L'Alba va dibuixar una espiral. I, després, va dir: "caragol". La representació simbòlica del cargol en color rosa fúcsia no és arbitrari, la petita el va triar expressament perquè era el color del jersei que portava mentre dibuixava. ¿Que no té banyes?, li va preguntar la seva mare. Va dibuixar aleshores les banyes (vegeu-les a la dreta) i va repetir contenta i segura: "caragol". I va signar el dibuix.
El cargol que va dibuixar l'Alba era un cargol de camp, com la majoria de cargols bovers que es consumiran a Lleida, a l'Aplec del cargol. He conegut aquesta afició cargolaire a casa perquè els meus avis paterns i el meu pare procedien de la comarca del Segrià. Tots tres es delien pels cargols. De petita, n'he menjat de dolços i coents, de bullits amb herbes i sucats en salsa, a la llauna i a la brutesca.
Al jardí de llicorella, fa anys que mantinc amb els cargols una relació de poder. A veure qui pot més. Quan em descuido es mengen les fulles tendres de les plantes, jo em venjo fent-ne cacera a l'alba, als vespre i ben entrada la nit, amb llanterna. Som incompatibles.
...i fèiem ressenya del que era meu,
i tu em deies els noms.
HOMER. L’Odissea, XXIII