(MUSEU DE L'AVI de Duesaigües. Cossi de zenc, batedora, pala i sabó fet de morques d'oli.
Foto: © Montse Francisco, 2010)
El 1925, el patrici reusenc Eduard Toda va fer donació de l'aigua de la Font de Vilamanya al poble de Duesaigües. Ara bé, fins a principis dels setanta no va arribar la canalització d'aigua corrent a les cases. Mentrestant, l'aigua per a l'ús de boca i per a la neteja s'havia de transportar als domicilis des de les fonts públiques amb ferrades i cànteres. Més endavant, omplien els dipòsits de les cases, amb mànegues de goma connectades a les canelles.
La roba: neteja i planxa: Mentre no hi va haver els rentadors, les dones de Duesaigües rentaven la roba als bassots que es feien al barranc o a les basses dels trossos. Hi traslladaven els cossis de zenc amb la roba per rentar, la batedora, la pala i el sabó fet a casa.
(Museu de l'avi. Sabó fet a casa. Foto: © Montserrat Francisco, 2010)
Pel que fa al sabó, es feia aprofitant les morques (solatge) de l'oli. Es bullien en una caldera amb amb aigua i sosa càustica (hidròxid de sodi: NaOH) com a reactiu, remenant la barreja contínuament. És una recepta heretada de grecs i romans, que usaven com a reactiu la cendra en comptes de la sosa. Abans que la pasta de sabó no se solidifiqués del tot, es fragmentava en talls regulars amb un filferro. La Dolores A. em facilita, per mitjà de la seva filla Fany A., una recepta (importada de Paüls) quantificant els ingredients i, amb una variant important: es fa en fred.
2,5 litres morques
2,5 litres aigua
1 kg sosa
Es posa la sosa 12 hores en remull en 1 litre d'aigua. Es barreja l'oli amb la resta de l'aigua (1'5 l) i s'hi aboca a poc a poc l'aigua amb la sosa, fins que quedi lligat. Es deixa reposar entre 6 i 8 hores i es talla en forma de pastilla de sabó.
(Rentadors públics al camí del barranc Reial o de l'Argentera, 1942.
Foto actual dels rentadors reconstruïts. © Paüls, 2010)
El 1942, essent alcalde Joan Mestre de "ca la Viuda", es van construir els rentadors públics al camí del barranc Reial o de l'Argentera, ara reconstruïts (vegeu-ne foto.)
La roba s'estenia, com ara, als terrats de les cases i es planxava amb planxes alimentades amb brases del foc a terra.
(MUSEU DE L'AVI de Duesaigües. La planxa gran s'alimentava amb brases; la planxa petita s'escalfava sobre un fogó. Foto: © Montse Francisco, 2010)
La roba s'estenia, com ara, als terrats de les cases i es planxava amb planxes alimentades amb brases del foc a terra.(MUSEU DE L'AVI de Duesaigües. La planxa gran s'alimentava amb brases; la planxa petita s'escalfava sobre un fogó. Foto: © Montse Francisco, 2010)
Agraeixo les aportacions dels informadors: Dolores A., Fany A., Montse G., Joan N. de cal Trillana, Nati M., Jordi R. de ca la Perpètua, Joan T. de cal Faio, Teresa Àngela V. Agraeixo a Jordi Rabascall les facilitats per accedir a les peces del MUSEU DE L'AVI de Duesaigües.