29 de juny 2012

EL PROCÉS DE KAFKA, PER FERRATER

El procés, Franz Kafka
Novel·la gràfica
Edició d’E. Hayley i D. Zane Mairowitz

La novel·la pòstuma de Franz Kafka, El procés, ha estat versionada en còmic. Els autors han fet d'aquest clàssic un bon treball de seqüencialització en imatges. Un format a tenir en compte.
Cito aquesta nova edició perquè m'escriu Misericòrdia N., exalumna de català, i em recorda la traducció que Gabriel Ferrater va fer d'El procés de Kafka. Diu que una companya seva va agafar La metamorfosi i ella El procés. Sempre ho tindrà present perquè quan va arribar a casa va obrir el llibre i una mica més es desmaia. Hi havia tants pocs punts i a cap, que no sabia com posar-se a llegir la història de Joseph K., empleat de banca arrestat sense saber-ne el motiu. Em va maleir per la recomanació.  Es veu que li vaig dir que comencés pel pròleg i després que fes el que cregués oportú. Doncs, bé, va llegir el pròleg, i la novel·la (i ara m'assegura que hi tornarà.)
Si aleshores hi hagués hagut la novel·la gràfica, segurament la meva alumna l'hauria llegida i s'hauria perdut els matisos de la traducció ferrateriana. Tot i així, és cert que aquesta traducció, fidel a l'original, no deixa ni un instant de respir. El traductor diu al pròleg que Kafka parodiava constantment l'estil de l'administració i que això li feia gràcia per la qual cosa ho va mantenir gràficament:
Si he conservat la manera alemanya de marcar 
tipogràficament el diàleg (amb cometes i no amb 
guionets i apartats), és  perquè m'ha semblat que Kafka
 juga molt deliberadament amb els blocs massissos 
dels paràgrafs, unes aclaparadores llesques 
d'un atestat de gendarme.
GABRIEL FERRATER. 
Proleg a El procés, de Franz Kafka, Aymà, 1976, 2ª

28 de juny 2012

CARABASSERES D'ESPONJA (2)

Carabasseres d'esponja (Luffa aegyptiaca)
Foto: © Montse Francisco

Les carabasseres comencen a enramar-se. Si tot va bé, enguany collirem carbasses per fer esponges. N'anirem seguint l'evolució.


Vegeu l'apunt primer del projecte:

Vegeu les llavors just germinades:

27 de juny 2012

CONTRA LA IMMERSIÓ, IMMERSIÓ

Foto: © Pere Virgili
El supermercat de sota casa el porta una família de paquistanesos. L'home parla castellà i la dona, embarassada, no s'adreça mai a ningú fora dels de casa. Els dos fills petits, de 10 i 12 anys juguen al carrer amb els nois filipins, en català i castellà. El fill de 17 anys està a la caixa i parla català, castellà, urdú i anglès amb la clientela.
Miquel Àngel Essomba, portaveu de la plataforma Som Escola, alerta que la sentència contra la immersió "a més de qüestionar que dels 3 als 6 anys el català sigui llengua vehicular, anul·la l'articulat que evitava la separació de l'alumnat per raons de llengua i anul·la l'articulat que demanava que el català fos preferent per a l'alumnat estranger per a la seva integració".
El nadó que ara neixi de la parella paquistanesa potser ja no parlarà català. O sí. A l'escola trobarà bons mestres; a les institucions, uns bons polítics que els defensaran i tot un país que no permetrà que li arrabassin res més.

Per més ansiós que estigui, juga amb els recursos 
de l’estratègia per aconseguir el seu objectiu. Quan 
s’adona que està al final de les seves forces, s’ho 
manega perquè l’enemic es pensi que no té pressa.
PAULO COELHO. Manual del guerrer de la llum
  

26 de juny 2012

GABRIEL FERRATER: QUARANTA

Gabriel Ferrater
Reus 1922-Sant Cugat 1972
"Ha mort Gabriel Ferrater, no en sé res més". Ha fet quaranta anys d'aquesta frase. Me la va dir en veu baixa, confús i afectat, l'Isidre Fonts, llibreter de la llibreria Gaudí de Reus. L'Isidre va deixar damunt del taulell un llibre de poemes que s'acabava de publicar de l'autor:  Les dones i els dies i em va dir que s'hi aplegaven els tres llibres anteriors que estaven exhaurits ("exhaurits", paraula que sentia per primer cop).  Me'l vaig endur i, des d'aleshores, Ferrater ha estat un dels meus autors de capçalera. Poesia, assajos lingüístics i de literatura catalana, europea i americana.
Més endavant vaig haver de llegir en castellà les seves traduccions de Cartesian Linguistics, de Chomsky i Language, de Bloomfield. Em va fer l'efecte que les llegia en la llengua original. Posteriorment, a la Universitat de Barcelona,  Josep Murgades, reusenc i bon coneixedor de l'obra de Ferrater,  em va descobrir aquests versos, amb perfum d'Ausiàs March:
Quan els cucs 
faran un sopar fred amb el meu cos 
trobaran un regust de tu.
De fa temps, l'editor Jordi Cornudella en té a punt l'obra completa amb el doble de material del que hi ha publicat mutilat o escampat en pròlegs i en edicions introbables. Inclourà traduccions de poesia i conferències inèdites. Mentrestant, podem llegir El Gabriel Ferrater de Reus, biografia fiable, a càrrec de Ramon Gomis. S'hi entenen alguns aspectes del nucli dur d'aquest poeta singular, i intel·lectual de la categoria a l'alçària dels més importants d'Europa que va fer que els estudis de la llengua i la literatura catalanes fossin els propis d'un país normal (sense ser-ho).

Gabriel Ferrater, tendre i substanciós, de fet feia 
molta nosa en un país carrincló, tancat, aquiescent, 
ploramiques, etern contemplador del seu melic.
NARCÍS COMADIRA

Per saber-ne més:

25 de juny 2012

NEUS SEGRIÀ, TRADICIÓ I MODERNITAT

Ceràmiques de Neus Segrià. Foto: © ASA
La ceramista Neus Segrià, reusenca de cor, tota generositat, m'ha obert el seu taller del carrer de Balmes a Reus. Hi vaig amb la Maria Marcó, neboda de l'artista i amiga meva, que va ser qui fa molts anys em va donar a conèixer l'obra de la ceramista i ha estat a través d'ella que a casa gaudim de peces que concentren aquell punt màgic de tradició i modernitat.
Neus Segrià al seu taller, sala dels forns.
Foto: © M. Marcó

La Neus es va iniciar en la ceràmica de la mà dels mestres ceramistes Sedó, Cumella i Artigas, artesans del foc a l'hora de fer-hi emergir l'art dels colors de l'esmalt. Ceramista consolidada, mestra i directora de seminaris, les seves peces destaquen per la tècnica acurada, la precisió formal, l'exigència de la qualitat material. Investiga partint de les formes clàssiques en els gerros de tornejats suaus i càlids; en les qualitats variades de tacte sedós o aspre, en acabats mats o brillants; en els esmaltats sense decoració, tret de les col·laboracions que té en gran estima fetes amb artistes que han pintat sobre peces seves, com Ceferí Olivé, Sefa Ferré, Morató Aragonés, Jaime Queralt, Joan Martí i Josep Sala, entre d'altres.
El taller consta de diferents sales, uns espais intensament treballats i viscuts en un desordre ordenat per la Neus i els seus col·laboradors més propers.  Prestatgeries amb motlles, taulells amb peces a mig fer i d'altres amb encàrrecs a punt de lliurar.  El torn d'on extreu les qualitats plàstiques del fang, els forns, les piques i els dipòsits d'esmalts. I el búnker. El búnker és una mena de caixa forta gegant on guarda les joies més preuades, una peça de cadascuna de les exposicions que ha fet a diversos països d'Europa, a Corea, a l'Argentina... Peces úniques on una llepada de planxa pot ser el detall distintiu, irrepetible. La Neus acarona cada peça, en coneix el volum exacte, hi dialoga amb les mans, les deixa en repòs, les mou, les torna a agafar i de tant en tant ens n'allarga alguna. Un calfred. No tinc prou mans. És impossible no emocionar-s'hi.
Plafons ceràmics del mural sobre la vida de Gaudí
Foto © M. Marcó
Entre les descobertes de la visita al taller hi ha un mural sobre passatges de la vida d'Antoni Gaudí, un treball d'una gran força expressiva que la Neus està realitzant en col·laboració amb l'escultor basc Jorge Oteiza. Consta de de 27 plafons ceràmics en els quals la ceramista ha aconseguint ombres de tonalitats diferents en la cuita.
Centre Cumella, de Neus Segrià. Foto: © Paüls
Ens explica que una de les peces més compromeses de coure és el centre Cumella, a causa de la gran diferència entre la massa de la base i la de les parets i l'entorn de la boca. El centre Cumella és una peça d'extraordinària bellesa que la ceramista anomena amb el nom del seu mestre inspirador.
Plats: gegants indis, ofici de boter i vidrieres modernistes, de Neus Segrià
Fotos: © M. Marcó
Unes peces molt populars de la ceramista són les sèries de plats temàtics, com per exemple els d'elements festius de Reus, els d'oficis que es perden i els de vidrieres modernistes.
Joc de cafè blau pigallat, de Neus Segrià
Fotos: © M. Marcó
La Neus continuava pletòrica mostrant-nos  incansable les seves col·leccions, tot i que les feines del taller la reclamaven i hauria d'haver estat pels seus col·laboradors.
Abans de marxar ens va ensenyar la primera redacció del pregó de Festa Major que la vesprada del 24 de juny ha pronunciat al Saló de Plens de l'Ajuntament de Reus on la pregonera Neus Segrià ha convidat tothom a la festa. I, en acabat, ha encès la tronada, aquest element festiu propi de la ciutat que tant ha divulgat en els plats ceràmics. Un honor merescut.

Plat de la Tronada, de Neus Segrià
Foto: © Paüls

23 de juny 2012

HERBES DE SANT JOAN

Fogonet amb herbes per cremar la nit de Sant Joan
Foto: Paüls
Menta, farigola, romaní, espernellac, espígol...
La tradició els atribueix virtuts mil, si en cremem brins la nit de Sant Joan. 
La més interesant: no deixen que se'ns acosti res de dolent. 

22 de juny 2012

EXPOSICIÓ TOTS SOM REUS


La Fundació Privada Reddis commemora el 20 aniversari amb l'exposició Tots som Reus. Hi dóna a conèixer les activitats que ha dut ha terme l'entitat en suport a la formació i la educació dels joves, l'atenció i els serveis a les persones amb dificultats i la preservació de la cultura i la identitat col·lectiva. Recapitulació de la feina feta.
Exposició oberta fins al 15 de juliol.

21 de juny 2012

MÚSICA ALS PARCS 2012

Banda Municipal de Barcelona
Valsos, música llatinoamericana, música clàssica, jazz...  Quaranta-un concerts gratuïts a l'aire lliure en la dissetena edició del cicle Música als Parcs de Barcelona.
L'arrencada, el dia 7 de juliol a les 20 h, al Parc de la Barceloneta, valsos a càrrec de la Banda Municipal de Barcelona, sota la direcció de Juan Miguel Romero. La cloenda, amb òpera, el 29 d'agost a les 21h,  al Roserar del Parc Cervantes

20 de juny 2012

EMILI TEIXIDOR, OCELL DE FOC


Emili Teixidor (Roda de Ter, 1933-2012)
Mestre, escriptor i periodista.
  
El bosc, mut, resplendent, al fons de tot, interrogant-me, com el signe d'una promesa.
EMILI TEIXIDOR. Pa negre



Més informació: 
 

MENTRESTANT, EL PATUFET...

Patufet entrant al camp de cols.
Foto: Montse Francisco
Corren per la xarxa moltes fotografies  de la festa commemorativa dels 50 aniversari de l'actual edifici de l'Escola Puigmarí de Duesaigües. El retrobament de mestres, exmestres i companys d'escola de moltes generacions va ser emotiu, és clar. Però em sembla que no tots els que van acudir a la convocatòria van adonar-se d'aquest Patufet que entrava al camp de cols de l'hort de l'escola. És obra de les mares de l'AMPA i diu molt de la il·lusió amb què emprenen tot el que té a veure amb l'escola del poble.


El gruix de l'ambientació de la festa  era un mural fet amb peces de cartró on mares i canalla van dibuixar i pintar elements de la natura i el viaducte dels Masos. Després el van muntar a la tanca del pati com si es tractés d'un trencaclosques.


Fotos nocturnes del mural. © Montse Francisco
Panoràmica dels assistents al sopar del 50 aniversari
Foto: ©Montse Francisco
Llegiu en aquest mateix blog


18 de juny 2012

PEDRISSOS NOUS (MULTI)OCUPATS-2

Els pedrissos nous de Duesaigües són elements patrimonials 
molt apreciats al saló de conversa dels carrers.
Una estona tranquil·la al pedrís de l'ajuntament
i la felicitat floreix als llavis d'aquestes tres generacions. 

 No hi pot estar ni un minut sola una parella, al pedrís de l'abeurador.

S'hi està bé a l'escalfor vermella dels malacons d'esmolar. 

En l'aspror de la pedra arraparen uns signes, 
unes obscures dates, alguna inicial.
VICENT ANDRÉS ESTELLÉS
  
Vegeu en aquest mateix blog: 

17 de juny 2012

LA BÒBILA SUGRANYES RESTAURADA

Bòbila Sugranyes, de Reus (2012)
Durant dècades hem vist la bòbila Sugranyes de Reus enrunada al voltant de la fumera que encara es mantenia dempeus.  Passant amb el tren, l'hem vista desfent-se a miques sota els Ploms, tocant al pont de l'autovia de Reus a Tarragona. Ara l'Ajuntament de Reus l'ha rehabilitada i és la seu del Centre Museogràfic d'Interpretació de la Ceràmica. La planta anular concèntrica al voltant de la fumera central es dedicarà a espai d'exposició. Al nivell destinat originalment al forn hi ha un pas circular, semisoterrat amb les obertures per on s'introduïen les peces ceràmiques.
Aquest forn terrisser és dels pocs de l'espècie que es conserven a Catalunya i és considerat com un dels 100 elements destacats del patrimoni industrial català. Data de la segona meitat del XIX i  al seu interior es van coure milers de maons, teules i altres peces destinades  a la construcció i la ceràmica decorativa per a façanes i interiors, moltes de les quals destinades a les cases modernistes de la ciutat. L'alcalde Carles Pellicer ha promès desenvolupar una zona verda al voltant d'aquest patrimoni d'arquitectura popular. L'anirem controlant.

Podeu demanar visitar l'interior de la bòbila Sugranyes:
977 010 660 i info.museus@reus.cat

16 de juny 2012

50 ANIVERSARI DE L’ESCOLA PUIGMARÍ DE DUESAIGÜES

Col·legi d'Educació Infantil i Primària Puigmarí de Duesaigües
Zona Escolar Rural Baix Camp Sud. Foto: Paüls

Aquest curs es commemora el cinquantenari de l'actual edifici de l'Escola Puigmarí de Duesaigües. Es va construir amb la col·laboració de molts homes, a torn de poble, i, ara fa cinquanta anys, l'alumnat de l'antiga escola de l'edifici on ara hi ha l'ajuntament van passar al nou edifici d'una sola planta, amb aules de llum natural, amb un pati espaiós.

Per al curs 1961-62, el franquisme no havia tingut temps de canviar la llei Moyano (Ley de Instrucción Pública del 1857), que portava més d'un segle de vigència i obligava a ajuntar els alumnes dels pobles que no arribessin a 500 habitants. Però, a Duesaigües, el 1961 ja feia més de dos segles que hi havia escola (Vegeu el quadre d'evolució demogràfica, amb el repunt del 1887, amb més de set-cents habitants, arribats per la construcció dels túnels i les vies del tren.)
Mural al pati, en commemoració dels 50 anys de l'escola.
Realitzat per l'AMPA i alumnes de l'Escola Puigmarí.
Foto: Montse Francisco
Per al franquisme d'aquell curs, era com si els anys de renovació pedagògica que van fruitar amb la República no haguessin existit. L'avantguarda educativa d'una escola per a tothom, laica,  independent, arrelada al país, "una escola nova, per a un poble lliure" havia estat eliminada després de la guerra. Però, a l'ombra, la feina transmesa per tants mestres de mestres, com Rosa Sensat (1873-1961), Alexandre Galí (1886-1969) i Artur Martorell (1894-1967), anava fent el seu camí, sense renunciar a l'escola pública de qualitat a qualsevol poble del territori.
Festa de fi de curs a l'Escola Puigmarí, juny 2012. Fotos: Paüls
A Duesaigües, aquesta escola és una realitat. Sí, és una realitat que no ha regalat ningú als duesaigüencs, sempre amatents a guanyar-la cada dia a pols, si convé. Aquesta és la llavor del futur.

Foto: Montse Francisco
Ara, amb el suport dels mestres especialistes itinerants de la Zona Escolar Rural (agrupació de diversos centres propers per beneficiar-se d'avantatges) i amb molts més recursos de tota mena, cal vetllar perquè aquesta escola continuï en aquest camí de qualitat pedagògica, de capacitat per avançar, d'implicació i suport de les persones que li són properes, per enfortir-la i consolidar-la, durant cinquanta anys més.
JOAN CIURANA.  
5Oè aniversari de l'escola, «Duesaigües. La Revista», núm. 9


Llegiu en aquest mateix blog

15 de juny 2012

PA DE PAGÈS AMB DENOMINACIÓ D'ORIGEN


A partir d'ara el pa de pagès tindrà denominació d'origen. Es podrà identificar amb el distintitu d'Indicació Geogràfica Protegida "Pa de Pagès Català", que garantirà que és un producte de qualitat i elaborat artesanalment.
Espero que el nostre forner habitual continuï fent el pa rodó com sempre i que no augmenti el preu només pel fet que cada peça porti un logotip. Tot el pa que fa el nostre forner ja té denominació d'origen.

Ha de ser rodó, d'imatge rústica, de crosta cruixent 
de color torrat, molla tendra i alveolat gran, del mateix color 
blanc que la farina que s'utilitza i, també, ha de romandre
tendre en el temps i ha de tenir un gran aroma i sabor, 
certa acidesa per mantenir la sensació de frescor i una 
textura agradable passades unes vuit hores.
FEDERACIÓ CATALANA D'ASSOCIACIONS DE GREMIS DE FLEQUERS

13 de juny 2012

CARTELL DE LA FESTA MAJOR DE REUS:
QUALSEVOL NIT POT SORTIR EL SOL (O MÉS D'UN)



El cartell de la Festa Major de Sant Pere d'enguany és obra de l'artista reusenc Pere Prats Sobrepere, dissenyador, il·lustrador de llibres, maquetador de suplements, cap de disseny de diaris i revistes. N'ha fet una composició complexa amb textos i imatges que permeten lectures en diverses direccions, amb línies mestres que porten la mirada cap a la dreta superior del marc (el futur). Hi trobem símbols locals festius i positius, com ara la foto cremada del campanar de la Prioral i la d'una avioneta que s'enlaira, la rosa de la ciutat o la tronada. D'on surt tot? Del barret d'un mag somrient que sento que canta: "Oh, benvinguts, passeu passeu... en aquesta Festa Major tot és possible." Una declaració d'optimisme.

12 de juny 2012

FLORS DE CARABASSÓ

Foto: © Paüls


Unes postres del temps: flors de carabassonera arrebossades. Farina, aigua, un pessic de llevat, un pensament de canyella, ratlladura de llimona. Les fregim en oli roent, les anem deixant sobre un paper de cuina, les ensucrem i a taula. Cruixents, exquisides.

11 de juny 2012

EL GRAFIT DEL MERCAT DEL CARRILET DE REUS

Mural del Mercat del Carrilet de Reus
Autors: Gasic Painter i Trifón Maynou

La façana principal del Mercat del Carrilet té una nova imatge per atreure la clientela: un mural de 150 metres quadrats amb imatges de Reus, el seguici festiu i de productes frescos que es poden trobar al mercat. El nom del mercat amb lletres modernistes i el logo dels Mercats de Reus. Els autors són dos artistes grafiters de la ciutat, Gasic Painter i Trifón Maynou, de l'Associacó Suicide People. Molt bé, tant la iniciativa com el resultat.
Ara cal confiar que aquesta petita intervenció continuï amb la transformació seriosa dels espais públics de l'entorn: l'estació d'autobusos i la integració i fàcil accés al jardí del Mas Iglesias, que ara per ara no ens atrevim a anar-hi ni per olorar el roserar.

10 de juny 2012

VI DE LES GALAUPES, TAST DEL 2011


Del tast les notes
estel de quatre puntes
hereus del nèctar.

La copa ofrena
les aromes de boca,
dring de vainilla.
LENA PAÜLS


09 de juny 2012

LES AQUAREL·LES TÀCTILS DE LA ROSER AUQUÉ

Les dues aquarel·les que es poden veure en aquest apunt són de la Roser Auqué i Cabré, enginyera tècnica industrial i màster en Enginyeria i Gestió de les Energies Renovables. La Roser descendeix de Duesaigües, hi té casa, i no fa gaire que s'atreveix a mostrar les seves creacions pictòriques.  De tot el que n'he pogut veure, m'agraden especialment els quadres que recorden les làmines antigues de botànica. Són petites peces preciosistes, amb detalls tàctils. Amb aquestes obres delicades és com si volgués posseir per sempre la bellesa de l'instant d'unes fulles tendres, d'una flor ufanosa... Faria una funció similar la fotografia, però recreant la natura amb recursos pictòrics, la preserva en la memòria convertida en temàtica subjectiva, única, en una obra d'art universal.
Ara la trobaríem centrada en la il·lustració del conte Caputxeta vermella que m'imagino emboscada entre lianes i arbredes frondoses. La seva dedicació a la il·lustració de llibres per a infants és un procés natural a la qual auguro un llarg camí d'èxits.

08 de juny 2012

ROSER VALLS DOMINGO, IN MEMORIAM

Reus, 1984. Classe de català per a adults.
La Roser és la tercera de l'esquerra, dempeus.
Havia estat alumna meva de llengua i literatura catalanes. Passo llista mentalment i retrobo la Roser en sis cursos de català per a adults a qui la dictadura franquista havia estafat el coneixement de la llengua i la cultura pròpies. La retrobo escrivint poemes, comentant les lectures, oferint-se a sortir a la pissarra, participant en múltiples activitats culturals fora de la classe, sempre amb el somriure als llavis (fent-me dentetes, perquè ella sí que va aconseguir aprendre a ballar sardanes.) Després de vint anys, la nostra amistat ha anat més enllà d'una complicitat que normalment amb els alumnes es dilueix quan s'acaba el curs o els cursos.
2010. La Roser asseguda, a la dreta
L'he trobada tothora  acompanyada d'alumnes d'aquells cursos amb qui ha mantingut l'amistat viva. En els darrers anys no li ha faltat la companyia i el suport de les companyes i ella, tot i la malaltia que li anava reduint les forces, els corresponia amb la cordialitat que li coneixíem de sempre.
  
Buida la falda,
de tord i d'avellana.
Faig amb molts d'altres,
marges de pedra seca,
collarets de paraules.
LENA PAÜLS. Tanka per a la Roser

NINES DE LA ISABEL AL CORTE INGLÉS

Isabel Marsal, de Nines de Drap.
Foto: © Vicent Llurba
Em faig ressò, un cop més, de l'activitat d'Isabel Marsal, artesana de nines de drap i amiga d'anys. Acaba de fer un taller de nines a l'Escola Beat Bonaventura de Riudoms i ara inaugura exposició a la Sala Àmbit Cultural del Corte Inglés de Tarragona. Hi portarà unes quantes novetats, entre les quals cinc nines amb pentinats i expressions facials variats (vegeu foto inferior), i la família de nines -Quilters-, creades per a l'Exposició Nacional de Patchwork que es va celebrar a Cambrils. Com la majoria de nines de drap de la Isabel tenen el cos de cotó amb ànima de floca suau; rostre pintat amb acrílics; cabell de llana, vestits, davantal i armilla amb teles patchwork i crazy; sabates i mitjons de nadó.
Mentre duri l'exposició, l'autora serà a la sala per explicar més detalls de les seves creacions. Un luxe.
Exposició oberta fins al 16 de juny (de 10 a 14 i de 16 a 21)

Per saber-ne més:

07 de juny 2012

FLOR DE MIGDIA: LAMPRANTUS

Durant una setmana, en hores de sol,  fan esclatar de colors el jardí: ataronjat, vermell, rosa, fúcsia, rosa. Esperem aquest esclat meravellós, pacientment, tot l'any. Són tan efímeres les flors de les estrelletes lamprantus que, si no encertem a ser al jardí quan floreixen, en arribar-hi només trobem les catifes espesses de flors seques a punt de ser podades.
Les lamprantus o flor de migdia, de la família Aizoaceae, procedeixen de les zones àrides de Sud-àfrica. Al jardí de llicorella, pobre i de secà,  aquestes plantes carnoses semprevives no passen de 40 centímetres, viuen exposades a ple sol, sense gairebé reg ni adob i no tenen cap malaltia. Són una altra joia rara.

06 de juny 2012

LA PRIMAVERA... L'ERO ALTERA!


La primavera... l'ERO altera!  és un article d'Andreu Sotorra que radiografia la situació actual de la literatura infantil i juvenil. El podeu llegir al «Suplement especial de novetats literàries de Cornabou, primavera 2012.»

05 de juny 2012

BARCELONA GRAFFITI, DE LA FOTÒGRAFA ROSA PUIG

  Barcelona Graffiti, de Rosa Puig
Editorial Gustavo Gili, 2012, 14,90 €   
És un llibre de fotografies de grafits de Barcelona i s'ha convertit en l'objecte de moda que s'emporten els turistes com a regal. No m'estranya: és un llibre magnífic, té un cost assequible i és fàcil de transportar en avió. L'autora és la fotògrafa professional i dissenyadora gràfica Rosa Puig (Esparreguera, 1960) que ha fotografiat els grafits que l'han impactat i n'ha recopilat una selecció en 140 pàgines que conformen un documental gràfic dels artistes grafiters més reconeguts en el panorama internacional.
Estic contenta d'aquest èxit editorial per la Rosa Puig de qui vaig ser model ocasional de carrer, al costat de la Rosa Massanés, mestra i amiga. Vegeu-ne la foto i llegiu l'apunt que en vaig fer:
  

04 de juny 2012

CYRANO DE BERGERAC

Cyrano de Bergerac
Autor: Edmond Rostand. Traducció: Xavier Bru de Sala
Direcció: Oriol Broggi
Biblioteca de Catalunya, Barcelona
Cyrano té el poder de la paraula. El fet que aquest militar poeta tingui un nas descomunal és la metàfora d'un defecte interior: no s'accepta tal com és i, per tant, suposa que la seva estimada Rosaura tampoc no l'acceptarà per moltes paraules d'amor sincer que li dediqui. Aquesta obra de capa i espasa, romàntica i irònica ens té captivats des que el 1985  la vam sentir en la veu de Josep M. Flotats. En aquella producció hi havia molt d'embolcall, parafernàlia. En la producció de La Perla 29, el valor poètic visual és basa en la senzillesa. Sota les voltes gòtiques de la Biblioteca de Catalunya, els alexandrins de Rostand, amb la traducció magnífica de Xavier Bru de Sala, dits per Pere Arquillué, són una carícia per als cinc sentits.  10/10


Vegeu a Clip de Teatre el tràiler de la pel·lícula Cyrano de Bergerac dirigida per Jean-Paul Rappeneau i protagonitzada per Gérard Depardieu (1990), el Tràiler del Cyrano de Bergerac, interpretat per Josep Maria Flotats i dirigit per Maurizio Scaparro (1985) i l'Himne d'Occitània, «Sa canta que cante».

03 de juny 2012

ARTIGAS. L'HOME DEL FOC

A La Pedrera hi ha l'exposició de ceràmiques Artigas. L'home del foc. Sobre una simulació d'arena (prescindible) hi veiem una mostra antològica dels gerros i altres obres de Josep Llorens Artigas (Barcelona, 1892 - Gallifa, 1980), el ceramista català més universal.
Les ceràmiques d'Artigas tenen la bellesa de la forma senzilla, neta, única que ha donat a cada peça el torn del terrisser i després la cuita lenta al foc de llenya. El resultat són obres d'art de tornejats suaus, equilibrades de color, tranquil·litzadores d'esperits.

S'hi poden veure també fotografies i vídeos del procés de creació dels grans murals que va fer en col·laboració amb Joan Miró, com la d'aquest mural de l'Aeroport de Barcelona.
Exposició oberta fins al 2 de setembre.

On jo anhelo expressar-me és en els esmalts; 
procuro que cada un sigui una creació 
i que aquesta creació sigui encertada.
JOSEP LORENS ARTIGAS