abril 2016

OBRIM COMPORTES ALS '14 VERMUTS'

Reusenques de Lletres, autores de
14 vermuts. Espais literaris amb aroma de vermut.
Casal de les Dones, Reus, 7-4-2016
Foto: © Fabian Azul
Portada: Rosa Virgili

Perquè imagines
un vermut de penyora,
obrim comportes
Lena Paüls

Reus, Casal de les Dones, 7 d'abril, 8 del vespre. El col·lectiu literari Reusenques de Lletres ha estat de celebració: ha presentat 14 vermuts, quart volum impulsat per Fina Masdéu i Victòria Rodrigo, les coordinadores (sisplau, llegiu-hi 'ànimes'). Per quart any consecutiu, s'han tornat a congregar en una creació conjunta reusenques que lletres: dones, de Reus i que escriuen. Un còctel del qual Alfred Arola, editor d'excepció,  ha confessat ser-ne escèptic (confessió tardana, després que la seva editorial —Arola Editors—  n'ha esponsoritzat tres llibres!).

L'acte de presentació ha estat concret i lluït i ha mostrat un cop més la capacitat de convocatòria del col·lectiu, que s'ha vist acompanyat per més de cent cinquanta persones. Hi han intervingut Isabel Martínez, autora del pròleg, la regidora Montserrat Flores, escriptora que ha format part del grup en d'altres projectes i de l'editor Arola. Ha conduït l'acte, Victòria Rodrigo, amb l'energia de sempre. Com a cloenda, un tast de vermut Yzaguirre.

L'auditori n'hem sortit amb una idea de continuïtat. A partir del subtítol Espais literaris amb aroma de donzell es realitzaran rutes literàries en els espais de Reus on se situen les accions dels relats, és a dir, la plaça del Prim, la plaça del Mercadal i els cellers. Un nou projecte que també s'albira de qualitat ja que el col·lectiu compta amb Fina Masdéu, coautora del llibre Rutes Literàries pel Baix Camp (Proa, 2008).

Reusenques de Lletres és un col·lectiu obert —autores de capçalera que n'han format part des del primer moment, autores que van i vénen,  i també incorporacions noves en cada nou projecte. En aquest quart volum compta amb tretze relats de les autores M. Lluïsa Amorós, Carme Andrade, Àurea Bellera, Marina Barraso, Dolors Buyó, M. Pilar López Bastida, Fina Masdéu, Ció Munté, Núria Naval, Mariona Quadrada,  Romana Ribé, Victòria Rodrigo  i Dolors Vallverdú. I un pròleg d'Isabel Martínez. ¿I, doncs, què hi faig a la foto de família que encapçala aquest apunt? He participat en aquest quart projecte amb l'haiku que invita el lector a endinsar-se en els relats (encapçala el llibre, vegeu-lo reproduït a l'inici d'aquest apunt).

EL REALITY SHOW QUE NO VEURÀS A LA TELE

Mars Joan. Dramatúrgia i direcció:  Roc Esquius
Teatre Tantarantana. Barcelona
El projecte Mars One pretén fundar un colònia humana a Mart. El Joan s'ha presentat a la selecció de candidats que es fa per mitjà d'un reality show, els beneficis del qual es destinaran a finançar el projecte. L'aspirant ho anuncia a la seva dona i s'agreuja la falta d'entesa que va arrossegant la parella. Quan ho expliquen a una parella amiga les opinons divergents —la compresió de la dona i la incredulitat de l'home—  fan saltar un secret que proporciona un gir important a la trama. Mars Joan és un espectacle de petit format que aprofita molt bé els espais escènics: casa de la parella que és igual que casa de l'altra parella, plató de televisió on es desenvolupa el programa amb l'aspirant i flaixbac amb sorpresa final, des de Mart.  Resolució molt interessant dels diàlegs en picat que arrodoneixen una comèdia agredolça feta bàsicament de paraules, de les que no li calen portes. 8/10
  

07 d’abril 2016

BHRAVA!, AL SANT ANDREU TEATRE

Bhrava! Creació i interpretació: Lali Ribalta i Anna Ros
Companyia L'Animé. Sant Andreu Teatre, Barcelona
Per a espectadors més grans de 3 anys.

La companyia L'Animé presenta... Bhrava! Multilingüisme conceptual per a un espectacle visual, sense paraules, només gest, dansa, titelles i objectes. Poesia per a tots els públics. La primera versió es va  estrenar el 2013, dins del COS, el Festival Internacional de Moviment i Teatre Gestual que se celebra a Reus. Des d'aleshores ençà, l'espectacle s'ha ampliat, ha fet gira, ha estat premiat a Bucarest i ara arriba consolidat i pletòric al Sant Andreu Teatre. Il·luminació i moviments creen una atmosfera de fantasia, com si fos una fotografia antiga, color sèpia. Però, ¿qui és Bhrava? Una nena (suggerida per un cap de titella i una mà) que camina pel món de la imaginació i fa tot de troballes. El viatge com a espai d'aprenentatge. Sintètic i admirable. 9/10


06 d’abril 2016

'UN VAMPIR BEN EDUCAT', AL TEATRE REGINA

Un vampir ben educat. Autor: Pere Puig. La Planeta
Jove Teatre Regina, Barcelona
Per a espectadors més grans de 3 anys.

El vampir de la història que ha escrit Pere Puig es diu Dip,  nom que va fer popular Joan Perucho a Les històries naturals. A Un vampir ben educat, trobem un personatge que no fa por, un vampiret en període de pràctiques, a les ordres de la seva tieta —la bruixa Furibunda— que intenta educar-lo en hàbits i costums segons el tòpic familiar, i no se'n surt. Per exemple, el vampiret no entén perquè ha de clavar els ullals a la nena que és de colònies i ha anat al bosc a portar menjar als animals. Considera que seria més agradable saludar els visitants i abraçar-los que no pas espantar-los.  Remarco el treball textual molt treballat, rimat en alguns fragments, nítid i sense paraules alienes a la llengua. 8/10
    

05 d’abril 2016

'AIRE', ESPECTACLE D'EMILIO ARAGÓN, AL TEATRE VICTÒRIA

Aire. Autors: Paco Mir, Companyia Bovoj i Emilio Aragón. 
Teatre Victòria. Barcelona
Per a espectadors més grans de 3 anys.

Aire és un espectacle Aragón multiplicat per sis. Un dels autors (Emilio Aragon) i la parentela: Alejandro Aragón, Alonso Aragón, Gonzalo Aragón, Rodrigo Aragón i Punch Domínguez Aragón.  Poca broma, encara que ells en facin a gavadals.  Puc donar fe que, encara que la publicitat digui que s'adrecen a espectadors més grans de tres anys, a la cadira del meu costat un caganiu de quatre mesos va riure durant l'hora i quart de l'espectacle, sense perdre-se'n una.
El primer que arriba a escena, hi fa cap empès per una ventada. Els altres, cofats amb una mena d'escafandre, surten d'una capsa que també ha fet córrer l'airada. I som-hi: a jugar! A jugar a fer música amb tot el que tenen a l'abast. Els personatges descobreixen els elements amb que podran fer soroll als mateix temps que els espectadors i, sense saber com,  ja ens tenen maliciosament a la butxaca.  I canalla i adults fem el que ens proposen aquestes bèsties d'escenari, i encara en voldríem més. Espectacle de traca (els que hi aneu sabreu per què ho dic, en sortir del teatre) i mocador. Taules i talent. 10/10