A diferents façanes de cases de Duesaigües hi ha nius de tupí o pardaleres: a cal Maiep pairal, a ca l'Estoler, a cal Ramonet del carrer d'Enseula... Són olles de ceràmica clavades dins de la paret de pedra, amb el broc cap enfora, que els pardals folren per dins amb borrissol i matèries vegetals.
En parlo amb Cisco "Carrascle" i m'explica que, efectivament, a les cases amb paret de pedra era tradició clavar-hi nius de tupí. Segons ell, col·locaven els tupins a les parets cegues (sense finestres ni balcons) "pel gust de tenir els moixons a prop", però evitant que embrutessin persianes i ampits amb closques de gra, restes d'insectes i excrements. El carrer i la paret es netejaven amb la primera tamborinada de tardor.
La descoberta de nius ha suscitat un cert interès d'uns quants veïns del poble. Fotografiant els de ca l'Hostaler, he coincidit amb el Josep Maria B., l'Àngela, la M. Teresa F., la Montse G. i la Pepita C. Hem acabar amb torticoli, de tant de mirar enlaire.
En aquesta època, que les orenetes han emigrat, els forats de les cases de pedra i els nius de tupí tenen força trànsit. Els pardals hi feinegen amb animada piuladissa. La crisi immobiliària no afecta aquests habitatges ocellaires. Per ara.
En parlo amb Cisco "Carrascle" i m'explica que, efectivament, a les cases amb paret de pedra era tradició clavar-hi nius de tupí. Segons ell, col·locaven els tupins a les parets cegues (sense finestres ni balcons) "pel gust de tenir els moixons a prop", però evitant que embrutessin persianes i ampits amb closques de gra, restes d'insectes i excrements. El carrer i la paret es netejaven amb la primera tamborinada de tardor.
La descoberta de nius ha suscitat un cert interès d'uns quants veïns del poble. Fotografiant els de ca l'Hostaler, he coincidit amb el Josep Maria B., l'Àngela, la M. Teresa F., la Montse G. i la Pepita C. Hem acabar amb torticoli, de tant de mirar enlaire.
En aquesta època, que les orenetes han emigrat, els forats de les cases de pedra i els nius de tupí tenen força trànsit. Els pardals hi feinegen amb animada piuladissa. La crisi immobiliària no afecta aquests habitatges ocellaires. Per ara.
PS.
Més informació sobre els nius de tupí o pardaleres de Duesaigües.
Article publicat a «Duesaigües. La Revista», núm, 10, des. 2011
¿Quin profit en treien els habitants de les cases de tenir pardals nidificant a les parets? En parlo amb l'ornitòleg Màrius Domingo de Pedro i la investigació ens porta a descobrir que les pardaleres eren un mètode de cacera. L'invent prové d'èpoques reculades quan la dieta habitual de la pagesia tenia mancances de proteïnes. Des de dins de l'habitatge (a les golfes) es tenia accés als nius de tupí o als forats pardalers. Des d'allí es controlava la creixença dels pollets, de manera que quan eren a punt de saltar del niu, se'ls atrapava. Sovint es menjaven fregits. Ara podem menjar carn quan volem i, per sort, podem tenir els moixons de veïns sense que els hàgim de caçar per aliment. Ara admirem les parets que mantenen nius de tupí perquè formen part del patrimoni arquitectònic tradicional de Duesaigües i perquè, quan les orenetes cuablanca emigren, la piuladissa alegre dels pardals anima la banda sonora del poble. Valor intangible.
¿Quin profit en treien els habitants de les cases de tenir pardals nidificant a les parets? En parlo amb l'ornitòleg Màrius Domingo de Pedro i la investigació ens porta a descobrir que les pardaleres eren un mètode de cacera. L'invent prové d'èpoques reculades quan la dieta habitual de la pagesia tenia mancances de proteïnes. Des de dins de l'habitatge (a les golfes) es tenia accés als nius de tupí o als forats pardalers. Des d'allí es controlava la creixença dels pollets, de manera que quan eren a punt de saltar del niu, se'ls atrapava. Sovint es menjaven fregits. Ara podem menjar carn quan volem i, per sort, podem tenir els moixons de veïns sense que els hàgim de caçar per aliment. Ara admirem les parets que mantenen nius de tupí perquè formen part del patrimoni arquitectònic tradicional de Duesaigües i perquè, quan les orenetes cuablanca emigren, la piuladissa alegre dels pardals anima la banda sonora del poble. Valor intangible.