Dins els vagons del metro de Barcelona ja no hi ha músics que passin el barret. Els agents de seguretat de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) han aconseguit erradicar-los. En canvi, TMB, l'Associació de Músics de Carrer i l'Ajuntament de Barcelona van establir un acord per tal que els músics tinguessin llocs estables i regulats en els passadissos suburbans. En l'actualitat hi tenen 32 punts reservats, convenientment senyalats. Els músics que s'hi instal·len no poden utilitzar instruments de percussió ni amplificadors ni bases que superin els 20 wats. I han de respectar l'horari d'actuacions i de rotació entre espais. Els candidats passen una prova de selecció per garantir la qualitat musical als usuaris. Però la crisi els deu haver fet buscar el pa en altres llocs. Fa mesos que han anat desapareixent del recinte del metro. Avui, però, n'he vist un. Tenia la guitarra repenjada a la paret, la funda oberta a terra, sense diners, i l'home, assegut en un tamboret, pretenia vendre uns CD de la seva música enregistrada. Tots els viatgers passàvem de llarg per davant seu. Al cap d'una hora, quan hi torno a passar, veig la pila de CD intacta, el tamboret plegat i el músic que desa la guitarra. Avui també ha fet salat.
El cavall, en haver-los examinat, es posà a fregar el morro
a la mà de l'escorxador. "Em deuen voler curar
—es digué— Deixem-los fer"
LLEÓ TOLSTOI. Història d'un cavall
a la mà de l'escorxador. "Em deuen voler curar
—es digué— Deixem-los fer"
LLEÓ TOLSTOI. Història d'un cavall