31 d’octubre 2014

FAM OCULTA, AL TANTARANTANA

Fam oculta. Autor: Peer Wittembols. Adaptació:  Ronald Brouwer.
Direcció: Pau Masaló. Teatre Tantarantana, Barcelona
Peer Wittembols (Bergen op Zoom, Països Baixos, 1965) enfronta a l'obra dramàtica Fam oculta tres personatges de setanta anys   que es mouen en un espai simbòlic i en una època intemporal. Helena, la dona del tercet (Júlia Rodón, vigorosa), no admet que el seu decrèpit marit (concret i àgil Aleix Melé) no la tracti amb la passió de quan tenien divuit anys. Enyora el desig. El marit és  Ulenspiegel, un heroi llegendari dels països germànics que va reivindicar el nacionalisme flamenc. Un dia es presenta a ca la parella un personatge (contundent David Teixidó) de la seva mateixa edat, però tan vital que exigeix guerrejar amb l'heroi per resoldre una comtesa de joventut. Aquest personatge que vol brega és el rei Felip II, rei dels Països Baixos a mitjan segle XVI. Un quart personatge, que actua de narrador, dóna forma poètica al tema universal d'acceptació de la propia vellesa, des dels cossos d'actors joves.  7/10

30 d’octubre 2014

GUIA D'OCELLS PER A NOIS I NOIES

Guia d'ocells per a nois i noies
Autors: Màrius Domingo i Coia Dols
Cossetània Edicions, 2014

A l'acte de presentació de la Guia d'ocells per a nois i noies els assistents podran posar a prova els seus coneixements ornitològics: l'autor oferirà una xerrada a l'institut del jove que guanyi el concurs, que també entrarà al sorteig d'una visita guiada al Delta de l'Ebre per observar ocells, amb dinar i passeig amb barca inclosos.

La cita:
Institut d'Estudis Vallencs 
C/ Jaume Huget, 1 - Valls
5 novembre 19:30 h
 
 

29 d’octubre 2014

GALIANA I ECHANOVE, AL TEATRE GOYA

Conversaciones con mamá
Autor: Santiago Carlos Oves. Adaptació: Jordi Galceran.
Direcció: Juan Echanove. Teatre Goya, Barcelona
Havíem vist la versió catalana del text dramàtic Conversaciones com mamá, de l'argentí Santiago Carlos Oves (Buenos Aires, 1941-2010), interpretats per Mercè Comas i Miquel Gelabert, adaptat per Jordi Galceran. La versió en espanyol que ara veiem al Teatre Goya també és de Galceran i els intèrprets: María Galiana i Juan Echanove, un tàndem extraordinari.
En clau de comèdia l'obra retrata el temps de crisi econòmica sense retop. La mare viu tranquil·la a la seva modesta caseta de propietat, el fill —50 anys, aturat— la visita perquè vol vendre urgentment la casa de la vella per pagar la hipoteca de la seva. La resposta vital de la mare farà descobrir al fill les seves pròpies misèries. Realisme a escena. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»



28 d’octubre 2014

VIURE SOTA VIDRE, A LA SALA BECKETT

Viure sota vidre. Autor: Ewald Palmetshofer
Traducció: Sarah Bernardy i Mireia Pàmies
Direcció: Sarah Bernardy. Sala Beckett, BCN
A les grades de la Sala Beckett avui hi predomina un públic que just arriba als vint-i-cinc anys. Tenen si fa no fa l'edat dels tres protagonistes de l'obra Viure sota vidre, els quals fa un parell d'anys que han acabat la carrera universitària i des d'aleshores no s'han vist.  Eren més que amics i s'han convocat per passar un cap de setmana en un hotel.  Aquests personatges desheretats de la classe mitjana s'amaguen mútuament que, després de dos anys, les expectatives de vida no s'han acomplert i  que ara ja no és temps de somnis i no es poden donar suport perquè  no tenen absolutament res per oferir als altres. La Jeani (Mireia Pàmies), la Babsi (Míriam Escurriola) i en Max (Jordi Llovet, en la nostra sessió) parlen entre ells amb sobreentesos, però comprenem perfectament el que els angoixa, perquè els coneixem bé. Massa bé. 10/10

27 d’octubre 2014

SISTER ACT, AL TEATRE TÍVOLI

Sister Act. Música: Alan Menken. Llibret: Glenn Slater
Adaptació a l'espanyol: Xavier Cassadó
Direcció musical: Arnau Vilà. Direcció escènica: Carline Brouwer.
Teatre Tívoli, Barcelona
Sister Act és un musical de gran format de producció multimilionària, una versió amb referències locals, amb actors i actrius d'aquí. Un muntatge espectacular, una comèdia que respira energia i veritat. Recomanable per a totes les edats per al qual val la pena rascar-se el moneder. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

26 d’octubre 2014

BARRETETS CRUIXENTS

Foto: © Paüls


Una altra collita de tardor: barretets de bisbe (Umbilicus Rupestris). Tendríssims.


Vegeu en aquest mateix blog:
BARRETETS DE BISBE A L'AMANIDA


25 d’octubre 2014

2a FIRA DEL CONTE A TORDERA


La cita: 
Tordera (Maresme)

La Fira del Conte de Tordera enguany es dedica a l'àlbum il·lustrat. Compta amb una vintena de representants d'editorials, escriptors, llibreters, il·lustradors i contacontes. S'hi faran tallers creatius per a totes les edats. Els comerços han decorat els aparadors amb temàtica de contes per a infants. Els restaurants locals aporten la seva creativitat a la fira, amb la «Ruta Gastronòmica del Conte», tot oferint un menú especial amb la literatura com a ingredient principal. Una oferta lúdica per donar a conèixer autors i il·lustradors. Amb activitats com aquesta, lectors i creadors estem d'enhorabona.


El paradís, doncs, arribaria 
al món, i ben aviat.
DORIS LESSING. Dintre meu

24 d’octubre 2014

TALLER 'PINTEM EL VIDRE'



Informació i inscripcions:
info@calmasso.cat
finaveciana@hotmail.com

La cita:
Centre d'Art Cal Massó
Pròsper de Bofarull, 7, Reus
25 d'octubre, d'11:00 a 13:00 h

23 d’octubre 2014

LICEISTES I CRUZADOS, DE PITARRA

Liceistes i cruzados. Autor: Serafí Pitarra.
Adaptació i direcció: Jordi Prat i Coll.
Sala Petita. Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona
¿Per on es pot agafar avui la pràctica dels casoris concertats habituals aquí en altre temps? Només es pot agafar per la caricatura, si no es volen enfocar les cultures que conviuen a casa nostra en les quals els pares contracten els matrimonis. Una lectura caricaturesca, doncs, és la que fa el director Jordi Prat i Coll del text Liceistes i cruzados, de Pitarra, un retrat hiperbòlic de la classe benestant barcelonina del segle XIX. Podria semblar que el tema són les disputes entre els partidaris del Teatre de la Santa Creu (cruzados) i els del Gran teatre del Liceu, però l'objectiu és aclarir amb qui es casarà la filla de la casa (interpretació contundent d'Anna Moliner). Tota la companyia s'aboca amb convicció a la gran paròdia de les aparences  i en surt un muntatge atractiu, molt ben resolt.  Direcció musical i pianista en escena: Andreu Gallén. Aquest muntatge és un bombó amb ànima goldoniana. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

22 d’octubre 2014

LES PRINCESES ES FAN PETS, AL POLIORAMA

 Dramatúrgia i direcció: Joan Sors. 
Música: Ramon Bau. 
Teatre Poliorama, Barcelona

Per a espectadors a partir de 3 anys.

A l'espectacle musical Les princeses també es tiren pets trobem la madrastra de la Blancaneu parlant amb el seu mirall màgic. El mirall, que és un bocamoll, confirma a la Reina del Mirall que no és la dona més bonica de l'univers, que l'avantatgen en bellesa la Blancaneu, la Ventafocs i la Sireneta, però que, tot i així, aquestes princeses no són perfectes. També li xamulla que les descendents reials escriuen els secrets en un llibre que guarden al País de les Princeses, un lloc on només hi pot entrar un princep enamorat. I, mireu quina casualitat, passava per allà el Príncep Blau, enamoradíssim, que... Al vestíbul del teatre hi ha una paradeta de llibres del conte original (Animallibres i Bromera Edicions). Els petits no s'hi han aturat, s'han estimat més fotografiar-se amb els intèrprets.  9/10

21 d’octubre 2014

FLOR DE NIT (EL CABARET), AL TEATRE ALMERIA

Flor de nit (el cabaret). Text: Manuel Vázquez Montalbán
Lletres cançons: J. L. Bozzo. Música: Albert Guinovart
Direcció: Víctor Álvaro.  Almeria Teatre, Barcelona
Flor de nit, en concert escenificat al Teatre Almeria. És una versió de l'espectacle musical produït per Dagoll Dagom el 1992.  El context històric d'avui fa que l'obra s'entengui més que quan es va estrenar.  La Rosa (continguda i creïble Beth Rodergas) canta cuplets al Paral·lel per necessitat, el seu estimat Quimet (polifacètic Lluís Canet) és un obrer anarquista sense feina que comparteix l'amor de la noia amb Sebastià Reynals (contundent Jorge Velasco), un intel·lectual, cronista de la nit del Paral·lel. Una nit on es fonen dues Barcelones, la dels obrers i la del capital, amb personatges com la Coloma, promesa de Sebastià, que suporta el doble joc del xicot; noies de saló (eficaç Bealia Guerra), la cupletista Mimí (deliciosa Gracia Fernández), el transformista Paquitu (Joan Vázquez, una feliç descoberta). A escena, tres músics actuen en directe, al local «Flor de nit», dirigit pel Gran Thonet (Frank Capdet, que ens emociona un cop més). Un muntatge de petit format que es mereix l'aplaudiment entusiasta (que ens va valer un bis). 10/10



20 d’octubre 2014

I SOM ON SOM. MÉS VAL SABER-HO I DIR-HO.


Plaça de Catalunya (19 octubre). Acte central de la campanya «Ara és l'hora» de l'ANC i Òmnium Cultural.  Fragment del poema Ara mateix, de Miquel Martí i Pol interpretat per l'actriu Sílvia Bel, acompanyada al piano per Lluís Llach.



I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.

            Miquel Martí i Pol

EMILIA, AL TEATRE LLIURE

Emilia
Autor i director: Claudio Tolcachir
Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona
Vam veure l'obra  La omisión de la familia Coleman, de Claudio Tolcachir (Buenos Aires, 1975) el 2011, al Teatre Borràs. Ara n'acabem de veure Emilia a la Sala Fabià Puigserver. En els dos casos la trama es desenvolupa en el marc d'un pis familiar on s'esgratinyen diversos membres d'una família en procés d'esfondrament. Ara és el personatge Emilia, la dida del pare de família, que entra a la vida de la parella amb un fill adolescent en un moment de canvi d'habitatge, amb tot per desembalar. És una dona vella que treu records d'infantesa del noi a qui estima per damunt, fins i tot, del seu fill. Però la narració que fa de l'episodi del reencontre, se situa en el passat, abans que estigués a la presó, que és des d'on ens ho conta. ¿Què ha passat entremig? Sabrem la veritat a base de zooms, fins que esclatarà sinistra als ulls de l'espectador en el darrer minut. Una obra d'excepcional arquitectura dramàtica, que potser demana una sala amb més contacte amb el públic perquè se'n puguin copsar més els matisos. 8/10


18 d’octubre 2014

MONTENEGRO (COMEDIAS BÁRBARAS)


 Montenegro (Comedias bárbaras)
 
Autor: Ramón Mª del Valle-Inclán. Versió i direcció: E. Caballero
 Sala Gran, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona
El muntatge de gran format Montenegro és una versió comprimida de la trilogia Comedias Bárbaras, de Valle-Inclán. El vell Montenegro viu a cos de rei, envoltat de servents que ratllen la indigència. Sent que li arribat l'hora de la mort i, amb l'intent de remidir els seus pecats davant de la seva dona per la vida de faldiller que no ha respectat ni la seva afillada, s'embarca en temps de tempesta amb cinc mariners. Naufraguen i només se'n salva ell. Fins al darrer moment, tot el que toca queda maleït, tal com mostra el repàs la seva vida de dèspota envoltat dels seus fills que li han robat el patrimoni. Retornen al protagonista (magnífic Ramón Barea) un garbuix de sensacions que l'espectacle ens serveix superposades. El vestuari i els moviments escenogràfics refermen el caire esperpèntic de l'obra. El text enrevessat, necessàriament sintètic en aquesta versió,  dit per alguns intèrprets amb dicció deficient fan que no arribi amb la nitidesa requerida a les grades. 8/10


 

EL TROLE, A XAVIER AMORÓS

L'any 1964 Xavier Amorós guanyava el premi Carles Riba de poesia i, a partir d'aleshores, va deixar d'escriure'n. La seva obra poètica es trobava dispersa en multitud de publicacions i, per fi, la trobem aplegada a Antologia Poètica (1940-1964) Xavier Amorós, (Germania, 2014). Alguns d'aquests poemes han estat musicats per Joan Pujol i junt amb una selecció d'altres poemes i proses memorialístiques procedents dels reculls L'agulla en un paller i Camí dels morts es podran sentir i veure escenificats per «El Trole». Perquè és un plaer mostrar el talent literari d'Amorós. Perquè sí, perquè els ve de gust.

La cita:
19 d'octubre, 18:30
Sala Santa Llúcia, raval Robuster, 34 - Reus



17 d’octubre 2014

PETITS TRESORS DEL MUSEU DEL PRADO

La bellesa captiva. Petits tresors del Museo del Prado
CaixaForum Barcelona
Trobem els visitants d'aquesta exposició abocats sobre les obres de petit format de l'exposició La bellesa captiva. petits tresors del Museo del Prado. És el mateix que farem nosaltres tan bon punt en comencem el recorregut. Són obres procedents del fons de la col·lecció del museu madrileny, amb algunes peces inèdites o molt poc exposades, un conjunt impressionant de pintures i escultures que a CaixaForum  s'ordenen de forma cronològica i tracen un itinerari càlid i proper per la història de l'art i l'excel·lència dels grans mestres, des de finals del segle XIV i començament del XV fins a Goya i el segle XIX amb Fortuny. Recomano entrar-hi proveïts d'una bona lupa o d'ulleres d'augment.
Exposició oberta fins al 5 de gener de 2015.

16 d’octubre 2014

LINAPOLINA, DE LINA SASTRI

Linapolina. Espectacle musical de Lina Sastri
Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona
Espectacle inaugural de la temporada del Teatre Lliure. Lina Sastri (Nàpols,1953),  actriu, cantant i dramaturga canta a la seva ciutat. Un espectacle musical de creació personal, amb cançons populars, recital de fragments d'obres i de textos propis. Només els textos narratius han estat sobretitulats, en csnvi, per copsar l'atmosfera de les cançons calia que ens deixéssim arrossegar pel ritme i la veu de la cantant. El ritme hi és i en aquests primer contacte ha estat prou agraït, però l'actriu no ha aconseguit una mica de màgia fins a la segona part, sense acabar d'emocionar-nos ni fer-nos arribar la mar i el salobre napolitans.  8/10

15 d’octubre 2014

UNA PLAÇA DE GUARDERIA

La vida resuelta. Autors: Marta Sánchez i David S. Olivas
Direcció escènica: Juan Pedro Campoy. Teatre Borràs, BCN

A escena, l'aula buida d'una escola bressol serà el marc de La vida resuelta.  Només queda una plaça lliure  i la directora ha convocat diferents pares per triar-ne el més idoni. Es nota que el text es va escriure quan no es tancaven guarderies perquè els pares podien pagar-les. El cas és que a la guarderia on  se situa l'acció només s'hi espera una parella de pare i mare. L'altra parella són el pare i la seva actual nòvia (i la mare absent-present al mòbil). Hi ha també entre els candidats una mare soltera que encara no ha tingut el fill. Cadascú arrossega la seva circumstància, la seva manera de veure el món, la seva manera de viure la vida. Però és una comèdia i hi ha, esclar, embolics i paraules que es diuen davant del públic, però no les senten els implicats. No s'han fet grans, encara. Però potser sí que ara, sí. Un text sòlid i uns intèrprets versemblants que en certs moments tendeixen a la caricatura. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
 

14 d’octubre 2014

UNA ALTRA 'EXTRAÑA PAREJA'

La extraña pareja.  Autor: Neil Simon
Traducció, adaptació i direcció: Àngel Alonso
Teatre Condal, Barcelona
The Odd Couple / La extraña pareja és la que formen dos intèrprets d'excepció: Joan Pera i Antonio Dechent. Entra Joan Pera en escena i el públic ja riu. Va vestit com si l'haguessin apallissat i, a partir d'aquest moment, els dos actors mantenen durant dures hores una complicitat escènica admirable.  Havíem vist l'obra de Neil Simon amb una posada en escena difícil d'oblidar, amb Pera compartint protagonisme amb Paco Morán. Vint anys després, el mateix director, no ha donat gaire relleu a l'escena del trencament dels dos amics. Tot i ser previsible, abans, aquesta escena era un punt d'inflexió seriós,  d'aquells moments teatrals on els actors poden demostrar que són capaços de fer riure i de fer plorar en una mateixa obra en molt poc espai de temps. Ara en fa un episodi absolutament pla, banal. Un gag que s'afegeix als tres-cents i tants gags per passar una bona estona. 8/10



13 d’octubre 2014

TOT S'APROFITA

La poesia és com el porc: tot se n’aprofita.
IGNASI ARAGAY «Ara», 11-09-2012

10 d’octubre 2014

DUESAIGÜES: 20 ANYS DELS AIGUATS DE 1994

Duesaigües (Baix Camp), amb els viaductes d'Enseula i dels Masos
El dia 10 d'octubre de 1994 un temporal d'excepcional virulència va afectar el prelitoral català. A les muntanyes es van arribar a enregistrar 400 mm. Al Camp de Tarragona van resultar deu persones mortes i danys materials incalculables. Quan es parla d'aquest aiguat es parla sobretot de Porrera perquè la campanya que es va fer per recuperar els desperfectes del poble va ser impactant i impecable (amb Lluís Llach al capdavant), però Duesaigües i l'Argentera, pobles veïns del Priorat, també els va tocar l'aiguat de ple.

DUESAIGÜES, 10-10-1994. COM RECORDO L'AIGUAT
Els primers dies d'octubre van ser xafogosos. El dilluns, dia 10, no vam agafar el tren del matí cap a BCN perquè plovia amb ganes. Tot el dia va persistir la cortina d'aigua. A les cinc del matí del dimarts dia 11 ens va despertar un brogit desconegut, com si fossin trons terrenals. Plovia moderadament, però el barranc de l'Argentera baixava rugint, estrepitós. El barranc d'Enseula també baixava bramant. Des de dalt del refugi de la Vinyeta vam veure un cotxe (havia estat anys mig desguassat davant dels rentadors públics) que donava tombarelles junt amb una pedra de la mateixa mida, enmig de la torrentada d'aigua de color marró.
Ens havíem quedat sense llum i sense telèfon. Els trens no circulaven.
Les cases de Duesaigües estan encimbellades.
El pendent i la diferència de nivell amb els tres
barrancs fan que no s'inundi el nucli urbà.
A mig matí feia quatre gotes i vam anar cap a dins del poble. Els veïns eren a les portalades de les cases respectives espantats per les conseqüències. Segons semblava, tothom estava bé i no s'havia produït cap dany material important dins del nucli urbà. Duesaigües està encerclat per tres barrancs (barranc de l'Argentera, barranc d'Enseula i barranc dels Masos), però les cases estan encimbellades i el pendent i la diferència de nivell per on passen les aigües dels barrancs fa que no hi pugui haver inundacions. Una altra cosa era saber com havia quedat l'entorn i com restablir al més aviat possible els serveis i les comunicacions.
 
PRIMERES AVALUACIONS
Cap a migdia, un grup de veïns vam acompanyat l'alcalde de Duesaigües (Sebastià Bondia)  a fer un recorregut pels voltants del poble. Els barrancs encara baixaven amb fúria amb l'aigua de color de terra i la carretera era un toll de fang i pedruscall. Els troncs dels arbres arrencats de soca-rel i les pedres havien taponat els ulls dels ponts i l'aigua hi passava per damunt.
Els horts del voltant dels barrancs havien desaparegut sota muntanyes de canyes i runa. Els camins veïnals estaven impracticables a causa de l'esfondrament de les parets seques i dels escòrrecs.
Pont de la carretera de Duesaigües cap a l'Argentera.
Va quedar taponat per canyes i material d'arrossegament.
Va resistir l'embat. Al fons, el viaducte del barranc d'Enseula.
No circulaven trens i hi havia troncs travessers a la carretera. Estàvem aïllats. Vam continuar la prospecció enllà dels troncs i, al primer tomb, hi havia un cotxe amb les portes de bat a bat, uns guants sobre el seient del conductor i les claus posades. Vam suposar que l'aiguat s'havia endut el conductor. Per sort, l'home en veure que se li abalançava l'aigua per damunt de la carretera es va enfilar cap als vessants de la muntanya.
Vam veure com la línia del pantà de Riudecanyes, fins aleshores invisible,  havia pujat fins dalt amb tot el que hi arribava d'aigua i de materials diversos.

Sobreeixidor del pantà de Riudecanyes, materials en superfície.
Foto: © Magda Aragonès Ros
EL RESTABLIMENT DE LA NORMALITAT
La carretera es va restablir de seguida perquè els tractors van apartar-ne arbres i runa. L'Argentera, en canvi, va quedar aïllada perquè es van fer esvorancs insalvables a la carretera. El cas és que nosaltres teníem compromisos a Barcelona i vam marxar el dia 12, dimecres, a primera hora amb un amic que  ens va deixar a Cambrils, després vam anar a Reus amb taxi i vam afagar el tren.  Cambrils havia rebut les aigües de la riera d'Alforja que s'havia desbordat abans d'arribar al mar i els carrers anaven a l'ample.
Riera d'Alforja, desbordada al pas per Cambrils. Foto: GENCAT

Pla de cal Forcada. Pollancres plantats el 1994
Els horts de Duesaigües es van refer, tant com va ser possible, quan va deixar de ploure. En un pla a tocar del barranc de l'Argentera, que havia quedat totalment buit d'arbres, el propietari hi va fer plantar fileres de pollancres.
Els camins i els marges de pedra erosionats es van anar refent a poc a poc.


SI SABÉSSIM LLEGIR LA NATURA...

Era l'octubre i encara hi havia orenetes. La tarda del dia 9, van fer uns vols sobre el poble d'un gran nerviosisme, batement d'ales i girs impossibles. Els gossos del poble van estar plorant insistents tot el dia. Els gats s'amagaven com si els empaités algú. Els animals veien venir el que s'apropava, ens avisaven, però no ho va saber interpretar ningú.

Satèl·lit meteosat 10-10-2014
Anàlisi meteorològica. Els núvols eren brillants a gran part de Catalunya, tot i així el pas del front càlid va maquillar les petites cèl·lules convectives que van provocar els alts registres de precipitació. Alhora la resolució del Meteosat no era tan bona i era òptima per escala sinòptica. Font: www.sat.dundee.ac.uk

Podeu descarregar aquí:
"Les inundacions de l'octubre de 1994 al Camp de Tarragona"
Un treball molt documentat a càrrec de Joan Gilabert i Eloi Guinjaon,
Universitat de Barcelona, maig 2010.



09 d’octubre 2014

M.A.R.I.L.U.L.A

M.A.R.I.L.U.L.A.   Autora: Lena Kitsopoulou.
Traducció: Joan Sellent. Adaptació: Joan Sellent,
Josep Maria Mestres i Mònica Glaenzel.
Direcció: Josep Maria Mestres. La Seca Espai Brossa, BCN
L'actriu Mònica Glaenzel és posa a la pell de M.A.R.I.L.U.L.A. i ens serveix un monòleg apassionat d'aquesta dona grega deprimida i revoltada contra el món en crisi de valors. La protagonista diu estar mitjanament bé de salut, mitjanament bé en la seva relació sexual, mitjanament bé de diners. Una mediocritat a la qual no es resigna i li causa un buit existencial que ningú ni res omple.  Ha decidit descavalcar de la vida i ho justifica des del menjador de casa seva, a crits, amb histèria lúcida. En l'epíleg, ens mostra que l'altra vida tampoc és com ens l'han explicada. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
 

08 d’octubre 2014

TEATRE NACIONAL, ESTRENA DE SARSUELA

Per començar, sarsuela!
Dramatúrgia:Albert Arribas, Lluïsa Cunillé i Josep Maria Miró
Orquestracions: Jordi Cornudella, Jordi Nus i Xavier Pendon
Coordinació: Xavier Pujolràs. Direcció musical: Wanda Pitrowska
Sala Gran, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona

Festa d'inauguració de la temporada del Teatre Nacional. Una nota de societat: el públic dret ha aplaudit el president de la Generalitat quan ha entrat a les grades del teatre. Les esperances dipositades en el moment històric s'ho val.
Diu Xavier Albertí, director del TNC que en la Sarsuela Catalana hi ha un tresor amagat. Ha fet una selecció de partitures plenes de referents a l'actualitat política. En principi la inauguració de la temporada s'ha presentat com un concert clàssic, una orquestra d'una vintena d'intèrprets de negre, cantants  de gala: un tenor, una soprano, una mezzo, un baríton i a més un actor i dos artistes de circ..., però la presència de la directora d'orquestra polonesa —Wanda Pitrowska, pseudònim artístic d'Albertí— ja va presagiar que riurem, com en la inauguració de la temporada passada.
Setze peces entre fragments de sarsuela i cançons populars estrenats entre 1864 i 1946, amb gags blancs, tirant a picants, on intervenen el contorsionista i el trapezista. La recaptació de les quatre funcions d'aquest espectacle únic, es destinaran a finançar les activitats de l'Associació Apropa Cultura. 10/10

Llegiune la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
 

07 d’octubre 2014

VICTÒRIA D'ENRIC V

Victòria d'Enric V. Autor: William Shakespeare.
Versió i direcció: Pau Carrió. Teatre Lliure Gràcia, Barcelona
Som a la cort anglesa del primer terç del segle XV. El jove príncep Enric és un baliga-balaga. Li tocarà regnar de ben jove —amb el nom d'Enric V— i sorprendrà el món exigint els seus drets sobre el tron francès. Els emissaris li porten un dot humiliant i declara la guerra a França. I la guanya. Els actors de La Kompanyia Lliure expliquen la història de la Victòria d'Enric V al públic, tal com ho feia Shakespeare, amb el rigor i l'austeritat que recorden els millors anys del Teatre Lliure. Onze intèrprets que posen la carn a les graelles, dels quals sobresurt el protagonista, Pol López, energia vibrant. 10/10 


Sabem que no hi ha entre nosaltres
 un sol cor que no vagi al ritme del nostre. 
I no ens deixarem enrere cap que no vulgui 
que ens acomanyin l'èxit i la victòria. 
W.SHAKESPEARE. Victòria d'Enric V, acte III, escena 2 

06 d’octubre 2014

MUSEU NACIONAL D'ART DE CATALUNYA


Un al·licient més per tornar al Museu Nacional d'Art de Catalunya: la nova presentació de les col·leccions d'Art Modern. (Gratuït el primer diumenge de cada mes, de 10:00 a 15:00 h)
S'acaba de reobrir la primera planta (4.000 m2) després d'un procés de renovació de les col·leccions, les sales i la museografia. Ara ofereix un nou relat concís i crític que evita la simple  successió d’estils i d'artistes, ja que inclou diverses manifestacions artístiques del període: escultures, pintures, fotografies, cartells, il·lustració, grafisme, caricatura, cinema, arquitectura i arts decoratives. La distribució temàtica de més de 1.350 obres permet una lectura àgil del context social, històric i artístic, i posa en relleu les connexions internacionals dels artistes i dels moviments de Barcelona i Catalunya.
La presentació actualitzada de la col·lecció per als segles XIX i XX arriba per primera vegada fins als anys 1950, incloent-hi el moviment Dau al Set. S’estructura en quatre àmbits i un epíleg: L’ artista modern, Modernisme(s), Noucentisme(s), Art i Guerra Civil i De l’avantguarda a la postguerra.

Per saber-ne més:
Vegeu vídeos dels diversos àmbits


04 d’octubre 2014

SUNSET PARK, DE PAUL AUSTER

Sunset Park. Autor: Paul Auster
Traducció: Albert Nolla
Adaptació i direcció: Ivan Padilla
Teatre Gaudí Barcelona
El muntatge teatral Sunset Park es basa en la novel·la de Paul Auster, traduïda per Albert Nolla (Edicions 62, 2010). Tres okupes d'una casa abandonada novaiorquesa ratllen la trentena i són universitaris  sense sortida professional. S'hi afegeix un jove de Florida que va abandonar els estudis i família a Nova York per marxar amb una menor cubana òrfena. Es van teixint relacions,  alhora que es desvetllen els conflictes que arrossega cadascú. El dia de la nostra sessió no funcionaven els llums de sala i vam perdre'ns el disseny que n'ha fet Rubén Taltavull, però tot i així ens mirem el muntatge com un assaig força acabat i ens arriba la complexitat del món d'aquest grup de "pobres i escanyats, tots amb talent i intel·ligència". 9/10





03 d’octubre 2014

BARTOMEU LLEBARIA, LES VELES DESPLEGADES

Bartomeu Llebaria, a Duesaigües. Foto: © Paüls
Segurament trobaríem l'aquarel·lista i escriptor Bartomeu Llebaria Grau al seu estudi de Duesaigües (Baix Camp) dedicat a la construcció d'un vaixell de fusta, la seva darrera maqueta. L'afició al modelisme naval és una font creativa per aquest artista polifacètic, que s'imagina pescant plàcidament, navegant en un mercant o fent un viatge d'exploració amb les veles desplegades dels vaixells que surten de les seves mans.
Estudi Llebaria Grau, a Duesaigües. Foto: © Anna Llebaria
Bartomeu Llebaria Grau va néixer a Barcelona el 21 abril de 1929. Va tastar poc l'escola de la República perquè la Guerra Civil l'enxampava als set anys. Després, la Dictadura es va encarregar d'estafar a la seva generació i les següents l'ensenyament català tant en llengua com en continguts. Als 13 anys va guanyar el Primer Premio Nacional de Dibujo que organitzava la Falange, amb un dibuix que va enviar a concurs el seu mestre sense demanar-li consentiment. Ha  desenvolupat el seu talent artístic de forma autodidacta i en contacte amb altres pintors, en llargues sessions de pintura a l'aire lliure.  També va aprendre la tècnica popular de construir pessebres i n'ha guanyat premis:
Pessebre premiat al XXI Concurs de Pessebres
de l'Associació Pessebrista de Reus, Nadal 2001
Reproduït a la Nadala, 2004

Crear pessebres és l'art d'una il·lusió.


Llebaria Grau guarda records precisos de la seva professió com a comercial. Va col·laborar en molts dissenys originals per a l'estampació tèxtil. Ha viatjat incansable i ha conegut molta gent. De tota manera, si fem cas d'allò que ha escrit,  és escèptic pel que fa a la bondat de les persones. Se'n malfia. Ofereix als seus interlocutors comprensió i respecte i també en demana per les seves opinions. Una controvèrsia que defensa és la presa de pèl de segons quines obres de les quals el mercat n'ha dit "art". Tot el que no sigui la representació figurativa de la realitat, no entraria en aquest concepte. 
Diu que prefereix el mar, però des del 1990 es va establir a Duesaigües, poble de muntanya (el mar a un cop de pedra de mitja hora!) d'on prové la seva família:  
Baix Camp, enmig del serè i el garbí
 espetec de ventall i colors

Allí, deslliurat del tràfec dels viatges professionals es dedica a la seva passió, la pintura. Sovint acompanya i justifica pintures amb poemes intensos, melangiosos, com per exemple la metàfora de l'estat anímic aplicat a una barca varada a l'arena:
 ... desgastada de cantons rascats i cansada.
Vella barca varada. © Llebaria Grau 2002
El temps que passa, allò que es perd és irrecuperable:  
A la sorra hi ha gegants 
 ja no queda Puigmarí, 
ja no sento la granota, 
 tampoc sento el rossinyol.
Sense el Puigmarí. © Llebaria Grau

Una part important de l'obra pictòrica de Llebaria Grau es troba en propietats privades i en institucions públiques. Té galeria permanent amb obra exposada al seu estudi de Duesaigües. Hi trobem un conjunt esplèndid d'aquarel·les transparents i lluminoses que encomanen la força de la natura i dels humans que la viuen. Aquarel·les de tall realista on predominen les marines plàcides, enyor d'un passat que va dedicar a la pesca recreativa: 
Portes  al mar 
la cançó primera de les ones.  

Tot i que també s'espaia en l'harmonia dels paisatges rurals més propers amb muntanyes arrodonides per les mestralades, humanitzades amb ametllers florits, oliveres plantades als replans fixats amb parets de pedra seca, i vinyes de pàmpols tardorencs que coven la llum on deixar-hi anar els pensaments:  
Voltat de serres, muntanyes i conreus
 terra seca, regada de suors
 d'esforçats nadius d'aquestes terres.
¿Com va canviar-li la vida un quadern que li va regalar l'Anna, la seva filla? Influït per la lectura de Ofrendas. 365 pensaments de mestres budistes, recollits per Daniela-Föllmi i Oliver Föllmi, Llebaria Grau, aboca en aquest quadern reflexions vitals, comentaris crítics i opinions. Després d'aquell quadern en vindrien d'altres. Els dos primers els titula "Ofrendas y Recuerdos" i els següents "Vivencias y opiniones."

Escriu les proses en castellà, en canvi, quan expressa el sentiment poètic, des del primer moment, es llença a l'escriptura en català. Cada any n'edita opuscles que regala a familiars i amics. Ha format part de l'Agrupació Poetes de l'Ebre. L'emoció de l'acolliment generós en aquest col·lectiu li va oferir una nova perspectiva i ha estat un actiu per a la creació literària en aquest caminar de vida. Actualment forma part del grup literari Poemes al Vent.

Tot i que l'angoixa el fet de madurar, també la mort pot ser objecte estètic. Quan arribi, trobarà Llebaria Grau creant i en farà un treball artístic minuciós i commovedor com tot el que toca.

La mort em vindrà a buscar,
si amb pinzell em troba,
feliç seré si es deixa pintar.

Vegeu en aquest blog l'apunt:

02 d’octubre 2014

PENSAMENTS SECRETS, DE DAVID LODGE

Pensaments secrets. Autor: David Lodge.
Traducció: Llorenç Rafecas. Adaptació i direcció: Lluís Soler.
 Sala Muntaner, Barcelona
L'actor Lluís Soler debuta com a director, amb la comèdia romàntica Pensaments secrets, basada en la novel·la Thinks... (2001), de David Lodge. Ha comptat com a matèries primeres amb un actor i una actriu generosos i un text equilibrat entre tesi i sentiments. L'acció d'aquesta obra se situa en un campus universitari, amb dos protagonistes adults, de formació antagònica: un professor de Ciència Cognitiva (Àlex Casanovas,  versàtil) i una escriptora d'èxit i professora de Literatura (Mercè Pons, fragilitat i decisió). Tot i que l'obra es titlli de comèdia, d'humor, poc. Els sentiments que s'hi expressen són universals i qualsevol espectador es pot sentir identificat amb cadascun dels protagonistes. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
 
 

01 d’octubre 2014

DES DE BERLÍN, A LOU REED

Desde Berlín. Tributo a Lou Reed
Text: Juan Villoro, Juan Cavestany, Pau Miró i Andrés Lima.
Direcció: Andrés Lima. Teatre Romea, Barcelona
El juny de 1989, en el marc d'un Festival de Tardor preolímpic, vam sentir Lou Reed (Lewis Allen Reed, Nova York, 1942 - Long Island, 2013) en directe, al Velòdrom d'Horta i vam emocionar-nos amb els devots del poeta de Nova York. Tres entusiastes del músic n'han fet el muntatge teatral Desde Berlín. Tributo a Lou Reed, un homenatge intimista basant-se en el disc Berlín (1973), que parla de l'inici d'una relació, la degradació a causa de les drogues i la desfeta dramàtica. Els dos intèrprets (Pablo Derqui i Nathalie Poza) arriben al cor, propers, amb tota la complexitat dels grans. Corglacen. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre» 

 
'Desde Berlin' llisca com un poema visual 
que fa de testimoni epidèrmic d'un temps present. 
ANDREU SOTORRA