31 de gener 2014

LA GRAN DUQUESSA DE GEROLSTEIN

La gran duquessa de Gerolstein.
Composició musical:  Jaques Offenbach.
Direcció: Víctor Álvaro. Teatre Gaudí, Barcelona
Del compositor Jacques Offenbach (Colònia, Alemanya, 1819 - París, 1880), n'haviem vist les òperes bufes La bella Helena i La Perritxola, de la mà de Dagoll-Dagom. Ara, dirigida per Víctor Àlvaro n'hem vist La Gran Duquessa de Gerolstein, amb llibret francès d'Henri Meilhac i Ludovic Halévy, traduïda i adaptada per primera vegada al català. Una sàtira del poder militar,  del vestuari,  de l'armament i del medallam que eleva i rebaixa el rang... Música en directe a càrrec de Ferran Martínez Palou, que interpreta, disfressat, i fa petites accions actorals. Remarco el recurs dels intèrprets transvestits. Les tres actrius —Anna Arena, Laura Pau i Mònica Portillo— fan de general Bum (personatge en el qual s'inspira la cançoneta "General Bum-bum", popularitzada per la Trinca), de soldat ras, de príncep casador, de nunci reial... I el paper de duquessa, la protagonista, és interpretat per Albert Ruiz. Riure assegurat, per a tots els públics. 10/10
 

30 de gener 2014

UN ENEMIC DEL POBLE

Un enemic del poble.  Autor: Henrik Ibsen.
Versió lliure de Juan Mayorga i Miguel del Arco.
Direcció: Miguel del Arco.  Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona
L'actor Pere Arquillué interpeta el doctor Stockmann a Un enemic del poble. En fa un treball antològic. El protagonista descobreix que el balneari que ell va somniar té les aigües putrefactes. ¿A qui li interessa no fer-ho públic? Un altre Ibsen  (Skien, 1828 - Oslo, 1906) per llegir a fons, per gaudir-lo en aquest extraordinari espectacle del Teatre Lliure. Per saber que va escriure l'obra el 1882 i sembla que l'hagi escrit ara mateix. Vigència del clàssic. 10/10


29 de gener 2014

GERMANS DE SANG, 20 ANYS DESPRÉS

Germans de sang
Autor: Willy Russell. Traducció: Albert Mas-Griera
Direcció: Ricard Reguant. Teatre del Raval, Barcelona
Han passat vint anys des que vèiem, al teatre Condal, el musical Germans de sang, amb Àngels Gonyalons en el paper de Sra. Johnstone, la mare de vuit fills que deixa en adopció un dels seus bessons. Ara retrobem l'espectacle amb el mateix director, Ricard Reguant. I els mateixos protagonistes: Roger Pera i Sergi Zamora, en els papers dels bessons separats en néixer. Doncs, bé, encara saben fer-se petits davant l'auditori. I després creixen i creixen. Els actors han crescut en tot, en qualitat musical, en qualitat coreogràfica.  I també en l'acompanyament de tota la resta d'intèrprets. Virginia Martínez broda la senyora Johnstone, fantàstica interpretació del baríton narrador, Xavier Ribera-Vall, un deu per a la mare adoptiva, Isa Mateu i un altre per la jove Linda, Lucía Torres. A tots agraïm que amb tan pocs recursos escenogràfics aconsegueixin emocionar-nos. No és estrany que el teatre en ple acomiadi la companyia dempeus. 10/10



28 de gener 2014

ESPRIU AL CCCB


L'exposició Espriu. He mirat aquesta terra, que hem pogut veure al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), conté materials gràfics originals que il·lustren la biografia de l'escriptor i el seu univers creatiu: la família, la malaltia i la mort dels germans, la formació del mite de Sinera i el daltabaix de la guerra. I també el compromís amb la cultura catalana i la seva intervenció en moviments col·lectius dels anys 60 i 70, el simbolisme de la càbala que vertebra als seus llibres, la construcció d'una imatge pública i el rigor amb el qual va escriure i reescriure la seva obra.  Tot plegat en un recorregut molt ben ambientat amb citacions de la seva obra.
Oberta fins al 24 de febrer.
Entrada lliure els diumenges a la tarda.

                                    I elevem
                                    en la nit
                                    un cant a crits,
                                    car les paraules 
                                    vessen 
                                    de sentit.
                                     SALVADOR ESPRIU
  
Llegiu en aquest mateix blog, l'apunt 

Tipografia Espriu: "Escriu com l'Espriu"


27 de gener 2014

CAMILLE CLAUDEL 1915


El cineasta francès Bruno Dumont signa la pel·lícula Camille Claudel 1915. L'actriu Juliette Binoche interpreta la genial escultora, musa durant deu anys d'Auguste Rodin. La seva obra va ser oblidada i quan se'n parla sempre es fa notar la influència que Rodin va exercir sobre l'escultora, mai a l'inrevés.  La pel·lícula arrenca dos anys després que la mare de Camille l'hagués internat al manicomi de Montdevergues, prop de París. Allí Camille va pasar els seus darrers trenta anys vegetant al costat de pacients molt desequilibrats. Només la visitava de tard en tard el seu germà, l'escriptor Paul Claudel, però mai va intentar ajudar-la tot i que els informes de la direcció del centre eren favorables a la sortida. La pel·lícula mostra l'aterrador desempar de Camille i com n'era d'hipòcrita el germà, que deia estar tan il·luminat per la religió catòlica. És una pel·lícula redundant d'imatges i de temes. La recomanaria per dos monòlegs de Juliette Binoche que posen la carn de gallina i donen sentit a la pel·lícula. Disponible a Filmin.es 6/10

25 de gener 2014

JO MAI, AL LLIURE DE GRÀCIA

Jo mai
Creació i direcció: Iván Morales. Traducció: Lali Álvarez
Teatre Lliure de Gràcia, Barcelona
Els protagonistes de Jo mai havien estat amics, un acaba de sortir de la presó (interpretació plena de matisos de Marcel Borràs), a l'altre se li accentua la bogeria de soledat (interpretat per Oriol Pla, estel·lar, cantant Tim, Tom i Jim) i el tercer ha viscut com un indigent en edificis en obres (interpretat amb versemblança per Àlex Monner). Tres personatges marginals que es retroben al bar de la seva infantesa,  propietat de la mare d'un dels nois. Ara  és tancat, però el volen remuntar. Ho aconsegueixen amb l'ajuda d'una noia (interpretació propera de Laura Cabello) que s'escapa d'una relació violenta (la parella, interpretada per Xavier Sàez, concret i sobri), però amb ella entra la "boira" en les seves vides. Una representació vibrant. 9/10
  

24 de gener 2014

NORWAY.TODAY

Norway.Today
Autor: Igor Bauersima. Direcció: Àlex Mañas.
La Seca, Sala Leopoldo Fregoli. Barcelona
Julie i August se citen en un penya-segat que dóna a un fiord, a Noruega. Ella és una noia de vint-i-tant anys i ell un noi de 19. Qui ha pres la iniciativa de la cita és Julie (interpretació de Mariona Tena, espontània, esplèndida) que es vol suïcidar i ha trobat per internet qui l'acompanyi (l'August, interpretat per Joan Carles Suau, sensible, emotiu) en l'experiència de la fugida sense retorn. L'autor més que fer-nos saber els motius del desesper, ens acosta als últims moments dels dos joves, que sembla que estan trobant junts algun alè per continuar vivint, tot i que al final compleixin el destí que han elegit. Aquest text dramàtic, basat en un fet real,  ha estat traduït a una vintena de llengües i representat en més de quaranta països. 10/10






23 de gener 2014

BOIG PER TU

Boig per tu
Autors: Joan Gallart, Pep Sala i Ricard Reguant
Direcció: Ricard Reguant
BARTS Barcelona on Stage, Barcelona
L'espectacle musical Boig per tu que es pot veure a Barts s'adreça als adolescents d'ara, però hi van els pares perquè la cançó de la qual parteix el títol de l'espectacle és de la seva generació. Una generació que va poder veure en directe en múltiples recitals multitudinaris els Sau amb Carles Sabater cantant la cançó a la lluna i que ells es van fer seva com a cançó d'amor. El musical compta amb la participació del músic Pep Sala, l'altra ànima dels Sau. Els actors i actrius desprenen vitalitat en unes coreografies ben treballades, tirant a mecàniques. 8/10




22 de gener 2014

VÀNIA

Vània. Autor: Anton Txèkhov
Adaptació i direcció: Oriol Tarrasón
Espai Lliure Montjuïc
Confesso el meu entusiasme pel text dramàtic L'oncle Vània, de Txèkhov. ¿Quantes vegades l'he vist muntat als escenaris? De tots, l'actor Xico Massó, inoblidable Vània. Ara la companyia Les Antonietes n'han fet una adaptació respectuosa dels moments que defineixen l'obra. El serveixen amb una naturalitat coral, descarada, s'hi llencen com si juguessin davant dels espectadors. Apassionadament.  M'ha emocionat com han resolt la reunió familiar on el cunyat proposa vendre la finca, i l'amargor que es desperta en l'oncle Vània i la jove Sònia que la conreen i l'administren. Els fets podrien passar a la Rússia del XIX o a la Catalunya d'avui perquè el que s'hi debat és intemporal, amb uns personatges de carn i ossos, universals. 10/10


21 de gener 2014

PISSARRO, PINTOR DE L'AIRE

Camí de Versalles, Louveciennes, sol d'hivern i neu, 1870
Oli s/ tela, 46 x 55,3  © Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza
en dipòsit al Museu Thyssen-Bornemisza, Madrid

"Humil i colossal", va definir Paul Cézane l'obra de Pissarro (Saint-Thomas, 1830-París, 1903). CaixaForum presenta la primera retrospectiva del pintor que s'ha fet a l'Estat espanyol, 67 olis procedents de museus i de col·leccions privades que permeten resseguir la trajectòria d'aquest artista impressionista, fins al puntillisme, moviments dels quals va ser precursor. L'exposició se centra en els paisatges rurals que va plasmar tota la vida i en els paisatges urbans dels darrers deu anys de vida: paisatges de París, Londres, Rouen, Le Havre. Pissarro pinta com ningú les atmosferes, els canvis de llum, els efectes meteorològics en el paisatge: pinta l'aire.
Hem fet la visita en un dia feiner i tots els espais de CaixaForum bullen. Es preparen dues grans exposicions: Rumor... (inaugura el 21 de gener) i Le Courbusier (inaugura el 29);  a la mostra de Pissarro coincidim amb tres grups d'institut i dos grups d'adults, uns i altres amb la corresponent guia que els fa les explicacions en veu baixa perquè tots porten auricular. També hi ha dos grups de pàrvuls que fan tallers inspirant-se en idees extretes de l'exposició. Una mostra ben aprofitada didàcticament.
Oberta fins al 26 de gener.

20 de gener 2014

D'ARKANSAS, A LA RIBA DEL MISSISSSIPI

La trama  de la pel·lícula Mud (2012) es desenvolupa una mica lenta, però fa de bon veure tant pel contingut com per la forma. Dos nois de 14 años que viuen en un petit poble d'Arkansas troben un home refugiat en un illot del Mississipi on anaven a jugar. L'home és diu Mud, porta pistola i viu en una barca penjada en un arbre. Ha matat un home, diu, i s'amaga dels caçarecompenses. Demana ajuda als nois per fer surar la barca i escapar-se amb la Juniper, la dona de la seva vida. Els dos adolescents l'ajuden, però entre el que els explica Mud i la realitat, els nois perden la innocència.  Disponible a Filmin.es 8/10

18 de gener 2014

ON THE ROAD, AL CINEMA


La novel·la de Jack Kerouac, On the Road (1957), obra clau de la generació Beat, té versió cinematogràfica dirigida per Walter Salles, el 2012. Després d'un divorci que el desespera, Sal Paradise (Sam Riley), un novaiorquès que aspira a ser escriptor, coneix Dean Moriarty (Garrett Hedlund), un jove expresidiari misteriós que embadaleix tothom, casat amb Marylou, una seductora i alliberada noia de divuit anys. Els dos homes es fan amics i, amb la noia,  emprenen un viatge d'escapada, desenfrenat de sexe, droga i beguda, cap al Sud.
La pel·lícula és una adaptació (massa) fidel del text, però no aconsegueix trobar el to ni mostrar el dolor dels protagonistes que els fa deambular sense destí. 136 minuts de relat pla, tediós. Va ser seleccionada a la secció oficial del Festival de Cannes 2012. Disponible a Filmin.es 5/10

Amb l'arribada de Dean Moriarty va començar
 la part de la meva vida que es podria considerar
 la meva vida a la carretera.

JACK KEROUAC. A la carretera
(Edicions 62, traduït per Manuel de Seabra)




17 de gener 2014

PABLO PICASSO, LA VIDA


La pintura La Vida que Pablo Picasso va pintar el 1903 a Barcelona,  torna a la Ciutat Comtal per a l'exposició Viatge a través del blau: La Vida. L'obra, d'un enigmàtic simbolisme, ha estat objecte de molts estudis perquè conté tots els paràmetres estètics i filosòfics de l'època blava de l'artista.
Ara el Museu Picasso  mostra la radiografia feta a Cleveland el 1978. S'hi detecta que el pintor va utilitzar com a suport el quadre Darrers moments, que havia figurat a la seva primera exposició individual a els Quatre Gats, el febrer del 1900, i amb el qual va participar a l’Exposició Universal de París d’aquell mateix any.


16 de gener 2014

OLIVES AMB SALMORRA

Foto: © Paüls
En diem olives somalles (a mig assecar). Les collim madures,  les cobrim de sal per endolcir-les i les ruixem amb llimona per aromatitzar-les. Es podran menjar cap a finals de març.

15 de gener 2014

MARGUERITE DURAS, L'AMANT


Enguany es commemora el centenari del naixement de Marguerite Duras (Indoxina, 1914 - París, 1996). Aprofitem per llegir o rellegir la seva obra, en especial L'amant, una història d'amor entre una adolescent francesa i un ric comerciant xinès, al Vietnam colonial de 1929. Fem mans i mànigues per veure l'exquisida pel·lícula que en va fer el cineasta Jean-Jacques Annaud, el 1992 (Disponible a Filmin.es) Aquí en recullo uns quants referents per anar fent boca.


Tràiler de la pel·lícula:

Making-off de la pel·lícula (52 minuts):


14 de gener 2014

SUPLEMENT TARDOR-HIVERN

Adéu a la infància  és un article d'Andreu Sotorra que radiografia la situació actual de la literatura infantil i juvenil. El podeu llegir al «Suplement especial de novetats literàries de Cornabou, tardor-hivern 2013-2014.»




13 de gener 2014

LA POLÈMICA VIDA DEL GENERAL PRIM


La polèmica vida del general Joan Prim. Els episodis clau d'un home cabdal en la història del segle XIX és el reportatge de la revista Sapiens, 138, gener 2014, en commemoració del dos-cents aniversari del naixement del general reusenc.  La trajectòria vital d'un home que va quedar eclipsat per la seva mort encara és una paradoxa: una biografia molt estudiada i escassament coneguda per la ciutadania.


11 de gener 2014

EL MONSTRE DEL PANTÀ

 El monstre. © Màrius Domingo de Pedro
Per a Màrius Domingo de Pedro 

Veure el monstre que viu al pantà és l'únic interès que troba el turisme en aquests verals. Al poble, tothom el donem per vist. L'esglai va venir, quan la primavera passada l'aigua es va tornar vermella. Ho vam portar en secret. Que les anàlisis mostressin un excés de floració de l'herbei aquàtic no va fer cap efecte en la fluctuació de la creença que un dia o altre trobaríem el monstre ferit. Ni tampoc que un cop transvasada l'aigua al pantà de baix no es trobés ni rastre de l'animal. Aquest  hivern les pluges han fet cantar els barrancs. L'instint de supervivència ha propiciat que petits i grans anéssim d'amagat a abocar-hi crancs, gambes i escamarlans vius. No perdem l'esperança que algun crustaci arrelarà en aigua dolça, i que tornarem a tenir la patent de fer esborronar de por tothom qui vulgui venir. 

Vegeu al blog «Ca la Gallineta» els apunts: 
El monstre del llac 

Microconte dedicat

10 de gener 2014

L'OLI D'ARGAN



L'oli d'argan també s'anomena or líquid del Marroc, lloc on es cultiva l'arbre Argania spinosa que va desplaçant l'olivera a causa de la gran demanda mundial d'aquest oli. S'ha emprat fa segles al Marroc com a cosmètic, per les propietats hidratants. Es veu que estimula la regeneració de la pell i també torna la brillantor al cabell. Es compra a ca l'herbolari i en establiments de comerç just procedent de les cooperatives on treballen dones marroquines que són les que mantenen la tradició artesanal de l'extracció de l'oli. El faig servir com a recuperador de les ungles després de trascolar terra amb les mans, cosa que és un plaer, però que causa estralls que cap reparar. L'oli d'argan hi ajuda.

09 de gener 2014

HAPPY, HAPPY


Sykt lykkelig és una pel·lícula noruega estrenada aquí el 2012 (Siempre feliz, distribuïda internacionalment com a Happy, Happy), dirigida per Anne Sewitsky. És una comèdia dramàtica, molt agraïda de veure per la veritat que desprèn. Kaja (interpretada per Agnes Kittelsen) és una dona optimista, s'ha conformat amb el que té: un marit indiferent, un fill i una casa en un bosc noruec. Quan una parella danesa es posa a viure en una casa prop de la seva, descobreix altres possibilitats de vida, amb les conseqüències que aquest fet comporta. Una trama molt coneguda, potenciada pels detalls de l'entorn que la fan inèdita. Disponible a Filmin.es 8/10

08 de gener 2014

MONTSERRAT CARULLA: IAIA!

Iaia!
Autor i director:Roger Peña
Teatre Romea, Barcelona
Diuen que l'actriu Montserrat Carulla s'acomiada del teatre amb l'obra Iaia!, que ara es pot veure al Teatre Romea. No m'ho crec. L'ha escrita el seu fill i l'acompanya a l'escenari el seu nét Aleix. Assistim a una festa familiar, tendra, amb intervencions breus de l'actriu, que recorda poc els moments gloriosos de la gran intèrpret que va començar fa cinquanta anys en aquest mateix teatre. El que constatem després de veure l'obra: hi ha Carulla per estona. Aquesta obra no pot ser la del comiat. 7/10


 


07 de gener 2014

LA MILICIANA DE L'HOTEL COLÓN

Marina Ginestà, Hotel Colón, juliol de 1936
© Hans Gutmann/Juan Guzmán
Mor als 94 anys, a París, Marina Ginestà (Tolosa, 1919), miliciana militant del PSUC que es va convertir en símbol de la Guerra Civil a partir de la fotografia que reprodueixo aquí, on apareix al terrat de l'antic Hotel Colón de Barcelona, amb el posat alerta i desafiant d'una jove de disset anys que porta un fusell a l'espatlla.
Abans de l'esclat de la contesa, Ginestà havia treballat en la preparació de l'Olimpíada Popular. Després va treballar com a traductora de l'enviat especial del diari rus «Pravda». Es va refugiar ferida primer a França i després es va exiliar a la República Dominicana, d'on va haver de fugir el 1946 arran de la dictadura de Rafael Trujillo.  Els darrers quaranta anys ha viscut a París.

06 de gener 2014

ANNAH ARENDT, AL CINEMA


Annah Arendt és una pel·lícula basada en un fet real, dirigida per Margarethe von Trotta i protagonitzada per Barbara Sukowa. En primer lloc, ¿qui era Annah Arendt? Una filòsofa alemanya d'origen jueu que va escriure sobre el totalitarisme, alumna preferida i amant de Heidegger, abans que simpatitzés amb el nazisme. L'assumpte punyent de la biografia d'Arendt comença quan demana assistir per «Aufbau», setmanari dels jueus alemanys emigrats,  al polèmic judici del tinent coronel de les SS Adolf Eichmann que va tenir lloc a Jerusalem el 1961. En sortir publicat el primer article, amics, coneguts i desconeguts jueus se li tiren damunt amb insults i cartes amenaçants. Arendt hi havia escrit que l'acusat havia perdut la capacitat de pensar, que és la capacitat humana per excel·lència, per tant,  que Eichmann era un no ningú. Però sobretot, hi feia pública la col·laboració dels consells jueus amb els nazis. Disponible a Filmin.es 8/10

04 de gener 2014

FUM, AL TNC

Fum
Autor i director: Josep M. Miró
Teatre Nacional de Catalunya, Sala Petita
El dramatug Josep M. Miró presenta a Fum una situació límit: dues parelles que no es coneixen han quedat atrapades en un  hotel d'un país en revolta. Una és de mitjana edat (Lluís Marco, Carme Elias, ) viu temporades al país, l'altra  és jove (Joan Carreras, Anna Sahun), ha vingut a recollir la seva filla que esperen adoptar de fa mesos. Els aldarulls del carrer els arriben en forma de persona que es bada el cap a les vidrieres del vestíbul de l'hotel, segons explica el marit de la parella gran al de la jove. I enmig del neguit del moment, la dona de la parella gran, un personatge inquietant, s'infiltra en la intimitat de la parella jove, en treu informacions i les utilitza impúdicament per minar-los la fragilitat i crear dubtes. Per la forma, hi respira Pinter. 9/10



A Fum són onze instàntànies. Onze captures de moments
precisos dels tres dies en què els protagonistes estan 
reclosos a l'hotel. També hi haurà moments no vistos. 
Que mai sabrem què ha passat, més enllà del que puguin 
dir els personatges que ha passat
JOSEP M. MIRÓ, autor i director de Fum

03 de gener 2014

SÚPER 3: EL MUSICAL

Súper 3: el musical
Idea original de TV3 i Dagoll Dagom
Direcció: Joan Lluís Bozzo i Gerard Hausmann
El públic del Teatre Victòria està constituït aquesta tarda per socis i exsocis (els pares i mares dels espectadors petits) del club Súper 3. Se saben totes les cançons i responen al crit de "No tinc por!", cada vegada que la tropa —en Fluski, la Pati Pla, l'Àlex,  el Pau, la Lila— voldria desertar davant les dificultats que han de superar dins el Castell Embruixat on han entrat a rescatar l'aranya Mildred, segrestada pel Senyor Pla  i el seu ajudant Rick. La trama és prima, però embadaleix els petits que veuen moure's i cantar en directe i, tan a prop, els seus ídols.  El moment àlgid ha estat quan l'aranya alliberada ha baixat a platea. Les càmeres dels telèfons mòbils no donaven a l'abast.  M'hauria agradat retratar la cara de felicitat dels súpers i exsúpers. 9/10




01 de gener 2014

THÉRÈSE DESQUEYROUX


Thérèse Desqueyroux, l'obra més coneguda de François Mauriac, ha estat portada al cinema dirigida per Claude Miller i protagonitzada per Audrey Tautou. Aquesta densa novel·la psicològica publicada el 1927, on l'autor va deixar sense resoldre saber si la protagonista aconseguiria la pau i ser ella mateixa, va ser el motor d'altres obres de l'autor. Ens trobem a la regió de Bordeus, en un cercle asfixiant de les grans propietats rurals. Thérèse i el futur marit són propietaris i hereus de grans extensions boscoses. L'home resulta ser un tipus anodí i, insatisfeta, aprofita el tractament a base d'arsènic que recepten al marit per afegir-hi més gotes, cosa que el converteix en verí. Descoberta pels metges, és denunciada. El marit per evitar l'escàndol, declara a favor de Thérèse i la causa se sobreseu. Ara el retrat d'aquesta assassina frustrada compta amb imatges fascinants. Audrey Tautou té el punt just d'innocència, malícia i introspecció. La pel·lícula va tenir l'honor de clausurar el Festival de Cannes d'enguany. 8/10

Per saber-ne més:
Director: Claude Miller