30 d’agost 2012

EL POBLE MÉS ENDEUTAT DE CATALUNYA



Vídeo: Moià és molt més que un deute municipal
Lletra i música: Quim Vila
Direcció, vídeo i muntatge: Jordi Guinart i Quim Vila

¿Quin és el poble més endeutat de Catalunya? Resposta: Moià.  Vint i tres milions d'euros. Que no puc ni imaginar-me amb què se'ls devien gastar tants diners, la veritat. Doncs, bé, per donar una altra imatge del poble, a la festa major d'enguany han fet el pregó en forma de cançó, cantada i interpretada per membres d'una vintena d'entitats del poble, amb l'alcalde al capdavant. L'han editada en vídeo amb el títol: "Moià és molt més que un deute municipal". Com que no tinc clara quina imatge volen donar de la vila, incloc el vídeo per si els lectors d'aquest blog ho saben esbrinar.

28 d’agost 2012

ANY PERE CALDERS

 
Enguany es commemora el centenari del naixement de Pere Calders (Barcelona 1912-1994). La Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona n'han programat actes varis, suposo que encaminats a difondre l'obra de l'autor. De les activitats que ja han passat (fiiiiiu!) tot el món literari i els lectors vells i nous en potència n'han rebut tanta informació i han passat tant a primer pla de l'actualitat cultural que ja no cal ni esmentar-les.
En l'àmbit acadèmic,  al novembre, la Universitat Autònoma de Barcelona celebrarà el II Simposi Internacional Pere Calders i aquí sí que s'aprofundirà en l'obra caldersiana i podrem trobar les ponències a internet. Sí, no?
Entre les iniciatives que encara estan en perspectiva n'hi ha una d'innovadora: "Llegim i piulem Calders". Calendari per fer els deures:
setembre 03, 2012 (00:00)
setembre 10, 2012 (00:00)
setembre 17, 2012 (00:00)
Tanco l'apunt amb una recomanació urgent: Aixequeu-vos de davant de l'ordinador. Llenceu-vos a la vostra biblioteca personal i agafeu-ne un llibre de Calders. Rellegiu-lo.  Si ja sabeu que no hi trobareu cap llibre d'aquest narrador, apunteu-vos-el com a lectura imprescindible. Perquè els plaers escassegen.

Un dia, quan més felices ens les prometíem,
ens van comunicar que estava a punt d'acabar-se el món.
PERE CALDERS.  
Assaig general, dins Tot s'aprofita

27 d’agost 2012

PILARÍN BAYÉS, DENOMINACIÓ D'ORIGEN

Pilarín Bayés a l'iPad
Una nova aplicació per a tablets actualitza la Història de Catalunya que Oriol Vergés i Pilarín Bayés van publicar el 1973 a l'editorial Martín Casanovas. Amb el dictador encara viu, s'hi havien atrevit a dir que "la Guerra civil havia estat molt dolorosa", però a algú devia semblar-li excessiu i l'editorial va ser víctima d'un atemptat amb bomba. L'esmolada previsió de l'editor va fer que els exemplars estiguessin en lloc segur. L'èxit ha acompanyat aquesta publicació durant dècades amb reedicions constants ampliades (en l'actualitat es troba a Estrella Polar del Grup 62.) L’aplicació arriba  fins a la manifestació per a la independència del 10-J de 2010.
Exposició Pilarín. 50 anys dibuixant per a tots
Palau Robert, de Barcelona
Pilarín Bayés al Palau Robert 
L'exposició Pilarín. 50 anys dibuixant per a tots, que es pot veure al Palau Robert, repassa la carrera de la ninotaire vigatana a través de 700 portades de llibres i desenes d'originals. S'hi inclouen objectes personals, com ara les participacions del seu casaments, llapis, tints, aquarel·les... i tres murals fets expressament per a l'exposició que representen el passat, el present i el futur.
Exposició oberta fins a l'11 de setembre. Entrada gratuïta.


Any Pilarín, a Esclat
Enguany els establiments Bonpreu-Esclat dediquen la 17a edició del concurs de dibuix infantil a la Pilarín, que n'és presidenta del jurat. Esperem que la participació de dibuixants de totes les categories (de 3 fins a 12 anys) sigui extraordinària i facin honor a l'homenatjada.
Termini de presentació de les làmines: 16 de setembre. Vegeu-ne aquí les bases.


24 d’agost 2012

NATI MESTRE: LA DISCRECIÓ

Nati Mestre Rabascall al taulell de La Botiga de Duesaigües.
Foto: © Paüls, juliol 2012.
La Nati Mestre Rabascall ha gestionat durant nou anys la botiga de Duesaigües.  I, ara que es jubila, tothom fa balanç de la forma modèlica amb què ha portat aquesta petita tenda convertida en servei públic.
El cert és que la nostra Nati deixa molt bon gust de boca, potser perquè té la condició indispensable per ser la responsable d'una botiga de poble: la discreció. El xafardeig no forma part del seu esquema comunicatiu. La botiga és un aparador que tampoc no ha utilitzat per parlar d'assumptes personals i tothom sabem d'ella el que ja en sabíem abans. Tot i així ha fet de la botiga el punt d'informació de la vida comunitària del poble. Als envans lliures de la botiga s'hi fan llistes de celebracions, s'hi pengen notificacions d'activitats, horaris de serveis sanitaris, etc.
La Nati ha intentat mantenir la qualitat al millor preu possible, cosa ben complicada perquè no sempre la clientela ha pogut fer-se còmplice del seu esforç.
Per sort, des del primer dia, ha comptat amb el suport de la Carmina, la seva filla gran, una persona diligent i organitzada. A cap de les dues se'ls ha escapat mai una paraula o un gest d'indignació cap a la clientela. Els moments durs, que segur que hi han estat, se'ls han passat les dues de taulell endins. Les dues han format un tàndem admirable i ara, durant aquest mes, estan fent el relleu suau de la tenda cap a la nova botiguera, amb la voluntat de continuïtat.

La Nati diu que a partir d'avui es planta i no complirà més anys. Es veu que vol quedar-se com està ara. No li ho permetrem. L'obligarem a sumar un any cada any, en defensa de la nostra imatge.  Només faltaria que al seu costat les arrugues ens fessin quedar malament...

Llegiu en aquest mateix blog l'apunt: 

23 d’agost 2012

GANDULES A LA FRESCA, 10 ANYS

         Centre de Cultura Contemporània, Gandules'12. Pati de les dones. © Adrià Gouda.
No he vist cap pel·lícula des de les gandules a la fresca del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB, C/ Montalegre, 5), però sí que he estat per molts altres esdeveniments al recinte on es fan les projeccions: el Pati de les Dones de l'antiga Casa de la Caritat, un celobert gran com una plaça i acollidor com un claustre. Un espai magnífic amb la façana de vidre estratègicament inclinada que permet veure terrats de Barcelona fins al mar.
A la darrera sessió (dia 24) d'aquesta desena edició de Gandules a la fresca, s'hi veurà El ángel exterminador, pel·lícula escollida per votació popular entre algunes de les que s'han projectat en aquests darrers deu anys. Ens hi estrenarem.
Aforament limitat. Entrada gratuïta.

La natura
diligent ens procura
una bestia
per a cada molèstia.
Si a les fosques
ja no piquen les mosques
hi ha els mosquits
que treballen de nits.

PERE QUART. Mosques i mosquits

22 d’agost 2012

LA CULTURA ÉS UN DRET

Una entrada de teatre, una de cinema, 
una d'un museu, una d'un concert... 
consum cultural més prohibitiu a partir de l'1 de setembre: 
l'IVA del 8% passa al 21%

Amb aquests amics no et calen enemics
Sentència popular 

20 d’agost 2012

L'ENIGMA DE LA GUINEU

Guineu dins d'una torreta. Foto: © Paüls
Acabem de trobar una guineu al peu d'una mata de cintes a l'àtic de BCN. S'ha deixat fotografiar sense moure un múscul. És més, encara s'està a la torreta, asseguda a l'ombra. Asseguda, esperant alguna cosa.  La seva actitud m'ha fet recordar que a mitjan juliol Màrius Domingo anotava al seu blog «Ca la Gallineta» la troballa d'un lleopard a l'aguait de possibles preses, rere un crespinell a la vora del riu Francolí. Al títol de l'apunt, aquesta veu autoritzada es preguntava: Un lleopard al Camp?  i el text que l'acompanyava no resolia ni poc ni gens l'enigma.  Tremolem...

Cosa que us furti el Temps, serà tornada.
W. SHAKESPEARE, Sonets, XV

18 d’agost 2012

AMETLLERS SAVIS

Les dues fotos són del nostre jardí de llicorella i les he fet des de la mateixa finestra de casa. La de dalt és de l'hivern de fa dos anys i la de baix és de fa unes hores. Els ametllers han deixat anar les fulles per protegir-se de la calor i la sequedat. La natura és sàvia.

La terra compacta i seca de fora conté
encara l'escalfor del dia, terrissa molt cuita
contra la  qual podria prémer la galta.

KIRSTY GUNN, Pluja



17 d’agost 2012

CoNCA: LA REPARTIDORA DE PREMIS NACIONALS


Diu Carles Duarte, president del CoNCA (Consell Nacional de la Cultura i les Arts): "Hauria de ser possible que un escriptor en castellà obtingui el Premi Nacional de Literatura."
¿Quan ha cobrat per fer aquest excels assessorament a la Conselleria de Cultura? ¿Què costa el CoNCA?
¿Què ens podem estalviar, el CoNCA o la Conselleria de Cultura?
Qui pregunta ja respon.

Al tros et roben les garberes
i Tu hi entres a l'hora foscant, a espigolar.

JOSEP CARNER. Nabí, Cant I

16 d’agost 2012

ART CONTEMPORANI RUS: UN DESORDRE ABSOLUT

De l'exposició En un desordre absolut. Arts Santa Mònica.
La Rambla bull. Bull de gent i de calor. Entrem a Arts Santa Mònica a veure l'exposició En un desordre absolut. Art contemporani rus.  S'hi està fresquet. Passegem gairebé a les fosques entre les instal·lacions  embotides dins d'estructures bellament folrades de plafons de conglomerat i casulles fosques amb rètols il·legibles. Molt soroll per no res.
Entre orient i occident, la Rúsia actual busca la seva identitat cultural. El nou moviment d'art rus encara no té nom, però diversos artistes basen les seves obres en la preservació de l'estètica del caos. Ens ho creiem i en sortim. Preferim ventar-nos a l'ombra dels plataners. 6/10
Exposició oberta fins al 29 de setembre. Entrada lliure.

L'estilització del caos entre el desordre crea la
distància necessària per al judici estètic, tan desitjable
per a la llibertat d'identitat, d'actuació i de tria.
ANDREI EROFEEV, comissari de l'exposició 


11 d’agost 2012

MUSEU DE L'AVI, PORTES OBERTES 2012

Nou logo del Museu de l'avi de Duesaigües
El Museu de l'avi és una col·lecció privada amb voluntat de servei públic. Aquest cap de setmana ha refermat aquesta voluntat i molts ciutadans de Duesaigües i estiuejants han acudit a la festa de portes obertes. La família Rabascall els ha acollit amb exquisideses.
Montse Francisco repartint sabonets.
Foto: © Noèlia Tarragó
Aquesta n'és la crònica:
Mentre Jordi Rabascall, el fundador del museu, acompanyava amb explicacions el recorregut dels visitants, Jaume Rabascall els oferia un refresc de farigola i mel i Montse Francisco els obsequiava amb un detall en forma de sabó fet per ella.

D'esquerra a dreta: Iolanda Salvadó,
Neus Hernàndez R., Jordi Rabascall i Lena Paüls.
Foto: © Noèlia Tarragó 
A l'exterior del museu, sobre el nou pavimentat del carrer, els esperava la presentació de l'edició renovada del llibre digital El Museu de l'avi, del qual sóc autora dels textos,  amb fotografies de Montse Francisco i maquetació professional de Iolanda Salvadó. Neus Hernàndez Rabascall, farmacèutica i bona coneixedora del costumari,  n'ha fet una presentació emotiva; i Iolanda Salvadó ha argumentat els continguts visuals del nou logo del museu.


Foto: © Noèlia Tarragó
A continuació estrenaven el vídeo El Museu de l'avi. Te'n recordes? on han participat 42 persones de Duesaigües de totes les generacions. Cadascuna explicava una o diverses peces del museu. Aquest vídeo és un document amb molts fronts d'interès al qual dedicaré un altre apunt quan es trobi a internet. Ha estat enregistrat per Montse Francisco i editat per Iolanda Salvadó.

A les gralles: Joan Ciurana i el seu fill Adrià.
Jaume Rabascall tirant confetti al públic.
Foto: © Paüls
 Final de festa amb sorpresa: Joan Ciurana i Adrià Ciurana acomiadaven l'acte amb un toc de gralles des del balcó i, des de la finestra de més amunt, Jaume Rabascall aviava confetti i paperets amb refranys sobre l'auditori.
Un vespre d'estiu estimulant que ha de figurar a la biografia.

  

Descarregueu aquí el llibre digital