Aquest vespre l'Espai Escènic Brossa és ple com un ou. Hi actua Hauson, il·lusionista de poques paraules, i la seva partenaire Vanessa Torres, dirigits per Hermann Bonnín. Veurem un espectacle de tall elegant, inspirat en la bellesa de les imatges creades pels musicals de Hollywood de principis dels anys 30. La música de Duke Ellington subratlla les accions de cada seqüència. Dels números clàssics amb cartes i monedes Hausson n'extreu poemes visuals que no entendríem del tot sense tenir el poeta Joan Brossa com a referent. No ens en sabem avenir que la suma dels números de dos carnets d'identitat en surti un número de mòbil que truqui a la sala, des del nostre. I ens engalipa del tot amb el número de l'anell d'un espectador que surt d'una maquineta escurabutxaques sense que ningú l'hi hagi posat. La seva màgia ens captiva. La màgia escènica d'aquest espectacle, també. Després dels aplaudiments, els espectadors comentem la jugada. ¿Com ho deu haver fet...? El mag Hausson, ja ho té això: continuarem pensant durant dies en el que ens ha fet empassar. Màgia.