31 d’octubre 2015

'LA COL·LECCIÓ', DE HAROLD PINTER, A LA SALA BECKETT

La col·lecció. Autor: Harold Pinter. Traducció: Víctor Muñoz. 
Direcció: Albert Prat. Sala Beckett, Barcelona
Harold Pinter (Hackney, Londres, 1930 - Londres, 2008) ens pica l'ullet amb aquesta obra breu. D'entrada no cal buscar-hi la col·lecció del títol més que en quatre gerros xinesos en un prestatge de l'escenografia i que el text cita de passada. Qui sap si la col·lecció es refereix a la feina dels dos dissenyadors de moda protagonistes d'una trobada sexual, precisament en la presentació dels seus dissenys. Però, ¿es va produir o no, aquesta trobada? ¿Qui la inventa? No cal furgar per saber la veritat, diu Pinter, els espectadors entenem la situació i ens acontentem a ser testimoni d'unes relacions entre dues parelles i tot el que hi intuïm. La col·lecció apunta cap a la universalitat dels sentiments i emocions.  8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
 

El llenguatge en l'art continua essent una transacció
altament ambigua, arenes movedisses, un trampolí, 
un estany gelat que pot cedir sota teu, l'autor, 
en qualsevol moment.
HAROLD PINTER. Fragment del discurs d'acceptació 
del premi Nobel de Literatura, 2005

30 d’octubre 2015

+ HUMANS, EL FUTUR DE LA NOSTRA ESPÈCIE

+ HUMANS. El futur de la nostra espècie. CCCB

Al Centre de Cultura Contemporània (CCCB) hem visitat + HUMANS. El futur de la nostra espècie, una exposició de gran format, que sacseja el visitant sense pietat. Són obres d'art d'una cinquantena d'artistes que reflexionen sobre els límits científics, ètics i legals de les possibles transformacions de l'espècie. ¿Com depenem i com dependrem molt més encara de la tècnica, ja sigui per reproduir-nos o per potenciar les nostres capacitats? ¿Serem persones-màquina? L'exposició planteja aquests interrogants i molts d'altres: ¿Qui tindrà en el futur la propietat dels materials genètics? ¿Com ens haurem de modificar per adaptar-nos a un entorn que anem transformarnt dràsticament? Un toc d'alerta per als navegants d'ara mateix, una eina per repensar el nou escenari que truca impetuós a cada porta. 

Consulteu el calendari del cicle de debats i conferències, activitats i tallers, cinema i teatre, circuits i visites comentades.
Exposició oberta fins al 10 d'abril de 2016
Entrada de franc: diumenge de 15 a 20 h


Per saber-ne més

29 d’octubre 2015

EL LARGO VIAJE DEL DÍA HACIA LA NOCHE, AMB MARIO GAS I VICKY PEÑA

 
El largo viaje del día hacia la noche. Autor: Eugene O'Neill
Versió: Borja Ortiz de Gondra.
Direcció: Juan José Afonso. Teatre Romea, Barcelona

Eugene O'Neill (Nova York, 1888 - Boston, 1953) va morir alcohòlic i, per  testament, l'obra Long Day's Journey Into Night no havia de fer-se pública fins vint-i-cinc anys després de la mort del dramaturg. La seva vídua va vulnerar aquesta decisió i es va estrenar el 1956. La família Tyrone protagonista d'aquesta obra té referents biogràfics, l'autor seria l'Edmund, el fill petit,  malalt de tuberculosi. Una obra que admet situar-la a la contemporaneïtat sense gaires intervencions, a banda d'una esporgada encara més païble. Ara té un desenvolupament lentíssim (i sort que ens la serveixen en 140 minuts, perquè en realitat l'original era de 240), visualment angoixant, plana de moviments i de cromatisme. Salven la monotonia de la posada en escena, el talent de Vicky Peña i els matisos que hi aporta Mario Gas, que fan que la tensió entre els personatges sigui corpòria, un personatge més, tal com pretenia l'autor. 8/10



28 d’octubre 2015

'LA MEL', DE TONINO GUERRA, AL MALDÀ

La mel. Autor: Tonino Guerra Traducció: Lluís Massanet. 
Direcció: Miquel Gòrriz i Xicu Masó. El Maldà, Barcelona
Com a pròleg del monòleg de Xicu Maso, La mel, ens envolta la  banda sonora de la pel·lícula Amacord de la qual Tonino Guerra va ser coguionista amb Federico Fellini.  Tonino Guerra (Santarcangelo di Romagna 1920-2012), escriptor i guionista oscaritzat, va escriure aquest llibre biogràfic de vell quan va tornar al seu poble de naixença. A principis de segle el municipi tenia mil dos-cents habitants i quan hi torna només n'hi queden nou, en procés de degradació física, com l'autor. Guerra (llegiu en romanyès 'Güerra') evoca episodis de la infantesa i els relliga amb el seu dia a dia. És el mateix que fa l'actoràs Xicu Masó.  Va estrenar aquesta obra fa deu anys i ens diu que ara n'ha fet una altra lectura, que li han interessat més els fragments del llibre que parlen de com preparar-se per la vellesa. Ho explica en interludis d'apunts personals de la seva biografia que comença en un barri gironí, un paisatge que ja no existeix. No hi pot tornar de vell, diu, perquè ja no existeix, per això busca on passar els anys finals de la seva vida, com Tonino Guerra que es tanca a la casa pairal de  Santarcangelo di Romagna.
Xicu Masó és un reconegut creador d'amosferes, aquesta vegada excel·leix en el tu a tu i ens regala setanta minuts de confessions íntimes, de prosa poètica de cada dia. 10/10
  

27 d’octubre 2015

'OLIVIA Y EUGENIO', AMB CONCHA VELASCO

Olivia y Eugenio. Autor: Herbert Morote 
Direcció: José Carlos Plaza. Teatre Goya, Barcelona
Herbert Morote (Pimentel, Perú, 1935)  ha escrit el monòleg d'una dona vídua que repassa el malviure amb el marit, el naixement del fill amb síndrome de Down i la vida quotidiana al seu costat, plena de dificultats però també de llum i vitalitat. Una hora i mitja que l'actriu Concha Velasco broda. Remarcable i honesta la interpretació de l'actor que interpreta el fill, amb poques intervencions verbals, però eficaces.  Aquesta dona mare es troba en una cruïlla vital plena d'incerteses: ha de començar tractaments oncològics i no té ningú per cuidar el fill si ella falta. S'ha posat en contacte amb una associació a favor de l'eutanàsia i té tot el que li cal per morir ella i fill. El final que es preveu per a la dona i el noi és incert, però continua. A l'escenari, una certa melositat i les trapelleries del xicot alleugen la duresa del que s'hi explica. En aquest espectacle Concha Velasco supera amb escreix, un cop més,  les nostres expectatives.  8/10
   


26 d’octubre 2015

LA DISTÀNCIA ENTRE EL LLAMP I EL TRO, DE JUMON ERRA

La distància entre el llamp i el tro. Autor: Jumon Erra.
Dramatúrgia i direcció: Jumon Erra i Elena Fortuny.
Teatre Tantarantana. Barcelona
El lema de l'espectacle de petit format La distància entre el llamp i el tro és 'Un drama apocalíptic amb intriga i humor'. Vegem-ho. Es planteja una situació d'emergència al país. El risc d'incendi és màxim i no hi ha reserves d'aigua. Calen voluntaris per vigilar els boscos en defensa de la col·lectivitat. L'organització governamental imposa les normes i els voluntaris s'hi avenen, tot i que desconeixen a què s'exposen realment. Situats de tres en tres en torres de guaita, hauran de conviure esperant la pluja i comprovant que no es veu fum en els trenta quilòmetres que els encerclen per totes bandes. El que no saben és que, en cas que es posi foc, ells que s'han lliurat al bé comú seran sacrificats perquè no hi ha pressupost per rescatar-los. Tornem al lema de l'espectacle: efectivament, un drama apocalíptic i d'intriga; però, amb aquest panorama de traïció cap als voluntaris per part de l'estament que els hauria de protegir, difícilment hi cap l'humor. Un treball ben arrodonit tant per la part actoral com per la tècnica. Tot apunta a la versemblança. 8/10


25 d’octubre 2015

GERMANA COSINA


Magda Masip Paüls (a l'esquerra) i Lena Paüls Obré
Col·legi Guarque de Reus, curs 1958-59?
Aquesta foto m'ha recordat un fet que té com a protagonista la paraula 'germana'. La vaig aprendre de  Josep M. Toset Roig, amb qui vaig compartir la primera escolarització al Col·legi Guarque de Reus, tot i que deu ser un any més jove que jo. Sóc filla única, però fins als vuit anys la meva cosina Magda Masip Paüls (Reus 1953), que també és filla única, i jo ens vam criar amb la padrina Munda. Portaven la petita a casa nostra abans d’esmorzar i la veien a buscar al vespre. Anàvem juntes a escola, en tornavem, dinàvem, berenàvem, jugàvem i ens barallàvem al terrat de casa meva amb la supervisió de la nostra àvia comuna. 
Jo no havia sentit mai la paraula «germana» fins que un dia a l’escola —jo devia tenir sis-set anys i ella quatre-cinc— el mestre ens va dir que anéssim a buscar els ‘germans’ petits que ens retratarien junts. Vaig aferrar-me a la meva cosina, que encara anava més despistada que jo, vam fer la cua corresponent davant del fotògraf i aquí tenim el retrat.
Quan vaig tornar al meu seient, el Josep M. Toset, que havia fet cua darrere nostre amb el Joan, el seu germà, em va venir a dir que aquella nena no era la meva «germana». I jo, que sí. I ell, murri, em va preguntar: ¿viu a casa teva? I jo: «sí». ¿El teu pare i la teva mare són el seu pare i la seva mare? Vaig callar. ¿Veus com no?, va reblar.
Em vaig aixecar, vaig estirar la petita per la bata i vaig anar a dir a la mestra que m’havia fotografiat amb la Masip, que no era la meva germana. I la mestra —fora feina (el fotògraf ja plegava l’escenografia)— va dir que tant era, que la Masip i jo érem cosines germanes. Ràpidament vaig anar a comunicar al Josep M. la notícia: «la Masip és la meva germana cosina!» El vaig deixar clavat, però jo sabia que havia fet trampa.

Tota paraula és llum i tota llum, creixença.
MIQUEL MARTÍ I POL

24 d’octubre 2015

'F.A.M.Y.L.I.A', A LA SECA ESPAI BROSSA

F.A.M.Y.L.I.A (Follamos Amando Mucho y Luego
Intentamos Arreglarlo)
. Creació: The Mamzelles Teatre

Direcció: Bàrbara Mestanza. Sala Leopoldo Fregoli, Barcelona.
F.A.M.Y.L.I.A (Follamos Amando Mucho y Luego Intentamos Arreglarlo) és un espectacle de butxaca, que hem vist amb la proximitat que ens té avesats la Sala Leopoldo Fregoli de La Seca Espai Brossa. En escena, sis membres d'una família convencional: àvia, pare, mare, tieta, filla1, filla2. Arquetips. La transgressió arriba amb la interpretació de tots els personatges per actors barbuts, vestits amb calçotets i amb un retolet penjant al coll que els identifica com a familiars. Després del naixement de la segona filla, el pare se la campa pel seu compte i el matriarcat tira endavant com pot. No hi ha qüestionament explícita sobre l'agrupació familiar tradicional, però les mateixes situacions quotidianes fan repensar els esdeveniments per mitjà de la ironia implícita. Introduccions textuals a càrrec de la suposada autora que, per fi, troba el pare escàpol, precisament a la primera fila, entre els espectadors. Per llogar-hi cadires. 7/10




23 d’octubre 2015

TITELLES, MÀQUINES I FILS, A ARTS SANTA MÒNICA

El titellaire Harry V. Tozer i el seu titella. Foto: Jesús Atienza
Feu-me confiança: no us perdeu l'exposició Figures del desdoblament. Titelles, màquines i fils a Arts Santa Mònica de Barcelona. Hi trobareu una mostra impactant d'un patrimoni viu, alguns objectes de la qual hem vist en escenaris de múltiples representacions de la Fura dels Baus, de Comediants de Marduix Titelles, entre molts d'altres. 
Travessem les diferents portes de l'exposició que s'obren a poc a poc al mateix temps que la nostra imaginació. Darrere hi dialoguen titelles realistes de fusta fins a robots sintètics, des d'autòmates dels armariets del Tibidabo a gegants i bestiari popular, passant per personatges d'ombres xineses, marionetes i imatges dels passos de Setmana Santa articulades. Una exposició acurada tant pel recorregut expositiu com pel discurs conceptual de cada secció. Darrere de cada porta no hi ha màgia, hi ha passió per la feina ben feta.

Ninots articulat de l'espectacle Polzet 
(vegeu-ne aquí un apunt)
Al primer pis, darrere de set portes, els titelles mostren com els creadors es projecten en l'altre. En un recorregut temàtic (animals, infern, batalla, mort, la devoció i un joc de miralls, màscares i robòtica) per abastar altres identitats. S'hi mostren tècniques, obres emblemàtiques i instal·lacions de companyies reconegudes.

Marcel·lí Antúnez (vegeu-ne aquí apunt)
Foto: Carles Rodríguez
Al segon pis, les seccions 'El Rebost de Titelles' i 'La fàbrica i els artistes' amb tècniques i l'especificitat del  teatre professional, amb imatges, textos i cartells del món de les titelles dels últims quaranta anys. Han col·laborat en la mostra artistes internacionals, però també diferents museus i entitats de tot el món que han volgut aportar material al festival. El MACBA, el Museu da Marioneta de Lisboa o el Centre Internacional de la Titella de Tolosa són algunes de les entitats col·laboradores en el projecte.

Exposició gratuïta, 
oberta fins al 10 de gener.


En paral·lel, neix «IF Barcelona», festival dedicat als titelles, al teatre d'objectes i visual. Durant tres mesos l'espai Arts de Santa Mònica serà el centre neuràlgic del festival amb nombroses activitats que s'hi relacionen.

http://ifbarcelona.cat/programacio/
Cliqueu la imatge per veure'n la programació

22 d’octubre 2015

BALNEARI MALDÀ

Balneari Maldà (La identitat). Dramatúrgia: Anna M. Ricart, 
Xavi Morató i Adrià Aubert. Direcció musical: Ariadna Cabiró. 
Direcció escènica: Adrià Aubert. El Maldà, Barcelona
Espectacle de petit format com  tots els d'El Maldà, funcions només els dilluns, quan els altres teatres barcelonins tanquen per festa setmanal. Oficia la Companyia Els Pirates Teatre que presenta la primera part de la trilogia Balneari Maldà: La identitat. Un espectacle de cabaret amb estructura fragmentada en petits episodis d'una comicitat tendra que s'encadenen verbalment per l'anunci repetit de l'striptease de la pianista.  Ens fan somriure per la ironia amb què tracten l'absurd de la realitat de cada dia. I riem  perquè ens hi sentim autoretratats. Hi ha striptease —més d'un, de fet— i no només visual. 8/10


21 d’octubre 2015

BRUC D'HIVERN (ERICA MULTIFLORA) CONTRA LA CALVÍCIE

Bruc d'hivern (Erica multiflora). Boscos de Mont-roig del Camp
sota l'ermita de la Mare de Déu de la Roca. 
Foto: ©Antonieta Codina
L'arbust de la fotografia cedida gentilment Antonieta Codina és d'un bruc d’hivern, cepell o xipell. Anonenat  també petorret i peterrell en algunes comarques valencianes fent referència als esclafits que fa quan crema. L'havia confós amb el bruc boal (Erica arborea) o bruc de fer pipes de fumar (Vegeu-ne aquí un apunt), però, els apunts documentadíssims del blog «Menuda Natura», que gestiona Manuel Casanova, me n'han tret de dubtes. Entre altres diferències, les campanetes del bruc boal són de color blanc i floreixen a la primavera; les del bruc d'hivern són rosades i floreixen a la tardor.
Llegim en aquell blog que l'extracte d'aquesta planta, a banda d'altres usos medicinals és: «diürètica i sedant de les vies urinàries.  Depurativa, astringent i antireumàtica». Però, alerta, perquè «estudis recents mostren que l’extracte d’Erica multiflora afavoreix el creixement de cèl·lules dèrmiques de la papil·la dels pèls, és a dir, afavoreix el creixement del pèl». Vaja, a la natura tampoc no hi ha un pam de net!

Per saber-ne més:
 «Menuda Natura»


20 d’octubre 2015

EL TRIOMF DEL COLOR. DE VAN GOGH A MATISSE. COL·LECCIONS DELS MUSEUS D'ORSAY I DE L'ORANGERIE

Autoretrat de Vivent van Gogh
La Fundación MAPFRE inaugura la sala d'exposicions a Barcelona (Casa Garriga i Nogués, antiga seu de l'Enciclopèdia Catalana, C/ Diputació, 250) amb una antologia excepcional d'obres postimpressionistes procedents de les col·leccions dels museus d'Orsay i de l'Orangerie. Més de setanta obres mestres que posen l'emfasi en l'explosió cromàtica com a eix de la seva creació.

Propostes estètiques tan personals com les de Paul Cézanne, 
Vicent van Gogh, Olidon Redon, Georges Seurat, 
Toulouse-Laurec, Paul Signac, l'anomenada «Escola de 
Port-Aven» encapçalada per Paul Gauguin i Émile Bernard
i el grup dels 'nabís': Pierre Bonnard, Édouard Vuillard, 
Maurice Denis i Félix Vallotton.


Exposició gratuïta, 
oberta fins al 10 de gener.  





19 d’octubre 2015

ESPECTACULAR 'MOLT SOROLL PER NO RES', SHAKESPEARE MUSICAL

Molt soroll per no res. Autor: William Shakespeare
Traducció: Salvador Oliva. Direcció musical: Manu Guix
Direcció: Àngel Llàcer. Sala Gran, Teatre Nacional de Catalunya
Sí, sí, és un Shakespeare. Una comèdia romàntica escrita als voltants del 1600. Àngel Llàcer  converteix Molt soroll per no res en un espectacle musical, situat al Hollywood dels anys cinquanta i, tot i així, el text brilla esplendorós, com si s'hagués escrit avui mateix. Una festa esclatant d'energia i de matisos. 10/10






18 d’octubre 2015

VIS A VIS A HAWAII, AL TEATRE GAUDÍ BARCELONA

Vis a vis a Hawaii. Autor: José Luís Alonso de Santos.
Versió i direcció:  Miquel Murga. TGB, Barcelona
L'espectacle de petit format Vis a vis a Hawaii forma part, amb Pares y Nines (amb el títol T'estimo, però no tant) i Bajarse al moro, de la trilogia de comèdies més reeixides de José Luís Alonso de Santos (Valladolid, 1942). És una comèdia romàntica que transcorre en un espai inòspit, una habitació —que els interns han batejat amb el nom de  'Hawaii'— d'una presó habilitada per les trobades dels presos amb les seves parelles. Noranta minuts de representació que figuren que són el temps real del vis a vis. Els intèrprets, Pep Vidal, Màrius Hernàndez i Marta Codina,  fan digna la dita aplicada a l'amor: «Quan menys t'ho esperes, salta la llebre». Somriure permanent: poca broma. 10/10

17 d’octubre 2015

'BLAM!' O HOLLYWOOD A L'OFICINA, A LA SALA BARTS

  Blam! Creació: Kristján Ingimarsson. Guió: Kristján Ingimarsson
 i Jesper Pedersen. Direcció escènica: Sigurvald Helgason.
 Sala BARTS, Barcelona
Quatre oficinistes —suposem que són danesos com els seus intèrprets— s'avorreixen cosa de no dir i s'inventen un joc: Blam! Els personatges es distreuen a base de bé i  aconsegueixen tenir els espectadors atrapats amb les seves acròbàcies i coreografies espectaculars mentre representen herois de cinema de les darreres fornades. La precisió tècnica al poder: ooooooh, ah, creeeeec, buf, ai, ehem. 10/10

16 d’octubre 2015

'NOMÉS SÓN DONES', AL TEATRE NACIONAL


Només són dones. Autora: Carmen Domingo.  Coreografia: Sol Picó.  
Música original: Maika Makovski. Direcció: Carme Portaceli. 
Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona
Cinc dones que han perdut una guerra, humiliades pels vencedors, víctimes invisibles. ¿Com es transmet per mitjà de l'art el dolor de les tortures, l'arrabassament d'un fill o tenir la mare enterrada en una cuneta? Sol Picó (en la nostra sessió, Xaro Campo), Míriam Iscla i Maika Makovski ho intenten amb talent i energia, dirigides per Carme Portaceli. La memòria col·lectiva actualitzada a escena. 8/10



Moltes dones van ser brutalment reprimides, empresonades
o executades a causa de la seva lluita durant al Guerra Civil
i per la seva resistència al règim dictatorial. Treballadores,
mestres, bibliotecàries, infermeres, oficinistes i dones de
tots els oficis van ser depurades del seu treball i van patir
els rigors de la dictadura.
MARY NASH. Treballadores: Un segle de treball femení a Catalunya

15 d’octubre 2015

¡AY, CARMELA!, REPOSICIÓ A L'ALMERIA TEATRE

¡Ay, Carmela!, Autor: José Sanchis Sinisterra
Direcció: Vícor Álvaro.Almeria teatre, Barcelona
Paulino i Carmela tornaran a l'escenari de l'Almeria Teatre, de la mà dels mateixos intèrprets (Frank Capdet i Savina Figueras) que ens van fer posar la pell de gallina amb els seus personatges de perdedors, cantant davant els soldats de Franco en un atrotinat teatre de Belchite, el 1938. Bravo, Companyia Gataro!

Vegeu les crítiques de l'estrena (2011):
«Pont d'Enseula»

«Clip de Teatre»
 
 

14 d’octubre 2015

LLETRES A LES AULES, TERMINI DE SOL·LICITUDS: 15 D'OCTUBRE





Vegeu les meves publicacions per a lectors 
a partir de sis anys, en aquest apunt:



  
http://pontdenseula.blogspot.com.es/p/publicacions-digitals.html
 

13 d’octubre 2015

BLUF, DE JOAN YAGO, A LA SALA BECKETT

Bluf. Autor: Joan Yago. Direcció: Israel Solà.
Sala Beckett, Barcelona
És la segona obra del dramaturg Joan Yago (Barcelona, 1987) que veiem aquesta setmana en un escenari barceloní. You say Tomato, a la Sala Muntaner i ara, Bluf, a la Beckett. Per aquesta obra Yago  ha obtingut el premi Quim Masó, a projectes de producció teatral, i la va estrenar a Temporada Alta de Girona i després es va poder veure al Festival Grec.  Hem vist cinc intèrprets que posen tota la carn al foc a favor d'uns protagonistes singulars, contemporanis, que busquen el seu lloc a la societat, incansables. Protagonisme coral per a unes històries individuals al límit, explicades en diverses vinyetes, en quadres escènics tancats, unes històries que van convergint fins a confegir un puzzle vibrant. I ens emocionen perquè formen part de la biografia d'uns antiherois propers, coneguts, estimats.  8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»


Històries entrecreuades sobre personatges que
decideixen canviar de vida i sortir a buscar la felicitat.
Persones que desitgen viure la vida d'un heroi de
pel·lícula però que comencen a fer-se grans i
s'adonen que la vida que ells havien somiat no és la que tenen.
ISRAEL ROMÀ, director de Bluf

12 d’octubre 2015

BIBLIORELATS ES PRESENTA A CAMBRILS


La Biblioteca Pública Municipal de Cambrils i Reusenques de Lletres ens conviden a la presentació del llibre col·lectiu Bibliorelats (Arola Editors, 2015). Després de l'èxit de participació i d'implicació dels autors que han tingut les dues presentacions precedents —a Barcelona i a Reus—, la de Cambrils pinta molt i molt bé, amb una sorpresa (que no ho seria, si la desvetlléssim).

La glossa anirà a càrrec d’Antònia Farré,
filòloga i professora de secundària. Pel que sé torna a tenir cita amb el foradador de llibres (ja veurem si l'home hi fa cap amb els seus paperets excedents de les retallades). 

Hi intervindran: 
Rosa Fusté Antich, directora de la biblioteca,  que glossarà sobre 'Vida, llibres, biblioteques'
Victòria Rodrigo, bibliotecària, alma mater i coordinadora del col·lectiu Reusenques de Lletres, jurat del premi «Bibliorelats», impulsora del projecte des de les bases fins a perseguir l'editor perquè tingui els llibres a punt a cada presentació.
 
Conduirà l’acte: 
Rosana Andreu, bibliotecària —autora del relat El missatge—, activista cultural que ha organitzat la presentació del llibre a la 'seva' biblioteca.
 
 
La cita:
Biblioteca Pública Municipal de Cambrils
(Alfons I el Cast, 2)
Dimecres, 14 d’octubre, a les 19:30

11 d’octubre 2015

ALADDIN #THEPOPMUSICAL, AL SANT ANDREU TEATRE

Aladdin #ThePopMusical. Autor i director: Dani Cherta
Música original i lletres de Keco Pujol
Sant Andreu Teatre (SaT), Barcelona
Espectacle  musical recomanat per a espectadors a partir de 8 anys tot i que els més menuts l'han seguit amb interès i els d'onze-dotze anys també s'hi han sentit a gust. La història d'Aladí de les Mil i una nits és un referent, un pretext que dóna forma a l'estructura de l'espectacle, però en realitat es tracta de reflexionar sobre el valor de la llibertat.  
Un grup de rock juvenil és a punt se participar en un concurs televisiu que els catapultarà, suposadament, a la fama. Els falta una guitarra amb condicions i un estafador promet facilitar-los-la a canvi que li recullin una llàntia. Persegueixen l'èxit i Aladdin, el guitarrista, no s'ho pensa dues vegades. En paral·lel, veurem la falta de llibertat de Jasmine, una cantant famosa de l'edat dels principiants, explotada pel mànager i productor dels seus espectacles. Els camins dels que comencen i de la cantant consolidada conflueixen. I, sí, demanaran dos desitjos per al grup —però no pas per guanyar el concurs—, i un darrer per al mag presoner de la llàntia. Un treball ben conjuntat al servei de la història:  cançons ben interpretades, coreografies sorprenents, recursos multimèdia eficaços. Infants, adolescents i adults exigents n'hem sortit satisfets. 8/10
  

10 d’octubre 2015

YOU SAY TOMATO, DE JOAN YAGO, A LA SALA MUNTANER

You say Tomato. Autor: Joan Yago
Direcció: Joan M. Segura Bernadas. Sala Muntaner, Barcelona
Anna Moliner i Joan Negrié. Intèrprets extraordinaris que es mouen a l'escenari amb elegància natural. La parella de músics que interpreten han arribat molt poc lluny del recorregut d'èxits que imaginaven en la seva vida. Ara es troben en una cruïlla. ¿És aquesta la vida que volien?  No és ben bé una crisi de parella, és una mirada objectiva cap enrere i una prospecció cap al futur decebedor. Són fracassats de mig got buit i es resignen a trobar-lo mig ple. No han acomplert els somnis de joventut. Han actuat en teatres de mala mort, com aquest on són ara, contractats per un ajuntament per cantar duets romàntics dins els actes de festa major. Un teatre rònec, on no els espera ningú de l'organització, un escenari brut i sense camerinos. Han fet tractes amb empresaris sense escrúpols, han treballat per subsistir i no es culpen mútuament, només fan un repàs al que podria haver estat i no ha pogut ser. Però es tenen l'un a l'altre i aquest és el regal que han rebut a la vida, que no és poca cosa. Tot plegat explicat amb una arquitectura dramàtica mil·limètrica, uns diàlegs en picat i amb una sorpresa final que deixa l'auditori amb la boca oberta. Espectacle bombó. 10/10


09 d’octubre 2015

EXPOSICIÓ 'NOVA IMATGE DOCUMENTAL' A CAIXAFORUM


Hem visitat al CaixaForum l'exposició 19è FotoPres 'la Caixa'. Nova imatge documental que  recull els deu projectes inèdits que han rebut ajudes de l'obra social de l'entitat. Aquesta mostra és un referent internacional en el camp de la fotografia documental. Els fotoperiodistes premiats  han assajat formats multidisciplinaris (sèries fotogràfiques, vídeos, cartografies, diagrames, pàgines web) per mostrar la realitat social de diferents parts del món.  Cada projecte es presenta individualitzat en una sala-cabina, la qual cosa emfasitza la narrativitat i la potencia als ulls dels visitants.
Els treballs han estat elaborats sota la supervisió de fotògrafs tutors de l'agència Magnum Photos i el resultat s'ha publicat en un fotollibre.

Exposició oberta fins al 28 d’octubre.

75è ANIVERSARI DE LA BIBLIOTECA SANT PAU-SANTA CREU

Sala de premsa de la Biblioteca Sant Pau-Santa Creu, de Barcelona
La biblioteca Sant Pau-Santa Creu commemora el 75è aniversari de la seva fundació. Es van crear per separat la Biblioteca Infantil Santa Creu i la Juvenil Sant Pau (1940 i 1941, respectivament), a diferents espais del recinte hospitalari de la Santa Creu, al carrer de l'Hospital de Barcelona. L'any 1970 la Biblioteca Sant Pau es va traslladar al recinte que ocupa ara i cinc anys més tard s'hi va incorporar la Biblioteca Santa Creu. Des de l'any 1997 és una sola biblioteca amb diverses àrees per atendre el públic de diferents edats.
La biblioteca té una especialització vinculada al món àrab. El fons documental consisteix en llibres d'història, estudis socials, art, gastronomia, filosofia, religió... A l'apartat de literatura hi ha una àmplia selecció de novel·les d'autors àrabs, poesiai crítica literària. Hi ha una petita subsecció sobre l' amazic (berber)

La celebració de l'aniversari consta de diferents activitats, entre les quals l'exposició que hem pogut veure al vestíbul de la biblioteca, La biblioteca pública sota el franquisme: els inicis de la Biblioteca Sant Pau-Santa Creu on es fan palesos els clarobscurs de les primeres biblioteques de l'època franquista. No obstant,  els diferents àmbits de la mostra focalitzen el treball ingent de les bibliotecàries i la complicitat dels lectors. Ha comissariat l'exposició Marga Losantos,  bibliotecària de la Biblioteca de Catalunya

Per saber-ne més:

 
Carme, 47 / Hospital, 56
A/e: b.barcelona.spsc@diba.cat
M: dt./dj./ds., de 10 a 14 h
T: de dl. a dv., de 15.30 a 20.30 h
Metro: Liceu (L3) Bus: 14, 59, 91 i 120

08 d’octubre 2015

LOVE & SHAKESPEARE

Amor & Shakespeare. Direcció: Josep Maria Mestres.
Teatre Poliorama, Barcelona
Espectacle basat en les obres de William Shakespeare: Els dos cavallers de Verona, Molt soroll per no res i Treballs d'amor perduts. Traducció de Joan Sellent. Dramatúrgia de Guillem-Jordi Graells. Interpretacions antològiques (fem veure que no hem sentit les cançons) d'Aleix Albareda, Laura Aubert, Sílvia Bel, Jordi Boixaderas, Àlex Casanovas, Ariadna Gil, Joel Joan, Mercè Pons i Rosa Renom. Es va poder veure al Teatre Grec, però nosaltres en veiem la reposició al Poliorama.
M'ha seduït l'esplendor del text, l'organització ben travada dels materials procedents de les tres obres, el treball actoral,  la coreografia, el vestuari  la il·luminació, l'escenografia... En sortim elevats un pam del terra i encara bo perquè ha fet un xàfec mentre érem al teatre. Feu-me confiança, lectors d'aquest blog: aneu al Poliorama, hi fan un espectacle excepcional: Amor & Shakespeare. 10/10







07 d’octubre 2015

WOYZECK CADUCAT, AL TEATRE TANTARANTANA

Woyzeck caducat. Dramatúrgia, cançons i direcció: Roger Torns.
Construcció de titelles: Albert Ventura i Alejandra Lorenzo
Teatre Tantarantana, Barcelona
L'autor alemany Georg Büchner va morir als 23 anys i va deixar una obra per a la dramatúrgia universal: Leonci i Lena. I una obra inacabada: Woyzeck. L'he vista interpretada per unes quantes companyies i totes maldaven per fer entendre al públic l'entrellat d'aquest text incomplet, tan fàcil d'entendre avui.
Ara al Teatre Tantarantana hem vist Woyzeck caducat, la versió del dramaturg Roger Torns, bon creador d'ambients i de personatges: parella jove, sense feina, tenen un nadó, l'han de mantenir perquè l'estimen, perquè en tenen la responsabilitat absoluta. Hauran de fer les feines que no vol ningú, pare i mare oferiran el seu cos a canvi de diners, cosa que els enfonsa en la misèria moral. Despullament de tot allò superflu i bones interpretacions de Marc Ribera, Paula Malia, Arnau Comas i del mateix director, Roger Torns. Tant de bo que algun dia Woyzeck no sigui un personatge vigent.  8/10
  

06 d’octubre 2015

QUI QUE QUI, DE BIRA BIRO, PER A PRIMERÍSSIMS LECTORS

http://birabiroeditorial.com/colleccions/
Cliqueu el logo per accedir
al catàleg de l'editorial

Bira Biro, nou segell editorial, ha iniciat el catàleg amb quatre col·leccions, amb un o dos llibres cadascuna.  Un catàleg, reduït encara, però solvent i atractiu. Tinc a les mans els exemplars de les traduccions catalanes i l'edició és tan acurada, es nota tant que cada llibre està triat i desenvolupat amb els cinc sentits, que mentre els llegia i els repassava de totes bandes pensava —enveja, enveja— que m'agradaria que els textos fossin meus i les il·lustracions d'il·lustradors amics. En fi, que desitjo de tot cor que vagin ampliant el catàleg i que, tan aviat com es deixin anar, incorporin textos i d'il·lustracions d'autors d'aquí. 

Trio per comentar Qui Que Qui, d'Olivier Tallec. Una delícia per a lectors a partir de dos anys. És un llibre per jugar a observar els personatges que es presenten en format apaisat (29,5 x 14,5 cm), tot aixecant full a full. A cada doble pàgina descobrim els personatges animals personificats i infants  exposats tots al reconeixement d'uns ulls nous. Cadascun fa una acció o té una característica de fàcil identificació. Després d'aquest primer reconeixement, els primeríssims lectors han de respondre una pregunta: ¿Qui està enamorat? ¿Qui s'ha deixat el banyador?, etc.
L'autor del guió i de les il·lustracions, Olivier Tallec (Morlaix, la Bretanya, 1970) s'ha dedicat al disseny gràfic i en l'actualitat treballa com a il·lustrador en premsa i en el sector editorial. Ha il·lustrat més de cinquanta llibres per a infants, els seus àlbums han estat reconeguts amb els premis més prestigiosos del seu àmbit.
Qui Que Qui és un regal visual per als adults que inicien els menuts a la lectura. Cosa que també compta.


05 d’octubre 2015

BIBLIORELATS, VINT-I-QUATRE PECES D'ORFEBRERIA

Bibliorelats. Tarragona: Arola Editors, 2015
Són vint-i-quatre autors molt diferents, però que tenen un aire comú: parlen de llibres, de biblioteques, de bibliotecàries. N'hi ha que saben transmetre intriga, humor, nostàlgia, confusió, tendresa, ràbia, anticipació, sensualitat i totes les combinacions imaginables d'emocions. Transgressors, tots.

N'hem llegit disset de realistes que parlen de violència masclista, de plagiadors sense escrúpols, d'una escriptora senil que no recorda el que ha escrit, de confessions d'actes delictius, de lectores que demanen documents impossibles, d'enamorats, de la lectura com a evasió de la circumstància particular, de la incomoditat del mestre d'una colla de primeríssims lectors, d'erotisme als arxius de premsa, d'una bibliotecària que inventa noves classificacions, d'infidelitat conjugal, de presentacions de llibres molt especials, d'usuaris que busquen el poema de la seva vida.

N'hem llegit set de fantàstics que fan conversar llibres de diferents èpoques, que parlen de les veus de les persones que ens van inculcar la lectura, de personatges dels llibres que es manifesten, d'un futur sense llibres, de llibres sense autor que apareixen a totes les biblioteques, del consell de savis escriptors que es poden invocar davant d'una emergència.

Però, ¿qui assegura que el llibre Bibliorelats és un aplec de relats? Tenim heroïnes,  antagonistes, el què,  el perquè,  el quan i el com.  Tenim a les mans vint-i-quatre peces d'orfebreria, diferents estils per a vint-i-quatre capítols interrelacionats d'una història inquietant, complexa: una novel·la contemporània.


Li tornes el llibre que va deixar-te fa quinze dies.
Cap pregunta; sol dir: sentiments i idees han de 
seguir el seu curs, obrir-se camí a pas de bou, com els rius. 
XAVIER BENGUEREL. Icària, Icària



'REVOLTA DE BRUIXES', A BADALONA


La cita:
Revolta de Bruixes, de Josep M. Benet i Jornet
Diumenge, 18 d’octubre 2015, a les 18:30
Teatre del Círcol: Sant Anastasi, 2 Badalona
(L2 Pompeu Fabra)



Revolta de bruixes és una obra emblemàtica del dramaturg català Josep M. Benet i Jornet, molt representada per grups de teatre amateur. Sis actrius i un actor. Sis dones de la neteja d'unes oficines lluiten pels seus drets laborals i acaben enfrontades amb el vigilant.
No conec les actrius que representaran el muntatge al Teatre del Círcol de Badalona, però sí que conec Enric Vila, l'actor que fa de conserge. És un dels vint-i-quatre autors que han publicat un relat en el llibre col·lectiu Bibliorelats. A la lectura d'un fragment de mitja dotzena de ratlles del seu relat —Marta—,  a l'auditori de l'espai Antics Rentadors de Reus,  vam poder gaudir de la seva dicció precisa i l'entonació dramatitzada al seu punt just que ens va fer posar la pell de gallina. No sé com serà aquesta petita producció a la qual hauran destinat moltes energies, però li auguro amplaudiments entusiastes.

Reserva: 607 377 982
Compra d'entrades: al teatre, dues hores abans de l'estrena.



04 d’octubre 2015

TEATRE LLIURE, PREMIS I CÀSTIGS, AMB T DE TEATRE

Premis i càstigs. Dramatúrgia i direcció: Ciro Zorzoli. 
Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona.
T de Teatre reestrena Premis i càstigs, sota la direcció de Ciro Zorzoli. A escena, una companyia d'actors (del segle passat, potser?) executen davant del públic una sèrie d'exercicis actorals de versemblança del gest i diversos trucs visuals. Amb les pauses dramàtiques dels diàlegs estudiades a consciència reprodueixen tan fidelment com poden les converses i les situacions de la quotidianitat. Teatre dins el teatre.
Els personatges actors d'aquesta companyia tenen com a objectiu mostrar al públic la formació permanent per millorar el seu art, cosa ben singular. Cap companyia real mostraria la cuina del seu art, de la mateixa manera que un mag no ensenya mai els trucs de la seva màgia. Són secrets de la professió.  La companyia T de Teatre potser ens volen fer riure amb aquesta proposta, però tret d'aïllades ocasions no ho aconsegueixen. No sé si milloraria la proposta si en comptes d'assajar escenes d'una obra sense relleu en la literatura dramàtica universal, assagessin un Oncle Vània, de Txèkhov o una obra de la tradició d'aquí, Terra Baixa, de Guimerà, posem per cas. Tal com l'han presentada ara no han aconseguit entusiasmar-me ni poc ni gaire, malgrat el treball meritori dels intèrprets. 7/10

03 d’octubre 2015

EL FORADADOR DE LLIBRES, CÒMPLICE NECESSARI DE BIBLIORELATS

Antònia Farré, en la presentació de Bibliorelats
Antics Rentadors, Reus, 23-9-2015 
 Foto: ©Antonieta Codina

Durant la presentació del llibre col·lectiu Bibliorelats, a l'espai dels Antics Rentadors de Reus,  van aparèixer a les cadires —mentre l'auditori s'anava omplint de gom a gom—  uns retalls de fulls de llibre. Ningú de les organitzadores ens en vam adonar. Després vam saber que la responsable de l'escampadissa va ser l'Antònia Farré, presentadora del llibre, inspirant-se en el relat Còmplice necessari del qual sóc autora. Amb un objectiu. Vegeu el fragment de la presentació on l'explica:
 
«I els llibres que no agafa mai ningú? Hi heu pensat mai? Sobretot amb els que es troben al capdamunt dels prestatges més alts de les biblioteques! O els que estan al costat d’algun que el demana tothom? Doncs també han tingut, tenen o tindran el seu moment... I és que n’hi ha que es dediquen a foradar llibres, vaja que els paguen per foradar llibres! A mi em paguen perquè faci forats als llibres... Per foradar trio llibres que no demana ningú. Si se’ls veu d’una hora lluny que estan aparcats de per vida, a mercè dels canvis de temperatura i dels insectes de la pols. (1) Doncs avui he trobat el foradador de llibres i m’ha donat aquests fragments retallats que heu trobat damunt la vostra cadira. Jo que sóc aprofitadora de mena he pensat que potser us podria ser útil com a font d’inspiració per fer nous relats!»

(1) Fragment del relat Còmplice necessari, de Lena Paüls.
Dins Bibliorelats, Arola Editors, 2015: 31-34



02 d’octubre 2015

CAIGUTS DEL CEL, AL TEATRE CONDAL

Caiguts del cel. Autor: Sébastien Thiéry
Trad., versió i direcció: Sergi Belbel. Teatre Condal, Barcelona
Una comèdia de Sébastien Thiéry (París, 1970) que, a banda de l'anècdota, té un desenvolupament previsible que millora en boca dels bons intèrprets i en els referents d'aquí que ha triat el director Sergi Belbel en fer l'adaptació. ¿Què els plou del sostre del pis d'aquesta parella feliç? Diners! Realisme màgic, si fa no fa, com l'escrivia Pere Calders en un deliciós conte on  arrelava un arbre al menjador. Trobem un fantàstic Jordi Bosch a qui la comèdia va com un guant. Comparteix protagonisme amb l'actriu Emma Vilarasau —la seva dona a la vida real— que en aquesta obra ens sorprèn amb un to histèric, sense matisos. Els altres dos personatges tenen el seu moment de glòria: la dona de la neteja ucraïnesa (Anna Barrachina) i  el veí del pis de dalt (Carles Martínez) embogit perquè li han buidat el pis i investiga a cals veïns de sota per on ha pogut entrar el lladre. L'espectacle fa de bon veure. 8/10
      
   



01 d’octubre 2015

EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA: LES ORQUÍDIES DEL BAIX CAMP, DE JOSEP M. TOSET ROIG

Afegeix la llegenda

Josep M. Toset Roig va començar a viure la natura des de molt jove. Fotografiar-la deu haver estat el procés lògic davant de la bellesa. El 2103 guanyava dos premis al “I concurs de fotografia Parc Natural del Montsant”, amb les obres La Falconera i Agulla de les Onze amb les quals donava la seva visió particular d'aquest paisatge singular.
Ara la cita és l'exposició fotogràfica Les orquídies del Baix Camp.  Ens la recomana el fotògraf naturalista Màrius Domingo de Pedro, al seu blog «Ca la Gallineta» a l'apunt Orquídies ben copsades. Ens invita a l'Espai d'Art la Vintriquatrena de la Germandat de Sant Isidre i Santa Llúcia (Raval de robuster, 34 de Reus),  de dilluns a divendres de 18 a 19 h.  Podeu pujar-hi de peus que la visita serà un plaer estètic. Farem el que podrem per gaudir-ne.


Exposició oberta fins al 15 d'octubre.