30 de juny 2013

CONCERT 29-J, TOSSUDAMENT ALÇATS

... i en la meva partida
sempre m'has donat un bon joc.
LLUÍS LLACH. T'estimo

29 de juny 2013

UNA PROSA POÈTICA A LA SER


Fi de temporada del programa «Punt de llibre»  a l'emissora de ràdio SER Catalunya, conduït per Pilar Argudo. Hi llegiran la prosa poètica Les hores arrelen al migdia, basada en la fotografia de Iolanda Salvadó, Desperta primavera, de la sèrie "Vintage."

La cita:
CADENA SER, SER CATALUNYA
«Punt de llibre», de 15:10 a 16:00 h

28 de juny 2013

BROGGI: 28 I MIG

28 i mig.  Adaptacions textuals: Jeroni Rubió
Direcció: Oriol Broggi. Biblioteca de Catalunya, Barcelona

Sobre la sorra de la Biblioteca de Catalunya, un espectacle teatral d'excepció: 28 i mig. La referència és la pel·lícula 8 1/2 (Otto e mezzo), de Federico Fellini. El director de La Perla 29 fa una autobiografia dramatúrgica amb els textos, imatges i músiques que han marcat el col·lectiu. Hi respiren Dant, Pirandello, Brecht, Shakespeare, Txékhov, Estellés, Espriu, Ovidi Montllor... i moltes imatges de cinema projectades  i d'altres de reproduïdes a l'escena: Una jornada particular, La strada, Casablanca, La vida és bella... i la fanfàrria de 8 1/2. I uns intèrprets que ens arrosseguen a una festa d'hipnosi col·lectiva. Aplaudiments entusiastes i el desig de tornar a veure l'espectacle la propera temporada. 10/10


Reposició al Festival Grec 2022


 
 
 

27 de juny 2013

UNA VISITA AL ZOO


Ós formiguer gegant de l'Argentina. © Núria Feijoó

Feia ben bé 10 anys que no posava els peus al Zoo de Barcelona. Hi he anat amb la il·lustradora i bona amiga Núria Feijoó. El nostre objectiu: l'ós formiguer gegant de l'Argentina (Myrmecophaga). Hem aconseguit el que preteníem (no puc avançar-ne res més!) i hem ampliat la visita als animals que ens hem trobat al pas.
Potser perquè era un dia gris i xafogós, els animals es mostraven tristos i avorrits. Només el paó ens ha demostrat que ens veia i s'ha esvanit per a nosaltres. Però  goril·les, rinoceronts, elefants i girafes ens han girat l'esquena. Em sembla que n'estan fins al capdamunt de veure i sentir visitants impertinents. N'estan més que tips de viure entre tanques podrides, jardins descurats, basses tèrboles i retolació colgada d'excrements.
Els dofins ensinistrats, Nika, Leia, Anak i Blau, sembla que siguin els únics animals que s'han resignat a la seva sort i s'ho passen bé. Però, arribades a l'Aquarama, la nostra mirada ja ha perdut la innocència.

Fotos: © Paüls

26 de juny 2013

L'ÚLTIM T6, ATRACO... ETC

Atraco, paliza y muerte en Agbanäspach
Autors i directors: Nao Albet i Marcel Borràs
Teatre Nacional de Catalunya, Sala Petita
El «Projecte T6» arriba al final, si més no tal com el va idear Sergi Belbel, director del Teatre Nacional.  Els encarregats del darrer muntatge han estat els benjamins dels dramaturgs catalans que ja tenen obra estrenada: Nao Albet i Marcel Borràs.
Un títol amb aspiracions, Atraco, paliza y muerte en Agbanäspach, per un espectacle trilingüe (català, castellà, alemany), que crea una atmosfera de violència que recorda les pel·lícules de David Linch o de Tarantino. Accions confuses en media res que van aclarint-se des de diverses perspectives visuals. L'assumpte, amb massa marrades, és el següent: un atracament imaginat per ser escenificat passa a ser real. Assistim al procés de creació d'una obra de teatre que un magnat rus ha encomanat als joves dramaturgs. Ara bé, el millor de l'espectacle és l'epíleg on coneixem, per fi, qui s'amaga sota Gil Brebelés, anagrama del seu nom, un personatge que s'escapava amb la maleta del botí i que és devorat per voltors. La soprano Alina Furman li dedica O mio babbino caro, en directe. Autohomenatge irònic.  8/10





23 de juny 2013

CONCERT PER LA LLIBERTAT

TOSSUDAMENT ALÇATS


L'himne de Lluís Llach Tossudament alçats tancarà el Concert per la Llibertat del 29-J al Camp Nou. Compost el 2006,  serà cantat conjuntament per tots els músics que participen al concert. L'organització del concert difon aquest vídeo amb la versió subtitulada per tal que el public la memoritzi.


CAMPANYA «LA FAM NO FA VACANCES»
 Campanya de recollida d'aliments dins el recinte del Camp Nou, el 29 d juny. Hi haurà vuit punts de recollida de llegums secs, conserves, conserves de peix i aliments infantils. Organitza: Concert per la Llibertat i Federació Catalana dels Bancs dels Aliments.


VIDEO DE PROMOCIÓ DEL CONCERT


22 de juny 2013

EL TENORIO DEL PARAL·LEL

Don Juan Tenorio.  Autor: José Zorrilla
Versió i direcció: Joan Pera. Teatre Condal, Barcelona
"Don Juan Tenorio és un drama. No riguin", diu l'humorista Joan Pera en el monòleg que fa de pròleg a la versió que presenta amb Llol Bertran al Teatre Condal. Segons ens informa, els espectadors que assistim en "aquesta" funció estem de pega. Hi hem enxampat un mal dia perquè la Companyia del Condal,  que constava de més de dos-cents membres, ha fet un ERO i només n'han quedat deu. Dels deu, avui, només dos estan al peu del canó: Pera i Lloll. Els altres vuit tenen circumstàncies personals que els justifiquen de fer campana. Ens assegura, no obstant, que no deixaran de fer la funció del Tenorio, i ens demana una mica d'imaginació per suplir la falta de personal. Comença la paròdia.  I, com estava previst, no hi queda ni l'apuntador Velasco, el de la "conxa". Don Juan (Pera) Tenorio és un drama. Cleques a dojo i somriure permanent. Desintoxicant. 10/10


21 de juny 2013

FULLES ESCULTURA

Foto: Paüls
¿Artistes i artesanes del trepant?  ¿Industrials de l'encuny i la perforació? Les formigues del jardí de llicorella fan uns traus d'una perfecció formal tal que fan pensar que manipulen estisores, broques, barrines. De fet —ara que hi penso—, potser aixeco fals testimoni perquè mai les hi he vistes treballar, a les formigues. Malpenso de les erugues, de les papaorelles (que ja porten el tallant incorporat), de les bavoses... en fi, de sospitoses no en falten. De víctima, només un: el roser salmó.

Veig només el seu llum a través del silenci 
i sento el seu somriure que omple la foscor.
R. TAGORE. El jardiner.

20 de juny 2013

YO PICASSO. AUTORETRATS

Yo Picasso. Autoretrats. Museu Picasso, Barcelona
Picasso es va autoretratar per primer cop quan tenia vint anys i, per darrer, als noranta-un, com una calavera. Vint dècades d'autorepresentacions que permeten resseguir en paral·lel l'evolució de l'artista: període acadèmic, el blau, el primitivista, el cubista, el neoclassicista, el surrealista i el darrer Picasso. Recomano paciència i sort (i entrepà i beguda) per superar les cues monumentals que es formen al palau del carrer Montcada.
Exposició oberta fins a l'1 de setembre.

18 de juny 2013

CARTELL FESTA MAJOR DE SANT PERE DE REUS 2013


L'il·lustrador sevillà Antonio Fernández-Coca és l'autor del cartell de  la Festa Major de Sant Pere de Reus 2013. Desconec el criteri per triar l'autor del cartell, però em sembla que un any més l'ajuntament no ha fet convocatòria oberta. El cartell d'enguany és equilibrat de composició i invita a la festa pels colors càlids que dominen els espais. La protagonista és la mulassa interpretada en còmic, que dialoga amb diversos elements del seguici, representats dins la zona àuria d'un quadrat, amuntegats i difícils d'identificar que recorden l’Àliga, el Drac o el ball de Gitanes, tots amb ulls doblats, com acostuma a dibuixar els personatges aquest artista plàstic. La Tronada també hi és present amb un petit mascle.
Fernàndez-Coca és autor del seguici infantil que ambienta l’àrea de pediatria de l’Hospital Universitari Sant Joan i també de les il·lustracions de les zones infantils als hospitals Sant Joan de Deu de Barcelona, l'hospital Vall d'Hebron i l'hospital Universitari Son Espases de les Illes.


Més d'un segle de cartells de Sant Pere
(Vegeu-hi la programació)

17 de juny 2013

SAMARRETA PUNT VOLAT


Punt Volat és una iniciativa empresarial: venda de samarretes. Unes samarretes d'estiu de diversos colors i talles, amb un logo identitari: la ela geminada.
Recordem a qui no tingui la tecla de la grafia ela geminada, que el punt volat es troba damunt del número 3.

Reconèixer la pròpia diferència respecte als altres és 
el primer símptoma de vida personal que hom pot notar 
i a partir del qual emocionar-se, construir, estimar. 
EUGENI PEREA, Les Mallorquines. 

16 de juny 2013

CAMPANERS DE REUS

Per Corpus i Sant Pere, la ciutat de Reus recupera els "Tocs de Festa", amb les campanes de la Prioral ventades manualment. El campaneig corre a càrrec de caps i d'antics membres de  l'Agrupament Escolta i Guia Misericòrdia i de l'Agrupament Escolta i Guia Montsant-Cim. El "Toc de Festa" es realitza tocant les campanes de la sisena planta, amb la campana de Sant Bernat (la dels gegants), i els repics de la Petra Clàudia.



de Marc Navarro a Festesreus.cat

15 de juny 2013

LUCES DE BOHEMIA, AL GOYA

Luces de bohemia
Autor: Ramón María del Valle-Inclán
Direcció: Carlos Martín.  Teatre Goya, BCN
L'acció esperpèntica de Luces de Bohemia transcorre en dos dies, als baixos fons del Madrid dels anys vint. Un text que la companyia aragonesa Teatro del Temple serveix amb rigor i un pèl mecànic. Quatre armaris mòbils suggereixen espais per a les situacions grotesques que protagonitza Max Estrella, el poeta cec, i el seu acompanyant Latino de Hispalis, després d'haver malvenut els llibres a un llibreter de vell. Interactuen amb personatges entrampats en el destí, prostitutes, delinqüents i altra gent que no te res a perdre, com els dos mateixos personatges errants. El representant de la cultura mort en escena, l'amic li pren la cartera. La intemporal condició humana. 8/10
 
 

14 de juny 2013

ESPANYA CARINYO, LO NOSTRE NO FUNCIONA


El nou vídeoclip dels Mali Vanini, que ha enregistrat i editat Mar Orfila, passa de dues-centes mil visualitzacions a Youtube i ja es pot dir que és la "cançó de l'estiu".  Els components del duo humorístic, Jofre Borràs i Miquel Malirach, són actors que vam poder veure a l'espectacle Cop de Rock de Dagoll Dagom. Han fet una cançó que parla del final d'una parella malavinguda, metàfora de la relació Catalunya-Espanya. Les imatges mostren dos personatges disfressats d'espanyols tòpics, que intenten fer el possible per ser-ne, però no se'n surten. El mèrit Espanya carinyo, lo nostre no funciona és demostrar que també d'això se'n pot fer conya. És una manera d'enganyar la gana.

Hem tingut moments de merda, 
tants esforços per comprendre’ns... 
Fa tant temps que ja no puc recordar 
com va ser que ens vam conèixer, 
en quin moment vas aparèixer 
i em fa mandra que m’ho tornis a explicar.
MALI VANILI 

JOSEP M. BENET I JORNET, PREMI D'HONOR


 Josep Maria Benet i Jornet (Barcelona, 1940)
  45è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2013,  
concedit per Òmnium Cultural.

Vegeu a la revista digital «Cornabou»


13 de juny 2013

L'ESCAIOLA

Ni a casa ni al meu entorn no hi ha moixons engabiats. Potser per això la paraula 'alpiste' no forma part del meu lèxic.  Ara, la paraula castellana ha entrat a formar part d'un "eximpli" (lul·lià) del president de la Generalitat de Catalunya. De fet, Artur Mas s'havia preparat la traducció catalana de la gramínia: escaiola (Phalaris canariensis L.), que ja va utilitzar l'expresident Jordi Pujol, el 2009, en termes i sentit similar. Vegeu-ho:

És a dir, haureu de venir a demanar vesses, com els coloms, o grans d’escaiola, com els ocells de gàbia. Una frase ofensiva que em vaig sentir a dir per part d’un molt alt personatge del Govern de Madrid, quan a mitjans dels anys 80 la Generalitat va començar a fer gestions per modificar el finançament català en general, i d’una manera particular el sanitari. Es van negar en rodó a modificar ni que fos mínimament el sistema, i al final encara ens varen etzibar aquesta frase: “Veniu a parar la mà cada any, i en parlarem.”
JORDI PUJOL, «Centre d'Estudis Jordi Pujol», Editorial, 20.1.2009 


Que potser he dit amic a qui et detesta?
W. SHAKESPEARE, Sonets, CXLIX

12 de juny 2013

DINS L'ORDRE DE LA LLUM



Dins l'ordre de la llum
vèiem resplendir la casa
que miràvem de guardar
quan desgovernaven lladres.
SALVADOR ESPRIU

11 de juny 2013

LA BOTJA DE CUCS

Botja de cucs.  Foto: © Menuda Natura
La botja de cucs (Anthyllis cytisoides L.) és un arbust de prop d'un metre, de fulla perenne, grisenca, que en aquesta època es troba en una florida espectacular als talussos secs de vora de la carretera de Montbrió a Duesaigües i als marges de la via del tren Reus-Móra. És una planta que protegeix els vessants muntanyosos contra l'erosió i, a més, la flor és molt apreciada per les abelles.
Fa temps que vaig darrere de saber-ne el nom i, per fi, trobo al blog «Menuda Natura», un documentat apunt. En dóna la nomenclatura científica i molts noms comuns i, encara, el TERMAT  n'hi afegeix d'altres: albada, botja, botja de cucs, botja de cuca, botja de cuques, botja blanca, botja de rames, botja rasparella, botja rasposa, cugot, estepa groga, herba blanca, rapa. Com que de cap nom sé els referents, trio botja de cucs, perquè segons explica Manel Casanova, "les branques rectes i flexibles, s'usaven per fer els llits dels cucs de seda". De fet, tenen moltes altres utilitats, a més d'il·luminar els camins de dia.

Camí de Duesaigües. Foto: © Paüls


10 de juny 2013

LA PRIMAVERA WERDA

La primavera Werda  és un article d'Andreu Sotorra que radiografia la situació actual de la literatura infantil i juvenil. El podeu llegir al «Suplement especial de novetats literàries de Cornabou, primavera 2013.»

08 de juny 2013

PINTADA EN DIRECTE


Formen part del col·lectiu d'artistes del C.A.T i són Xavier Aluja (Tarragona, 1950) i Fina Veciana (Reus, 1977), que es trobaran a Valls, al bar El Safareig, per fer una pintada conjunta, en directe, on fusionaran els seus estils en una pintura espontània, viva. Compten amb la col.laboració musical del grup de Tarragona PIG FAT. Un espectacle d'art sense xarxa, una experiència única i emocionant tant per als artistes com per al públic que n'és part i l'estímul.

La cita: 
Bar El Safareig, plaça de l'Oli, de Valls, a les 7 del vespre

Per saber-ne més:




07 de juny 2013

TOM SHARPE, IN MEMORIAM

Gos Sant Bernat. Foto: © Màrius Domingo de Pedro

Cada vegada que Henry Wilt portava a passejar 
el gos, o, per ser més exactes, quan el gos el 
portava a ell, o, millor encara, quan Mrs. Wilt 
els deia, a tots dos que sortissin fora de casa...
TOM SHARPE. Wilt. Edicions Columna, 1986
(Traducció de Lluís Comes Arderiu)

Llegiu o rellegiu Tom Sharpe
(Londres, 30 de març de 1928 - Llafranc, 6 de juny de 2013):
  • Assemblea sediciosa 
  • Exhibició impúdica 
  • Fart de llop 
  • Blott a la vista
  • Wilt
  • La gran persecució 
  • El bastard 
  • Wilt, els alternatius i els terroristes
  • Vicis ancestrals 
  • Una Princeseta amb problemes 
  • Wilt, més que mai 
  • Les Beques boges: una crònica de Porterhouse
  • L'ovella negra 
  • Wilt s'ha perdut 
  • L'herència de Wilt

06 de juny 2013

COURE A LA PAPILLOTA

Papillota de lluç, ceba, pastanaga i carbassó. Foto: © Paüls
La papillota és la tècnica de cocció  que consisteix a coure els aliments  embolcallats hermèticament amb paper d'alumini o un altre material resistent al calor (paper vegetal,  estoig de silicona), en el vapor que desprèn el propi suc.  Queden gustosos i digestius.
L'he apresa de fer amb les indicacions de la Montserrat G., la Carmina A. V.  i la Carmina M. M, cuineres i amigues meves. Només n'he fet amb lluç,  un pols de pa ratllat a la base per tal evitar l'excés de suc , unes gotes d'oli, unes rodanxes ben fines de ceba o de porro, unes tires de pebrot o de carbassó, pastanaga, una fulla de llorer (o una branca de romaní) i un pensament de sal. Cocció 10-12 minuts sobre la planxa. Servim el plat amb l'embolcall i quan l'obrim, el perfum que desprèn el contingut fa dir, invariablement, "que bo!", abans de tastar-lo.


E visc de ço que persones no tasten
AUSIÀS MARCH

05 de juny 2013

TIRABEC

Foto: Anna Garcia Frigola, «Descobrir Cuina»
Les llavors del tirabec (Pisum sativum var. saccharatum) o pèsol de primavera es mengen encara no fetes del tot, tavella inclosa. Escapcem les puntes i retirem els fils de les vores, si en té. Només n'he menjat de bullits amb patata, tirats a l'olla els cinc minuts darrers perquè, si es passen de cocció, queden pastosos. Segons Montserrat G., la meva assessora en qüestions culinàries, m'assegura que perquè quedin cruixents s'han de tirar al mateix temps que les patates tallades a daus, a l'aigua freda. Ho tindré en compte.

La poesia és com el porc: tot se n’aprofita.
IGNASI ARAGAY 
¿Podríem viure sense poesia?, «ARA», 11-09-2012

04 de juny 2013

LA MEVA ISMÈNIA

La meva Ismènia
Autor: Eugène Labiche. Traducció: Jaume Melendres.
Direcció: Hermann Bonnín. La Seca Espai Brossa, BCN
Teatre de vodevil, gènere popular. Com diu Manolo Trullàs, autor de l'escenografia de La meva Ismènia, com totes les obres d'aquest gènere, hi ha una noia per casar i un pretendent. I un pare que, d'entrada, s'oposa al casament però que cedeix al final. Aquest vodevil té un autor cèlebre, Eugène Labiche (París, 1815-1888), que ens arriba de la mà d'un traductor que fa lluir la llengua en escena, Jaume Melendres (Martorell, 1941 - Manresa, 2009). Si hi afegim que l'obra ha estat triada i dirigida per Hermann Bonin i que ha comptat amb els intèrprets ideals, ja ho tenim tot. I en volem més. 10/10


03 de juny 2013

LA PRUNERA DEL JARDÍ

Prunera de jardí. Foto: © Paüls
La prunera de jardí o prunera de fulla roja (Prunus cerasifera Ehrh) destaca entre les plantes i arbres del jardí de llicorella perquè tenen les fulles de color de vi negre. A començaments de març, abans que surtin les fulles, fa unes flors de color rosa que els vents s'encarreguen de fer caure. Les poques flors que queden acaben a l'estiu en unes prunes negres de la mida d'una cirera. En tenim dos exemplars, que deuen ser de la varietat Pisardii, que és la que se sol utilitzar com a peu per a empelts de diverses varietats de prunera. Si ara enxampo l'insecte que rosega les fulles, no podrà explicar l'àpat als seus descendents.

Les coses són d'un color i es tornen d'un altre, 
segons el que hagi estat dit.
   AVEL·LÍ ARTÍS-GENER

02 de juny 2013

PARÒDIES DE 'LA VICARIA' DE FORTUNY

La Vicaria, de Lluís Barba, 2013
collage, 60 x 90 cm
Reinterpretació surrealista de La Vicaria de Marià Fortuny, en un collage signat per l'artista plàstic Lluís Barba. L'obra s'ha realitzat amb programes informàtics i amb retocs artesanals de pintura. Amplia considerablement la nòmina de personatges que representen la societat.  Ara, en escena hi ha moltes persones assídues als mitjans de comunicació, representants de diverses religions, noies nues en actitud descarada, molts fotògrafs anònims, un pintor de cavallet i la seva model... Les figures i els elements arquitectòncis de La Vicaria original són presents en blanc i negre i les actuals, superposades en color. Els personatges en actituds transgressores conformen un ambient d'espectacle de cabaret. La galeria Antoni Pinyol, de Reus, n'ha editat setanta-cinc pòsters. (150 € unitat)

La Vaqueria, de Farum, 1895. Oli sobre tela
La Vaqueria, pintura signada per Farum, és també la reinterpretació paròdica de La Vicaria de Marià Fortuny. En l'actualitat és  propietat del Museu Frederic Marès, de Barcelona, procedent de les donacions de l'entitat recreativa Lo Niu Guerrer. S'ha exposat fa poc a l'exposició: "La Barcelona irreverent" del museu.

01 de juny 2013

ANY FORTUNY ALS MUSEUS

La Vicaria, exposada al Museu de Reus

Marià Fortuny i Marsal (Reus, 1838 – Roma, 1874). El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i el Museu de Reus commemoren el 175 aniversari del naixement del pintor universal, amb dues magnes exposicions i un seguit d'activitats paral·leles.


MUSEU DE REUS (Raval de Santa Anna, 59)
Exposició Fortuny, el mite, on es pot admirar en directe el minuciós treball d'orfebreria compositiva i pictòrica de La Vicaria. Una ocasió única per veure també tres peces extraordinàries: El col·leccionista d’estampes, L’odalisca i Il contino, habitualment exposades a les sales del MNAC, que les ha cedides per a aquesta mostra.
Oberta fins al 7 de setembre.


MNAC (Parc de Montjuïc)
Exposició La Batalla de Tetuan de Fortuny. De la trinxera al museu, per copsar tota l'esplendor d'aquesta obra inacabada de gran format (9 metres d'ample) i les dificultats que el pintor va tenir per realitzar-la. A la mateixa exposició es pot veure la versió del 1962 que en va fer Salvador Dalí.
Oberta fins al 15 de setembre.



Per saber-ne més: