 |
| Peces del MUSEU DE L'AVI, de Duesaigües. Foto: © Montse Francisco, 2010 |
Les societats tecnològicament avançades fan que ordinadors, mòbils i cotxes siguin obsolets cada parell d'anys. Qui només ha viscut en l'opulència li costa d'entendre la dedicació de l'aprofitament de recursos de l'entorn que ha fet des de sempre la societat rural, —ara tan tecnològicament avançada com la de ciutat—, que és la reserva de la cultura de l'estalvi i del reciclatge permanent.
Conec aquest tipus d'economia autosuficient pels meus avis i pels meus pares, que en van heretar la sobrietat. A Duesaigües—que és el cas dels trenta darrers anys que conec més—, la principal activitat productiva havia estat l’agricultura de secà (oliver, vinya, avellana i ametller), i encara conreen parades d'horts de regadiu on, a més de les verdures, hi ha alguns arbres fruiters, algun cep moscatell els fruits dels quals han estat una aportació important a l'economia familiar, complement dels animals domèstics, les arnes d'abelles i l’explotació de granges amb aviram i porcs per a l'engreix. (Vegeu-ne testimonis materials al sumari Museu de l'avi, d'aquest blog.)
Els boscos i els camps perduts també eren font de productes aprofitables per al consum de persones i d'animals, ja sigui per mitjà de la caça: perdius, llebres, porcs senglars. O de la recol·lecció: castanyes, bolets, cargols, espàrrecs, glans, joncs; farigola, romaní, camamilla, com a medicina primària, etc.
Els boscos i els camps perduts també eren font de productes aprofitables per al consum de persones i d'animals, ja sigui per mitjà de la caça: perdius, llebres, porcs senglars. O de la recol·lecció: castanyes, bolets, cargols, espàrrecs, glans, joncs; farigola, romaní, camamilla, com a medicina primària, etc.
 |
| Ceps enramats al jardí de llicorella. Foto: © Paüls 2010 |
Tot s'aprofitava. Cremaven clofolles d'avellanes i ametlles al foc i a les estufes; donaven les closques d'ametlla a les ovelles; feien sabó de les morques de l'oli; recollien les branques esporgades i en feien pila al llenyer. Fins i tot les deixalles orgàniques es reciclaven en els mateixos camps, al femer per fer-ne adob o com a alimentació dels porcs. La roba es feia a casa, quan s'estripava se sargia o s'apedaçava per a dur pel camp i acabava com a draps de torcar la pols i paellers.
En l'actualitat no es veu com a ideal aquesta forma de vida autosuficient per tal com és de limitada atenent el ventall de recursos a l'abast de tothom. Però, cal tenir en compte que, en èpoques de greus dificultats econòmiques, aquest tipus de societat tenia gran capacitat de resistència: "No vam passar gana", sentim que diu la gent que va patir la guerra civil als pobles rurals.
En aquesta mirada a "tot s'aprofitava" hi té un capítol a banda, pel seu interès, la cuina d'aprofitament.
En aquesta mirada a "tot s'aprofitava" hi té un capítol a banda, pel seu interès, la cuina d'aprofitament.
KHRUIXTXOV: La tempesta passa per l'altra banda,
només ens tocarà un cap de núvol.
ANTON TXÈKOV. El buixot dels boscos