 |
MUNTÀNYUM 2015. Duesaigües (Baix Camp)
|
Descarregueu en pdf el programa d'activitats, clicant la imatge superior
Per saber-ne més:
30 d’abril 2015
DUESAIGÜES: MUNTÀNYUM 2015, FIRA DE TURISME RURAL I D'ESPORTS DE MUNTANYA DE CATALUNYA
EL GAT AMB BOTES MUSICAL, AL TEATRE REGINA
 |
| El gat amb botes. Jove Teatre Regina |
El gat amb botes. Guió: Marc Miramunt i Aitor Rodero. Direcció: Marc
Miramunt. Companyia La Petita. Jove Teatre Regina, Barcelona.
Espectacle recomanat a partir de 4 anys.
Aquest conte popular recollit per Charles Perrault és un dels més versionats en tots els formats i en tots els suports possibles. Ara l'hem vist adaptat en un musical per la Companyia La Petita, al Jove Teatre Regina, amb pocs recursos, però ben aprofitats, com ara les cortines com a suport d'ombres xineses. Piano i pianista a l'escenari, bon material textual i millor disposició dels intèrprets, dels quals destaca Alícia Olivé, la protagonista que es posa al cos del gat personificat. Els petits han seguit amb molt d'interès la història. El meu veí de platea, un nen d'uns cinc anys, patia pel fals marquès de Carabàs, que en aquesta versió es presenta com un home inculte, que no sap res de la cort. Per sort, la princesa dóna valor a la saviesa de forner, coneixedor dels diferents cereals i de com utilitzar-los en el seu ofici. Quan el gat s'ha menjat l'ogre convertit en ratolí el nen ja sabia que allò era el final feliç i s'ha posat a aplaudir, abans de fer-se fosc a escena. Doncs, bé. 8/10
29 d’abril 2015
'FRANK V (OPERETA D'UNA BANCA PRIVADA)', AL TEATRE LLIURE
 | ||
| Frank V (opereta d'una banca privada). Autor: F. Dürrenmatt Música: Paul Burkhard. Versió: Sergi Belbeli Arnau Tordera Direcció: Josep M. Mestres. Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona |
Bancs que fan fallida, targetes opaques, banquers gàngsters amb les butxaques plenes amb els estalvis de la gent corrent. Hipocresia i més hipocresia. Contemporaneïtat a Frank V (Opereta d'una banca privada), obra dramàtica que Dürrenmatt va estrenar el 1959. L'actor Eduard Farelo (Frank V) i l'actriu Mònica López (Ottilie, la
seva dona) són els patriarques de la nissaga bancària dels Frank. Dos
personatges shakespearians que broden les seves intervencions i que
reflecteixen també la contradicció entre l'ambició del poder sense
escrúpols i els desitjos més íntims, amb hereus secrets inclosos. L'espectacle, en format de gran cabaret musical, conforma una sàtira hiperbòlica del sistema bancari que ara mateix coneixem. Hi he trobat a faltar un punt d'esperpent en la caracterització per tal de conjuntar fons i forma. 9/10
28 d’abril 2015
LES DOMINIQUES, A LA SALA LEOPOLDO FREGOLI
 |
| Les Dominiques. Autor i director: Iñaki Garz Sala Leopoldo Fregoli. La Seca Espai Brossa |
«Dominique-nique-nique s'en allait tout simplement / Routier pauvre et
chantant / En tous chemins en tous lieux il ne parl'que du Bon Dieu / Il
ne parl'que du Bon Dieu». Una cançó del 1963 que va fer molt popular una monja dominica de veu melosa i posat ingenu. Ara ens la recorda l'espectacle de petit format Les Dominiques que hem vist a la Seca Ens parla de la complexitat de sentiments i de la lluita del personatge contra els estaments socials i religiosos que van marcar la seva vida i la de la seva companya sentimental. Jeanne-Paule Marie Deckers, o Jeannine Deckers, coneguda com a Soeur Sourire (Brussel·les 1933), era una monja de les que ara en diríem mediàtica, es va enamorar d'una altra monja (Annie Pécher) i les dues van trencar amb l'església. Tot i els drets d'autor cabalosos que proporcionaven els seus discos, no en va poder viure perquè hi havia renunciat a causa del vot de pobresa i els rebien íntegrament, per contracte, la seva excomunitat religiosa. Per sobreviure, va intentar refer la carrera artística, però no se'n va sortir i va anar perdent els béns fins que la van desnonar de casa. Les Dominiques és la història corprenedora de dues dones rebels, crítiques amb la societat i l'església, interpretada amb la saviesa de Rosa Cadafalch (Sor Somriure) i d'Annabel Castan (Annie), a un metre dels espectadors, en uns diàlegs llampants.
Sor Somriure i l'Annie es van suicidar plegades, el 1985. La fatalitat va fer que el mateix dia de la mort, haurien resolt els problemes econòmics, ja que la Societat Belga d'Autors, Compositors i Editors havia tancat una recaptació gremial que superava el deute que tenien. 8/10
27 d’abril 2015
NUES, UNA COMÈDIA DE CINE, AL TEATRE BORRÀS
 |
| Nues. Autor: Roberto Santiago Direcció: Eduard Duran i Jaume Morató. Teatre Borràs, Barcelona |
Fa sis anys que no vèiem Pep Munné en cap escenari català. Ara comparteix protagonisme amb tres actrius al Teatre Borràs a la comèdia Nues, una comèdia de cine. El seu personatge és un director de cinema que conviu en un mateix habitatge amb l'esposa oficial —que és també la productora de la pel·lícula que estan a punt de rodar—, la guionista i una jove actriu que aspira al paper principal. Com que sembla que les tres hi estan d'acord, no hi ha embolics ni segones lectures. Per tant, un cop plantejada la situació, no hi ha res a dir i els gags ja no fan ni fred ni calor. Cadascú que s'organitzi la vida com vulgui o com pugui. La comicitat fulgurant de Mònica Pérez, salva alguna escena que altrament s'enfonsaria; la saviesa de l'actriu i cantant Mone, l'aire fresc d'Alba Sáez i les taules de Pep Munné hi han estat desaprofitades. 6/10
26 d’abril 2015
BIBLIOTEQUES PER A LECTORS DE GUANT BLANC, ARTICLE D'ANDREU SOTORRA
"Ben aviat, com ja passa, el romanticisme de les làmines il·lustrades serà alterat per la mobilitat de les aplicacions digitals en pantalla. Ben aviat, com també passa, el misteri de la literatura en suport paper trobarà el seu equivalent en la literatura en suport digital.
Les novíssimes generacions lectores ja no vénen amb un pa sota el braç sinó amb un mòbil entre els dits. I tot i que hi ha qui encara creu que el suport en paper del llibre no es rendirà mai, com que es comença a demostrar que el suport digital aporta sovint més bons resultats a l’hora del foment de la lectura, val més tenir-ho tot a punt per quan el relleu es faci aconsellable, necessari i inevitable.
Perquè el suport físic o digital en literatura no compta. El que compta és que nous lectors —nascuts fa només deu o dotze anys— se sentin identificats amb personatges literaris de fa més de vint-i-cinc, cinquanta o cent anys. Les preguntes, les inquietuds, els dubtes davant de la vida acaben sent sempre els mateixos. I per això moltes de les respostes les continuaran trobant a les biblioteques i entre el gruix de professionals que s’hi dediquin".
Les novíssimes generacions lectores ja no vénen amb un pa sota el braç sinó amb un mòbil entre els dits. I tot i que hi ha qui encara creu que el suport en paper del llibre no es rendirà mai, com que es comença a demostrar que el suport digital aporta sovint més bons resultats a l’hora del foment de la lectura, val més tenir-ho tot a punt per quan el relleu es faci aconsellable, necessari i inevitable.
Perquè el suport físic o digital en literatura no compta. El que compta és que nous lectors —nascuts fa només deu o dotze anys— se sentin identificats amb personatges literaris de fa més de vint-i-cinc, cinquanta o cent anys. Les preguntes, les inquietuds, els dubtes davant de la vida acaben sent sempre els mateixos. I per això moltes de les respostes les continuaran trobant a les biblioteques i entre el gruix de professionals que s’hi dediquin".
ANDREU SOTORRA. Biblioteques per a lectors de guant blanc,
dins el suplement 'La biblioteca ideal', Diari «Ara», 23 abril 2015
FESTA DE LA PRIMAVERA, POESIA PEL TOMB DE REUS
 |
| Poesia a peu pla de la plaça del Mercadal. En primer terme, Eduard López, alma mater de les «Jams poètiques». Festa de la Primavera, 24 abril |
Aquesta primavera la poesia ha baixat al carrer a la ciutat de Reus i ha omplerts els vidres dels aparadors de molts establiments comercials, en ocasió de la Festa de la Primavera promoguda per l'associació de botiguers El Tomb de Reus.
"El Tomb de Reus és un regal de la historia, l'hereu de la tradició
comercial de la ciutat. És el centre d'una ciutat mediterrània, amb
veïns a les cases i vida als carrers, on el ciutadà o el visitant,
passejant, pot trobar tot el que vulgui". Fins i tot poesia.
Consells als artistes: Entrar i sortir de totes les cases;
tractar tots els homes; fer tota mena de coses.
Ser quelcom de present, d’actual, en tot moment.
JOAN SALVAT-PAPASSEIT. «Un enemic del Poble», núm. 1 març 1917
Ser quelcom de present, d’actual, en tot moment.
JOAN SALVAT-PAPASSEIT. «Un enemic del Poble», núm. 1 març 1917
25 d’abril 2015
PUBLICACIONS DIGITALS: ENLLAÇOS
Amb el temps la pica es va omplint. Allò que va començar com un assaig, s'ha consolidat. Aquests són els llibres digitals que he publicat a la xarxa. Podeu descarregar aquells que us plaguin de manera gratuïta. I anar-los llegint.
Tots els llibres es poden descarregar
en format pdf. Cliqueu la coberta:
Remeno paraules. 25 proses poètiques il·lustrades
Pròleg d'Eduard López. Coberta de Joan Tharrats
I tu, què mires? Contes i poemes per a infants
Coberta de Núria Feijoó
L'Adagio d'Albinoni. Narració breu.
Il·lustrada per Marc Pérez Oliván.
Temps de penyora. Recull de poemaris premiats i /o publicats
en diversos llibres col·lectius. Coberta de Marta Anguera Curto.
El mirall que vola. Recull de narracions breus premiades i /o publicades
en diversos llibres col·lectius. Coberta de Marc Pérez Oliván.
Un riu que creix de nit. Novel·la breu. Pròleg de
Màrius Domingo. Coberta i fotografies de Iolanda Salvadó.
Dret d'admissió. Novel·la.
Museu de l'avi. Duesaigues (Baix Camp)
24 d’abril 2015
GENT DEL LLAMP, AL CANAL REUS TV
Cliqueu la imatge per veure el vídeo
GENT DEL LLAMP, Capítol 5. Oficis i treballs.
Reportatge del «Museu de l'Avi» de Duesaigües,
vegeu minut 3:25 i següents i 12:48 i següents.
23 d’abril 2015
PER SANTJORDI, UN ÀLBUM, UN CONTE I UNA NOVEL·LA IL·LUSTRATS
¿Qui diu que aquest Sant Jordi no us topareu
amb algun d'aquests llibres?
Podeu fer-ne un tast en aquests enllaços:
Publicacions de l'Abadia de Montserrat
Àlbum il·lustrat per Àgata Gil.
Per a lectors a partir de 7 anys.
Per a lectors a partir de 7 anys.
Edicions del Pirata.
Conte il·lustrat per Núria Feijoó.
Per a lectors a partir de 9 anys
Per a lectors a partir de 9 anys
Ajuntament de Duesaigües, 2014 i edició digital.
Novel·la d'aventures. Fotos: Iolanda Salvadó
Per a lectors a partir de 10 anys.
Per a lectors a partir de 10 anys.
REGAL D'ANIVERSARI DE NÚRIA FEIJOÓ
 |
| © Núria Feijoó |
L'amiga i il·lustradora Núria Feijoó es va avançar
ahir a la celebració del nostre aniversari de
quaranta-un any de casats amb el regal virtual
d'aquesta rosa vermella. És una esplèndida
aquarel·la on la Núria ha deixat la seva
empremta enjogassada, representant els
protagonistes(l'Andreu i jo) com a dues
formiguetes dansaires. M'emociona conèixer
com ens veuen els altres, sobretot si ho fan
amb una mirada poètica i festiva com aquesta.
Moltes gràcies, Núria.
LLIBRERIA GAUDÍ DE REUS 1965-2015
Des del 1965, Llibreria Gaudí, de Reus
una llibreria de proximitat.
Per molts anys!
 |
| Aparador Llibreria Gaudí, Sant Jordi 2015 |
22 d’abril 2015
FESTA DE LA PRIMAVERA: POEMES ALS APARADORS
Cent quaranta botigues de "El Tomb de Reus" preparen la tercera edició de la Festa de la Primavera que, engany, se celebrarà el divendres 24 i el dissabte 25 d'abril. Vegeu-ne aquí la programació.
Als vidres dels aparadors dels establiments participants s'hi podran llegir poemes de les Jams poètiques. (recitats a la plaça del Mercadal, divendres a la tarda i dissabte al matí). Avui ja els començaven a escriure. Sóc autora dels tres haikus d'aquestes fotografies:
El sol s'escampa
pels marges de ginesta.
El camí és tebi.
L'aire és ofrena
de romaní i d'ametlles,
fum i orenetes.
La llum es filtra
entre els pàmpols tendres,
i hi llisca lenta.
¿ELS LECTORS SÓN CLASSIFICABLES?
Biblioteques personals (Arola Editors, 2014). Autores: M. Lluïsa Amorós, Carme Andrade, Montse Farrés, Montserrat Flores, Aràntzazu Fonts, Txell Granados, Marta Magrinyà, Fina Masdéu, Lena Paüls, Victòria Rodrigo, Agnès Toda i M. Dolors Vallverdú. Coberta: Fina Veciana.
Us recomano un llibre singular. Un llibre que parla de llibres: Biblioteques personals, del col·lectiu «Reusenques de Lletres». Per modèstia obligada (em compto entre les autores) no goso dir que és un llibre excepcional, però ho és. Les autores som dotze escriptores d'ara i d'aquí que compartim el gust de llegir i d'escriure.
El volum, coordinat per Fina Masdéu i Victòria Rodrigo, conté textos de narrativa, poesia, assaig i biografia. La biblioteca personal, els llibres i les lectures com a eix temàtic, com a espina dorsal que uneix les parts i les diferents sensibilitats, gens ingènues.
¿A qui s'adreça Biblioteques personals? A lectors amb una certa experiència lectora. Faig adonar que dic 'lectors', no pas 'adults'. ¿Per què? Perquè no tots els adults tenen la mateixa experiència lectora. En canvi, sí que el podria llegir un adolescent bon lector (¿en queda cap?) perquè sabria treure suc dels textos que conté.
De fet, la classificació dels lectors comença a les editorials, és a dir, atenent l'oferta i la demanda, bàsicament, del mercat. Lectors classificats per edat en les col·leccions de literatura infantil i juvenil; lectors classificats per poder adquisitiu (edició de luxe, edició de butxaca); lectors classificats segons l'ús que facin de les tecnologies (llibres en suport digital, audiovisuals interactius) i tantes classificacions diversificades com pugueu imaginar. I, de vegades, un lector queda classificat en no tenir l'atreviment, la gosadia, d'entrar en altres terrenys de lectura, com diu Fina Masdéu a l'article Elogi de la lectura.
En la literatura per a infants i preadolescents la classificació per edat en les sèries d'una mateixa col·lecció pot ser útil per guiar els preceptors. Aquí, demano una pausa, sisplau. Reivindico la literatura que s'escriu per a aquesta franja de lectors. Hi trobem, exactament igual com en les publicacions per a lectors adults, literatura i d'altres escrits. Només amb l'impuls creatiu no n'hi ha prou per confegir un text literari. El talent i una sensibilitat original a projectar-lo són ingredients imprescibles per a la cocció de qualsevol acte artístic.
Per això, recomano el llibre Biblioteques personals al lector sense adjectius, perquè hi trobarà literatura. En tot cas, es classificarà solet, decidint si el pot i el vol llegir, en un acte de llibertat. Amén.
21 d’abril 2015
LLEGIR ENS FA MÉS LLIURES (I MÉS TAFANERS)
 |
| Pintura de © Pérez Oliván |
La dona que llegeix un llibre de fulls transparents
que ha pintat l'artista plàstic Marc Pérez Oliván
transmet felicitat. ¿Quina lectura ha seduït
aquesta persona i que a mi també em seduiria?
que ha pintat l'artista plàstic Marc Pérez Oliván
transmet felicitat. ¿Quina lectura ha seduït
aquesta persona i que a mi també em seduiria?
Diu el pedagog Daniel Pennac que el verb
llegir no admet l'imperatiu. És debades dir "llegeix" a qui no té
dins el cuc de la lectura i "no llegeixis" a qui el té. Qui el té sap
que llegir el fa més lliure (i qui no el té sap altres coses, segurament)
perquè haurà descobert que la lectura l'obre
al món en paral·lel a tot allò que escull de veure, de viure i de compartir.
Afegint-hi l'experiència i la circumstància recrea constantment les idees,
actualitza conceptes, tant si li arriben
explícits com per omissió.
Llegir ens fa lliures per deixar un
llibre que ens inquieta en aquell moment i reprendre'n un altre que un dia no
vam entendre. També ens fa lliures per no deixar la lectura seqüencial
abraonats al llibre —o a qualsevol suport digital— fins al darrer paràgraf.
Llegir és un exercici de reflexió activa que ens dóna recursos per comprendre
el món i la condició humana.
Acabo
de fer una relectura intensiva de Biblioteques personals, de «Reusenques
de Lletres» (Arola Editors, 2014). M'anava preguntant, mentre llegia, ¿quins llibres no deu haver llegit l'heroïna d'aquest relat? ¿Dins de quin llibre deu haver trobat unes flors
premsades la poeta? A la contraportada trobo aquest comentari:
"Llegir ens alimenta la curiositat per descobrir altres punts de vista,
per conèixer altres móns, per apropar-nos a altres vides –fictícies o reals–;
i, en aquest context, de ben segur que ens hem preguntat més d’una vegada quins
deuen ser els gustos lectors dels altres –sobretot, d’aquells amb qui no
compartim el nostre dia a dia– i, també, ens han agafat ganes de fer un cop
d’ull a les seves biblioteques particulars." Tafaneria. Ens
presenten una persona encantadora i, a més, descobrim que és lectora. Transmet
felicitat. ¿Quina lectura ha seduït aquesta persona i que a mi també em
seduiria? L'obliguem —subtilment o descarada— a dir-nos què ha llegit
darrerament. Tafaneria en benefici propi.
Potser
aquesta persona encantadora i saludable empra els llibres com a somnífer. De
ben segur que, maliciosa, no ens ha dit que ha llegit Bibioteques personals i que no ha pogut adormir-se sense acabar-lo. No hi ha
ningú perfecte.
Llegiu en aquest mateix blog
GUIA D'OCELLS PER A TOTHOM, DE MÀRIUS DOMINGO I COIA DOLS
¿Com es diu l'ocell de la portada d'aquesta guia? Ja hi som! ¿És un pit-roig? Em sembla que no perquè la coloració s'estén també per la panxa. I, a més, aquestes plomes de colors a les ales... i el bec tan poc afilat. No. No deu ser un pit-roig. ¿És una cadernera? Necessito una guia didàctica com la que han elaborat el naturalista Màrius Domingo i l'educadora ambiental Coia Dols:
Guia d'ocells
per a nois i noies
per a nois i noies
Cossetània Edicions, 2014
PS. El moixó de la portada és
un pinsà comú (Fringilla coelebs).
Gràcies, Màrius.
PS. El moixó de la portada és
un pinsà comú (Fringilla coelebs).
Gràcies, Màrius.
INTERSECCIONS, D'EDUARD LÓPEZ MERCADÉ (IFEELBOOK EDITORS)
Eduard López Mercadé (Reus, 1961) aconsegueix amb el conjunt de relats 'Interseccions' que el lector s'observi a través d'un mirall i analitza, utilitzat una prosa neta i d'un profund lirisme, els temes universals: l'amor, la solitud o el perquè de la vida. Si fa no fa, aquesta és la síntesi que hem llegit a la contracoberta d'aquest llibre que ens acaba d'arribar i no hem llegit, encara. No dubto que, quan ens hi posem, hi trobarem elements per emocionar-nos. Moltes gràcies, Eduard, per aquest regal de Sant Jordi, amb dedicatòria inclosa.
Per saber-ne més:
ressenya d'Ignasi Revés, al blog «Broma plana»
20 d’abril 2015
EL PLAER DE LLEGIR (I RELLEGIR)
 |
| Passió. © Pérez Oliván |
Passió, pintura de Marc Pérez Oliván,
inspirada en la lectura de Seda, d'Alessandro Baricco.
¿Per què ens agrada llegir? Segurament cada lector donaria una resposta diferent. Potser la que més es repetiria és que llegim per sentir-nos acompanyats. Convertim l'estona de lectura en una conversa amb l'autor del text, algú amb qui no coincidim en lloc ni en temps.
Però és que, a més de fer-nos companyia, la lectura és un acte creatiu. Com a lectors, reinterpretem els textos posant en joc la nostra enciclopèdia de coneixements, l'objectiu amb el qual llegim i el significat que l'autor del text va voler donar-li. Llegir, doncs, és un procés creatiu perquè quan llegim construïm el significat del text. Creixem en cada lectura.
Ara bé, a mi em sembla que, sobretot, llegim per trobar el rar instant de màgia. No es troba en tots els llibres que ens agraden, però qui l'hagi experimentat sap de què parlo. Es presenta, així, de sobte: enmig d'una lectura descobrim per primer cop o renovem la descoberta del sentit de llegir. És una emoció íntima que ens fa venir ganes de parlar amb qui ha escrit aquelles paraules, tenim ganes de fer-hi amistat i compartir-hi més estona, tal com Salinger fa dir al protagonista d'El vigilant en el camp de sègol.
Potser per això ens agrada rellegir. Per a molts lectors, entre els quals em compto, rellegir és un dels grans plaers d'aquesta vida. Busco en aquell llibre amic l'instant de màgia que em va commoure. L'artista plàstic Marc Pérez Oliván ha transcrit en múltiples pintures aquest moment màgic de les seves lectures (vegeu a l'encapçalament d'aquest apunt una de les teles que li va inspirar la lectura de Seda d'Alessandro Baricco) i en podem veure una mostra a l'exposició Lectures, un naufragi infinit, al Vendrell, fins al dia 26.
L'única manera de descobrir què conté un llibre és invertir-hi temps i llegir-lo. Si us agrada llegir, us recomano Biblioteques personals, un llibre que parla de llibres, de lectures. Us resultarà una bona inversió. Auguro que en voldreu més. Veient l'exposició de pintures Lectures, un naufragi infinit i endinsant-vos en la lectura de Biblioteques personals, fins i tot voldreu intentar explicar en què consisteix el plaer de llegir (i rellegir).
Biblioteques personals (Arola Editors, 2014)
Amb textos de les autores: M. Lluïsa Amorós, Carme Andrade, Montse Farrés, Montserrat Flores, Aràntzazu Fonts, Txell Granados, Marta Magrinyà, Fina Masdéu, Lena Paüls, Victòria Rodrigo, Agnès Toda i M. Dolors Vallverdú.
Han coordinat l'edició: Fina Masdéu i Victòria Rodrigo de «Reusenques de Lletres». Coberta: pintura de Fina Veciana.
BANQUET LITERARI A LA BIBLIOTECA CENTRAL XAVIER AMORÓS DE REUS
 |
| Taula de novetats |
Presentació d'autors locals 2015
Jardins de la Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus
20 abril, 7 del vespre
20 abril, 7 del vespre
El trobador Jordi Jubany farà un recital de romanços com a tast literari de 104 títols que són novetats d'interès local, ja sigui per la temàtica o per a vinculació dels autors. Convoca l'acte Joaquim Sorio, regidor de Cultura de l'Ajuntament de Reus. Col·labora la Cooperativa de Falset-Marçà.
En aquesta taula tan ben parada, hi trobareu la novel·la
Un riu que creix de nit de la qual sóc autora.
Fotografies: Iolanda Salvadó.
Edita: Ajuntament de Duesaigües.
També podeu llegir-la en línia:
Per saber-ne més:
Crònica de la presentació d'Un riu que creix de nit
Per saber-ne més:
Crònica de la presentació d'Un riu que creix de nit
19 d’abril 2015
IDIOTA, A LA SALA MUNTANER
 |
| Idiota. Autor i director: Jordi Casanovas. Sala Muntaner de Barcelona |
Una comèdia negra amb un duet de grans intèrprets de l'escena catalana, Ramon Madaula i Anna Sahun. Ell, un home vulgar, voluntari a passar per unes proves psicològiques a canvi de diners, ella la doctora que les du a terme. El protagonista signa un contracte de confidencialitat. També els espectadors ens veiem en l'obligació de no dir-ne gran cosa d'aquesta joguina que funciona per contrastos, com un rellotge suís. Una joia rara. Impagable! 10/10
18 d’abril 2015
'LLETRES AMAGADES' DE CATORZE ARTISTES PLÀSTICS
Exposició col·lectiva Lletres amagades al local Coupdefouet (c/ sant Pancraç 12, de Reus). Catorze artistes plàstics presenten llibres d'artista. Fina Veciana explica així com han procedit: 'cada artista agafa com a suport per a la obra, un llibre en comptes d'una fusta, d'una tela o d'un paper. El manipula com li ve de gust, no hi ha límits. El llibre pot ser vell, nou, llegit, desconegut...'
 |
| Sara. © Fina Veciana |
He creat una història a partir d'una altra
de desconeguda... Que interessant ha estat!
I com ho he disfrutat, Lena!
FINA VECIANA
Inauguració: Avui, 19 h
Exposició oberta fins al 15 de maig.
MÓN LLIBRE 2015 (SANT JORDI PETIT)
¿Què? «Món Llibre», festival de literatura per a infants, anomenat popularment «Sant Jordi Petit».
¿On? Al voltant del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA).
¿Quan? Cap de setmana anterior a Sant Jordi (enguany, 18-19 d'abril).
¿Quina és la novetat d'aquesta edició? S'hi vendran llibres infantils i juvenils.
Món Llibre ha arrencat amb una programació de més de cent activitats a l'entorn de la literatura i dels llibres, entre les quals les dedicades a la celebració dels 150 anys de la publicació d'Alícia al país de les meravelles, de Lewis Caroll.
A l’auditori del CCCB s'hi programen obres de teatre com el relat de
Pere Calders Raspall, a càrrec de Teatre Nu, el teatre d’ombres i
cançons Xarop de cargol de la cia Mercè Framis, o els contes clàssics de
L’estaquirot teatre. Per la seva banda, a l’auditori del MACBA s'hi riurà amb l’humor de la pallassa La Bleda a Tut turutut la princesa.
Els nadons i els primeríssims lectors (0 a 5 anys) podran gaudir, al Convent dels Àngels, amb l’espectacle
Little night o entrar al Petit Cinema a veure contes animats i sentir cançons de bressol d’arreu del món.
Els il·lustradors invitats en aquesta edició són el portuguès André Letria, la barcelonina Carme Solé Vendrell i Pep Boatella, l’autor del cartell.
Una festassa, amb el bon temps que, ja es veu, ens acompanyarà.
17 d’abril 2015
MAMMÓN, A L'ESPAI LLIURE
 |
| Mammón. Autors i directors: Nao Albet, Marcel Borràs Espai Lliure, Teatre Lliure Montjuïc |
'Tot pels diners' és una trilogia que comença amb Mammó, espectacle signat per Nao Albet i Marcel Borràs. A l'estil Cubana, un actor (Javier Beltrán) i una actriu (Paula Blanco) ens anuncien que l'espectacle no es durà a terme i ens expliquen els motius, dels quals fan culpables únics els autors i directors. El recorregut, un viatge ple d'incidències —il·lustrades amb un documental en format audiovisual — és, precisament, l'espectacle que protagonizen Albet i Borràs, amb dos intèrprets secundaris que broden els seus papers canalla, Manel Sans i Mima Riera. Un espectacle complex de forma, ben argumentat de fons, teatre de tesi adreçat a la intel·ligència dels espectadors que tinguin esmolada l'actitud crítica. Per no badar ni un instant, entre sorpresa i sorpresa, entre somriure i somriure. Bravo! 10/10
Potser la ingenuïtat de Mammó quan pensa que pot
ajudar els homes i protegir-los del seu tràgic destí
és la mateixa qe patim el Nao i jo pensant que amb
el teatre podem modificar consciències. [...] Però
em temo que aquests espais potser són els últims
reductes d'esperança i reflexió que ens quedem.
16 d’abril 2015
BOMBOLLES DE PAPER, AL TEATRE POLIORAMA
 |
| Bombolles de paper. Idea i creació: Cia. Múcab Dans Direcció: Noèlia Pérez. Teatre Poliorama, Barcelona |
15 d’abril 2015
METÀFORA DE LA MATA DE JONC
 | |
| Mata de jonc Foto: Manel Casanova |
Recomano el blog Menuda Natura, de Manel Casanova, als lectors d'aquest blog que entenguin la cultura com a connexió entre totes les branques del saber. Hi trobareu la descripció ben documentada de cada planta esplèndidament il·lustrada amb fotografies de l'autor, curiositats i informacions com aquesta: "A Ramon Muntaner (Peralada 1265 - Eivissa, 1336), polític, capità d’almogàvers i cronista de les gestes dels reis d’Aragó, devem la coneguda metàfora de “la mata de jonc”que ens deixà en la seua Crònica de 1328:
I si algú em demana: En Muntaner, quin és l'exemple de la de mata de jonc?", jo li respondré que la mata de jonc té una força que, si tota la mata lligueu ben fort amb una corda, i tota la voleu arrencar ensems, us dic que deu homes, per molt que estirin, no l'arrencaran, encara que alguns més s'hi posessin; i, si en traieu la corda, de jonc en jonc l'arrencarà tota un minyó de vuit anys, que ni un jonc no hi quedarà.
