Pastorets adorant, un peu a l'infern i l'altre a l'establia.
Un company gran ajuda la més petita a obrir el regal que li ha cagat el tió.
Aquesta és la crònica del II Festival de Nadal de l'Escola Puigmarí de Duesaigües. La festa ha tingut lloc a la sala d'actes de l'Ateneu del poble, decorada per a l'ocasió. Els onze infants de l'escola: Alejo, Paula, Adrià, Ainhoa, Joselín, Estel, Genís, Mariona, Dídac, Alba i Yaiza hi han cantat nadales, hi han recitat poemes fent cor i mim, hi han tocat la flauta, hi han fet d'actors interpretant uns pastorets. La sala d'actes de l'Ateneu s'ha omplert fins dalt amb les famílies dels infants i el veïnat en ple.
Afegim a l'acte una projecció audiovisual amb les activitats de l'escola i de lleure extraescolars. Tot resolt amb dedicació i rigor. El Festival de Duesaigües podria assemblar-se a molts dels festivals que es munten per aquestes dates a les escoles de Catalunya: un ritual social fet artesanalment, molta feina al darrere, molta emoció per mostrar el que tots som capaços de fer.
Així, doncs, ¿què fa que sigui especial aquest festival? Una actitud de valors compartits pels duesaigüencs. Aquí tot el poble té el punt de mira en els infants, amb un gran respecte per l'escola. Hi ha persones clau, és clar, però no trobaríem un adult que no s'impliqui com a educador de la canalla, amb una relació intergeneracional natural, generosa i de qualitat. Aquí es posa en pràctica l'aforisme que diu que "per educar un infant cal tota la tribu." La gent que viu a Duesaigües sap el que representa l'escola pública arrelada aquí, on hi ha temps per fer-ho tot i per a dedicar-lo a cada alumne/a de forma individualitzada.
Mentre veia els adults abocats a fer funcionar la festa, pensava que l'Ajuntament de Barcelona destina un pressupost important a la iniciativa anomenada "Barcelona Ciutat Educadora." Barcelona forma part de les 400 ciutats de 35 països que reclamen l'educació com a instrument de progrés individual i col·lectiu. I, vet aquí, em deia, que Duesaigües educa, sense saber-ho. Aquest Festival de Nadal, amb la xarxa de suport invisible teixida per tanta gent, n'és un mirall. I l'argument que justifica aquesta crònica.
Salutació dels onze intèrprets dels Pastorets de Duesaigües, 2010
Llegiu l'article "Escola Rural: un model d'escola i una escola model"
MARTA BARRERA, Secretariat Escola Rural
MARTA BARRERA, Secretariat Escola Rural
No saps ni de quin tema es tracta. Però tant hi fa perquè
ets l'única del nivell i, en això, la senyo sí que és solidària
i cada dos per tres t'acaba confessant que entre les dues
farem el que podrem, Meritxell, però hi has de posar voluntat.