31 de maig 2013

CREEPS, AL TANTARANTANA

Creeps.  Autor: Lutz Hübner
Traducció: Eduard Bartoll. Direcció: Miquel Àngel Raió
Teatre Tantarantana, Barcelona
Havíem vist l'obra de Lutz Hübner fa uns ays al Regina. Ara s'hi posen de nou quatre actrius joves. Tres de les quals representen unes noies adolescents que han estat seleccionades per dirigir un programa musical televisiu. Van a l'estudi a partir d'aquest engany. Les tres es pensaven que eren les escollides però s'adonen que es troben, encara, en la fase de càsting. I, tampoc. Els productors, representats per la quarta actriu vestida de cabaretera, posen les noies en tensions emotives i n'utilitzen la imatge  per fer un vídeo promocional, pagat a preu humiliant.  10/10



30 de maig 2013

PATIM, PATAM, PATUM!

Coprpus. Font del Museu Frederic Marés. Foto: © Paüls
Corpus. L'ou balla als sortidors de les fonts dels claustres, dels patis i dels jardins interiors dels edificis nobles del barri gòtic de Barcelona. M'agrada l'olor que fan les plantes dins de la humitat covada d'aquests recintes, però sobretot, m'agrada l'ornamentació combinada de cireres i flors de la font de Sant Jordi, al claustre de la catedral.

Oca de la catedral de Barcelona. Foto: © Paüls
Per Corpus, les tretze oques blanques del claustre de la catedral estan inquietes amb tanta concurrència. Simbolitzen els tretze martiris de Santa Eulàlia, tants com anys tenia quan els va patir, segons la tradició. Són unes oques elegants, bellíssimes, que perden la compostura davant els crostons de pa remullat.

Per saber-ne més:
CORPUS: L'OU COM BALLA
al blog «Aracne fila i fila»


29 de maig 2013

FRASES DE CARRER

Extret de l'espai Al carrer, «Time Out»
A la revista «Time Out BCN» hi ha una secció de frases captades al vol que m'entusiasma. Les selecciona Enric Gomà, del fòrum que té obert amb més de sis-cents informants.

 Subscripcions:
 alcarrer@alcarrer.cat

És possible que les històries continuïn 
escrivint-se elles mateixes sense autor. 
PAUL AUSTER. Experiments amb la veritat

28 de maig 2013

TE DE ROOIBOS

Foto: © Paüls
S'anomena te roig o te de rooibos, però no és un te. De les fulles i de les branques del rooibos (Aspalathus Linearis), planta procedent de Sud-àfrica, se n'extreu un preparat per fer tisanes. No cal ensucrar la infusió perquè ja és dolcenca, lleugerament afruitada: tocs de cirera, pensament d'albercoc, perfum de plàtan. Beguda reguladora del trànsit  intestinal, rica en calci, magnesi i fluor. No conté cafeïna per tant no és excitant. Es pot servir sola, amb llimona, amb llet freda o calenta. A l'estiu podem afegir a la infusió un canó de canyella i beure'ns-la freda.
La planta rooibos creixia salvatge i, actualment, per la demanda mundial, se'n fan plantacions amb control de qualitat acurat.

L'home té il·lusions com l'ocell ales. 
Això és el que el sosté.
PASCAL 

27 de maig 2013

TARTANYA, CUC DE TERRA

Tartanya, cuc de terra (Lombricus terrestri)
Foto: Paüls
Els meus pares i els meus padrins (de Reus, de Vilanova de la Barca i de Riba-roja d'Ebre) en diuen 'cuc de terra' (Lombricus terrestri). A Duesaigües en diuen 'tartanya'. Vaig sentir dir el nom per primer cop a Joan Ciurana, de Cal Xarroc, nascut el 1958.  Després el vaig fer repetir a persones d'edats diferents del poble. Em va costar fixar la paraula per escrit perquè fonèticament diuen 'traɾtáɲɛ', təɾtráɲə', təɾtəɾájɲə'. Fins que vaig trobar-la fixada a l'Enciclopèdia Catalana, com a sinònim de 'papaterra', al Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, com a sinònim de 'cuc de terra' i a l'Alcover-Moll,  amb una interessant especulació etimològica, que transcric aquí:

TARTANYA f.
Tartany (Fraga, Tarr.).
    Fon.: taɾtáɲɛ (Fraga); təɾtáɲə (Tarr.); təɾtɾáɲə, təɾtəɾáɲə (Tarr., Reus).
    Var. form.: tartany, tartrany.
    Etim.: desconeguda. Es pot pensar si ve d'un creuament de tartuga (nom d'un animal que també s'amaga sota terra) amb aranya (per la petitesa i semblança dels cucs i els aràcnids).

Per saber-ne més:



Es queixava una vegada
un cuc de terra molt franc
de com era arrossegada
la vida de la cucada...
I se'n va anar a pastar fang!
ENRIC LARREULA: El cuc de terra

26 de maig 2013

ARXIU BOLAÑO. 1977-2003

Arxiu Bolaño 1977-2003, al CCCB
L'exposició Arxiu Bolaño. 1977-2003 que es pot veure al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) és una immersió completa al món de Roberto Bolaño,  escriptor xilè afincat a Catalunya, singular filòsof de la contemporaneïtat. Creador incansable i obsessiu d'infinitat d'escenaris amb històries creuades. Organitzada cronològicament, s'hi mostren fotografies, correspondència, reculls de premsa, tots els llibres publicats, traduccions incloses i documents inèdits. Dels materials sensibles en destaquen les llibretes i els quaderns de notes que va anar emplenant des que va tenir ús de raó literària, és a dir, des dels quinze anys, que és quan va deixar els estudis per dedicar-se de ple a escriure.
Exposició oberta fins al 30 de juny.

24 de maig 2013

IOLANDA SALVADÓ DESPARA LA LLUNA


La fotografia és l'art de la llum, diu la fotògrafa Iolanda Salvadó. I la llum és la matèria primera que va utilitzar per il·lustrar la prosa poètica Despara la lluna que vaig publicar per Sant Jordi en aquest blog i a «Punt i a cap
La Iolanda ha reflectit el diàleg entre una persona fantasiosa i una altra de realista del text en una fotografia conceptual, d'interpretació polisèmica, oberta a l'enciclopèdia de coneixements i sentiments de cada receptor. Tot i aíxí, en dóna unes claus de lectura interrelacionant fons i forma: "El paper simbolitza la lluna (la poesia), plena, gran, esplendorosa enmig d'una preciosa nit nítida, d'aquelles netes i fosques." Al paper rebregat hi ha "embotida" la prosa poètica manuscrita seva. Per poder-la llegir caldrà desparar la lluna, és a dir obrir el paper.
"És un contrallum de la llum que reflecteix la mateixa lluna, on el text és el relleu, els cràters, l'experiència, la imaginació i la personalitat que el fa especial, la inspiració que hi ha darrera de la mà que l'ha escrit. És el que transforma un simple paper en blanc en alguna cosa especial."
Secrets del making off: el fons és una tela negra davant de la qual va penjar el paper rebregat amb un fil a una barra transversal. Darrera del paper hi ha un petit focus de llum. "La resta és tècnica i composició", i la mirada del cor, esclar, sense la qual l'art no emociona.


Iolanda Salvadó Capdevila (Reus, 1977), fotògrafa i dissenyadora gràfica, és membre de l'equip F21 Fotografia Documental. És una persona de tarannà discret, que brilla amb llum pròpia, perfeccionista i eficaç a l'hora de resoldre allò a què es compromet. La fotografia li ha donat un nou sentit a la vida, diu. Els estudis que li han servit per ser feliç són, precisament, els del Grau Multimèdia que l'han enriquit i l'han apassionat, sobretot els referits al disseny gràfic, a la comunicació i al llenguatge visual.
Es considera pradenca d'infantesa, reusenca d'adolescència i duesaigüenca de joventut. Ha viscut en nou cases diferents ja sigui per estudi o per altres circumstàncies. Enguany farà el desè trasllat i desitja que sigui el definitiu. Ha fet de Duesaigües casa seva, hi té les arrels l'amor que mou el cel i les estrelles. Hi ha establert amistats sòlides i és l'ànima de molts projectes. Serà una gran àvia duesaigüenca, diu. Poca broma. Clic!

La fotografia em fa sentir, em porta, em transporta, 
em deixa imaginar...Tenir un sentiment a través 
d’una imatge és el que fa que m’estimi la fotografia 
d’una forma pura, sense malícia. 
IOLANDA SALVADÓ 


Per saber-ne més: 


23 de maig 2013

PAULA VILÀ DIBUIXA L'ABÚS D'AUTORITAT


El dia de Sant Jordi vaig publicar L'home que feia moixons de paper, un poema narratiu inèdit amb una il·lustració de la Paula Vilà Rodríguez, duesaigüenca nascuda a Reus el 2001. Ara té onze anys, és una noieta sentimental, decidida, amb inciativa. Lectora voraç, escriptora compulsiva. Fa el darrer curs de primària a l'Escola Puigmarí de Duesaigües.

Paula Vilà Rodríguez
Foto: Paüls

Vaig donar el poema a la seva mare i a la primera trobada que vam fer per llegir-lo i comentar-lo, la Paula ja en va dibuixar il·lusionada un esbós. Tenia clar que volia dibuixar "l'abús d'autoritat". I, com a detall imprescindible, les pedres del Mercadal amb els números de les parades que ella saltava de número en número quan era petita. El resultat és un dibuix ple de sentit, un treball detallista i molt acurat, de tipus còmic, amb línies cinètiques que marquen els moviments.

Diu que quan va llegir el poema va pensar que seria més fàcil del que realment li va resultar, però es va posar molt contenta de la comanda, que es va prendre amb responsabilitat de professional. Va complir el termini tan bé que, quan l'hi vaig demanar, ja el tenia fet. Diu que recomanaria a tothom el poema, però que l'entendrien millor si ja tenen 8 anys.

A la Paula li agrada llegir històries realistes i fantàstiques amb animals mitològics. Recorda amb especial emoció el llibre El forat de les coses perdudes (Joan Armangué, Editorial Cruïlla, 1989), que va llegir fa temps. Després n'ha llegit molts d'altres, intensament i ben païts, perquè els explica amb tota precisió de detalls. 

Explica sovint contes al seu germà i a la seva germana. Dels clàssics i dels que ella s'inventa. També en deixa llegir als seus pares, a la mestra i a mi, i escolta les recomanacions per millorar-los. No se n'acaba de sortir amb l'ortografia, perquè escriu tan ràpid com pensa, a borbolls.

Li agraden els dibuixos que els seus amics han fet altres anys per Sant Jordi amb poemes meus: El plat fondo, de l'Adrià Ciurana Mauri (2010); És primavera al pedrís,  l'Estel de Haro Giménez  (2011) i La geganta Ela pesca que pesca, de la  Mariona Rabascall Francisco (2012). Li han servit de model a l'hora d'escanejar el seu.



22 de maig 2013

GEORGES MÉLIÈS, MAG DEL CINEMA


A CaixaForum de Barcelona, Georges Mélies. La màgia del cinema, exposició d'homenatge a qui ha estat anomenat el primer mag del cinema. La mostra fa un repàs a la seva obra i al valor que ha tingut en l'evolució de la història del cinema,  un valor que s'ha reactualitzat a partir de la pel·lícula en 3D, Hugo, de Martin Scorcese.

Accés gratuït amb qualsevol targeta de "La Caixa".
Exposició oberta fins al 24 de juny.

21 de maig 2013

ELS GUAPOS SÓN ELS RAROS

Els guapos són els raros
Autor i director: Enric Cambray
Teatre Gaudí Barcelona, Barcelona
Prenen el títol d'una cançó del grup Manel: Els guapos són els raros. Els tres protagonistes de l'obra d'Enric Cambray són "els normals".  Són amics des de petits i, ara,  passada l'adolescència, els trobem en un garatge assajant la seva actuació estel·lar per a la festa de graduació de l'institut. Saben que els "guapos" els passaran la mà per la cara, com sempre. I, abans de llençar la tovallola, i de donar-hi moltes voltes, s'organitzen per suplantar el grup de moda: Manel.  Overbooking. Arrasen, però un dels nois deixa el grup per continuar el camí en soltari. 8/10



20 de maig 2013

HANSEL I GRETEL

Hansel i Gretel
Versió: Daniel Anglès.  Direcció: Carles de la Rosa
Teatre Poliorama, Barcelona
Recomanat per a espectadors a partir 5 anys
Hansel i Gretel o La Caseta de Xocolata, el conte recollit pels germans Grimm, versionat en format de musical per El Musical Més Petit 2.  El joc més interessant de l'espectacle que es pot veure al Poliorama es troba en la interrelació del narrador i els personatges que interpel·len el públic i el fan entrar dins de la història.  Hi entren tant  que, sense que els ho demanin, quan surt a escena la bruixa la insulten:  "lletja!", "dolenta!", "mala!". Un cop un dels petits del públic ha cridat "mala", molts d'altres s'han posat a corejar "ma-la, ma-la". Economia lingüística ("dolenta" té tres síl·labes!) Però... ¿parlàvem de l'espectacle, no? Els germans Hansel i Gretel es fan estimar, retroben el pare i de la bruixa i de la madrastra no se'n cantarà mai més gall ni gallina. Tots interpreten el seu paper amb entusiasme. Recomanable. 9/10


19 de maig 2013

FETA LA LLEI, FETA LA TRAMPA


Per mil anys de fàstic
SALVADOR ESPRIU


Tot el que ens cal és ràbia. 
D'aquí neixen les idees.
JEAN GENET

18 de maig 2013

MONTI, GRÀCIES

Mor el pallasso Monti (17.5.2013)

Conservar allò que em faci recordar-te
fóra admetre que un jorn puc oblidar-te.

W. SHAKESPEARE, Sonets, CXXII


Vegeu en aquest mateix blog l'apunt:

LA PRINCESA DEL PÈSOL

La princesa i el pèsol. Autor: Hans Christian Andersen.
Adaptació i direcció: Dani Cherta. Música: de Keco Pujol
Guasch Teatre, Barcelona. Espectacle recomanat a partir de 3 anys
Migdia de dissabte. Un avi ha anat al Teatre Guasch amb dues nenes d'uns sis anys. Al mateix ritme sincopat que evoluciona la coneixença del príncep de Dinamarca i de la princesa d'Anglaterra, les nenes fan bellugar tota la fila, assegudes als seients elevadors. Els que compartim fila sembla que viatgem en autobús per una carretera plena de clots. Mentrestant, a l'escenari, la princesa passa amb excel·lent la prova del pèsol sota els set matalassos. Però amb trampa, perquè allò que l'ha tingut desvetllada no és el pèsol, sinó l'amor que sent pel príncep, que no sap que en sigui, esclar.
L'avi cap al final ha sortit per anar al lavabo i, quan ha tornat, ha trobat les petites abraçant-se d'emoció. "Què, ja s'han casat?", pregunta l'avi. "Sí, ja s'han fet un petó", han respost alhora. Aplaudiments per la companyia, per les cançons i la coreografia, pel sentit cívic amb què han investit la monarquia del conte d'Andersen. 9/10


17 de maig 2013

ELS 3 PORQUETS

Els 3 porquets
Adaptació del conte popular: Albert Gorina, Joan Olivella i Magda Palau
Direcció: Albert Gorina i Magda Palau. Teatre Victòria, Barcelona
Espectacle recomanat a partir de 3 anys
Es presenta per primera vegada  a Barcelona Els 3 porquets, un macroespectacle musical produït pel Centre Parroquial Sant Vicenç, del barri de la Creu Alta de Sabadell. I no s'hi posen per poc: al Teatre Victòria.
Els intèrprets van dels dotze als divuit anys. Tothom està molt bé, però en els diàlegs hi destaquen amb llum pròpia el llop gran i el llop petit, amb unes celebradíssimes escenes. Un conjunt digne, amb moltes hores de feina al darrere, perquè surti aquest treball coral de bona factura: elements escenogràfics efectius, coreografies brillants, cançons ben interpretades, vestuari dels animals del bosc molt suggerent. Al final el llops no en surten escaldats, sinó que, vist que no aconsegueixen menjar-se els porquets, els demanen poder jugar junts i fer-se'n amics. Antinatural. 10/10


16 de maig 2013

STOCKMANN, VERSIONA IBSEN

Stockmann
Basada en Un enemic del poble, d'Henrik Ibsen
Adaptació i direcció: Oriol Tarrasón
Sala Muntaner, Barcelona
¿De què serveix la raó si no tens el poder?, pregunta retòricament l'alcalde al doctor Stockmann.  Malgrat que la majoria pensi que no serveix per a res, el doctor sap que serveix per conservar la dignitat i per continuar creient que la veritat el farà lliure.
El doctor Stockmann (esplèndida interpretació de Bernat Quintana) és un científic que descobreix que les aigües del municipi estan contaminades a causa dels residus d'una fàbrica. Fa un informe on denuncia el fet i proposa: cal aturar l'abocador i canalitzar adequadament l'aigua que arriba al balneari que dóna vida al poble. Però dur les obres a terme costarà molts diners i caldrà tancar el balneari dos anys. Els dirigents del poble, el diari local i la població en general se li giren d'esquena.
La versió d'Oriol Tarasón transmet la intenció d'Ibsen a la perfecció, de forma esquemàtica, però entenedora i intemporal. La humiliació del doctor Stockmann  té el punt àlgid en les agressions a què és sotmès en una assemblea popular manipulada. No convé a ningú saber la veritat. 10/10

La distància entre allò que desitgen
i allò que poden obtenir és sovint
la causa de la seva tragèdia.
ORIOL TARRASÓN


YAACOBI & LEIDENTAL, AL RAVAL

Yaacobi & Leidental
Autor: Hanoch Levin. Traducció: Raquel García Lozano.
Direcció: Ángel Ojea.  Teatre del Raval, Barcelona
Espectacle musical que ha comptat amb la col·laboració del Festival de Cinema Jueu de Barcelona, l'Ambaixada d'Israel i el Centre Sefarad-Israel i la Fundació Baruch Spinoza. Ambient de cafè-concert en aquesta obra del dramaturg, director teatral i poeta israelià d'origen polonès, Hanoch Levin (Tel Aviv, Israel, 1943 - 1999), fill d'emigrants jueus supervivents de l'Holocaust.
Yaacobi i Leidental són dos amics inseparables. Inseparables, fins que Yaacobi decideix, quan compleix 40 anys, que ha de fer un gir a la seva vida. Trenca amb l'amic i es disposa a buscar parella. S'enamora a primer cop d'ull d'una noia (¿o potser del seu pompis escandalosament gros?) i es casen. Però, Leidental, que no accepta el trancament, els segueix arreu, la qual cosa comporta situacions còmiques, hilarants. 7/10




15 de maig 2013

PÈTALS DE PENSAMENT

Pensaments, trinitàries (Viola x wittrockiana). Foto: Paüls
A la primavera, fileres de pensaments o trinitàries (Viola x wittrockiana) alegren molts parterres de ciutats i les jardineres de finestres i balcons. La fitxa d'Inforjardin ens recorda que no hem de deixar la terra seca i que les plantetes agraeix l'ajuda d'adob. La Montse G. de Duesaigües ja fa uns quants anys que en sembra de llavor i me'n guarda. Enguany me n'ha regalat dos exemplars magnífics, un de color groc llampant i un altre de granat violat (el de la foto) que, de moment, mantinc en torreta per controlar-los de prop.
Les flors de pensament són molt vistoses com a decoració de plats i, a més, es poden menjar.

Vegeu receptes amb flors:
Iolanda Bustos, cuinera del paisatge.

14 de maig 2013

SEDUÏTS PER L'ART


Una exposició excepcional: Seduïts per l'art. Passat i present de la Fotografia, al CaixaForum de Barcelona. Les obres d'art clàssiques han estat referència per als pioners de la fotografia i un estímul per a la seva creativitat. Els fotògrafs d'avui també s'inspiren en els mateixes fonts i reeleboren els mateixos temes amb mitjans nous, amb la sensibilitat contemporània. També el fotoperiodisme ens remet a obres clàssiques, com per exemple a La Pietat, de Miquel Àngel, en la fotografia de Samuel Aranda, guanyadora del premi World Press Photo 2011..

Exposició oberta fins al 19 de maig
Accés gratuït amb qualsevol targeta de "La Caixa"

CURS D'ESCRIPTURA CREATIVA A MONTSERRAT

European Creativity School (EUCREATES) és una escola itinerant de creativitat literària. ¿A qui se li podia haver acudit la idea? A un reusenc: Jordi Folck, escriptor, fotògraf, publicista, actor... La primera escala d'aquest projecte és al Monestir de Montserrat, on desenvoluparà durant quatre dies del mes de juny un curs sobre el procés de creació d'una novel·la.
Les persones interessades que s'inscriguin i vagin de part d'aquest blog, gaudiran de l'oferta d'estudiants universitaris (tant si en són com si no.)


La paperera és el primer moble 
en l'estudi de l'escriptor.
ERNEST HEMINGWAY

Per saber-ne més:
EUCREATES



13 de maig 2013

BARCELONA, AL TNC

Barcelona
Autor i director: Pere Riera. Música: Òscar Roig
Teatre Nacional de Catalunya, Sala Gran, Barcelona
Esborronament per l'obra Barcelona, de Pere Riera, amb Emma Vilarasau, Míriam Iscla, Jordi Banacolocha, Anna Moliner, Pep Planas, Pepa López, Carlos Cuevas i Joan Carreras. Barcelona,17 de març de 1938, una ciutat bombardejada per l'aviació alemanya i italiana. La guerra entra a la sala d'estar dels Vila,  un microcosmos bigarrat d'emocions, en contrast amb la migradesa material. Aplaudiments interrompent escenes. El públic en ple s'aixeca dels seients aplaudint com empès per una molla quan s'acaba la representació. Apoteosi. 10/10



10 de maig 2013

FIRA MUNTANYUM, POSTPART

Muntanyum, equip organitzatiu. Foto: © Iolanda Salvadó

A una setmana vista de Muntanyum, fira rural, de viatges i muntanya, he trobat exhausts, però contents, els duesaigüencs que la van viure. Em sembla que la fira ha estat una injecció d'autoestima.
"No expliquis als altres els dolors del part. Mostra'ls la criatura", deia Indira Gandhi. La criatura, en aquest cas, és el que ha aportat de positiu la fira, tant pel que fa als aspectes materials com als intangibles per al conjunt de ciutadans  que viuen —i volen continuar vivint— a Duesaigües. Es palpa satisfacció pels objectius aconseguits, pels contactes que s'hi han fet i per les coses que s'hi han après. 
Lot de productes made in Duesaigües. 
Foto: © Carmina Mauri

Vegeu en aquest mateix blog, els apunts:





Muntanyum, centre floral. Foto: © Carmina Mauri

Personalment m’ha agradat molt veure tot de samarretes verdes anant amunt i avall acompanyant expositors, ajudant a tothom, conduint la gent i ajudant en tot el que fos necessari. M’ha agradat molt la implicació dels veïns del poble,  fins hi tot aquells que no van enlloc i no surten gaire de casa. M’ha agradat veure gent interessada en el poble i sentir comentaris positius de la nostra vila, les seves cases i els seus habitants. M’ha agradat molt sentir parlar persones molt formades i amb molts coneixements de viatges, energies alternatives, llibres... M’ha agradat molt que persones molt conegudes i influents en els seus  treballs s’han volgut desplaçar fins al nostre poble per compartir els seus coneixements amb nosaltres. M’ha agradat molt la presentació del llibre Duesaigües, Memòria d’un poble  escrit per Josep M. Aragonès i les emotives paraules de la seva vídua Mercè Pau. M’ha agradat molt la implicació de les institucions polítiques del territori, que no han deixat sol un poblet com Duesaigües i l’han ajudat a fer possible aquest gran repte. M’ha agradat sentir com felicitaven els coordinadors per la feina feta. M’ha agradat molt presumir de poble. 
CARMINA MAURI MESTRE, 
amable corresponsal d'aquest blog a «Muntanyum»


MUNTANYUM, MODELS DE GESTIÓ

Nit de l'escalada. Foto: © Iolanda Salvadó
En el marc de Muntanyum,  fira rural, de viatges i muntanya (3.5.2013) es va rendir homenatge a Benjamí Vaqué i Cervera, veí de Pradell de la Teixeta, per ressaltar-ne els mèrits humans i els valors cívics. Bon coneixedor del terme de la Baronia d'Escornalbou, ha obert vies d’escalada, ha netejat i ha recuperat camins i marges de pedra seca per a ús de tothom. Quan els estaments públics no arriben on caldria, l'acció privada com la que ha dut a terme durant la seva vida Benjamí Vaqué i Cervera és admirable.
Camí vell Duesaigües-Riudecanyes. Foto: © Paüls
Els ponents de la taula rodona sobre biomassa (4.5.2013) van coincidir a valorar com a  necessària la gestió professionalitzada dels boscos catalans. La massa forestal creix a Catalunya cada any a causa de l’abandonament de l’agricultura i això comporta l'abandonament de camins, augmenta el risc d’incendis i en dificulta l'extinció. A través de la gestió de la massa forestal es crearia feina per a tercers, els propietaris traurien rendiment econòmic de l'excedent de fusta i es podria planificar el sòl del bosc per decidir-ne l’ús. Parlar d'energies renovables és parlar de futur. De tota manera, el representant de l’Institut de Recerca d’Energia de Catalunya va remarcar que la biomassa no és la solució al consum energètic, sinó una alternativa només recomanable en alguns casos. Només faltaria que per fer rutllar una estació de biomassa, ens quedéssim sense boscos.

Els ponents de les taules rodones eren convidats
excepcionals de primer ordre i àmpliament 
coneixedors de la matèria que tractaven amb 
discursos molt entenedors i educatius.
CARMINA MAURI MESTRE
Coredactora d'aquest apunt 

"LAPAO" NO ÉS CAP NOM D'IDIOMA


Perdut el sentit del ridícul, 
menyspreant la Filologia i la Història.


El lapao és un dialecte del naxi, que es parla a la Xina meridional i zones de Birmània i el Tibet per gairebé unes 300.000 persones. Es pot escriure mitjançant pictogrames o bé amb signes sil·làbics.
Font: Viquipèdia


09 de maig 2013

TRIBUNAL CONSTITUCIONAL, QUÈ ÉS?


La confrontació, al marge de qui la busqui i qui en sigui responsable o culpable, perjudica tothom. Gestionar un escenari de xoc exigeix fermesa i coratge, esclar, però tranquil·litat. La por paralitza, però les ganes de brega dispersen i ho enterboleixen. [...] Toca moderar la capacitat d’ofendre’ns, ser inclusius, no caure en simplificació de bàndols i marcar agenda pròpia. Sense fermesa no arribarem enlloc, sense calma tampoc.
CARLES CAPDEVILA, director del diari «ARA»,
Per què són tan importants calma i fermesa, 9.5.2013

SALÓ DE PRIMAVERA DE LA CORI TORROJA


El llibre Lletres Reusenques. Reusenques de Lletres, s'exposa al Saló de Primavera de  CT Art Gallery (Santa Anna, 6, Reus), de la mà  de l'autora de la pintura de la portada, Fina Veciana,  que també hi presenta dibuixos-collage sobre paper. 
Continuem...


©Fina Veciana

08 de maig 2013

LA SETMANA DE LA POESIA 2013

Festival de Poesia de Barcelona
del 8 al 14 de maig


M'agradaria ensopegar amb poemes d'Espriu, de Rosselló-Pòrcel, de Joana Raspall i de Joan Teixidor quan passo pel carrer Joaquim Costa i creuo la plaça dels Àngels. M'agradaria llegir un paràgraf de K.L.Reich d'Amat-Piniella. Tots cinc van néixer fa cent anys. I la XXIX Edició del Festival de Poesia de Barcelona, n'ha programat actes en homenatge, només faltaria! Però, enguany, pel que es dedueix del programa,  els poetes grafiters i altres artistes plàstics que feien poesia visual pels carrers (amb permís, durant la Setmana de la Poesia) han rebut la llauna. I aquests escriptors dels quals es commemora el centenari no tindran grafits públics que omplin de sentit les parets mitgeres, les portes de pàrquing cent per cent barroerament grafitades. Una pèrdua.




La revista «Time Out BCN»  convoca en ocasió de la Setmana de Poesia dos concursos poètics. Com a premi, una subscripció per mig any i dues entrades per al Festival Internacional de Poesia de Barcelona:
1. Premi de micropoesia via Twitter.
2. Premi de poesia visual o gràfica via Facebook

07 de maig 2013

EL BRUC DE PIPES

Bruc boal (Erica arborea) Foto: © Paüls
Als matollars que envolten el pantà de Riudecanyes (Baix Camp) hi ha un gran nombre d'exemplars de bruc boal (Erica arborea), la fusta de l'arrel del qual s'empra en la fabricació de pipes de fumar. L'arbust té les branques llargues i flexibles, fulles estretes com agulles,  flors petites i nombroses que  tenen forma de campaneta, de color blanc, lleugerament rosat quan comencen a marcir-se. Creix salvatge, preferiblement, en sòl silícic, però les llavors, que s'escampen per l'aire, poden germinar en qualsevol lloc, la qual cosa converteix el bruc boal en una espècie invasora.


I amb la mà vers les punxes i les queixes,
arrenco una branqueta a poc a poc,
i el tronc va cridar: "¿Per què m'esqueixes?"

DANT. Divina comèdia. Infern, cant XIII, 31-33


06 de maig 2013

LLIBERTAT!, DE RUSIÑOL

Llibertat!  Autor: Santiago Rusiñol
Dramatúrgia i direcció: Josep Maria Mestres
Teatre Nacional de Catalunya, Sala Petita
 El Teatre Nacional recupera Llibertat!, de Santiago Rusiñol, estrenada el 1901. Una obra que parla del racisme, des de la sàtira, i denúncia la hipocresia de la societat contemporània de l'autor.  Els protagonistes són la gent grisa i els estaments de poder d'un poble al qual arriba un nen negre, esclau d'un indiano, patrici del poble. Tots troben el nen una preciositat, li fan festes i demanen de quedar-se'l per instruir-lo. L'indiano els el regala. Quan ja és  adult se sent integrat i demana la mà de la filla del president del Casino Menestral, que l'ha acollit a casa seva. Ni el pare ni la noia hi accedeixen. Els personatges repeteixen obsessivament: llibertat, fraternitat, igualtat, sense que el sentit els comprometi. En el tercer acte, Josep M. Mestres, el director,  ens transporta a l'actualitat, amb una sèrie d'enregistraments sonors que van des de la proclamació de la Segona República fins als crits dels Indignats d'avui  mateix. Rusiñol ens recorda que la història es repeteix. Sempre.

(Rusiñol) ens recorda vivament que no hi ha sentiment
 més paralitzador, més negatiu, més efectiu com a
mecanisme d'exercici de poder, que la por.

JOSEP M. MESTRES, director de Llibertat!, de Santiago Rusiñol



05 de maig 2013

SHOPPING & FUCKING


Havíem vist tres obres Mark Ravenhill, dues de les quals dirigides per Josep M. Mestres i la tercera per Julio Manrique. Ara s'hi llença Oriol Rovira, amb Shopping & Fucking, que ja s'havia presentat fa deu anys al Festival Grec.
Una parella de tres (dos nois i una noia), conviu i malviu en un entorn de drogaaddicció i de buscar-se la vida com pot. Un dels nois, amb l'excusa de desentoxicar-se, se n'aparta i s'enamora d'un noiet de catorze anys que es prostitueix.
El traductor i director situa l'acció a la mateixa època que l'original, és a dir, abans de l'entrada a l'euro. En canvi, varia l'espai, ja que els fets passen a Catalunya, en comptes d'Anglaterra.  Encara fa, però,  un altre canvi:  fa de Shopping & Fucking una obra bilingüe. A l'obra de Ravenhill s'hi parlava una sola llengua, nivell vulgar, argot juvenil. Aquí es recorre a l'ajut del castellà i no sé per què. No crec que sigui per fer més terrible o més versemblant el que hi passa. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

Shopping & Fucking.  Autor: Mark Ravenhill  
Trad. i direcció: Oriol Rovira. Teatre Tantarantana, BCN

04 de maig 2013

LA FIRA MUNTANYUM ARRENCA

Foto: © Carmina Mauri

Amb activitats per als més petits,  MUNTANYUM, Fira Rural,  de Viatges i Muntanya, ha arrencat a Duesaigües (dijous, 2 de maig).  Els alumnes de l'Escola Puigmarí han estat amfitrions de nens i nenes de Vilanova d'Escornalbou i de Tarragona. Junts han dut a terme tallers, concursos, caminades i jocs pel poble. Una festa.






Marc Serena signa exemplars 
de La volta dels 25 (Ed. La Magrana)
Foto: © Carmina Mauri
A la Sala Gran de l'Ateneu, el convidat de la «Nit del Viatge», Marc Serena (Manresa, 1983), ha estat el protagonista del col·loqui '10 coses que he après viatjant (massa)', que ha desenvolupat mitjançant una sèrie de paraules clau combinades amb fotografies dels seus viatges arreu del món. Aquest periodista, escriptor i viatger, quan va fer vint-i-cinc anys, va emprendre un projecte personal tot viatjant pel món cercant vint-i-cinc joves de vint-i-cinc anys en vint-i-cinc països diferents. La culminació d’aquest viatge va ser el llibre La volta dels 25 (Edicions de La Magrana). Ara té trenta anys i ja ha estat en setanta països, massa, segons ell.

Les deu coses que Marc Serena ha après viatjant:
1. Viatjar és fàcil.
2. El visitant s’ha de camuflar allà on estigui, ser discret i no destacar gaire.
3. Cal conèixer el lloc i la gent, interactuar amb l’entorn.
4. Cal  descobrir les complexitats i les particularitats del lloc.
5. És bo situar-se i comprendre el moment que s’hi està vivint a través dels diaris o altres mitjans de comunicació
6. Portar una maleta ben lleugera. Tant és si prenem o no l’ipad o l’iphone, a tot arreu trobarem de tot.
7. Veure les coses que passen fora de la ruta establerta.
8. Fer les coses quotidianes, com per exemple anar-se a tallar el cabell.
9. Gaudir del trajecte, anant pole-pole (poc a poc, en swahili), veient els canvis.
10. Viatjar sense moure’s, és a dir, llegint i tenir a l’abast una  bona guia de viatge.

La passió per viatjar de Marc Serena i la seva manera 
d’explicar-ho fan venir moltes ganes de fer la maleta,
lleugera com ens aconsella, i sortir a conèixer, més que 
el món, les persones que hi viuen.
CARMINA MAURI MESTRE, corresponsal d'aquest blog,
coredactora d'aquest apunt

03 de maig 2013

LITORAL

Litoral.  Autor: Wajdi Mouawad. 
Traducció i direcció: Raimon Molins 
Teatre Romea, Barcelona
Wajdi Mouawad (Beirut, Líban, 1968) és l'autor d'Incendis, l'obra que ens va deixar corglaçats la temporada passada, dirigida per Oriol Broggi. Al mateix escenari, veiem ara l'obra primerenca: Litoral. Parla també de la recerca dels orígens, però en aquest cas, des d'una vessant simbòlica, barrejant plans temporals i geogràfics. Wilfrid, el protagonista (interpretació vibrant de Marc Rodríguez) vol enterrar el pare a la seva terra i no troba lloc disponible. En el recorregut obsessiu per trobar un clot digne per al cos putrefacte del pare, es troba joves orfes. Uns maleeixen la memòria dels pare, d'altres n'han estat l'assassí, d'altres els enyoren. Finalment, el mar, acollirà el cos del pare.
El text s'ho val, però els intèrprets el broden. Al voltant de Marc Rodríguez, hi ha el pare, Lluís Marco, que ens arrenca somriures en el seu paper de personatge mort. Potents interpretacions de tots els altres, amb diversos papers: David Verdaguer, Pepo Blasco, Xavier Ruano (magnífic cavaller errant del somni) i també les actrius: Mireia Trias i Patrícia Mendoza. Raimon Molins ha fet una acurada direcció d'aquest conjunt d'impacte.  10/10



02 de maig 2013

LITERATURA ACTIVA

Vegeu-ne els objectius i la proposta de creació

Es veu que sóc una patum virtual. Els meus blogs s'han posat com a model al «Taller de creació literària: literatura i cuina», que han menat Fina Masdéu i Beatriz Comella, en el marc de la Primaver@ Literària de Reus. Els ho agraeixo. Sí, em fa gràcia que considerin aquests apunts i els de Punt i a cap com un clàssic de "literatura activa" a la xarxa, però des que ho sé, no goso piular. Quina gaita!


Matí gris de dissabte. Pluja que convida a mirar el món des d’una finestra. Primavera literària. Aigua i lletres. 
Aroma de cafè. Ossets de colors. Dolçor. Una vaixella antiga, de més de cent anys? Quants àpats ha acompanyat?
El taller evoca el plaer del gust. Cric, cric, la tinta recorre papers, s’atura. On és l’ordinador? 
La creativitat en placidesa. Silenci.
Fragment de  'Cuinem escriptures', dins Viure la Literatura

01 de maig 2013

MARGARIDA AFRICANA

Margarida africana (Osteospermum fruticosum)
Foto: © Paüls
Les mates de margarida africana (Osteospermum fruticosum = Dimorphoteca fruticosa) estan en el seu punt més alt de floració. Al jardí de llicorella n'hi ha unes quantes de flors blanques, de roses i de violades, la majoria en torretes perquè, tot i que s'adapten bé als terrenys pobres de secà, no cal fer-les patir debades. Les tiges tenen tendència a allargar-se i són vulnerables als vents. Per això, després de la floració, les escapcem i tornen a florit a la tardor.

Per saber-ne més:


ELS HOMES DE MAHAGONNY, des de fora: 
—No us deixeu vèncer, no tingueu por ni si la terra 
es cobreix de foscor. No us tireu enrere. De què 
val cap queixa al qui lluita contra els huracans?
BERTOLT BRECHT. Ascens i caiguda de la ciutat de Mahagonny