28 de febrer 2013
EL MOT 'BLOG' AL DICCIONARI NORMATIU
LA CAPELLETA DE LA SAGRADA FAMÍLIA
 |
| Foto: © Carmina Mauri |
Per a M. Teresa Aragonès, in memoriam
¿Què és la capelleta de la Sagrada Família que circula de casa en casa a Duesaigües? És una vitrina portàtil de mig metre que conté una escultura policromada de la Sagrada Família.
La tradició d'aquest petit altar itinerant es remunta de fa cent d’anys, impulsada a Barcelona pel pare Josep Manyanet, el 1907, per difondre el sentiment pietós entre les famílies pobres que no tenien capella privada.
A Duesaigües l'impulsor de la visita domiciliària de la capella de la Sagrada Família va ser mossèn Miquel, cap als anys quaranta, en el context històric de la primera postguerra. Cada família tenia un dia assignat amb un ordre rigorós. Es portava a casa de qui tocava, seguint una llista per carrers, es col·locava amb les portes obertes al lloc on es feia més vida, i s'hi passava el rosari davant. Abans de dur-la a la casa següent de la llista establerta, es posava una almoina a la ranura del receptacle que hi ha a la base. La recaptació s’utilitzava per fer misses per als difunts de les cases que constituïen el circuit.
En l'actualitat, la visita domiciliària de la capelleta és una pràctica de caire popular, no vinculada —necessàriament— a la religiositat. Entenc que l'interès i el sentiment cap a la visita de la Sagrada Família és variat, però sempre respectuós: és considerada "com una mena de protecció", "com un acompanyament", parlen de "compliment amb la fe cristiana", de tenir "la presència cristiana a casa" i "com a model familiar". A la part posterior hi ha impreses les oracions en català, reproduïdes fa quatre o cinc anys per mossèn Jordi Moix.
La periodicitat continua essent d'un dia a cada casa, però hi ha flexibilitat de retorn. La llista de les cases donadores és de setze, però havia estat de trenta en els inicis. Aquella primera llista no es conserva però se sap que sempre se n'han encarregat les dones. La llista continua ordenada per carrers, com si seguís un itinerari. El relleu es fa dins a les cases, com per exemple la Carmina Mauri o la Pepita Ciurana, que van heretar la tradició de les sogres respectives. De fet, la visita de la capelleta no està negada a ningú i qualsevol que en vulgui ser partícep només cal que ho manifesti i entra a la llista.
La visita domiciliària de les capelles de la Sagrada
Família són una “mena de lararis romans transportables”,
en el sentit que “vetllava per la cèl·lula familiar i la
protegia contra qualsevol malaurança.
JOAN SOLER I AMIGÓ.
Enciclopèdia de la fantasia popular catalana
Hi han col·laborat:
M. Teresa Aragonès, Pepita Ciurana, Montserrat Guasch,
Carmina Mauri, Nati Mestre, Montserrat Rofes.
Carmina Mauri, Nati Mestre, Montserrat Rofes.
27 de febrer 2013
F21 FOTOGRAFIA DOCUMENTAL
 |
Històries properes que s'expliquen amb imatges.
Fotografia documental, arrelada al territori
El col·lectiu F21 Fotografia Documental té la seu social a Reus. Es una agència professional constituïda per Carles Esporrín (fotògraf i llicenciat en periodisme), Iolanda Salvadó (fotògrafa i dissenyadora gràfica), Josep Mª Valdivia (fotògraf) i Óscar Vidal (fotògraf i dissenyador digital). La seva dedicació i passió se centra en les comarques meridionals de Catalunya. Els quatre s'identifiquen amb allò particular que els és proper i ho eleven a la categoria d'universal, a través del punt de vista creatiu, amb esperit constant de descoberta. Difonen l'obra per mitjà de l'exposició virtual.
FONS I FORMA DELS REPORTATGES F21
En remarco els reportatges d'actualitat i documentals de fons. En els materials que han publicat fins ara projecten una mirada optimista, tendra i nova sobre l'entorn. Fan una síntesi implicada d'una societat oberta, generosa, aprofundeixen en la realitat sense evitar mostrar l'esperit crític.
Són uns treballs estèticament exquisits, amb una seqüencialització acurada, composicions estudiades, enquadraments originals, noció d'equilibri entre tons càlids i freds, ritme harmònic a voltes, contundents d'altres. Resumint: l'equip F21 Fotografia Documental són creadors d'atmosferes i converteixen les emocions en imatges. Comproveu-ho.
I és que existeix un punt de vista capaç de transformar
l’habitual en inèdit, el consumat en extraordinari i el
monòton en únic. Un punt
de vista capaç de mostrar-nos
tal com som, contextualitzar-nos en el nostre
entorn
i explicar-nos què passa al nostre voltant.
EQUIP F21
Si les teves fotos no són suficientment bones
és perquè no estàs suficientment a prop.
ROBERT CAPA (citat per Carles Esporrín)
26 de febrer 2013
REUSENQUES DE LLETRES
Sóc una reusenca de lletres de les vint-i-tres reusenques de lletres que participem en el projecte Lletres reusenques. Reusenques de lletres. No faig broma. És la primera vegada que algú ha pensat —i s'ha arromangat— a reunir en un cicle de tertúlies les creadores de l'ambit literari nascudes o vinculades a Reus per difondre la seva obra. És just, doncs, que diguem qui són les impulsores d'aquesta iniciativa: la Victòria Rodrigo, des d'una entitat pública (Biblioteca Central Xavier Amorós) i la Fina Masdéu des de la secció de llengua i literatura de la primera gran entitat privada de la ciutat (Centre de Lectura). Defujo la sectorialització, però l'esbós del disseny que les dues van presentar quan em van convidar a fornar-ne part em va engrescar per la seva solidesa. En l'evolució temporal d'aquesta activitat col·lectiva s'ha confirmat el treball aprofundit i rigorós del plantejament.
Aquest cicle ens permetrà millorar la xarxa sinèrgica que mantenim des de fa anys i descobrir-ne de noves. D'entrada, per a mi ha estat el motor creatiu de La Vamba Groga, un conte per a lectors a partir de 10 anys, l'acció del qual transcorre a Reus. I també l'inici de col·laboració amb Fina Veciana, artista plàstica que ha il·lustrat la portada del llibre.
L'AGENDA
La història novel·lada (8 de març. Biblioteca Central)
El món líric. I amb ulls d'infant. (14 de març. Biblioteca Central)
Gust i disgust d'escriure (4 d'abril. Casal de les Dones)
Reus literari (11 d'abril. Centre de Lectura)
EL LLIBREUna publicació (Silva Editorial) aplegarà els treballs inèdits que les autores hem escrit per a l'ocasió. La filòloga Montserrat Corretger n'ha fet el pròleg. El presentaran: Maria Pallach, llibretera, Manuel Rivera, editor, i Fina Veciana, il·lustradora.
Dijous, 18 d’abril, 2/4 de 8 del vespre.
Centre de Lectura
L'EXPOSICIÓ BIBLIOGRÀFICA
Del 7 de març al 19 d’abril
Biblioteca Central Xavier Amorós i Biblioteca del Centre de Lectura.
Per saber-ne més, vegeu el blog:
25 de febrer 2013
ANY DE LA SERP
 |
| Serp blanca jove. Foto: © Paüls |
24 de febrer 2013
GROENLÀNDIA
 |
| Groenlàndia. Autor i director: Jordi Faura Teatre Nacional de Catalunya, Sala Tallers |
23 de febrer 2013
CARAMELLS!
 |
| Caramells a la Vinyeta. Foto: © Paüls |
LA TEVA OLOR ÉS CASA MEVA
 |
| Somni Autora i directora: Mercè Vila Godoy La Seca Espai Brossa, Barcelona |
De fons, Somni d'una nit d'estiu, de Shakespeare per a un text dramàtic admirable sobre les relacions de parella. Passem de llarg del títol, que no és gaire original (l'Andreu proposa "La teva olor és casa meva", una frase del text), i ens trobem amb una obra potent, que es fan seu tres actrius joves amb currículum que demostren una vegada més que se saben posar a la pell de qualsevol personatge: Alba Florejachs i Neus Bernaus, Alba Pujol, còmplices de tres actors que sembla que facin el seu paper: Isak Férriz, Òscar Muñoz i Jose Pérez. Amb menys parament que al rebedor de casa, aconsegueixen mantenir-nos el somriure tanta estona com volen i, de sobte, ens agafen desprevinguts i una mica més ens fan cauen les llàgrimes. Tècnica i talent per fer-nos emocionar. 10/10
22 de febrer 2013
LES VIOLETES, DE LES PRIMERES
 |
| Violetes del jardí de llicorella. Foto: © Paüls |
Va donc, sans autre ornement,
Parfum, perles, diamant,
Que ta maigre nudité,
Ô ma beauté!
CHARLES BAUDELAIRE, Les fleurs du mal
Parfum, perles, diamant,
Que ta maigre nudité,
Ô ma beauté!
CHARLES BAUDELAIRE, Les fleurs du mal
20 de febrer 2013
RESTAURANT CUNIRRI, EN CLAU CASOLANA
 |
| Restaurant Cunirri. El plat cunirri, l'especialitat de la casa |
RESTAURANT CUNIRRI
Crta. de l'Argentera, km 1, Duesaigües
Reserves: 977 834 153 - cunirri@tinet.cat
El Restaurant Cunirri és a Duesaigües (Baix Camp). El trobareu abraçant el poble, a la banda esquerra de la carretera que porta a l'Argentera. M. Teresa Rius i Francisco Fernández el van obrir ara fa setze anys. El nom de procedeix de cuni (fonètica de conill) i ri (de Rius, cognom de la fundadora i primera cuinera), mare del Josep i sogra de l'actual xef, la Pilar Mestrich, de qui han heretat la calidesa de tracte, l'experiència sàvia, i, sobretot, el secret de l'especialitat de la casa, "el cunirri", una cassoleta de conill amb herbes aromàtiques i una picada de fruits secs propis del territori.
La Pilar Mestrich és una xef jove i madura, sense ínfules, té el sentit comú de fer una cuina de temporada que li permet ajustar els preus. Elabora un receptari patrimonial amb tocs personals, que sedueix per la qualitat dels productes de la terra i desperta els gustos oblidats del paladar.
L'ESQUER DEL CUNIRRI
En aquest restaurant de muntanya, s'hi palpa la natura i l'atmosfera casolana, sense trampa. El plaer d'entaular-se amb estovalles i sobreestovalles, amb tovallons de granité, encara que sigui un dia feiner. El gust de sentir-se posseït pel verd, amb ganes de lliurar-se a la contundència dels plats de la xef.
 |
| Restaurant Cunirri. Menjador |
ENTREM AL CUNIRRI...
El
menjador és un espai ampli (120 m2), amb
capacitat fins a 140 persones, amb tot el confort. Acull tot tipus de
celebració i àpats de temporada (calçotades), tant de famílies com
d'entitats. La fusta domina la decoració i li aporta calidesa; uns
finestrals de cap a cap de la sala donen en primer terme als horts, als
marges dels conreus d'ametllers, avellaners, olivers; al fons es veuen
els boscos d'alzines sureres dels quals despunta l'ermita de santa
Bàrbara, al capdamunt del castell d'Escornalbou.
La clientela deixa el vehicle a l'aparcament i s'entreté a la terrassa sota les moreres, les branques de les quals s'enfilen des de l'entrada fent arcs. Avui fa un fred viu i el mestral xiula desbocat. El restaurant ha obert les portes a les nou, amb l'estufa atiada, una olla amb farigola humidificant l'ambient i poms de mimosa florida a la barra. Les cafeteres desperten amb cafès Brasília. Serveixen els entrepans i els esmorzars de forquilla i ganivet.
L'APERITIU CUNIRRI
Cada dia de 12:00 a 15:00 ofereixen des de la primera consumició —ja sigui cervesa, refresc o vi—, una tapeta diferent cada vegada, fideuà, arròs al curry, xoricets al vi blanc, una mandonguilla amb patates, musclos a la marinera...
 |
| Restaurant Cunirri. Amanida tèbia de fruits secs |
A l'hora de dinar, la clientela podrà veure el Josep que fa la cocció en directe i podrà sentir les flaires de la carn a la brasa, de l'escalivada, de les patates al caliu, del pa torrat, de les carxofes regades amb oli d'oliva extra verge DO Ciurana. No pot faltar-hi l'escudella fumejant, esclar, però també es pot optar per diversos entrants:
L’espardenya (torrada amb escalivada i anxoves), entremesos (taula dels millors embotits de la comarca), i les amanides (recomano la de fruits secs amb formatge de cabra calent o amb salmó), esqueixada i empedrada de bacallà, patata amb brandada de bacallà.
Els plats de carn fets a la brasa: entrecot, llonganissa, conill, xai, amb guarnició generosa. Els plats cuinats: fricandó, el conill amb caragols, el cunirri —la recepta secreta de la xef—, bacallà amb panses i pinyons, tot acompanyat de vi del Priorat o cava.
Les postres cunirri: de músic (fruits secs de la comarca acompanyats de moscatell del Priorat), menjar blanc, crema, bunyols, pastís de formatge...
RUTES QUE PASSEN PEL CUNIRRI
El Restaurant Cunirri no és lloc de pas de multituds, s'hi ha d'anar expressament. Tot i així, motoristes i ciclistes fan marrada per aturar-se una estona al restaurant i fer un refresc o esmorzar entaulats amb comoditat. Fins i tot una penya ciclista ha dissenyat una ruta de cap de setmana. Vegeu: "Cunirri-extrem".
19 de febrer 2013
EL PALLASSO MARCEL GROS
 |
| La gran A...ventura (història d'un pallasso) Autor i intèrpret: Marcel Gros Teatre Poliorama, Barcelona Espectacle recomanat a partir de 3 anys |
18 de febrer 2013
QUAN DESPERTEM D'ENTRE ELS MORTS
 |
| Quan despertem d'entre els morts Direcció: Ferran Madico Teatre Nacional de Catalunya, Sala Petita |
Una peça desconeguda d'Ibsen que reflexiona sobre la dedicació exclusiva per aconseguir l'excel·lènicia en la creació artística. És considerada com un testament de l'autor noruec, un text de comprensió obscura. El protagonista és un escultor (nítida interpretació de Lluís Marco) que després de fer la seva obra més brillant, no és capaç de fer-ne cap altra. En començar l'acció es troba amb la seva dona en un balneari i arriba la que va fer de model (insinuant i precisa Cristina Plazas) per a l'obra que li va donar categoria universal d'artista. El resultat és un espectacle amb diferents plans de lectura, intrigant, tenebrós, malgrat la blancor de l'escenografia i del vestuari. 9/10
17 de febrer 2013
COPLA, COPLA
 |
| Le llaman copla Dramatúrgia i direcció: Marc Vilavella Direcció musical: Marc Sambola Versus Teatre, Barcelona |
16 de febrer 2013
CALÇOTADA AL PARADÍS (TERRENAL)
 |
| Graelles del Terreny Puigmarí de Duesaigües Foto: © Montse Francisco |
Feu la reserva del Terreny Puigmarí de Duesaigües. Encomaneu-los els calçots i us els portaran al mateix terreny. Hi trobareu la llenya apilada i les graelles gegants a punt i tot el terreny per a vosaltres, la família i/o els amics. De fons, el saltant de l'aigua del Barrancó que circula entre grans pedres. La canalla s'empaitarà entre els presseguers que estan a punt de florida. No cal anar-hi de vint-i-un botó.
 | |
| Grup d'amics al Terreny Puigmarí de Duesaigües, dits emmascarats, sense pitet. Al fons, el viaducte dels Masos. Foto: ©Montse Francisco |
Per saber-ne més, cliqueu aquí:
15 de febrer 2013
DE REGAL, 61
¿Com es mesura l'emoció? Vull tenir més temps per descobrir-ho.
Moltes gràcies, Iolanda.
ABANS DEL DILUVI
 |
| Exposició oberta fins al 24 de febrer |
12 de febrer 2013
LA PETITA REINA DE COLORS
 |
| La reina dels colors Autora: Jutta Bauer. Adaptació: Eva Noell i Paul Olbrich Espai Lliure, Teatre Lliure de Montjuïc Recomanat a partir de 3 anys |
10 de febrer 2013
MIDSUMMER, AL TANTARANTANA
 |
| Midsummer, de David Greig i Fordon McIntyre Traducció: Jordi Prat, David Pinto Direcció: Roberto Romei i Marc Sambola Teatre Tantarantana, Barcelona |
09 de febrer 2013
LA CAPUTXETA VERMELLA
 | |
| La Caputxeta Vermella Versió i direcció: Joan Guasch Carbonell Guasch Teatre, Barcelona |
08 de febrer 2013
FLORS DEL CODONYER JAPONÈS
 |
| Jardí de llicorella, gener, 2013. © Paüls |
Una de les primeres plantes que floreix al jardí del refugi de La Vinyeta.
Llegiu en aquest mateix blog l'apunt:
07 de febrer 2013
DISPARA / AGAFA TRESOR / REPETEIX
 |
| Dispara / Agafa Tresor / Repeteix Autor: Mark Ravenhill. Traducció: Joan Sellent. Direcció: Josep M. Mestres. Teatre Lliure Montjuïc |
05 de febrer 2013
GAVINES A CIUTAT VELLA
 |
| Gavines a la plaça de Castella, Barcelona Foto: Paüls, gener 2013 |
Vegeu en aquest mateix blog l'apunt:
04 de febrer 2013
"AIRE", EXPOSICIÓ DE ROSA PUIG
 |
| © Rosa Puig. Foto de la sèrie «Aire» 200x75 cm papel baritat i alumini Dibond |
Has fotografiat l'aire que passa entre les fileres de pollancres, on presències retallades a l'atzar juguen a la cluca. T'atures amb la càmera a la mà, allargues la mirada cap a l'horitzó que s'estén al vèrtex de molts camins per triar, mentre escoltes el tremolar a ratxes de les fulles en una sordina de platerets, cascavells i sonalls. L'aire s'emporta els núvols, despentina l'herba, joguineja amb la memòria. És l'aire que fa bategar les unitats sensibles a través d'aquest escenari recreat, arcàdia de la innocència. Acluques els ulls i toques paret de cuit: energia eòlica.
Text: © Lena Paüls
Foto: © Rosa Puig
L'exposició de fotografies «Aire», de Rosa Puig (Esparreguera, 1960)
es pot veure a la Galeria Àlex Telese, carrer de la Palla, 11, de Barcelona
Oberta fins al 22 de febrer.
03 de febrer 2013
SÍ, PRIMER MINISTRE
 |
| Sí, primer ministre Autors: Antony Jay i Jonathan Lynn Versió i direcció: Abel Folk Teatre Condal, Barcelona |
02 de febrer 2013
LA RAVENISSA BLANCA
 |
| Ravenissa blanca (Diplotaxis erucoides) Foto: © Menuda Natura |
Per saber-ne més:
01 de febrer 2013
CUENTOS CRUENTOS
 |
| Cuentos cruentos, de Dino Lanti Direcció: Hugo Guzmán. Teatre Gaudí Barcelona |